OFRENA A SANT LLORENÇ
Quan la fosca s’esquinçava,
l’àvia m’ha dit que demani un desig.
Desitjo, doncs, que el món quedi reduït
a una petita capsa de sabates;
que el cel, mirall que tants cops m’ha traït,
n’esdevingui la tapa de cartró,
i que tu i jo hi romanguem a dins
i creem, junts, estels amb un punxó.
Els enyoooors
Viena Edicions, 2024
Més sobre l'utor, ací
El gat pentines
El gat pentines, se li ericen
els pèls del cap fins a la cua,
tigrada, remenant.
La gata esquerpa acaricies,
rogenca, es gira, s’estarrufa
i fa un rum-rum vibrant...
Te’ls vas mirant i admires
la llibertat, et dius,
de tants felins!
Vida de gata
Pagès Editors, 2024
Més sobre l'autor, ací
Serenament transcric el pas del temps,
així la memòria esdevé llum,
bola de miralls ací enmig de l’ànima,
que allibera infinits raigs d’ahirs.
Tot és llum i puntets pertot arreu,
punts de joia, punts punyents, punts innocus!
M'assec al teu llindar, absents els dos,
cerquem abstrets el temps en melodies,
amb una mar en calma, subtil brisa
que ens assedega i que, ai, tant de bo
no haguérem de patir, ebris d’enyor,
d'altres costes... llunyans hiverns passats!
Conjectures, consideracions i altres reguinys
Ediciones Oblicuas, 2019
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Dies claríssims de Síria
Sabés l’aprenent de qui sap què
que avui seríeu la transfigurada,
que he estat jo l’autor del prodigi,
o no ho sabés, a qui interessa ja
si no és per complaure’ns-hi.
Abandonats a coincidir
en el desig, en predir el resultat
del desig, atiats a repetir
fins a impostades extenuacions,
esventat s’expandeix per tots els trànsits
entre el vostre somriure
i el vostre admoniment,
tan brillant, ambre de tan bon lliscar,
resina, mel, fuetades d’espurnes
l’enigma de saber-me capaç de despertar
el dolorós prodigi tan per sobre de mi.
Ara em fan mal les ganes d’estar amb vós.
Un mal elèctric,
vertiginós i retornant,
sense pors protectores,
el vostre obsequi
de bondat i de fúria,
de la constant revelació
del que vull ser i del que soc.
Dies claríssims de Síria
Pagès Edicions, 2023
Més sobre l'autor, ací
En aquesta pàgina, Calpurni pOESIA, podeu trobar informació sobre els meus llibres, sobre mi i diversos poemes de la meua autoria. Passeu, passeu; sereu benvinguts i benvingudes.
Laissent parfois sortir de confuses paroles;
L'homme y passe à travers des forêts de symboles
Qui l'observent avec des regards familiers.
Comme de longs échos qui de loin se confondent
Dans une ténébreuse et profonde unité,
Vaste comme la nuit et comme la clarté,
Les parfums, les couleurs et les sons se répondent.
II est des parfums frais comme des chairs d'enfants,
Doux comme les hautbois, verts comme les prairies,
— Et d'autres, corrompus, riches et triomphants,
Ayant l'expansion des choses infinies,
Comme l'ambre, le musc, le benjoin et l'encens,
Qui chantent les transports de l'esprit et des sens.
---
La natura és un temple que d’entre els seus pilars
De vegades surten paraules confuses;
L'home passa a través dels boscos de símbols
Que l'observen amb mirades properes.
Com llargs ecos que es fusionen des de lluny
En una fosca i profunda unitat,
Vasta com la nit i com la llum,
Les olors, els colors i els sons conversen.
Hi ha perfums frescos com carns de nens,
Suaus com els oboès, verds com els prats,
—I altres, corruptes, pletòrics i triomfants,
Que s’expandeixen com l’infinit,
Com l'ambre, el mesc, el benjuí i l'encens,
Que canten la transposició l'esperit i dels sentits.
Les fleurs du mal
Librarie Générale Française, 1999
Més sobre l'autor, ací
[Traducció meua del francés al català]
(Imatge de Lluís Roura)
Les teves síl·labes
Només tu, amb el teu desig,
adies els jorns en què amar-te
és quan tu en lloc de dir avui és dissabte de maig o dilluns de novembre
arribes i dius avui és catedral d’abril
que regalima degotissos i caderneres gòtiques.
I ho dius així, com qui segueix planxant una camisa,
on el meu cor és un butxaca plena de roselles.
I jo aprenc aquests versos que tu, en besar-me,
escrius a la meva ànima, amb totes les síl·labes d’estimar-me.
Una cademera en flames
Adia Edicions, 2023
Més sobre l'autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Ara vinc
amb corones
aïrades,
ara vinc de pedres
ben ple per la
riba.
Decanteu-vos!
Cerqueu el sarró!
Duc
pols
lunar
a
les
celles!
La llum desahabitada . Antologia (1973 -2022)
Pagès Editors, 2024
Més sobre l'autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ÒRBITES EN SINCRONIA
¿Qui és aquest vell que veus en el mirall
i no et diu res de qui va ser perquè
s’ha oblidat, fins i tot, de la tristesa,
ni aquests llavis cansats de tant besar
només la icona d’un amor benigne,
ni l’última claror de cap al tard,
ara que sents com va marxant la vida?
¿Qui és aquest vell de rostre inconegut
amb faccions d’una mort massa propera,
el sobirà monarca de les flors
que es van marcint al centre del nou dia?
¿Qui l’home d’aquest temps que sempre et buida
de tot l'enyor que havies pressentit?
Cal que tanquis ja el llibre i cada pàgina
amb un vers infinit, profund, subtil
com la imatge del vell que veus, decrèpita,
en el fons del mirall que ara contemples
i que saps que, malgrat l’engany de viure,
des de l’inici ja va ser la teva.
Òrbites en sincronia
Edicions del Sud, 2020
Més sobre l'autor, ací
TERRATRÈMOL
Llegia sovint durero
els colors, les propostes esquemàtiques,
la neu sobre els pits, o les urpes, lentíssimes i obertes. Com
grapats de raïm madur a punt de caure.
Uns anys després, o uns segles,
la terra s’ha endut uns peixos que s’ofeguen, a poc a poc, a l’arena;
un centenar de vidres, cames, cors;
dos rellotges de polsera que es retarden;
la ràdio d’un hotel de mala mort,
i la mort mateixa que, ferida en orbs
crepuscles, agonitza possible a hores d’ara,
en un llit sense màrfega, brutíssim,
a un hospital de marraquesch.
Genealogies i desencontres
Ajuntament de Catarroja, 2001
Més sobre l'autor, ací
Entrades
Comentaris
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
