(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Per molt que el mirem el vol de les falzies no es
desgasta,
sempre és nou de trinca, afuat, gojós i cridaner. És la gran joia
que vull deixar-vos per herència. Que sigui això, i no res més,
la meva deixa escrita al cel.
Aquí diu vent
Adia Edicions, 2023
Més sobre l'autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Convivència
Els ocells i la fred són la meva companyia i amb ells faig llar.
És tot el que em demanen quan mouen les ales
en gèlida osciŀlació que gravita.
Que ningú no digui que és poca cosa aquí dalt.
Que ningú no digui que això no és...
Llar no és un conglomerat,
mostrari lacònic de material sense enigma,
les trenta-una aixetes amb aigua al coll i por de sortir-ne.
On és l’escriny on desar la compassió nostra, tan animal?
El recer per a les pells que el càlid cant tot just invoquen.
Finita és l’aventura.
Pèndol encès, sap l’imant que l’estira.
On tornar amb les potes de glaç vestides.
Hi ha una tendresa assequible a la taigà.
A la taigà
Editorial Fonoll, 2022
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
○ L’ENGRANATGE ○
La graonada
puja amb mossos metàl·lics
que a les entranyes
se m’afonen i em solten,
se m’afonen i em solten.
Em vull quieta,
i m’empeny, em descolga
del metro i trobe
la fi de l’engranatge
a les maletes buides.
Getabako
Bromera Edicions, 2023
Més sobre l'autora, ací
(Imatge pròpia]
Què passa
si em quedo adormida?
Si m’adormo
sense voler i em desperto de cop
amb els cabells estarrufats
i el vestit ple d’herbams i terra.
Què passa
si torno assilvestrada a casa
tot semblant una lluerna,
però quan obro la porta
descobreixo que ja hi soc a dins
i que només soc un cuquet
de vores malgirbades?
Contracció
Edicions Bromera, 2023
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Muntanyes i muntanyes es tenyeixen
de llums crepusculars.
WANG JI
Les muntanyes venen, una per una,
a la trobada dels viatgers.
LI BAI
[A la ciutat de ZHangye]
馬可波羅手勢選集
ANTOLOGIA DE GESTOS DE MARCO POLO
Marco Polo deté la caravana
enfront de les muntanyes multicolors de Zhangye.
Tal vegada busca el color de la seua existència
—o el de la seda de la seua existència.
Potser busca el color de l’ànima que li acompanya.
Marco Polo vol esbrinar la poesia que s’amaga
rere els colors i ofereix lli persa a canvi de versos.
Amb les caravanes del destí intercanvia
la serenitat dels capvespres de Venècia i teixits de Flandes
per sedes, ceràmiques, cotó i perfums.
Els traficants de colors li ofereixen pinzells de cal·ligrafia
comprats a saquejadors de flors del Jardí de la Meditació,
però Marco Polo els desestima perquè sap que occident
no conec el significat de meditació i tampoc el de transparència.
Quan s’estén la notícia de l’arribada de Marco Polo a Zhangye,
acudeixen de tots els llocs de la Xina venedors de somnis,
viatjants amb pedres precioses de jade
i ambre roig que conté les il·lusions dels amants,
endevins, poetes, especuladors d’espècies i de felicitat,
importadors de batecs, exportadors d’esclaus
i comerciants d’encens i d’essència de brisa.
Malgrat tantes mercaderies, Marco Polo està tot sol
sense santuari que aculla tots els colors de si mateix.
Jesús Giron Araque
La dinastia de terracota
Viena Edicions, 2023
Més sobre l'autor, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
