EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dilluns, 29 de juliol del 2019

PAISATGE

(René Magritte. La Décalcomanie, 1966)

PAISATGE

When it comes, the Landscape listens –
Shadows– hold their breath–
Emily Dickinson

Entrar a la casa d’algú que coneixies
on només queda la constància dels mobles
per semblar càlids i un fil de roba estesa
a la finestra, ple d’òxid i memòria.

Com es mesuren els forats d’una vida?
La cambra buida, el marbre de la cuina,
els marcs de fusta sense vernís, xarneres
que ja no tanquen, partícules de vidre

i una presència: algú, a la teva esquena.

Elm Puig Mir
La invenció del sotabosc
Ed. Bromera, 2016
Més sobre l'autor, ací

divendres, 26 de juliol del 2019

[EL CAPITÀ HA DONAT UN COLP DE TIMÓ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Desterrat, allunyat del teu futur pels designis del destí,
forçat a iniciar un viatge que no has elegit.
JOAN-BAPTISTA CAMPOS

El capità ha donat un colp de timó
i tu, timoner, que ja mussitaves confiat
els noms dels ports on havíeu d'atracar,
et veus obligat a aprendre una nova drecera.
T'espera una navegació sinuosa
que et demanarà perícia,
saviesa i valor.
Timoner, carrega el teu equipatge
de paciència i esperances,
i quan la nit caiga buscant entre els estels,
allí trobaràs els mots per als teus versos,
l'alé que ha de nodrir el teu anhel de viure.

Manel Alonso i Català
Quadern per a Joan
Editorial Neopàtria, s.l., 2019
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 23 de juliol del 2019

CIM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CIM

Arribar fins al cim, caure del podi,
refer-se un altre cop, amb esperança,
i fer-se amic d’un dia de bonança
per no anhelar mai més deu glops de sodi
clavant-se’t molt endins, com una llança,
per caure mort en una bassa d’odi,
sense desig d’escriure un episodi
amb el teu cos ben lliure de recança.
Sortir d’aquell forat, amb un gran salt,
i fer-te fort de nou, desfer la fila
i fer-la un altre cop. No prendre mal.
Triar vagó d’un tren que descarrila,
tornar-lo a encarrilar sense didal,
punxant-te el dit. L’albada amb sang s’enfila.

Bruna Generoso
Abstraccions i certeses
Ed. Bromera, 2016
Més sobre l'autora, ací

dissabte, 20 de juliol del 2019

[ENCARA SI LES CONTINC,...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Encara si les continc,
no poden retenir
les meues mànigues: joies blanques,
llàgrimes d'uns ulls
que no veuen a qui estimen.
Abe no Kikoyuki (poeta japonés, s. X)

Pobres llàgrimes aquestes
que poden formar joies
a les mànigues. Les meues,
en brollar, són torrents
que res contindrien.

  Resposta d’Ono no Komachi (poetessa japonesa s. X)

dimecres, 17 de juliol del 2019

[CANTO AMB TU UN MATÍ...]

(Imatge de LUNAMARINA treta d'ací)

Canto amb tu un matí
d’illa mediterrània,
quan els escenaris barrocs
ens signifiquen en una frase bella.
I et tinc ja per sempre,
amor secret que el temps ignorava:
                                              cames que acarono,
                                              veu que esdevé el cant
                                              on aprenc a recordar
                                              l’oblit de la joventut.

Vicenç Llorca
Cos de poderosa llum
Editorial Meteora, 2019
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 14 de juliol del 2019

HE VIST UN UNICORN

(La dama i l'unicorn. Tapís flamenc del s. XV)
HE VIST UN UNICORN

He vist un unicorn; duia, a la gropa,
una fada d’ulls blaus i pell de seda,
i un vestit tot de neu, i una corona
i una toia de vesc florit de perles.
Els llavis de la nit, esplendorosa,
li besaven les galtes, i una estesa
de pètals i de llunes i d’aloges
li traçaven camí per l’ombra verge.
T’he vist a tu, també; i en la penombra,
un esclat de miralls i de trompetes
m’ha dit que t’acostaves; i la Lloba
s’ha calçat els ullals de la impotència.
La nit vestia d’or les hores fondes
quan he aclucat els ulls. Tens la pell tèbia.

Josep Fàbrega
Postres de poeta
Ed. Bromera, 2019
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 10 de juliol del 2019

LES BARRAQUES

(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi)
LES BARRAQUES

Ara recordes
vora mar les barraques,
els corrals, l’ombra
amable de la parra,
el soroll de la grava
quan arribava
algú. La vida encara
sense cap límit,
estranyament feliços.
Per això va sobtar-vos
que en aquell salze
decidira penjar-se
el fill marica
(era així com li dèieu
en eixir de l’escola)
de Doloretes.
Faltaven quatre dies
perquè la mare
li donara la bici.
Ja tenia l’ametlla
encomanada
i cocacoles, fantes,
cacaus, tramussos
i cinc pots de Nocilla.
Li vas veure les cames
només, immòbils,
abans que tot s’omplira
d’ai, mare meua
i buscaren els homes
pels camins i les sendes.
Ara volies
recordar les barraques,
estius d’arena
i com us acaçàveu
tot el dia pel terme.
T’és impossible
no pensar en aquelles
cames immòbils,
tu que només volies
recordar les barraques.

Iban L. Llop
Seps i paisatges
Ed. Bromera, 2019
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 6 de juliol del 2019

INTERPRETAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
INTERPRETAR

El vent que mou les fulles
no neix en el desig
de bressolar-les
ni de combatre-les una a una.

I no sabem si la fulla
ansieja per la manyaga
o el desfici és més aviat
per desfer-se de l’arrel
que la subjecta a la vida.

Sònia Moya
Silur
Ed. Meteora, 2019
Més sobre l'autora, ací

dimecres, 3 de juliol del 2019

IMMIGRANT

(Imatge que acompanya el poema al mur d'Instagram de l'autora)
IMMIGRANT

Jo també soc
immigrant
cada vegada
que mudo
i em descobreixo
un nou replec,
sempre
que em miro
i no em sé.
Migrant de mi
esdevinc
immigrant 
del meu jo.


Bel Granya
Poema del mes (juny) del PEN Català
Més sobre l'autora, ací i ací