EMPREMTES

El poema és un camí que conrea els seus esbarzers. YVES PRIE

divendres, 31 de gener de 2020

CREIXEN REMORS

(Imatge pròpia)
CREIXEN REMORS

Es perd la intensitat
en els colors del capvespre
fins fer-se tènue,
quasi imperceptible.

Després,
       vindrà la nit,
l'alba, el migdia...
i, a les palpentes,
tomaràs a somiar,
a escriure esborranys
sobre el futur,
amagatalls d'un horitzó
imprecís,
            combatut,
de bat a bat,
amb la sang,
com el guerrer
que esdevé la glòria
ribetejada d'impossibles.

Maria Carme Arnau i Orts
Paraules sota la pell de l'univers
Ed. Tabarca, 2012
Més sobre l'autora, ací

dimarts, 28 de gener de 2020

AMANTS

(Imatge pròpia)
AMANTS

Quan sent l'enyor de tu,
m'aconhorte si pense
quants som ara mateix
els qui sofrim d'absència.
Quan et tinc a la vora,
se'm fa un nus si rumie
quants som arreu del món
la colla dels amants.
Car també el nostre encontre
i aquests fulgors del llostre
seran tard o d'hora -ai, las-,
lluïssors de bombolla
perdent-se enduts pel vent.

 Antoni Prats i Gràcia
Encara
Ed. Tabarca, 2013
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 26 de gener de 2020

EL POBLE I DÉU

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EL POBLE I DÉU


1
En tots els extrems de la guerra els humans
creuen en el mateix Déu.

El costat esquerre insisteix: la veritat és nostra.
El costat dret insisteix: la justícia és nostra.

Tots resen per la victòria en el mateix camp de batalla,
tots resen al mateix Déu, i les seues súpliques són les mateixes.

I Déu es troba dividit en dues meitats,
empresonat en el mateix dilema.


2
En tots els extrems de la guerra els humans
creuen en diversos Déus.

De cara al seu propi Déu cada costat resa
per la victòria en el mateix camp de batalla.
El costat esquerre insisteix: nostra és la victòria.
El costat dret insisteix: derrotada siga l'oposició.

Sembla com si la guerra
es tornara un gest innocent
entre els Déus.

Els humans fan servir míssils per a decidir
quin de tots els Déus
és el veritable.

Chen Hsiu-chen
Voces desde Taiwan. Antología de poesía taiwanesa contemporánea
Editorial cuadernos del laberinto
Més sobre l'autora ací

[Traducció feta per mi a partir d'una traducció al castellà feta per Khédija Gadhoum que pot llegir-se ací]

dimecres, 22 de gener de 2020

ABOUT ART

(Imatge pròpia)
ABOUT ART

(Sobre l'art)

Si ho contemples bé, tot és art.
La pedra, caixa negra que amaga al sí l'esdevenidor del temps.
L'aire que filant calideses abraça l'horitzó desballestat.
Un batec i un altre compassat al davant de la vida.
L'arribada del dia que s'inclina als peus de l'observador.
La febre del lloc, el ritu de l'enlloc i l'estranyesa del món.
L'astrolabi que enfila la mirada cap a la volta de la retina.
Els colors piròmans que ablamen el llenç salvatgement blanc.
L'instant incert que es toma cert.
La desclosa amable del silenci i de la paraula.
La bellesa del signe que calla però és.
La llum tèbia, esfèrica, que amera de vida l'ull de marbre.
El trànsit per la vida. El viatge.


                                              [I la quietud de la mort.]


Jesús Giron Araque
Hotel
Ajuntament de Mislata, 2019

diumenge, 19 de gener de 2020

GÈNESI

(Imatge pròpia)
GÈNESI 

difícilment
     escaparia de la llum 
que desconec
     si el seu ídol captiu
es tornara llavor
            en la superfície
                de l'ànima,
l'oli primer fecundaria
                el foc afable
i la libèl·lula dels destins
        espargiria límits
            en la distància,
potser jo,
inconscientment,
naixeria de bell nou
de la pedra elegida
        amb tota la meua
brutalitat,
                   potser

Francesc Pastor i Verdú
Fils de llum
Ed. Tabarca, 2017
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 15 de gener de 2020

LA VIDA EN UNA GOTA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LA VIDA EN UNA GOTA

Tinc un món tan petit
dormint-me al puny
que podria ofegar-lo
amb una gota de rosada.

Una vida que cap dins d'un didal
fent tremolins a les butxaques
i res costaria tallar els fils
que la belluguen fins a desgastar-la.

Somnis nascuts de rialles
per tancar dins d'una capsa
on amuntegue papers grocs
d'encanteris i frases envellides.

Quatre pensaments orbitant
pel desordre del buit que m'envolta
s'estavellen contra murs
de llars que no m'acullen.

M. Carmen Sáez
Cercant ocells d'aigua
Ed. Tabarca, 2009
Més sobre l'autora, ací i ací

diumenge, 12 de gener de 2020

OFICIUM POETAE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
OFICIUM POETAE

Confeso que no crec que en altra vida
visqui més a destemps i sense mida,
que hi miro prim i m’erro fil per randa.
Veig clar que parlo fosc i, d’altra banda,
vull dir la veritat i dic mentida.
     Jo vetllo els morts amb música de banda
i estimo a contracor un altre segle.
Bado amb rigor, i tiro tort amb regle
un vers poruc que és pura propaganda:
l’excepció que confirma la regla.

Francesc J. Gómez
A l'enforcall
Edicions 62, 2019
Més sobre l'autor, ací

dijous, 9 de gener de 2020

VIRAR

(Imatge pròpia)
VIRAR

1/3

malgrat haver-les virades
hi ha fotografies
que no canvien de color

blanc i negre dramàtic
com el final d'un incendi


2/3

gestos repetits    les síl·labes
virades   fa fred

la sorra humida

i com un mantra l'oscil·lació
del mar m'aboca a la ingravidesa

el balanceig desdibuixa
els marges de la realitat


3/3

vire
he tornat al mateix lloc

no es pot pensar
en línia recta
Consol Martínez Bella
Instantànies
Ed. Tabarca, 2018
Més sobre l'autora, ací

dilluns, 6 de gener de 2020

[HA NEVAT MENTRE DORMIES...]

(Fotografia d'Andreas Strauss)
Ha nevat mentre dormies.
Silenciosament el cel ha mudat la terra
talment el teu cos es muda
cada vegada que el son obre els ulls
al costat de l’amant,
incrèdul a la presència d’altre cos
que per primer cop completa el teu.

Es fondrà la neu
com el dia i l’instant primer.
Però la puresa ja és dins.

Sílvia Amigó
Ma
Viena Edicions, 2019
Més sobre l'autora, ací

divendres, 3 de gener de 2020

LA MEMÒRIA DE LES PETJADES

(Imatge no identificada pesa de la xarxa)
LA MEMÒRIA DE LES PETJADES

Amb el dit, calcant la tristor de les pèrdues,
ressegueixes la línia d’una gota de pluja
caient pel vidre cap a l’abisme dels adeus.
L’aigua, malgrat transparent, va tacant de grisor
el paisatge difús del carrer. Penses
―traçant al mateix temps, amb precisió,
les corbes que la gota dibuixa en el camí―
si la vida, si les etapes que cremem,
no ens portaran, també, dictades pel destí,
cap a llocs inhòspits, cap a regions estranyes
on mai tindrem respostes del passat,
on tot seran preguntes
a un vent de tardor i fulles mortes.
Però la gota d’aigua, de manera sobtada,
fa un gir imprevisible i deixa el teu dit
assenyalant cap al no-res, enmig del buit.
Llavors, penses, que mai hem de caure
en l’errada de seguir cap camí
que no sigui el nostre, per molt que la pluja,
aixecant murs de grisor o de boira,
esborri la memòria de les petjades.

José Luis García Herrera
La memòria de les petjades
Onada Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací