tag:blogger.com,1999:blog-6191875583063849637.post489333696529374684..comments2024-03-27T10:25:45.676+01:00Comments on EL CAU DE CALPURNI: DOMUS AUREACalpurnihttp://www.blogger.com/profile/12710786569221533180noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-6191875583063849637.post-37721724421609225562013-07-08T21:04:14.129+02:002013-07-08T21:04:14.129+02:00Quin encert la imatge de la llum fosca!
Salut i po...Quin encert la imatge de la llum fosca!<br />Salut i poesia!<br />Calpurnihttps://www.blogger.com/profile/12710786569221533180noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6191875583063849637.post-68285060813342375752013-07-06T21:20:36.819+02:002013-07-06T21:20:36.819+02:00Que bonic tenir llum pròpia, fins el punt d'en...Que bonic tenir llum pròpia, fins el punt d'enfosquir una bombeta encesa, que es converteix en ombra...Hi ha persones que quan entren en un lloc, són com quan en un dia núvol, de sobte, surt el sol. Com diu Novesflors, tot plegat, molt bonic...<br />Bon diumenge.M. Roserhttps://www.blogger.com/profile/01452178754223120835noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6191875583063849637.post-66588283420542042562013-07-06T20:50:00.694+02:002013-07-06T20:50:00.694+02:00Tot plegat, preciós.Tot plegat, preciós.novesflorshttps://www.blogger.com/profile/09091707943802404519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6191875583063849637.post-26397236908092217542013-07-06T20:15:41.638+02:002013-07-06T20:15:41.638+02:00Comentari que ha fet Helena Bornals d'aquest p...Comentari que ha fet Helena Bornals d'aquest poema al seu blog UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA:<br />La persona que arriba, la que estimes, la que et fa somriure de felicitat perquè és com el sol que ho il·lumina tot. De tanta llum que projecta, la bombeta encesa queda a les fosques pel contrast, d'una manera metafòrica. Em recorda aquest poema de Narcís Comadira.<br />Pausa<br /><br />T’imagino a la taula entre els teus llibres<br />i la pluja al jardí mullant-ho tot.<br />Només el tecleig ritmat de la màquina<br />i la llum que se’n va tènuement.<br />Després t’alces, trafegueges, la cuina<br />està en repòs, els plats nets, cap per’vall.<br />Quan vas d’un lloc a l’altre s’il.lumina<br />cada objecte. Ben igual quan anem<br />amb espelmes. Després tornes, la feina<br />l’acabaràs demà, mires un llibre.<br />Acaricies lentament les pàgines<br />mentre degota, al captard, la prunera.<br /><br />COMADIRA, Narcís, El verd jardí. Barcelona: Edicions 62, 1972<br />Calpurnihttps://www.blogger.com/profile/12710786569221533180noreply@blogger.com