tag:blogger.com,1999:blog-6191875583063849637.post1904140317984322475..comments2024-03-17T18:19:44.152+01:00Comments on EL CAU DE CALPURNI: RAILS ESCAPÇATSCalpurnihttp://www.blogger.com/profile/12710786569221533180noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-6191875583063849637.post-62727901681984585772010-06-03T22:55:13.347+02:002010-06-03T22:55:13.347+02:00Florenci, gràcies pel teu estés comentari. És quas...Florenci, gràcies pel teu estés comentari. És quasi un tractat sobre els records.<br />Onatge, efectivament, el poemari és molt interessant, ple d'emocions.<br />Effy, ja al teu blog et vaig comentar que els records formen part de la vida i com a tal cal tractar-los.<br />Sílvia, estic molt agraït pel teu comentari. Sent molt que aquesta entrada haja reviscolat records tants tristos com el de la mort del teu amic. Entenc millor versos com aquests:<br /><br />El perill de saber<br />és tenir la certesa, <br />i m'agradaria pensar <br />que encara tot és com jo voldria.<br /><br />Salut i poesia per a tots i totes.Calpurnihttps://www.blogger.com/profile/12710786569221533180noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6191875583063849637.post-71498968771690863032010-06-03T11:49:54.581+02:002010-06-03T11:49:54.581+02:00Vaig escriure aquest poemari uns anys després del ...Vaig escriure aquest poemari uns anys després del suïcidi d'un veí de la urbanització on estiuejàvem, a Esparraguera. Des dels 3 fins als 11 o 12 anys el meu germà i jo vam jugar amb ell i el seu germà principalment. Quan es va matar tenia 26 anys, per tant, feia molt que no ens veiem però, tot d'una, la possibilitat de retrobar-nos es va esberlar, com el seu cos en caure... El poemari recupera aquells estius a Mas de'n Gall, les oliveres on emulavem Tarzà, la piscina municipal, els estels de paper de seda que ens feia el pare, la vella roda de molí que hi havia a l'entrada on anàvem cada divendres a esperar-lo ja que venia de Barcelona a passar el cap de setmana amb nosaltres perquè treballava...Sílvia Tarragó Castrillónhttps://www.blogger.com/profile/09923689544264251181noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6191875583063849637.post-61983059962392814072010-06-02T23:00:33.626+02:002010-06-02T23:00:33.626+02:00Els records últimament són un calvari en la meua v...Els records últimament són un calvari en la meua vida.<br /><br />Salutacions, bona entrada :)Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6191875583063849637.post-46176390787176585522010-06-02T15:08:51.781+02:002010-06-02T15:08:51.781+02:00Un poemari que veient el tast d'aquest poema h...Un poemari que veient el tast d'aquest poema ha de ser molt interessant. De fet potser només som allò que recordem i com ho recordem...<br /><br />Salut i combat.<br />onatgeonatgehttps://www.blogger.com/profile/13713117421280644525noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6191875583063849637.post-82700415898464695392010-06-02T09:22:57.594+02:002010-06-02T09:22:57.594+02:00Un poema honest, fet de retalls, sensacions, imatg...Un poema honest, fet de retalls, sensacions, imatges de la memòria. <br /><br />"Només es torna real allò que recordem"<br /><br />Tot un cant positiu a la melangia.<br /><br />Això "d'ofegar la mort" és una invitació a recordar, a no oblidar. Malgrat el dolor que sovint comporta, recordar, reviure, és viure. Escriure i parlar es passar els records que els uns tenim als altres, una manera de fer que no morin mai. I no només en el sentit "pràctic" de treure'n un profit. No és com allò que es diu de que és bo conéixer la història per aprendre dels errors i els encerts del passat. Sí, d'acord, dels records personals i col·lectius se'n treuen lliçons, si volem. Però això no és més que un ús reduccionista del seu valor, una valoració que sublima els aspectes purament del benefici causa/efecte, etc. El record, la memòria, ja són un valor per si sols. No els cal res més, no cal que reflexionem de les seves conseqüències. Fruir-los ja és una victòria damunt la mort. El màxim benefici de la memòria està en, ras i curt, tenir-la i conservar-la. El record és una joia per si mateix, més enllà de si és útil no, més enllà de si se'n pot aprendre molt o poc. No cal donar-hi més voltes. El record, l'amor són el fi, no només instruments per obtindre no sé quin tipus d'aprenentatge. El que estaria bé seria aprendre a recordar, a no oblidar...<br /><br />Gracies per compartir el poema d'aquesta autora.Florenci Salesashttps://www.blogger.com/profile/05330011142788359111noreply@blogger.com