EMPREMTES

La Poesia: el tornavís dels mots, inesgotable. VICENT ALONSO

divendres, 31 de desembre de 2010

BON ANY

dijous, 30 de desembre de 2010

INNOCENTADA

Com bé ha assenyalat Francesc Mompó, la notícia del post anterior és una innocentada. Ha tingut molta habilitat en descobrir una de les pistes. També falla la mètrica en alguns versos (cosa que per altra banda  a Timoneda no el preocupava en excés).
El periòdic Levante no ha publicat tal notícia, és més crec que quasi no publica notícies culturals.
L'estudiós Joan Francesc Turiana no existeix (que jo sàpia). Turiana és el títol d'una de les obres de Joan Timoneda.
Sí que és veritat que es perderen alguns plecs enviats a Barcelona, a l'impressor Bornat, però no eren de la segona part de Flor d'enamorats. Difícilment podrien haver aparegut al monestir de Poblet.
La innocentada més grossa és intentar copiar l'estil de Timoneda.
En fi, un joc més fent servir la poesia.

dimarts, 28 de desembre de 2010

NOTÍCIA SOBRE JOAN TIMONEDA

Una notícia apareguda al diari valencià Levante-EMV el dia 28 de desembre informa que el filòleg i estudiós de la literatura valenciana del segle XVI Joan Francesc Turiana ha trobat un plec poètic de Joan Timoneda. Sembla que aquests poemes van ser perduts en el viatge entre València i l’obrador de Claudi Bornat a Barcelona. Corresponien a una segona part del llibre Flor d’enamorats. El fet de ser enviats a Barcelona per a la seua impressió fa suposar que a València al segle XVI ja no existia una acceptació dels llibres en català ja que el castellà estava imposant-se.
El plec poètic estava dipositat a l’arxiu del monestir de Poblet, a Montblanc. No se sap com hi pogué arribar.
Aquets és un dels poemes manuscrits  de Joan Timoneda al plec trobat:

L’amor sense primor
¿és amor, o és dolor?

L’amor que dóna la dona
a jove sense corona
quan aquest ja no s’entona
i no accepta aquest tresor,
¿és amor, o és dolor?

L’amor que sent la donzella,
plena d’alegria bella,
per l’home que l’aconsella
quan se torna disfavor,
¿és amor, o és dolor?

L’amor que a l’home domina
fins que la mort anima,
quan tal cruel fet s’estima
sense importar ja el cor,
¿és amor, o és dolor?

L’amor gai i bulliciós
d’eixe jove curt de cos
en fent-se sempre graciós
per obtindre el plaer major
¿és amor, o és dolor?

Nota (29-12-2010): Aquesta entrada és una innocentada com molt bé ha descobert Francesc Mompó (més informació als comentaris).

diumenge, 26 de desembre de 2010

VERS SOLT

Incie una nova secció: Vers solt. Destaque un vers que per qualsevol motiu m'ha cridat l'atenció. El trauré del seu context i deixaré que el lector faça la seua interpretació personal. Evidentment oferiré la possibilitat que es puga llegir dins el seu poema d'origen.
El primer està al poema Mussol a les ruïnes al llibre Bardissa de foc del poeta Joan Navarro. Ací podreu trobar el poema complet.
Saps, per les nits esdevinc pelegrí de tu.
(Imatge pròpia: Piazza de la Signoria de Firenze)

dijous, 23 de desembre de 2010

4t PUNT DE LLIBRE

El 4t punt de llibre que ofereix el cau als seus lectors conté un impactant poema de Maria-Mercè Marçal, a la vegada tendre i dur.
Ja sabeu: imprimiu la imatge, doblegueu per la línia de punts, plastifiqueu i feu servir molt el punt de llibre.

dilluns, 20 de desembre de 2010

FAIRE LE TROTTOIR

(Postal enviada per l'editorial francesa La Gouttière acompanyant un llibre de Yannis Youlountas)
La poesia abandona els salons i baixa al carrer. D'aquesta manera deixa de prostituir-se.

dijous, 16 de desembre de 2010

VERITATS



La veritat sobre la vida,
el marc inapel•lable
dels parèntesis.

