(Imatge pròpia)
D’un càlid son
he despertat
i tot ho miro amb meravella
i fades blaves d’univers
duen un foc que té el meu nom.
Soc mare estrella, germana lluna,
pedra guerrera i mil dones més.
I amb un sol gest cremo les gàbies
i tot allò que m’oprimeix.
Cèlia Nolla
Terra
roja
Godall Edicions, 2025
Més sobre l’autora, ací
Les gàbies que ens oprimeixen es cremen amb la poesia.
ResponEliminaAixí és.
ResponEliminaGràcies pel comentari.
Salut i poesia!