EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

divendres, 28 de febrer del 2020

VAIG PELS CARRERS ESTIMANT PROSTITUTES…

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
VAIG PELS CARRERS ESTIMANT PROSTITUTES…

Vint flors brodades amb constància, 
entre cançons i puntes de coixí, 
fins a la darrera claror del dia, 
quan les cavalleries es recullen, plegades.
Vint flors sostretes als esguards 
cobejosos del sexe jove esclatant, 
entre el cant dels grills i l’ombra 
trontollant de l’òliba que s’amaga.

Els teus vint anys han estat 
vint salvatges flors, avui collides 
per libar-ne el nèctar a la bresca 
del luxuriós eixam ciutadà. 

Francesc Parcerisas
Vint poemes civils
Ed. Ariel, 1967
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 24 de febrer del 2020

MAGNÒLIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
MAGNÒLIA

L'esclat de la magnòlia a la posta,
fregant el voraviu sensible de la llum,
afina la blancor del món obscur.
El color blanc
impulsa allò passat al temps present:
projecció del somni en el món dels vius.
La ment reprèn un moviment de màquina,
s'accelera el batre rítmic del cor:
dos cossos nus s'entrellacen a l’ombra
que, tot fluint de l'arbre,
submergeix, lentament, les runes del jardí.


Antoni Tàpies-Barba
Matèria dels astres
Edicions 62, 1992
Més sobre l'autor, ací

divendres, 21 de febrer del 2020

UN ART DIÜRN

(J. L. David: La mort de Sòcrates)
UN ART DIÜRN

a Norman MacCaig

El dia que havia de prendre el verí
Sòcrates va dir als seus amics que s'havia passat el dia escrivint:
posant en vers les faules d'Esop.

I això no pas perquè Sòcrates apreciés el seny
i defensés la vida sotmesa a examen.
La raó era que havia tingut un somni.

De Cèsar, per exemple, o d'Herodes, o Constantí,
o de qualsevol dels nombrosos reis shakespearians
que al final esclaten com si fossin rescloses

sota les quals jeuen submergits els paisatges originals
que han d'aparèixer de nou abans de les escenes mortals —
ens en podem creure els somnis crèduls.

Però amb Sòcrates és més difícil. 0, si més no,
fins que explica als amics que el somni se li ha repetit
al llarg de tota la vida, reiterant-li una ordre:

practica l'art, art que fins en aquell moment
ell sempre havia cregut que es referia a la filosofia.
Feliç, doncs, l'home amb aquest do natural

per practicar des d'un bon principi allò escaient —
la poesia, posem per cas, o la pesca; que no somia de nits;
i que té paisatges ben submergits que s'enlairen i passen

com la llum a través de l'ull de la ploma o de la canya de pescar.

Seamus Heaney
La llanterna de l'arç
Edicions 62, 1992
Més sobre l'autor, ací

[Traducció de Francesc Parcerisas]

dimarts, 18 de febrer del 2020

[SI EN LO MAL TEMPS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Si en lo mal temps la serena bé canta,
jo dec cantar, puix dolor me turmenta
en tant extrem que ma pensa és contenta
de presta mort; de tot l'aldre s'espanta.
Mes, si voleu que davall vostra manta
muira prop vós, hauran fi mes dolors:
seré l'ocell que en llit ple de odors
mor, ja content de sa vida ser tanta.
---
Si en el mal temps la sirena bé canta,
jo dec cantar, que el dolor em turmenta
fins a l'extrem que la pensa es contenta
de morir ja; de tot l'altre s'espanta.
Però deixeu, davall la vostra manta,
que muira amb vós, i no tindré dolors:
seré l'ocell que en un llit ple d'olors
mor, ja content que la vida ha estat tanta.

Joan Roís de Corella
Perills d'amor
(Versió d'Eduard J. Verger)
Ed. Barcino, 2013

Més sobre ambdós, ací i ací

dissabte, 15 de febrer del 2020

FEM VIDA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
FEM VIDA

Calla, no cal que diguis res,
només escolta, observa, sent.

Surt al carrer, fes vida,
escapa't de la presó de tu mateix.
I entre escriure o no escriure,
mira de viure poèticament.

Manel Vallés i Arín
Sal negra
Edicions del Sud, 2019
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 12 de febrer del 2020

BALADA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
BALADA

At night, alone, I marry the bed
ANNE SEXTON

Avui has llegit en una veu tan alta
“at night, alone, I marry the bed”
que has creat un oblit, persiana verda
tallant-te el pas dels reflexos del vidre
sobre la pell fràgil de la memòria.
Albire el far, alone, de cada port,
d’on ixen els vaixells a les ciutats
que mai coneixerà més que pel nom
i enyore el nom que enyora i imagine
olors que s’imagina que l’envolten.
Entreveig els acords de la balada
sentida hui en una veu tan alta
remoure’s contra l’aigua del seu llit
on tornen els vaixells de les ciutats.


Àngels Gregori i Teresa Pascual
 Herències
Perifèrics Edicions, 2011
Més sobre les autores, ací i ací

diumenge, 9 de febrer del 2020

CADENA TRÒFICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CADENA TRÒFICA

En veure’t,
                   els ulls se’m van agenollar.
Les paneres de la gana,
els càntirs de la set,
quins xiscles.

Amb urgència,
qualsevol tàctica valdria:
el riure de les hienes, la xerradissa
dels lloros, les llàgrimes de cocodril,
el camuflatge dels camaleons,
la boa, que s’ho empassa tot,
de la flor carnívora
la llengua de vellut.
                                La natura és així:
res ni ningú s’escapa, en la cadena tròfica,
d’un depredador.

A voltes, en els besos,
topen les dents.

Manuel Forcano
A tocar
Edicions Proa, 2020
Més sobre l'autor, ací i ací

dijous, 6 de febrer del 2020

[LA NATURA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La natura
avui
ens vol morts,
gela tota veu
sense recer.

Al teu costat
només creixen
altres ulls.

Lucia Pietrelli
V
Jardins de Samarcanda, 2016
Més sobre l'autora, ací

dilluns, 3 de febrer del 2020

FULLES DE TE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


El lector és un rellotge d'arena,
l'arena és el poema que llig.



Jesús Giron Araque
El bosc de bambú
Viena Edicions, 2019