NEGUIT

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NEGUIT

Avui, quan la nuvolada negreja,

sóc un Narcís desficiós, que enyora

l'estany del cel; però les ombres m'amenacen

amb l'estilet d'una por vella. Els altres giravolten,

en un remolí de desigs, al caire de la mort,

i ignoro si la solitud ve de fora

o si és el mirall del nostre ésser suficient;

tenim, a les mans, la joguina de la raó,

i aviat la fem bocins. Com xiquets nus plorem,

i demanem l'engruna d'un amor

que ens salvi. En la contradicció vivim, i en la penombra

d'un atzucac -al peu dels murs on retopa el silenci.

Jordi Pàmias

De Narcís i l’altre

Edicions 62, 2001

Més sobre l’autor, ací