(Imatge no identificada presa de la xarxa)
sols hi ha una música
d’aigua que perdura
en els paranys de la meus pensa:
el regalimar verd de la teua mirada.
més enllà, tot s’esquerda
en un enrenou
sense rostre ni final,
la indiferència d’una ombra
devorada per l’oblit.
com són d’invisibles
els signes de la pell
per a ensinistrar-los
en un poema!
Anells concèntrics d’aigua
7 i mig Editorial de poesia, 1998
Més sobre l’autor, ací
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada