[QUAN VAIG NÉIXER...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Quan vaig néixer, tenia ales.

Ho sé pel mal que em fan els omòplats

cada vegada que em foto de lloros i em provo d'alçar.

Per què em van caure o qui

me les tallà sense jo adonar-me'n

és el misteri que m'acompanyarà

mentre m'arrossego desmembrada pel tros de vida

que em toca.

 

Laia Martínez i López

Venus volta

Lleonard Muntaner, 2018

Més sobre l’autora, ací

AUT CAESAR AUT NIHIL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

AUT CAESAR AUT NIHIL

 

Cau tu si creus que al clot li cal el drama

d'anar cap catxo i clos en cos en pau.

Cau tu si creus que al cor el clot escau

i encaua-t'hi i guareix la minsa flama.

 

Cau tu si creus que el bac segueix la trama

i vincla tu els genolls davant el trau

allà on qui el cap acota creus més brau. Cau

i sigues a la fi a qui el poble aclama.

 

Si ho trobes necessari i oportú

Cau tu, de tos, a plom, que ningú et traga:

tot qualsevol pot ser un no ningú.

 

Jo seguiré bregant per senda obaga

que endins el que serà cadascú ho du:

nissaga de vençuts però nissaga.

Pau i Au

Cassette

Ed. Tres i Quatre S.L., 2022

Més sobre l'autor, ací

PISTES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PISTES

Sempre s’estima igual però diferent, em deies.
I ara entre el cafè i jo provem d’endevinar
si ens condemnava allò que era igual
o bé la diferència és la culpable.
L’amargor com una pista em porta a tu,
que ets a la cuina i amb la cullera dissols
el sucre que ja no em despertarà.
Del teu gest no es desprèn una resposta,
tan sols l’indici d’una pèrdua. Fixa’t:
Jo no tinc ales perquè els omòplats
tornen a ser omòplats si tu no els mires.
I tu que no tens esma per volar.
De tan a prop del terra, ja no caurem.

I estimar és caure.

Mireia Calafell

Costures

Viena Edicions, 2010

Més sobre l'autora, ací