EMPREMTES

Ja ho vaig dir i ho torne a dir: “Més enllà de la lletra impresa també hi ha poesia.” SALVADOR JÀFER

dimecres, 30 de novembre de 2011

LLUERNES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

diumenge, 27 de novembre de 2011

DARRERA PROJECCIÓ DE LA LLUM SOBRE ELS DARRERS DIES D’HIVERN

(Fotomuntatge fet a partir d'imatges no identificades preses de la xarxa)
L’home reflecteix la seua imatge
sobre la suau pàtina del mar de la incertesa
entre esplendoroses cendres
de temps viscut.
                                Silenci de renúncia.

dijous, 24 de novembre de 2011

INSOMNI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
  Hi ha nits que em passege per la cambra
com una cabra en febre
o m'ofegue amb la impotència
dels ocells a la gàbia.
Hi ha nits com aquesta en què voldria ser peix,
enfonsant-me als rius de la memòria,
nedant contra corrents, davallant esperances,
posant-li límits clars a la basarda,
abrandant veus, cremant
llavis, esperant que els ocells
estoven cors, que esclaten els flancs del migjorn
o que a les flors més altes
reste l'alba aturada.
Jaume Pérez Montaner
Adveniment de l'odi
Tres  i Quatre, poesia,  1976 
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 21 de novembre de 2011

HOMENATGE A DARWIN


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
El vuitanta-dos
coma zero sis per cent
del creixement ponderat
d'aquesta economia mundial
ha estat, enguany passat,
de diners purs.
És just i saludable,
és espiritual progrés i pura estètica,
que els acrescuts mengen paper moneda.
S'albira l'home nou,
la nova era.
La resta és
això que tots sabeu:
Davos i Seattle.
La impura carn canalla que protesta.
Antoni Ferrer
Cant Temporal
Tandem Edicions, 2000
Més sobre l'autor, ací

divendres, 18 de novembre de 2011

RODA DE VEUS ENCALLADES ALS ESCULLS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
I

Al final,
un silenci de tots
es va endur el nom
i tot allò que obria.

II

Perquè buscava la set
vaig beure'm el desig salobre
que a canvi m'oferies.

III

Mulle el dit
al ventre blavíssim de la mar.
Xop de gana,
l'enlaire ardent, ensangonat...
D'on vindrà l'atzar?

Carles Vicent Siscar i Vicens
Carn Endins
Poesia 3i4
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 14 de novembre de 2011

OBLIDADOR


(Imatge presa d´ací)
només qui deslliga l'amarra
i enrere deixa el cuirassat
del Records de plom i de vesc
perquè l'Oceà l'engolesca,
es lliura a l'obert de la vida
tal com l'ocell es lliura al vol.
Elies Barberà
Zoo
Bromera Poesia, 2006
Més sobre l'autor, ací

divendres, 11 de novembre de 2011

JAUME BRU I VIDAL

(Jaume Bru i Vidal l'any 1990)
Quan vaig començar a escriure aquest blog vaig retre homenatge al poeta valencià Jaume Bru i Vidal amb aquestes paraules:
"Ací deixe un poema de Jaume Bru i Vidal. És el meu homenatge al que va ser professor meu allà pels anys 73-74 del segle passat a la Filial de l’institut “Lluís Vives”, a Godella. Ell va despertar en mi l’amor per l’art. Aleshores no el coneixia com a poeta, només era Don Santiago, professor d’Història d’Art (i director de la Filial). De les seues classes recorde les seues petites mans escrivint a la pissarra. Potser jo ja intuïa la poesia entre el seus dits."
Hui fa onze anys que ens va deixar. De nou vull recordar-lo amb un dels seus poemes:

HOME, TU QUEDARÀS

HOME, tu quedaràs com queda aquella
pedra oblidada a vora del camí,
veuràs passar les llunes i les ombres
i els sols i els dies clars i els corbs i els vidres.

I restaràs tot sol, sol entre els hòmens,
entre els altres com tu, que també viuen
ben sols, encar que diuen companyia.

I tu seràs alhora herba o empremta,
o pols d'aquell camí que tots calciguen,
o tija assedegada, o arrel morta.

Es inútil que escapes de la terra.
Escapar? Com i a on? Ets, acàs, aire?

Eternament, clavat, sens tu saber-ho
veuràs que la llum passa.

Jaume Bru i Vidal
Home Endins (Antologia poètica)
Consell Valencià de Cultura, 1999
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 8 de novembre de 2011

ALBA D’AMOR

(Descans en la collita, Adolphe Bouguereau)
La sal de l’amor ocult
viscuda amb l’enyor
de la ingenuïtat d’una mirada tendra.

divendres, 4 de novembre de 2011

L'ACOLLIDOR SO DEL SAXO

( El saxofón antiguo, plateado de José Antonio del Castillo Martín)

Sota la pluja d'espurnes i el rètol onejant de licors que ja no existeixen la tarda sempre arriba per sorpresa. Des de la finestra podeu veure la ciutat imprecisa. A la ciutat cau la pluja. El món comença a enfosquir-se. Què fer?
Unes mans càlides llisquen per la porta oberta, per damunt de les espatles. Uns llavis sobre altres llavis. Amb fúria, patèticament assaboriu la lluminosa tendresa, la sang de les besades. L'acollidor so del saxo podria acaronar la seua pell i perdurar en el futur d'una mirada.
Et perds amb ella, amb la música i amb la pluja, amb tu.
Francesc Rodrigo
Tigre d'esguard tèrbol
Amós Belinchón, editor
Més sobre l'autor,  ací

dimarts, 1 de novembre de 2011

BOUQUINISTES


(Les bouquinistes, quadre original d'Edouard Cortes)