EMPREMTES

Ja ho vaig dir i ho torne a dir: “Més enllà de la lletra impresa també hi ha poesia.” SALVADOR JÀFER

divendres, 29 d’abril de 2011

NOTES PER A UNA ENCICLOPÈDIA

(Manuel Boix; Portada del fullet EL DIA NACIONAL DEL PAÍS VALENCIÀ, 1978)
Bonic i miserable país.
Totes les platges a llevant, de nord a sud,
en un mateix mar. A ponent, muntanyes,
amb les pinedes, les valls, i els erms
amb tants masos perduts, i la fràgil
frontera. A les riberes
i a les marines, vestigis de marjals
on coven els ànecs voraços.
A l'interior, un país que passà dels gremis
a discretes formes d'indústria.
Els indígenes tenen una envejable existència,
si comparem, la qual, sense buscar-ho,
està organitzada pels banquers.
Per això abordem ara el seu comerç.

Pocs productes competitius: teixits,
taronges i joguets intel•ligents,
sabates per a les classes populars,
dallonses i daixonses dels últims artesans locals.
(Afegiré: el sol. Un enlluernament
que produí l'oasi d'uns anys llegendaris.)
Productes d'importació: tota la resta
i urani. Com sempre.
Quan un govern té les armes dels diners,
resulta molt més fàcil construir l'Estat.

La història del país no és eufòrica,
ni evidentment única. Territori de pas
ideal per a la predació. Alguns consideren
l'afany d'europeisme el seu pitjor desastre,
com també el sistemàtic abandó de l'antiga
cultura industriosa. Versió local
del complex d'Eldorado.
Amb una diferència, tanmateix: ara
els aparents patriotes no sols arramblen l'or,
potser, han ocupat els consistoris.

Avui és part d'una monarquia, sota
formes regionals demòcrates. Banderes
tricolors onegen sobre el palau
del president. Un sorprenent Estatut.
El text, marcat per l'autoritat espúria
de l'anterior règim, es custodia
a la Biblioteca Regional, protegit
amb un vidre antibales:
idèntic al que té el Ford Scorpio del president local.

Amb això ja es pot fer un colp d'ull
cap al futur. La població
augmentarà, sens dubte, encara. Nous obrers
acudiran a fer les temporades de jornal
i endurir-se les mans. En un café
un ser amb ulleres recordarà amb pena
alguna idea de Fuster,
o de Montaigne.
I una tórtora des d'una branca
pararà els ulls en el cel, per a veure
el magnífic esclat
de les carcasses tradicionals.

Segons l'autor, aquest poema és una versió personal o calc el més fidel possible del poema de Joseph Brodsky "Notas para una enciclopedia" en Divertimento mexicano.

Vicent Berenguer
L'home no confia en la ciutat
Ed.Bromera, 1996

Més sobre l'autor ací i ací.

dimarts, 26 d’abril de 2011

VERS SOLT (III)

 Dins els ulls de l'espai guitarres en silenci.
(Muntatge propi a partir d'imatges no identificades preses de la xarxa)
Aquest vers solt està al poema de Salvador Jàfer, La nit de l'escorpí (Els caçadors salvatges, Poesia 3 i 4). Feu l'intent d'imaginar el contingut del poema a partir d'aquestes paraules, després, si us ve de gust, podeu llegir-lo en aquesta adreça:

dissabte, 23 d’abril de 2011

PRIMAVERA TOTAL

(La Primavera, Botticelli)
¡Madre mía, tierra;
otra vez más verde,
más plena, más bella!

Y yo, mientras, hijo
tuyo, con más secas
hojas en las venas.

¡Madre mía, tierra;
sé tú siempre joven,
y que yo me muera!

-Y tú, mientras, madre
mía, con más frescas
hojas en las piernas-.

            Juan Ramón Jiménez
            Poesía (en verso) (1917-1923)
            Ed. Losada, 1957

dijous, 21 d’abril de 2011

HISTÒRIA DE LA POESIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Al final del camí
                          recorregut,
un reguitzell de poetes
                                  jau
sobre una estela d'il·lusions.

dissabte, 16 d’abril de 2011

AZBE


(Autor: Nedymar. Imatge presa d'ací)
Calla, Azbe, i escolta
                                 aquest silenci vast,
ferit d'aromes i colors terribles.
Ara és el temps
                        que els arbres s'equivoquen
i els ocells, desesmats,
mosseguen les tres cares de la nit.
Ningú no resa
                      dins la casa dels somnis.
Ningú no cau pels escalons del cel.
I la precisa
maquinària del temps, fulgent prodigi
de peces i engranatges, va girant
de cap enrera,
                       roent, xerriquejant:
Torna la llet
a les sines pansides; lentament
la carn es despodreix i les arbredes
arrelen cap al cel;
                            la llum
retorna cap al sol, passant la lluna,
i un déu de pedra
                           sura sobre el mar.
Tu i jo,
dolça i tràgica Azbe,
                                 encara no hem nascut.


