EMPREMTES

Un poema és l'espai insubstiuïble de les coses. RAMON RAMON

diumenge, 29 de gener de 2012

KATÀ ETHNÉ


Així afirma Xenofont que marxaven
els polsosos guerrers de l'Anàbasi,
agrupats per pobles, pels àrids camins.
Hem de creure que de la mateixa manera,
per pobles, marxarem nosaltres
cap a la petita i lenta mort de l'oblit.
En sabia, d'aqueixes coses, Xenofont,
de pobles i oblits.
Alexandre Navarro
Dotze poetes joves valencians
Tàndem Edicions, 2000
Més sobre l'autor, ací


 

divendres, 27 de gener de 2012

POSTALS SIRIANES

(L'habitació de Van Gogh en Arlés, Van Gogh 1889)
VI. CAMBRA

Sol assegut al llit de ferro.
La pica petita i el mirall.
Las aspes lentes del ventilador.
la bombeta trista.
                               Avui pel carrer
ha estat l'última vegada
que t'he vist per únic cop.
Manuel Forcano
Com un persa
Tàndem Edicions, 2001
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 25 de gener de 2012

POEMA AMB DATA (II): DIMECRES, VINT-I-CINC DE GENER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Dic el teu nom i s'ericen les ombres;
les papallones que em sobten la pell
inicien un vol interrogant.
Dic el teu nom i plouen raigs coberts
de gestos —diàfana presència
d’ulls— sobre un cos de respostes i aus.
Dic el teu nom avui, dimecres, vint-
i-cinc de gener de cap any.
                                           Trobe
a faltar, si més no, el frec de vida,
la impenetrable quietud del teu alé,
i torne a dir el teu nom i no hi ets.
Dic el teu nom perquè n'he oblidat altres
i potser amb ell anticipe cendres,
rostres que equidisten el mateix bri
de tristesa entre si.
                              I dic tots els noms
i convenen en tu; els oblits blaus
s'assemblen al teu plor; el meu dolor
de segles embolcalla les petjades
dels teus somnis solitaris i dic
universos amb el teu mateix nom.
Marisol González
Crònica de llunes
Germania, 1993
Més sobre l'autora, ací

divendres, 20 de gener de 2012

EL TEMPS DE LA POESIA S'HA ACABAT

(Joan Brossa)
Francesc Calafat i Marc Granell al pròleg de l'antologia Dotze poetes joves valencians (Tàndem Edicions, 2000) escriuen el següent:
Així, fa poc, Miquel de Palol sentenciava que "el temps de la poesia s'ha acabat" perquè ja no és una "eina expressiva" de la societat actual i el seu sentit es redueix a "la pràctica solitària". Afirmacions com aquestes suposen que la lírica en algun moment tingué una demanda social, era un gènere molt popular i tenia una funció utilitària. Realment han estat mai així les coses? Si llevem les excepcions, tants llibres de poesia es venien, posem per cas, en els anys vint, en els anys seixanta o en els setanta? Es venien llavors més llibres que no ara? Té sentit afimar que un gènere està en les últimes malgrat que es publiquen un nombre estimable de títols tots els anys?
T'invite a dir la teua opinió.

dilluns, 16 de gener de 2012

EL PORC

(Fotomuntatge propi amb dibuix d'El ROTO)
Cada matí es trasllada a la faena
esbufegant després d’haver resat
una hora amb fruïció en la capella
que es va fer fer al seu jardí privat.

Ferreny i gras, farcit de supèrbía,
baixa del Rolls pegant crits, insultant
el xofer que li n’obri la portella
i entra grunyint en el seu regne: el banc.

Signa papers, dicta cartes, ordena
amb sonor gruny que siguen despatxats
tots els membres del comité d’empresa,
que demanaven un millor jornal.

Telefona després a un seu col.lega,
garrí com ell i com ell malcarat,
per dir-li que anirà a la porquera
climatitzada a la qual acudiran
a la tarda els set porcs de més solera
que es dediquen a la usura i a l’engany
per veure quina és la línia mestra
a seguir per poder incrementar
el control sobre els diners de l’empresa,
és a dir del país i els ciutadans,
sense importar-los mica la pobresa,
la injusticia, el dolor i la fam
que provoquen amb la seua avidesa
de poder absolut, de capitals.

A la nit , satisfet, se’n torna a pressa
cap a casa i després d’un bon sopar
s’agenolla vora el llit, rota i resa
i amb plaer es rebolca en el seu fang.


                                             Marc Granell
L'illa amb llunes
Ed. Tabarca, 1993

Lliurament Premis Marc Granell 2010.  Recital de poemes de Marc Granell. Argila de l'Aire

divendres, 13 de gener de 2012

CAMÍ


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Fina Cardona
Plouen pigues
Poesia Tres I Quatre
Més sobre l'autora, ací

dimarts, 10 de gener de 2012

SOLITARI VIATGER

(Imatge d'Albert Buzzi, presa d'ací)
A la deriva,
                   des de la nau fugissera,
arrecerat en l’embranzida fosca
del fil de les hores
no blasmaré records.

Assetjaré les platges
                                   del capvespre
on les ones de la passió
han dipositat les seues algues seques
sobre l’arena enterbolida.

Després, desdibuixat,
    m’amagaré
en les recòndites entranyes
del silenci.

Finalment,
                      una acollidora lluna
                      novíssima,
potser,
em guarirà en el meu nou deliri.

dissabte, 7 de gener de 2012

SILENCI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
XXI

Pàl·lida, calles;
escoltes com la bruixa
puja l'escala
i, amb la clau rovellada,
burxa el forat dels segles.
Montserrat Rodés
Riu d'arena
Edicions Alfons el Magnànim, 1992
Més sobre l'autora, ací

dijous, 5 de gener de 2012

UNA BONA RAÓ PER NO ESCRIURE MÉS VERSOS


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Aquests artefactes que hem vingut a dir poemes
naixen amb un ranci anhel de veritat.

Eterna, de l'instant, efímera, inconclusa,
fingida pels mots, inefable,
un mirall romput en estelles que ens esmussen,
veritat cada dia més vertadera...

El problema, però, és que en acabar-ne un
m'agafa un mareig amarg, com un cobriment,
un desassossec bascós davant
el seu incontrolable to assertòric.
Em disgusta que els poemes aspiren sempre
a dir com són les coses,
com si hom en parlés per primera vegada.

I és que per molt fragmentària o breu
que pretenguem la veritat,
la veritat del poema sempre apareix
com una mirada fixa, arrogant.
I això em pertorba.
Sovint tinc la sensació d'haver dit
molt més del que pretenia:
que tanta contundència, tanta exactitud,
no eren meues.

Com són de superbs i envanits els poemes!
Antoni Defez
L'arc de la mirada
Perifèric poesia, 2007


dilluns, 2 de gener de 2012

PENSAMENS PINTATS (IV)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Celebrem l’arribada del nou any
però no us enganyeu, per darrere,
la piranya del temps ens mossega
                                          el cul.