EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Certesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Certesa. Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 de maig del 2026

ES FA COMPLICAT IMAGINAR-TE COM UNA ABSÈNCIA

 


(Imatge no identifiada presa de la xarxa)

01. Es fa complicat imaginar-te com una absència

 

Es fa complicat imaginar-te com una absència,

tenir com a certesa un adeu que no va existir,

un avui sense el teu demà, un demà sense el nostre avui,

un present continu bastit de pinzellades denses i d’oblits tènues.

 

Records que s’acumulen sense ordre, sense constància,

que pesen com una llosa insospitada i feixuga,

que es transformen en angoixes liquades,

relliscoses i farcides de distància aspra,

d’una separació que no mesuren els comptaquilòmetres,

la matemàtica precisa o les previsions aproximades,

que madura cada dia, feta silenci indiscret,

sense harmonies, ni greus afalagadors,

només aguts estridents i notes esquerdades en contrapunt.

 


Jordi Cervera Nogués

Anna, els teus ulls

Associació La Gent del Llamp i 9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2026

Més sobre l’autor, ací

dimecres, 19 de març del 2025

CONTRACOR

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Contracor

 

La bellesa agònica dels estius que vam viure. La terra molla de pluja. El camí de grava que voreja les tombes i la certesa muda que no serem res. La silueta flamejant dels xiprers. El silenci que emmarca tot de preguntes sense resoldre. Els nervis de la fulla, fràgils com una il·lusió perduda. La llum pastosa de novembre que ens travessa els cossos i ens peixa l’ànima. I fer camí, encara que sigui a contracor.



Ricard Garcia López

Les hores ferides

Pagès editors, 2025

Més sobe l'autor, ací i ací

divendres, 21 de juliol del 2023

LAMENTACIONS DE YĒ SŪ

 

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Només lamente que ja no siguem

el que érem a la nostra edat florida.

LIU GUO

 

Vells arbres al costat de la muralla

lamenten la tardor dia i nit.

LI BAI

 

Tots els anys he lamentat

no trobar la primavera que se n'ha anat.

BAI JUPY

 

蘇蘇的哀悼

LAMENTACIONS DE YĒ SŪ

 

Sé que amb el pas del temps he perdut capacitats.

Ja no sé calcular la velocitat del desgel

    perquè em solidifique amb la primavera.

Necessite transformar-me en pell

    per a veure la teua nuesa.

He de convertir-me en una paraula per a lluitar

    dins del poema contra la voracitat

    dels engranatges de l’exactitud

    dels exèrcits que s’amaguen rere la llum.

La certesa m’abandona.

Sobrevisc empassant-me les deixalles del temps.

De mar vaig passar a ser llac; de sol, a cuca de llum

    que sospira en les nits boiroses; de ferida, a pedra.

No reconec aquest palau de seixanta torres ennegrides.

Però sé que ja és temps de combatre els tigres

que hostilment intenten devorar el meu nom.

 

Jesús Giron Araque

El bosc de bambú

Viena Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

diumenge, 9 de gener del 2022

DEVASTACIÓ

 

(Albert Goodwin. Apocalipsi,1903).

Devastació

 

And fade out again and fade out again.

Radiohead

 

La devastació és creure’t que ho saps tot,

i no. No pontifiquis apocalipsis col·lectius

ni certeses objectives. Només pots exalçar

una sola cosa, poema rere poema, i blasfemar

la misèria. Rabejar-t’hi, rebregar-t’hi, i mirar

de sortir-ne sense ferides. Dic el dir i dic

sempre el mateix, el terraplè i el dubte.

I sé què dic quan dic amor, perquè l’amor

és meu


Meritxell Cucurella-Jorba

La volumetría del neguit

Pagès Editors, 2020

Més sobre l'autora, ací

dilluns, 19 d’abril del 2021

[SOLEDAT EN LA MIRADA...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Soledat en la mirada

que ens encercla el món,

quan el color és límit de les formes,

quan intangibles en els nostres ulls

els cossos són figura.