La veritat sobre l'amor,
el besllum inesgotable
dels punts suspensius.

La veritat sobre el desig,
la cridòria
dels signes d'exclamació.

La veritat sobre el pas del temps,
la fugacitat del silenci
que imposa una coma.

La veritat sobre la veritat,
la funesta presència
dels signes d'interrogació.

La veritat sobre la mort,
la rotunditat del punt i final.


Tret del poemari de Manel Alonso i Català, Oblits, mentides i homenatges. Ed. 7 i mig de poesia.
Més sobre l'autor ací, ací i ací.



dilluns, 13 de desembre de 2010

1 ANY


Hui fa un any que de manera regular vaig començar a escriure el meu blog.
Als inicis informava de la meua afició a la poesia i dels poemes que escrivia. A poc a poc he anat ampliant els temes, sempre sobre la poesia. Han anat apareixent seccions noves i nous continguts.
Hi ha seccions fixes: poesia es... (definicions que de la poesia han fet grans personatges), poesia musicada, poesia dita, haikus, aforismes...
Periòdicament apareix una frase de capçalera sobre la poesia, els poetes o qualsevol altre tema que m’interessa.
A vegades escric sobre poetes pocs coneguts, altres me’ls invente; també dedique algun espai per algun poema dels autors dels llibres que estic llegint. Sovint incloc reflexions sobre el fet poètic.
La unió entre poesia i plàstica queda reflectida en els punts de llibre que oferisc. Recentment he començat a incloure fotopoemes i videopoemes.
En aquest any he publicat 108 entrades, algunes més interessants que altres; algunes més encertades que altres... però sempre he intentat posar en la xarxa allò que d’alguna manera m’ha commogut.
Tot això no té sentit sense vosaltres, els visitants i seguidors del blog (105 en l’actualitat), sou el motiu del blog. Les vostres visites i d’altres (més de 12.200) són benvingudes.
Espere comptar amb la vostra fidelitat i des d’ací us dic que tots els vostres comentaris els llig amb la mateixa atenció que escolte un amic o un consell. Gràcies a tots i totes per estar a l’altra part de la xarxa llegint les meues coses. Sense vosaltres no té sentit el blog.

dissabte, 11 de desembre de 2010

VIATGE A L'ÍNDIA


Un nou poema amb tigre, enviat al poeta Joan Navarro per al seu Llibre del Tigre.
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Estic fart de caçar tigres dins aquesta luxúria de verdolagues. El cuiro de l’espatlla de l’elefant t'escalfa les natges suades. E. M. Forster et mira de reüll mentre redacta un altre testament. A la vora del Ganges han instal·lat una depuradora. Tota la poesia és ara llot estantís.

Poema tret del llibre d'Antoni Albalat Salanova, L'herència dels hidroavions.
Més sobre l'autor ací.

dimecres, 8 de desembre de 2010

POESIA I REALITAT


"Enfront la realitat, hi ha poetes que es conformen d'expressar-la per mitjà de la intuïció sensorial pura, siga directa o metafòrica la lletra d'eixa expressió. Hi ha també, a l'extrem oposat, poetes que canten la seua esperança d'un estat en el qual siga possible entendre plenament la realitat. I, entre els uns i els altres, els que es llancen a declarar líricament els seus personals conats d'explicació racional o de penetració metafísica del món".
Pedro Laín Entralgo "La aventura de leer" pàg. 161. Ed. Espasa Calpe.

(Imatge d'Eduard Alcoy, Nàufrags i mariners )
Quin és el teu vaixell?


divendres, 3 de desembre de 2010

UN ALTRE PUNT DE LLIBRE

Us oferisc un nou punt de llibre amb un poema del poeta portugués Gil T. Sousa. El format és més pràctic: podeu fer una sola impressió, doblegar pel mig, apegar i plastificar. Si el voleu a la mida original feu clic sobre la imatge. Recordeu que cal fer-lo servir (si no ho feu així, no té gràcia).
              

Pobres
els que ni una sola vegada miraran
o seran mirats
així.
                G.T. Sousa