EMPREMTES

Un poema és l'espai insubstiuïble de les coses. RAMON RAMON

diumenge, 29 de novembre de 2015

QUID

(imatge gentilesa de FreeDigitalPhotos.net)
Gosaràs caminar per la mar del plaer
sense que, incrèdul, t'enfonsis negant-te
en l'uniforme que et prepara el temps,
discretament contrari a les ofertes
del desig?

Jaume Creus
Eros d'encesa fletxa
Poesia 3i4, 1994
Més sobre l'autor, ací i ací

dimecres, 25 de novembre de 2015

UN POEMA

(Part de la portada del llibre. Pau Àlvarez)
Cap desig d'obrir la boca. 
De què hauria de cantar jo...? 
Jo, que sóc odiada per la vida. 
Cap diferència entre cantar o no cantar. 
Per què hauria de parlar de la dolçor, 
quan sent amargor? 
Ai, el puny de l'opressor 
colpeja la meua boca. 
No tinc cap company a la vida 
per qui puc ser dolça jo? 
Cap diferència entre parlar, riure,
morir, ser. 
Jo i la meua solitud cansada 
amb aflicció i tristesa. 
He nascut per al no-res. 
La meua boca hauria d'estar segellada. 
Ai cor meu, tu saps que és primavera 
i hora de celebrar-ho. 
Què hauria de fer amb una ala travada, 
que no em deixa volar? 
He estat en silenci molt de temps,
però no oblide mai la melodia, 
perquè cada moment xiuxiuege 
les cançons des del meu cor, 
que em recorden 
el dia en què rebentaré aquesta gàbia 
i volaré d'aquesta solitud i 
cantaré com una malenconiosa. 
No sóc pas pollancre feble 
per a ser sacsat per qualsevol vent. 
Sóc una dona afganesa, 
cosa que només significa lamentar-se.

Nadià Anjoman

Jo, que no he valgut els budells d'un gos
Edicions 96, 2013
Més sobre l'autora ací i ací
(Versió de Josep Vicent Cabrera a partir de la traducció de Khizra Aslam)

diumenge, 22 de novembre de 2015

CANÇÓ TENDRA D'HOSPITAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Enmig la pluja de bales
la rosa al pit et florí,
la rosa que et va encaixar
el fusell de l'enemic,
la rosa que es concretava
en estrela de cinc pics.
Tu pots lluir la ferida
que és una rosa d'abril.

La llibertat clamadissa
et vol robar l'enemic,
la llibertat ja madura
que a l'home dóna sentit,
la llibertat prenys de vida
com un somriure pueril.
Tu pots lluir la fecunda
llibertat que t'has collit.

Finarà la guerra innoble;
tu hauràs estat ferit.
Envejat pels camarades
seràs l'orgull dels teus fills.

La impura cendra enemiga
serà com un record gris,
i lluiràs la penyora
del teu i el nostre destí.



Carles Salvador
Elogi de la vagància i una cua, 1937

dijous, 19 de novembre de 2015

AMOR TAN DOLÇA

(Imatge pròpia)
Neix de nit amb la lluna grassa, 
i creus fervent en una amor tan dolça  
que ve de l'Orient i no diu res. 
I es banya a l'aigua tensa 
d'un riu com un llaüt 
que toca a rés etern 

L'amor és un regolf que et xucla, 
voraç, inerme, riu endins, 
com d'un ventre que el prenyés l'aigua.

Josep Borrell
Rambla de tardor
Poesia 3 i 4, 1991
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 16 de novembre de 2015

[RESSEGUIR AMB DELICADESA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Resseguir amb delicadesa
el traç que deixa el teu caminar.
Ser la línia infinita
                     que pacientment
s’encamina per carrers i costeres
fins que troba la teua finitud
i espera esfondrar-se
en la llum que t’abraça.
I descobrir el teu cos,
exacte i enigmàtic com la vida.
I assaborir la teua mirada,
indesxifrable com l’escriptura dels ibers.
I no gosar tocar-te:
                                 desmuntaria
estrepitosament tota la teua geometria.


del meu poemari Inventari de fragilitats
Guanyador del XVIIIé premi de poesia "Jaume Bru i Vidal" de Sagunt

divendres, 13 de novembre de 2015

XVIIIé PREMI DE POESIA "JAUME BRU I VIDAL" DE SAGUNT

Aquest que somriu al centre de la fotografia sóc jo, ple de goig, després de rebre el XVIII premi de poesia “Jaume Bru i Vidal” de Sagunt per l'obra "Inventari de fragilitats". M’acompanyen les autoritats locals, Francesc Gisbert (premi de narrativa) i J. Ramon Gironés (premi de teatre). Vull retre un emotiu homenatge a qui porta el nom del premi, Jaume Bru i Vidal, que va ser professor meu d’Història de l’Art en Godella allà per anys 1973-74 quan jo estudiava el Batxillerat Superior. Encara no coneixia la seua activitat poètica, la vaig descobrir després. Recorde les seues mans menudes escrivint i dibuixant en la pissarra. Potser jo ja intuïa la poesia entre els seus dits.

dijous, 12 de novembre de 2015

[INDECENTS HORES DE LLAMP...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Indecents hores de llamp 
perquè vesses tot el cànter de serpentines, 
llaços, un pixum i unes campanetes 
que torben el goig i el delit apresos. 
Si t'arrosseguen el lleu aquesta nit 
una òbila tota ulls atraurà corruixes 
mentre perds papers, les sabates, 
el senyal d'obrir el cànter d'acords, 
de repartir les corxeres difícils 
i una tossuda volva de neu 
que t'estalvia una besada generosa.

Vicent Berenguer
Guants de macam
Ed. El cingle, 1985
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 8 de novembre de 2015

[VAIG QUEDAR ADORMIDA...]

(Imatge pròpia)
Vaig quedar adormida 
quan un sol sense ganes 
feia els dies més curts, 
quan encara els carrers 
no abrigaven la mort 
menuda de les fulles 
i en les cases les portes 
no s'havien tancat, 
quan les primeres gotes 
solcaven les finestres 
amb estries de lluna 
i la nit abraçava  
la pressió dels meus ulls.  
Adormida,  
sense quasi adonar-me'n,  
sense parlar a penes.

Teresa Pascual
Arena
Edicions Alfons el Magnànim, 1992
Més sobre l'autora, ací

dijous, 5 de novembre de 2015

DOGMA DE FE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Pocs perfums queden entre els dits 
tan obstinats com la nostàlgia 
del cos clivellat, rabejat 
amb la carícia urgent del dia, 
un prec per la immortalitat 
d'un grapat mínim de revenges,
un desafiament als astres, 
una bufetada als crepuscles... 
I en canvi és crit de la nostàlgia, 
una tornada enrere, enlloc, 
una incapacitat, una ànsia 
de revoltar sense esma el temps, 
el desconcert al gest incrèdul 
que queda en ensumar cadàvers.

Manel Marí
Deshàbitat
Editorial 3 i 4, 2004
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 2 de novembre de 2015

ENCERTAR EL RUMB

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
L'aire quiet d'aquest matí
de primavera d'hivern
no aida gens ni mica
a fer que dure la treva:
però si com un vell calafat
tries bé l'eina,
fa bon oratge
i ets prou destre,
encara seràs a temps
d'adobar la nau
i emprendre el viatge
que ha de jubilar
el trèmul passat.


Hèctor B. Moret
Antídots
Ed. 3 i 4, 1996
Més sobre l'autor, ací