 

Som immaterials en la mirada

que ens troba,

certesa de la carn i del reflex

de la llum missatgera.

Berna Blanch
Incorpòria
Ed. Tabarca, 2007
Més sobre l'autor, ací

dijous, 8 d’agost del 2019

[ÉS ARRIBADA L'HORA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

És arribada l’hora en què l’angoixa
serà fruit de la certesa i no del dubte.
Tot allò que sabem ja ho sabíem,
però hem comprés que serem ferits
per la mateixa daga que abans
passava de llarg cercant un altre parador.
Avui hem de conviure amb un neguit
que no té cap porta d’eixida oberta,
perquè la vida ha traçat gèlidament,
com qui separa territoris estranys,
una línia divisòria recta i infranquejable
entre el que ara som i el que volíem ser.

Robert Cortell
Hores ingrates
Ed. Bromera, 2015
Més sobre l'autor, ací

divendres, 3 de maig del 2019

[ÉS ARRIBADA L'HORA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
És arribada l’hora en què l’angoixa
serà fruit de la certesa i no del dubte.
Tot allò que sabem ja ho sabíem,
però hem comprés que serem ferits
per la mateixa daga que abans
passava de llarg cercant un altre parador.
Avui hem de conviure amb un neguit
que no té cap porta d’eixida oberta,
perquè la vida ha traçat gèlidament,
com qui separa territoris estranys,
una línia divisòria recta i infranquejable
entre el que ara som i el que volíem ser.

Robert Cortell
Hores ingrates
Bromera Edicions, 2015
Més sobre l'autor, ací i ací

dimecres, 10 d’abril del 2019

PREGÀRIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PREGÀRIA

La voluntat s’ajorna en el present,
es confia a la guarda del penyal
i s’abandona a les parets de pedra
amb els sons inquiets d’una pregària.

Hem contemplat els grocs, els vermells ferro
del sòl tancat als boscos de pinedes;
aturem l’esperit i el pensament,
al compàs de la pausa de l’espera.

Reconeixem el tall de la fractura,
el rastre que ha deixat entre les roques
el pas del temps, la fuga inesborrable.

Deixem sentir el cos dins de l’espai,
ara i ací en l’instant d’aquest moment,
porta en suspens al fons de la certesa.

Teresa Pascual
Vertical
Edicions 62, 2019
Més sobre l'autora, ací

dissabte, 16 de març del 2019

MATINADA DE FEBRER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
MATINADA DE FEBRER

I

Quan els estels es desvetllen
entre els dominis de la nit,
ell torna al seu univers particular
de creences i veritats,
de reptes i conformitat
d’errors i desitjos.
Torna a una realitat
d’irrefutable validesa.

II

I ella resta immòbil
en aquella habitació plena de gent.
Entre rostres que segueixen el patró
que se’ls ha assignat.
Envoltada de fums
que fan translúcids els llums de les llànties.
Vestida d’atzabeja,
evidenciant esveltesa,
argollant pena.
Subjugada al dol d’uns ulls
que observen la inèrcia d’un món
que ja no és el propi
sinó un compartit
perquè les certeses absolutes,
com el seguir endavant,
s’amorteixen
perquè les relatives
barren els passos
que havies decidit emprendre.
I mentrestant,
els estel s’adormen.

Laia Fontana i Bria
Camins recorreguts
Ed. Germania, 2014
Més sobre l'autora, ací

dimarts, 9 de gener del 2018

NU

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
NU

La pell és la primera consciència.

La pell dels altres en contacte
amb la pròpia pell és el que activa 
el nostre interès pel llenguatge. 

Els pocs éssers que estimem
són estimats, sobretot, amb paraules.
Però només la pell els en dóna la certesa.

Eva Baltasar
Neutre
Ed. Bromera, 2017
Més sobre l'autora, ací