[CORPRÈS...]

(Imatge pròpia)

corprès

la dauradella nega la terra eixuta

 

corprès

els brots novells amaguen l’arbre gros-en-cel

 

corprès

lo rou ordeix fenassos al tapís bancal

 

corprès us dic la llum

Josep Segura

Versos a muntanya

Editorial Neopàtria, 2021

Més sobre l'autor, ací

PLOU DE NOU

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PLOU DE NOU

 

Plou de nou sobre l’eixuta, eixorca

                                    terra de la vall entre llomes.

EL carrers i les viles cobren una llum

                                    distinta, trista, melangiosa.

Els camps de fruiters i les oliveres lluen

                                    mullats, més nets que adés.

Les fulles dels arbres del camí vell

                                    reverdeixen, clares i alegres.

Miquel Català

Duna

Editorial Neopàtria, 2021

Més sobre l'autor, ací

ÁAK’IL KAANE’ / LA SERP VEGETAL

(Imatge pròpia)

ÁAK’IL KAANE’

Áak’il káane’
ken u na’akal u chun kululche’,
u k’áat u chuk u pixanil.

 

Chen ba’a ale’, áak’ile kaane’ ma’ u yóojelí;
u pixan kululché,
ma’ tia’an ich u chunil:
tia’an, tia’an ichil u k’aay ch’i’ich’obe’.

 

***

LA SERPIENTE VEGETAL

La enredadera
cuando escala el tronco de un árbol,
pretende atrapar su alma.

 

Lo que ignora esta serpiente vegetal;
es que el alma de un árbol,
no está al interior de su tronco,
sino en el canto de los pájaros.

***

 

LA SERP VEGETAL

L’heura

quan escala el tronc d'un arbre,

pretén atrapar llur ànima.

 

El que ignora aquesta serp vegetal;

és que l'ànima d'un arbre,

no està a l'interior del seu tronc,

sinó en el cant dels ocells.

Jorge Cocom Pech

Més sobre l'autor, ací

[poeta de llengua maia]

[Traducció al català feta per mi a partir del castellà]

POÈTICA NATURA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

POÈTICA NATURA

 

Escric: Arbre,

i el tronc fort i rebel creix

amb el dolor dels nusos

que l'aplomen;

 

i escric aigua

i les arrels se la beuen com un llamp

la mirada;

 

i escric verd

i vol

i matèria i aliment, i em sé oratge:

neguit de l'arbre, arrel i clorofil·la,

mà podadora que no vol escriure

sinó pensar i sospesar l’agilitat del vol

oxigenar l’atmosfera

donar el salt al buit

 

-ser vent i ploma-

Desprendre’m de les fulles velles

quedar-me amb les perennes

ullant des de la branca

abraçant vida

i donant llum.

Isabel Garcia Canet

La llum del buit

Editorial Tabarca, 2021

Més sobre l'autora, ací i ací

[NO VÈIEM...]

 

(Imatge presa d'ací)

No vèiem com s’agitaven els arbres

fins que un vent

ens mogué tant que va ser necessari

anostrar-nos les fulles.

Misael Arlerm

Vell país natal

AdiA Edicions, 2014

Més sobre l'autor, ací

LA REL

 

(Imatge pròpia)

LA REL

La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra l'estiu
i l'hivern, al foc, escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.

I no li prenc res de franc!
Que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l'amic que li dóna aigua.

Joana Raspall

Versos amics

Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998

Més sobre l'autora, ací

HISTÒRIA D'AMOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

HISTÒRIA D'AMOR

sempre és
una història d'amor:

l'arbre
que s'acobla a l'ocell

el sol
que es lliga a l'aigua

els ulls
que s'aferren al mar

Gil T. Sousa

falso lugar

Més sobre l'autor, ací

[Traducció del portugués feta per mi]

[HISTÒRIA D'AMOR // é sempre / uma história de amor:  // a árvore / que se afeiçoa ao pássaro // o sol / que se liga à água // os olhos / que se prendem ao mar]

FULLA ADORMIDA

(Imatge presa d'aquí)

En la fulla adormida

                                 del temps,
la gota d'aigua
que ha de desassedegar l'arbre
                                 que ha de náixer.