EMPREMTES

La poesia és el diari d’un animal marí que viu en terra i anhela volar per l’aire. CARL SANDBURG
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Armes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Armes. Mostrar tots els missatges

dissabte, 10 de setembre del 2022

POEMA MAB DATA (CXX): HOMENAJE A CHANFORT


(Nicolàs Chanfort)

Homenaje a Chamfort

 

Es el escritor de la novela fragmentada

en máximas, retratos, insultos, enfermedades,

ocasiones únicas, episodios nacionales, uno a uno,

viviendo junto a los pliegues amados y el desorden.

El 10 de Septiembre (de 1793) trata de matarse

treinta veces, cuarenta veces, con armas,

cuchillos, navajas, asombrado de seguir viviendo

después de esfuerzos tan terribles.

Nada es real porque todo es general, cada ejemplo

cada frase, sólo hablan de nadie y sus miles.

Acariciado por fuego de volcanes, me enseña

a contar, a sumar, a recordar suspirando.

---

 

Homenatge a Chamfort

 

És l'escriptor de la novel·la fragmentada

en màximes, retrats, insults, malalties,

ocasions úniques, episodis nacionals, un per un,

vivint al costat dels plecs estimats i el desordre.

El 10 de Setembre (de 1793) tracta de matar-se

trenta vegades, quaranta vegades, amb armes,

ganivets, navalles, sorprès de seguir vivint

després d’esforços tan terribles.

Res no és real perquè tot és general, cada exemple

cada frase, només parlen de ningú i els seus milers.

Acaronat per foc de volcans, m'ensenya

a comptar, a sumar, a recordar sospirant.

 


 

 

Osías Stutman

De La vida galante y otros poemas

Huesos de Jibia, Buenos Aires, 2008

Més sobre l'autor, ací.

 

[Traducció al català feta per mi]

[En aquest enllaç es pot escoltar l'autor, recitant el poema:

] 

 


dimecres, 31 d’agost del 2022

UNA MAR SENSE ARMES

(Imatge pròpia)


 ¡La musique souvent me prend comme une mer!

                                                                                 CHARLES BAUDELAIRE

 

Una mar sense armes.

Despert el crepuscle. 

La imatge de les roselles: pels marges de la respiració

                                         un pastor passeja els bous.

I un vell dins la plaça

em dona la plenitud de l’alba. 



Antoni Alomar

Una mar sense armes

Campos, 1979

Més sobre l'autor, ací