(Imatge no identificada presa de la xarxa)
VOLUPTAT
DE L'ENYOR
Tenacíssima, càndida enyorança,
fillola del desig i la recança,
trista amorosa de l'amor que es frisa,
crida els estels, besa la brisa!
Puresa del record extenuant-se
en el miratge d'una pàtria grisa,
feta del somni que matisa
el roig, el blau i el blanc de França.
L'àngel t'inspira i et manté el diable,
oh febre miserable
d'un dolorós i delitós amor,
tan prenedor, que un dia, per ventura
honor refet i llar segura,
enyoraré l'enyor.
Saló de tardor
Edicions Proa, 1975
Més sobre l'autor, ací
Això d'enyorar l'enyor és el que no hauria de passar mai. Encara que faci patir.
ResponEliminaHi ha tant a enyorar!
ResponEliminaGràcies pel comentari.
Salut i poesia!