EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Retrobament. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Retrobament. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 de desembre del 2021

POEMA AMB DATA (CXVI): 30 DE DICIEMBRE / 30 DE DESEMBRE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

30 DE DICIEMBRE

 

El 30 de diciembre siempre llueve

tal vez sea una especie de bautismo

o un modo de barrer con el abismo

que suele provocar lo que nos hiere.

 

Entre la navidad y la esperanza

de un futuro que brinda mientras brota,

germina la pregunta que trastoca

y un abrazo infinito que no alcanza.

 

En el penúltimo día del año

podemos hacer daño sin querer,

por eso recomiendo no encender

una ilusión para apagarla luego,

ni actuar por simple ego ni decir

palabras que no nazcan en el alma

(y mantener la calma en la tormenta).

 

Pero si aún así nos damos cuenta...

si se descubre asombrado este presente

que estaba allí el amor, en plena lluvia,

en el nublado día en que diluvia

un impuntual pedido de disculpa,

no habrá culpa, ni ausente, ni pasado

que impida aquel reencuentro postergado.

 

---

 

30 DE DESEMBRE

 

El 30 de desembre sempre plou

Potser, és una mena de baptisme

o una manera d'agranar amb l'abisme

que sol provocar allò que ens fereix.

 

Entre Nadal i l'esperança

d'un futur que brinda mentre brolla,

germina la pregunta que trastoca

i una abraçada infinita que no abasta.

 

El penúltim dia de l'any

podem fer mal sense voler,

per això recomane no encendre

una il·lusió per apagar-la després,

ni actuar per simple ego ni dir

paraules que no nasquen a l'ànima

(i mantenir la calma en la tempesta).

 

Però si, així i tot, ens adonem...

si descobreix sorprés aquest present

que hi havia l'amor, en plena pluja,

en l’ennuvolat dia en què diluvia

una impuntual petició de disculpa,

no hi haurà culpa, ni absent, ni passat

que impedisca aquell retrobament postergat.


Silvia Gabriela Vázquez

Poemas desovillados

Ediciones Mis Escritos

Més sobre l'autora, ací


[Traducció al català feta per mi]

dissabte, 7 d’octubre del 2017

AMB LA MÀ ESQUERRA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
AMB LA MÀ ESQUERRA

Cada seu vers, un corriol
que ens porta cap on no se sap
fins que de sobte ens hi estimbem,
enlluernats o a les palpentes.

Repassar poemes d’algú
que vam llegir fa temps:
com embocar carrers
d’una ciutat mig oblidada,

o endinsar-se en un bosc
on podem tornar a perdre’ns
i, quan menys ho esperem,
tot de cop retrobar-nos.


              A Tomas Tranströmer

Àlex Susanna
Filtracions
Edicions Proa, 2016
Més sobe l'autor, ací