DIJOUS, AVUI

(Imatge pròpia)

Dijous, avui

 

Un llum verd

d’un carrer solitari,

on la mirada perpetua

l’instant

i hom comença a fugir

arran les veles.

 

S’acaba el món petit

d’uns pocs calaixos,

més que buits

indefensos.

 

Però el temps es retracta

la pell i estira,

des de pantalles de fons

d’òxid, el seu particular buit.

 

El buit s’expressa amb

un sol diamant,

i en un dolor de plàstic

és que hom edifica

la laxa utopia

d’uns corredors de fum.

I en el paper, una angoixa

que creix el seu absurd diccionari.

Alfons Navarret

El poema no és una casa

Editorial Meteora, 2020

Més sobre l'autor, ací

NO ESCRIURÉ CAP CARTA

(Imatge  no identificada presa de la xarxa)

no escriuré cap carta

 

jo, com a suïcida,     no escriuria cap carta

sempre sota el turment     he estat cell qui pregava

com una forma sàvia     d'esclafar tots els pètals

i la dolça vellesa,     mai a prop, la professo,

que de mi són pretèrites     tanta sang com anhels.

He trucat als convents     de les urbs portuàries

dels mars d'aquí i de l'Est,     un a un, hi he entrat

ajuda’m Déu: són pocs     tants com segons de vida

puc contar dins en mi;     la fe és sols un record

extingit i m'obliga     a tenir un sagrari

com un mirall de pols,     feix de glòria insigne

on mano reposar     el que he amat i cantat

en silenci vestal     a les flors de l’absència;

dones així ja perdura     un dens i humit jardí

que de mi us fa perfum     el vell desig de viure

que traspassa la mort     i els anys i la pedra

 

al món només s’hi pot    ésser pur resistint:

sense la cuirassa     l'humà esdevé humà

Juma B. Barratxina

Un estany que vessa

Tres i Quatre S.L. , 2021

Més sobre l'autor, ací

ÍTACA, VESTIDA D'ETERNITAT

(Collage: Pere Salinas)

ÍTACA, VESTIDA D'ETERNITAT

 

Vaig navegant

cap al meu far daurat,

l'illa albire

i a la badia el jardí.

 

S'obrin les portes de llum:

Atena m'acull,

Argos em mira i mor,

m'abracen els meus.

 

Brolla i corre la font,

perfum de tots els perfums.

Taste el pa i el vi,

m'embriague de pur present.

 

Cauen les Hores

mil gràcies escampant,

deixaven l'illa

vestida d'eternitat.

 

Entre a l'Hort de mon pare,

plorant li parle de tanta llum

i de la mare, que ja ens espera

enllà del sol i els altres estels.

Elies Monxolí

Odissea, el viatge de Ningú

Edicions 96, 2017

Més sobre l'autor, ací

[Collages: Pere Salinas. Més informació, ací]

NOU POEMA AMB DATA (CXV): 19-11-1991

(Imatge pròpia)

19-11-1991

 

Si la mar

deixa córrer l'onada

no mes enllà dels límits del retorn,

talment el pèndol

que va i ve dins la caixa sonora de les hores,

ara que sóc fill d'un silenci,

per què  no retenir el plor

i engrunsar el record de cada llàgrima?

 

I amb el plor habitaré

la meua solitud!

Vicent Alonso

Poemes

Reduccions; revista de poesia núm. 52, 1991

Més sobre l'aut0r, ací

[HA FLORIT UNA DÀLIA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ha florit una dàlia

de color lila

de cara a la paret.

Haig de girar-la

si vull veure-la.

No crec que les flors tinguin

capricis estranys.

Ella deu saber

que per molt de cara que es posi

tu no la miraràs.

Maria Oleart

Enllà

Maria Oleart de Bel, 1974

Més sobre l'autora, ací

LES CENDRES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Les cendres

Ni al mar ni a la muntanya.

Adobeu la morera

que un dia vaig plantar.

Serà un adob migrat

però amb un esplet prou bo:

el tremolós clap d’ombra

damunt la gespa tendra

una tarda d’estiu.

Joan Adell Álvarez

Taronges calentes

Fonoll, 2017

Més sobre l'autor, ací

[MOMENTS DE GLOC GLOC...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Moments de gloc gloc de pluja.

Sobrefilats de la Singer tel·lúrica. Agulles de vent

comencen a embastar immenses quartines d'aigua

pels finestrals aeris.

Un vell Noè encén en la fosca de l’escala una pipa.

Per uns moments ningú no veu la terra.

Ni el mateix Déu amb els seus immensos

EIXUGAPARABRISES!

Dolors Miquel

Gitana Roc

Llibres del segle, 2000

Més sobre l'autora, ací

CRUÏLLA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CRUÏLLA

En un costat, la porta de les hores;

en l’altre, un innavegable silenci.

Fora, la nit negra de les estr-

elles

o els sorolls on ningú no pregunta per tu,

el mur enderrocat

o l’arena grossa del fons.

Dins, la mirada quieta dels mussols,

un temple on els cofrares

mai no encenen les ninetes dels ulls.

Francesc Mompó

Llegint Celan

Perifèric Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

VOLDIA ENGANYAR LA SOLEDAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 En mi soledad

he visto cosas muy claras

que no son verdad.

Antonio Machado

Voldria enganyar la soledat

amb alguns mots emmirallats

però la soledat

ressona al mig del gran silenci

i els sentiments no poden ésser dits

només la por

dels mots esquius

només neguit

del dir opac

coneixement

de nul·litats

lleu consciència

de la impotència.

Coloma Lleal

Com si fos una elegia

Fer a mà, 2001

Més sobre l'autora, ací

TORNAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TORNAR

 

Tornar,

entrar a la casa dels pares,

no amb la tristesa pels que ja no estan

sinó amb l’alegria d’haver estat,

amb l’alegria del sol

que encara torna

constant a les finestres.

 

Entrar,

amb la mort recent,

amb la mort encara viva, encara tendra.

 

Tornar

com un dia més...

 

tornar...

i no voler la llàgrima.

Berna Blanch

Dolmen

Perifèric Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací