EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dilluns, 18 de maig del 2020

EL MISÀNTROP

(El misàntrop. Brueghel el Vell, 1568, Museu Capodimonte)  
EL MISÀNTROP

Mai no he begut
l’alcohol dels justs dins polsoses tavernes,
mentre sonava
entre els plecs de la llum una música freda.
Mai no he dit, sem i inebriat,
mirant una ombra que passava:
"Heus ací l'ornament, la tempesta,
el veritable déu gronxant-se entre dos blaus.”
Mai no he cregut
sentir dellà els llindars un fressejar luxós
ni he imaginat
fulgents casoris de tenebres
ni els funerals d'un príncep
ni el turmell maltrencat d'una princesa.
Els meus records són pedra:
ni un fil de lava
serpentejant dins els congosts
de la memòria,
ni un sol muriac ajupit dins la fosca.
Ara, algú se'n va deixant la porta oberta
i entra un celistre fred, que a penes sent.
Quiet i buit, contempl el que m'envolta:
per sobre del meu front
no s'hi enlairen sis llunes
ni al meu costat abeura
la fràgil verge una àliga gegant.
Un cansament rosat ha enquistat els meus membres.
Ja no dic res. En somnis, 
                                        els ossos em floreixen.
Andreu Vidal
Els dies tranquils
Gregal llibres, 1988
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Segur que els ossos, se li transformen en un jardí, encara que sigui en somnis...Quan es desperti tindrà un desengany, encara que sempre li quedarà el record!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Però podem veure jardins en qualsevol lloc, si volem,no?
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada