EL PALESTÍ

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL PALESTÍ

A M. S.

 

I

Recordes

com vaig assaltar el teu obrador al souq de Damasc?

Com sempre assalte la vida

a cops d´un desig transeünt d´esperances

I com els teus ulls m´assaltaren l´ànima?

A cops d´un desert transeünt de silencis

Ho recordes ja?

 

I que refeies l´orografia del teu país a cançons espatllades?

I que volies colorejar-les en la memòria infidel del món?

En la memòria dels qui s´exilien els uns dels altres?

 Ho recordes ja?

 

 II

Amb un punteig sord t´arriben

des de la foscor del temps

les mans tímides de la mare

en l´exaltació del pa

els braços ferms del pare

en el cor de les pregàries

les cames dels germans

aparellant-se a onades violeta

els volteigs de gessamí tendre

en els peus de les germanes

 

I també el primer llamp de primavera

i les primeres ombres d´estiu a migdia

i les primeres bombes

i la primera por

i també el primer tren de l´exili

 

I els carrers camí d´escola

enrere definitivament

i l´arbre de la plaça enfront de casa

i les roses de te enfilant-se per la llinda de la porta

i les teues cametes camí amunt de la tanca

fugint de la mainada

i els genis benèvols de la nit botant a sobre teu

amb fils de contes

teixidors infatigables

bé que ho saps

de Les mil i una nits

 

Ho vas recordant ja tot?

 

III

I recordes quan vaig seure

finalment al teu costat?

I que et preguntava?

I que em contestaves encara innocent

a cops de mà sobre el paper?

a cops d´ulls deshabitats?

 

Recordes

quan vaig descansar dels mots

sobre la solitud dels teus llavis?

Sempre viatgers remots de la còlera

sempre fustigant la por

sempre bandejant caravanes per curses de bogeria

 

I que en la nit els meus dits liquaren el desassossec del teu cos?

I que entre els meus malucs tombares tota la pena?

Ho recordes?

 

I que també en la nit vaig ensumar en la teua pell

la pell de tots els exiliats?

I en el desordre de les teues llàgrimes

les llàgrimes de tots els exiliats?

I en l´escuma del teu rostre el rostre

de tots els exiliats?

I que mentre dormies vaig polsar la teua orografia

ja refeta?

Ho recordes tot?

 

 IV

Et deixe mots amics sense fronteres

mots d´estrangera com tu

forastera del teu poble

foraster tu del meu poble

dugues-los als teus

dugues-los al teu país

a les seues brises blaves

a les seues pedres negres

als seus lliris

 

Al seu desert que sempre t´acompanya

al desert que compartim tots els exiliats

els uns dels altres

al desert definitiu

al que buidarà a cops de sorra la memòria infidel del món

 

Pepa Úbeda

La meua frontera

Editorial Columna, 2010

Més sobre l’autora, ací

ARRUIXAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa) 

ARRUIXAR

 

Lleva’t

d’aquí.

Que em manquen aigua i salabror:

el tast eixut de qui no vol.

Si no em veus a llenigar

ves-te’n,

arruix!

El meu desert rega quan rega.

Jèssica Ferrer Escandell

Som aquí

Adia Edicions, LaBreu Edicions, Cafè Central, Edicions del Buc, 2022

Més sobre l'autora, ací

JE SUIS SEUL / ESTIC SOL

 

(Imatge  no identificada presa de la xarxa)

JE SUIS SEUL

 

Je suis seul dans la plaine

Et dans la nuit

Avec les arbres recroquevillés de froid

Qui, coudes au corps, se serrent les uns tout contre les autres.

 

Je suis seul dans la plaine

Et dans la nuit

Avec les gestes de désespoir pathétique des arbres

Que leurs feuilles ont quittés pour des îles d’élection.

 

Je suis seul dans la plaine

Et dans la nuit.

Je suis la solitude des poteaux télégraphiques

Le long des routes

Désertes.

 

---

 

ESTIC SOL

 

Estic sol a la planura

I en la nit

Amb els arbres arrupits de fred

Que, colzes al cos, s’acosten uns als altres.

 

Estic sol a la planura

I en la nit

Amb els gestos de patètica desesperació dels arbres

Les fulles dels quals han marxat cap a illes preferides.

 

Estic sol a la planura

I en la nit.

Soc la solitud dels pals del telègraf

Al llarg de les carreteres

Desertes.

 

Léopold Sédar Senghor

Poèmes divers (dins d'Œuvre Poètique)

Éditions du Seuil, 1990

Més sobre l'autor, ací i ací

 

[Traducció del francès feta per mi] 

 

 

CONTRICCIÓ

(Imatge pròpia)

CONTRICCIÓ

 

He parlat del mar algun dia, dels deserts que separen els oasis, de les terres altes de soledat i de l'arc celest ple de sal. Paraules i paraules.

Tot això és inconsistent, i ben parcament m'ha servit per a commoure el cor dels hòmens o intentar tendres idees. Visc en un país menudíssim poblat d’inquietuds sense traces i errades reiterades, elementals.

Els hòmens com jo es confonen, parlen molt amb falsos espills mentre el curs dels dies limita el blablablà del desig.

Ells no identifiquen mai les certeses, igual que jo, ni reuneixen els llavis i les aigües, perquè el temps no és un remei perfecte. Sóc un insecte que juga en les cartes.

Vicent Berenguer

L'home no confia en la ciutat

Ed. Bromera, 1996

Més sobre l'autor ací i ací.

EN LA MEVA MORT

(Imatge pròpia)

EN LA MEVA MORT

Estic cansat de tu, domini fosc
i tempestat de flama.
M'exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d'aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L'alba
s'acosta ja amb l'espasa,
i l'ardor temerari que m'encén
allunya les estrelles.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Imitació del foc

1937

Més sobre l'autor, ací

[DUES COLUMNES...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Dues columnes

i un desert que s’estén

a banda i banda.

El llindar condueix

al buit de sorra.

No hi ha camins, ni un,

només les dunes.

Un desert que s’estén.

Una ombra llisca.

Fereixen, els seus peus,

la superfície.

Ha dit un mot primer.

Després la sorra

esborrarà l’intrús.

Laia Noguera i Clofent

L'intrús

Editorial Meteora, 2020

Més sobre l'autora, ací i ací

[VIATGEM ELS DOS JUNTS...]

(Imatge pròpia)

                               A Mustafà Drideb 

viatgem els dos junts i sense brúixola, 
perquè la pobresa no permet 
artefactes, i només els estels 
pel desert indiquen l'insegur rumb, 
entre onades d'arena i hores de seda. 
busquem donzelles verges i fidels, 
dones joves de fang i foc, 
però també cerquern i desitgem 
forts cossos d'argila i sal, 
companys viatgers, amants furtius; 
i una casa vora mar, on viure i morir 
sentint-nos savis i sense possessions, 
senyors només de llum i pau, 
i proclamar la victòria incerta 
d'una lluita mil·lenària.
                       

                     El Araich, agost 1988

Antoni Matutano

Caravana mar enllà

Ed. Germania, 1995

Més sobre l'autor, ací i ací

VERS SOLT (VII)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Que el desert siga
real o no
depen només de qui visca en ell.

(Del poema Altres arribades) 

Margaret Atwood

Los diarios de Susanna Moodie (Edició bilingüe)

Ed. Pre-textos, 1991

 

NAFOUD TABOUK

El desert és un vestit blanc:
la núvia
que marxa vers la nit
amb la narghile al cap,
mentre pronuncia càntics ancestrals
que farien plorar a les pedres,
aguaita la visita enllà del miratge
i deixa els altres colors al destí dels núvols...

("Gitana dormida" , Rousseau "le Douanier")

Pere Bessó,  "El pou de la set que no assacia"

Rialla Editors, València, 2005

Més sobre l'autor, aquí.