EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimarts, 28 d’octubre del 2014

[COM ELS FABULOSOS ALJUBS...]

(Imatge pròpia: cisternes de Constantinoble)
Com els fabulosos aljubs de Constantinoble,
que secretament emmagatzemen 
petites mars interiors sota voltes
i columnes, corre una mar a dintre meu, 
una mar agitada d'on sóc molt incert navegant 
amb profunds afanys de naufragi. 
Com els aljubs, sostinguts per capitells 
que ningú no veu i voltes que suporten  
el pas dels desconeguts, sóc el cec  
que sent la llum de la pedra picada 
i el fosc caminant, sempre subterrani.

Alexandre Navarro
Encesa Fotografia
Ed. Germania, 2013
Més sobre l'autor, ací i ací

dissabte, 25 d’octubre del 2014

[ACOMIADA'T...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Acomiada't de la casa buida.
Encara que pots veure-hi els senyals
dels llibres i dels quadres en els murs,
l'oblit ja ha entrat per totes les finestres
i les cambres li fan de tornaveus.
Tot és, doncs, sota l'ombra de demà.

Joan Margarit
Vell malentès
Poesia 3i4, 1981
Més sobre l'autor, ací


dimecres, 22 d’octubre del 2014

SENSE MI

(Imatge pròpia)
Llig i rellig
El llibre de la vida
lletra per lletra.

***

Al capdavall,
heus ací què és el temps:
un impostor

***

Me'n  vaig d'on vinc.
Tinc ganes de tornar,
sort del meu vent.

He entrat a poc a poc
al meu propi taüt.

Isidre Martínez Marzo
Sense mi
Edicions de la Guerra, 2001
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 19 d’octubre del 2014

LLAVORS, NO VOLDRIES...

(Imatge pròpia)
Llavors, no voldries venir amb mi
a un oasi amb paraules justes
on el vent suau despertés els plecs de l'aigua
i fos la veu record d'un eco modulat
només per a dormir l'estona necessària?
Això, ja ho saps, és més que una demanda
perquè l'oasi pres com un llenguatge
és bon motiu per al final d'un poema
però també d'un amor massa loquaç


Isabel Robles
L'espiral
La Forest d'Arana, 1994
Més sobre l'autora, ací

divendres, 17 d’octubre del 2014

HAIKU IMMORTAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa retocada per mi)
Entre la pedra
i el ram de roses negres,
rivetet òrfic.


Francesc Mompó
Suc de magrana
Ed. Germania, 2014
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 14 d’octubre del 2014

AMARNA...


(Fragment de la cara de una reina, període Amarna, Dinastia 18. Egipte)
Amarna no és una dona
Ni tan sols una amant
En el sentit sacrificat
Que hom fa de les paraules

Amarna vol tenir
El seu sisé sentit
Ara que viure és dur, sempre
Amb tu, la clau del desig
En cada fet com a resposta.

Josep Enric Grau
Genealogies Opus n 4
La forest d'Arana
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 11 d’octubre del 2014

ENMIG...


(Poema propi sobre fotografia pròpia)

dimecres, 8 d’octubre del 2014

AÈRIA

(Imatge pròpia)
Com el voltor, descric cercles:
és la meua subtil estratègia.
I des de dalt m'hi acoste
-astut-
planant sobre la presa.

Rode, gire, tombe
i em revolte...

I quan la tinc bens situada,
em deixe caure ràpid
sobre la carronya del poema.

Antoni Defez
Metralla esparsa
Ed. Bromera, 2014
Més sobre l'autor, ací i ací

diumenge, 5 d’octubre del 2014

PODRIA CONSULTAR TRACTATS...

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Podria consultar tractats de literatura.
Exigir de la memòria un vers
O el cèlebre acudit que disposat com a epitafi
Lapidara per sempre aquesta estona...
Per a descriure el sentit de cada experiència.
Que a voltes tota paraula no és més que un plagi
Vanitós en boca d'un nou actor
Assajant altre colp, com ara, el mateix melodrama.

Jordi Botella
Disciplina
Amós Belinchón, editor, 1990
Més sobre l'autor, ací.

dijous, 2 d’octubre del 2014

LES URPES MORTES


Ajegut sota els teus llençols desafio 
Una serp d'aigua en creixent cataracta 
O entre munts de neu famolenca lleona. 
Desafia'l encara, doncs, després de cada urpa morta, 
Cada harpia ho contempla deixat pel seu odi, 
Un innocent somriure d'infant commou tos llavis,
Les teves parpelles cauen, sense por i negligents, 
I el son dibuixa els trets de l'amor.

Robert Graves
Símptomes d'amor
Gregal llibres, 1986

(Traducció de Josep M. Palau i Camps)

Lying below your sheets, I challenge / A water snake in a swell'n Cataract / Or a starved lioness among drifts of snow. / Yet dare it out, for after each death grapple, / Each gorgon stare borrowed from very hate, / A childish innocent smile touches your lips, / Your eyelids droop, fearless and careless, / And sleep remolds the lineaments of love.