POEMA AMB DATA (CXXII): [MAI SABRÉ PÈR QUÈ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa) Mai sabré per què Quan la veu mamprenc

Un calfred Aturmenta mon cos? I aquella vella closca Que s’addiu com en la nit

Les flames ho fan a la fosca,

Només en percebre la ploma.

Vint-i-cinc de maig

De mil nou-cents seixanta-sis,

L'any del bacte entre el vent i branca,

La mare no en va fer altra

I a cada crit una cicatriu,

—encara nasc en arrel d'udol— Just quan el calfred naix.   Victòria Cremades Teixir en quatre jorns una teranyina Editorial Aguaclara, 1997                  Més sobre l'autora,  ací

 

 

9/11/2001 MEMORIAL

 

((Imatge no identificada presa de la xarxa)

9/11/2001 MEMORIAL

 

Per recordar la vostra caiguda,

el seré descens cap a la mort,

elevem aquest trau a plomada

de fossa i ulls lliurats a la llum.

Us hem fet vessar aigua que esmole

les arestes blaves del dolor,

així el fragor ronc de la cascada

és l’espill etern del vostre crit.

 

Immens i infranquejable es fa el buit

que ha excavat el pic amb la memòria,

quina fondària i sense fi el pou

de la sobtada i severa absència,

per on s'escola el que hauríeu de ser

i devora tot el que ens en manca.

 

Víctimes d’altres víctimes éreu

al joc embogit de les venjances,

no hi ha un mort que no siga una víctima

en la ignorància de les lleis

mai compreses de la nostra vida.

 

Aplaqueu així amb la vostra sang

l'argument i la set de més víctimes,

siga el vostre el darrer sacrifici

en el nom de qualsevol dels noms

o bé en el nom de qualsevol cosa,

perquè la vostra caiguda siga

el nostre descens cap a la vida.

 

Gregori Royo Bello

Visat al cor de la bèstia

Vincle Editorial, 2022

Més sobre l'autor, ací

POEMA MAB DATA (CXX): HOMENAJE A CHANFORT

(Nicolàs Chanfort)

Homenaje a Chamfort

 

Es el escritor de la novela fragmentada

en máximas, retratos, insultos, enfermedades,

ocasiones únicas, episodios nacionales, uno a uno,

viviendo junto a los pliegues amados y el desorden.

El 10 de Septiembre (de 1793) trata de matarse

treinta veces, cuarenta veces, con armas,

cuchillos, navajas, asombrado de seguir viviendo

después de esfuerzos tan terribles.

Nada es real porque todo es general, cada ejemplo

cada frase, sólo hablan de nadie y sus miles.

Acariciado por fuego de volcanes, me enseña

a contar, a sumar, a recordar suspirando.

---

 

Homenatge a Chamfort

 

És l'escriptor de la novel·la fragmentada

en màximes, retrats, insults, malalties,

ocasions úniques, episodis nacionals, un per un,

vivint al costat dels plecs estimats i el desordre.

El 10 de Setembre (de 1793) tracta de matar-se

trenta vegades, quaranta vegades, amb armes,

ganivets, navalles, sorprès de seguir vivint

després d’esforços tan terribles.

Res no és real perquè tot és general, cada exemple

cada frase, només parlen de ningú i els seus milers.

Acaronat per foc de volcans, m'ensenya

a comptar, a sumar, a recordar sospirant.

 

 

 

Osías Stutman

De La vida galante y otros poemas

Huesos de Jibia, Buenos Aires, 2008

Més sobre l'autor, ací.

 

[Traducció al català feta per mi]

[En aquest enllaç es pot escoltar l'autor, recitant el poema:

https://fonotecapoesia.com/2021/12/01/mis-vidas-galantes-osias-stutman-argentina/]