EMPREMTES

La poesia és essencialment un misteri. SALVADOR JÀFER

dijous, 30 de maig de 2019

MIL VIDES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
MIL VIDES

Hi ha mil maneres 
de dir la mateixa cosa
i encara no queda la cosa
mai del tot dita,
com hi ha mil besos diferents
que no esgoten
la necessitat de besar,
mil llibres no llegits, mil
ciutats no fressades, mil
cels per assolir, mil
camins que no duen enlloc
però que imanten
amb força indefugible.
Mil vides viuria
i no m’estalviaria 

Josep Civit i Mateu
Mil vides
Viena Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 27 de maig de 2019

[DESPRÉS D'EXHUMAR LES ÚLTIMES ROSES...]

(Imatge d'Adrián Carrillo treta d'ací)
després d’exhumar les últimes roses de la teua
lletra manuscrita, les intimidacions que es
desfan en l’aigua absent, quan més enllà de la
llum intacta només la fossa del desencís ens
separe i la solitud retorne a les coordenades
de la vela invicta, després de sentir un nom i
les mans plenes de terra, quan acabe l’atracció
entre els límits de l’oblit, en aquell instant
ominós dels dies esporgats, en aquelles besllums
dels equinoccis, quan tota la verdor
mutilada recobre els seus vasos esfèrics i un
sabor de perles eternes mitigue la pols reflectida
de l’espill brut i fugaç

Francesc Pastor i Verdú
Espill brut
Viena Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

divendres, 24 de maig de 2019

[POTSER A TU NO ET CAL...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Potser a tu no et cal
però jo he de bastir un bon sistema,
estable i sòlid
com unes crosses.

Si m'ho preguntes
assumir la incertesa és una tasca inversemblant.
Faig teorema i judici dels jocs.
M'has vist raonar els silencis, les marors. Vés tranquil.

Em pots deixar ací.

Vicent Botella i Soler
La llàstima
Edicions 96, 2015
Més sobre l'autor, ací

divendres, 17 de maig de 2019

POEMA AMB DATA (CX): 17 DE MAIG

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
17 DE MAIG

Els llavis de magrana oberts,
La pell calenta de les seves cuixes
entre les teves, l’amor
amb precaucions, enretirant-te
quan esclata.
                      Ritmes deixats
en una habitació llogada.                            
                                       La recordes,
envilit, sens sortida,
perquè ja ets massa vell per a estimar
i encara no prou cínic per fruir
irresponsablement.
                              Passaran anys
i et compraràs, segur, una ànima
per conviure amb el covard que oblidaràs
que fores. I callarà el desig,
ofegat per l’amor que has ofegat,
incapaç de llepar
sens memòria la pell dolça
de la joventut que se’t dona
ignorant, enlluernada,
la teva impotència per la vida.


Pere Rovira
Distàncies
Eliseu Climent, editor, 1981
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 14 de maig de 2019

NOCTURN

(Imatge pròpia)
NOCTURN

Són tantes les nits abraçades
que tota l'abraçada se m'ha fet nit
i ara, per fi, ja puc dormir
molt de temps lluny de mi
i perdre'm pels anys llum de tu
en la catedral d'aquest cercle
fosc i estelat, cec i infinit,
que a mans plenes se m'obri
d'adeus curull per un somni
on vas saber ser, entre pou
i lluna, l'anell: espera precisa,
distància exacta i absència
a mida de cada hora.

Són ja tantes les nits abraçades
que totes les nits se m'han fet
l’abraçada on ara, en silenci,
em dissolc, m'esvanisc,
m'hi desguasse, i al primer son
ja puc morir.

                        I t'abrace.

Josep Porcar
Anys llum
Onada Edicions, 2019
Més sobre l'autor, acíací

Al següent vídeo, l'autor recita el poema NOCTURN durant la Presentació dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2018


dissabte, 11 de maig de 2019

«EMPERADRIU DEL RIU»

 Olga Xirinacs fa hui 83 anys. Valga aquesta entrada al blog per a felicitar-la.
(Balneari de Zestoa)
«EMPERADRIU DEL RIU»

EL riu és ample i no ens mira. 
Com un pont, el balneari el traspassa 
amb passadís envidrat i solemne. 
El balneari és blau però el riu no, 
terbolesa potent; un corrent de fondària ignorada 
tot ho arrossega, potser també els meus somnis. 

«Llencem massa somnis al riu, emperadriu»,
el poeta Joan ho escrivia.*
Qui arriba al balneari ja no en té, de somnis,
i no sé si ha perdut tota esperança,
com escrivia Dant.
Som aquí sobre el riu i ens el mirem,
alguna cosa ens pren molt fonda:
la vida, el temps, els ulls, però ell no ens mira
ni a tu ni a mi, emperadriu del riu.

* Referència al poeta Joan Llacuna.

Olga Xirinacs
Balneari del nord
Editorial Òmicron, 2014
Més sobre l'autora, ací i ací

dimecres, 8 de maig de 2019

LES HORES

(Imatge pròpia)
LES HORES

Quantes hores vam estimar-nos
durant l'interval breu d'aquell any?

Qualque matí de gener
               -d'hores perdudes i càlides-
algun divendres ventós de març,
aquell capvespre amb la llum feridora.


Tal vegada, una nit amb lluna.

Foren poques les hores
               -immesurables-
tan breus en la immensitat
de les nostres vides           separades.

Planeta llunyà.


Imma López Pavia
Solsticis
Vincle Editorial, 2019
Més sobre l'autora, ací

dilluns, 6 de maig de 2019

[VERRÀ LA MORTE E AVRÀ I TUOI OCCHI]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Verrà la morte e avrà i tuoi occhi –
questa morte che ci accompagna
del mattino alla sera, insonne,
sorda, come un vecchio rimorso
o un vizio assurdo. I tuoi occhi
saranno una vana parola,
un grido taciuto, un silenzio.
Cosi li vedi ogni mattina
quando su tè sola ti pieghi
nello specchio. O cara speranza,
quel giorno sapremo anche noi 
che sei la vita e sei il nulla. 

Per tutti la morte ha uno sguardo.
Verrà la morte e avrà i tuoi occhi. 
Sarà còme smettere un vizio, 
come vedere nello specchio 
riemergere un viso morto, 
come ascoltare un labbro chiuso. 
Scenderemo nel gorgo muti.
---

Vindrà la mort i tindrà els teus ulls –
aquesta mort que ens acompanya
des del matí a la nit, insomne,
sorda, com un vell remordiment
o un vici absurd. Els teus ulls
seran una vana paraula,
un crit callat, un silenci. 
Així els veus cada matí 
quan tota sola t'aboques 
a l'espill. Oh, estimada esperança, 
aquell dia sabrem, també, 
que ets la vida i el no-res. 

Per a tots té la mort un esguard. 
Vindrà la mort i tindrà els teus ulls. 
Serà com deixar un vici, 
com veure a l'espill 
emergir un rostre mort,  
com escoltar un llavi ja tancat.
Muts, baixarem la gorja.

Cesare Pavese
Poemes
(a cura de Josep Ballester)
Ed. Bromera, 1987
Més sobre l'autor, ací

[Traducció al català de Josep Ballester]

divendres, 3 de maig de 2019

[ÉS ARRIBADA L'HORA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
És arribada l’hora en què l’angoixa
serà fruit de la certesa i no del dubte.
Tot allò que sabem ja ho sabíem,
però hem comprés que serem ferits
per la mateixa daga que abans
passava de llarg cercant un altre parador.
Avui hem de conviure amb un neguit
que no té cap porta d’eixida oberta,
perquè la vida ha traçat gèlidament,
com qui separa territoris estranys,
una línia divisòria recta i infranquejable
entre el que ara som i el que volíem ser.

Robert Cortell
Hores ingrates
Bromera Edicions, 2015
Més sobre l'autor, ací i ací

dijous, 2 de maig de 2019

DOS OCELLS A QUARTS DE SET DEL MATÍ

(Imatge presa d'ací)

DOS OCELLS A QUARTS DE SET DEL MATÍ

El sol s’ajup i xoca amb la teulada,
i el camp s’ajoca i dorm sota els turons,
que s’alcen lents, que veuen com al fons
la nit es pon al crit de la becada.
De l’aiguaneix del dia en surt l’arada
vella que llaura el bosc i els seus racons,
que en treu la terra magra, els aguilons
que miren fit el sol a la capçada
d’algun roure molt alt. I el bosc s’escampa,
i sembra fins que hi veus la seva trampa
de fang i verd, de troncs i de nit clara.
I el cel s’engruna, que cau amb la tempesta,
i l’àliga, que en fuig, en fa una festa,
del vol que era el matí, que l’és, encara.

Jaume Coll Mariné
Un arbre molt alt
Edicions 62, 2018
Més sobre l'autor, ací