ANDREU VIDAL 
Els dies tranquils. València: Gregal Llibres, 1988
Més sobre l'autor ací
           

dijous, 14 d’abril de 2011

80 ANYS DESPRÉS

(Imatge pròpia)
Escric el teu nom amb lletres imprecises
però el recorde amb colors exactes.

dilluns, 11 d’abril de 2011

PUNT DE LLIBRE (VI)

El cau de Calpurni us ofereix un nou punt de llibre amb un minipoema de la poetessa Laia Noguera. Aquest està inclòs al llibre Parets editat per Edicions 96.


dimecres, 6 d’abril de 2011

NUESA

(Hyppolite Flandrin , Jove nu vora mar)
Alguns dels meus companys de treball
encara no han entès
que el deliri que més cou de la meua vida
ha estat, és i serà
                            -germana, esposa o amant-
la Poesia.
               Durant dies i per carrers mig bruts
l’he vetllada, com un amant delerós i abrasiu,
mentre els oceans, els llampecs i el món dormien.
He volgut sempre donar-li el poc que posseïa
a canvi d'un poc de fermesa i de bellesa
i d'alguna nit sense parar de fer l'amor
amb totes les postures que m’han permès
les poques forces que encara em restaven.

Vaig creure que el món seria meu
si era capaç de posseir el do i la nafra de la paraula
i m’he adonat que, al capdavall, sols sóc,
                 apassionat i humil,
un home que neda, tot nu,
enmig de les marees.

  MANEL GARCIA GRAU,
  Constants Vitals, Ed. Bromera

   Més sobre l'autor, ací.

dissabte, 2 d’abril de 2011

EL DIA DE LA CREACIÓ

A principis dels anys 70 el gran cantant i poeta brasiler Vinícius de Moraes escrigué aquest llarg i irònic poema sobre la Creació del món. Han passat anys però no ha perdut actualitat.

EL DIA DE LA CREACIÓ
(La creació del món. Anònim S. XIII)
I

Avui és dissabte; demà, diumenge.
La vida ve en ones com el mar.
Els tramvies van per les vies
i el nostre Senyor Jesucrist va morir a la creu per salvar-nos.

Avui és dissabte; demà, diumenge.
No hi ha res com el temps per a passar.
Va ser molta la bondat del nostre Senyor Jesucrist
però si de cas, lliura’ns Senyor de tot mal.

Avui és dissabte; demà, diumenge.
Al demà no li agrada veure a ningú bé.
Avui és el dia del present.
El dia és dissabte.

No es pot escapar d'aquesta dura realitat.
En aquest moment tots els bars estan plens d'homes buits,
tots els enamorats estan amb les mans entrellaçades,
tots els marits estan funcionant amb regularitat,
totes les dones estan a l’espera
perquè avui és dissabte.

II

Ara mateix hi ha un matrimoni
perquè avui és dissabte.
Hi ha un divorci i una violació
perquè avui és dissabte.
Hi ha un home ric que es mata
perquè avui és dissabte.
Hi ha incest i una samarreta
perquè avui és dissabte.
Hi ha una funció de gala
perquè avui és dissabte.
Hi ha una dona que puja a un cotxe
perquè avui és dissabte.
Hi ha una esperança renovada
perquè avui és dissabte.
Hi ha una profunda discordança
perquè avui és dissabte.
Hi ha un seductor que cau mort
perquè avui és dissabte.
Hi ha un gran esperit de camorra
perquè avui és dissabte.
Hi ha una dona que es converteix en home
perquè avui és dissabte.
Hi ha nens que no mengen
perquè avui és dissabte.
Hi ha un picnic de polítics
perquè avui és dissabte.
Hi ha un gran augment de la sífilis
perquè avui és dissabte.
Hi ha un ari amb una mulata
perquè avui és dissabte.
Hi ha una tensió inusitada
perquè avui és dissabte.
Hi ha adolescents seminues
perquè avui és dissabte.
Hi ha un vampir als carrers
perquè avui és dissabte.
Hi ha un gran augment en el consum
perquè avui és dissabte.
Hi ha un nuvi foll de zels
perquè avui és dissabte.
Hi ha una festa a la presó
perquè avui és dissabte.
Hi ha una impassible lluna plena
perquè avui és dissabte.
Hi ha dames de totes les classes
perquè avui és dissabte.
Unes difícils, altres fàcils
perquè avui és dissabte.
Hi ha un beure, un dar sense mesura
perquè avui és dissabte.
Hi ha una infeliç que va beguda
perquè avui és dissabte.
Hi ha un sacerdot caminant sense sotana
perquè avui és dissabte.
Hi ha frenètics talls de mànega
perquè avui és dissabte.
Hi ha una sensació d'ansietat
perquè avui és dissabte.
D'una dona a dintre d’un home
perquè avui és dissabte.
Hi ha la commemoració fantàstica,
perquè avui és dissabte,
de la primera cirurgia plàstica
perquè avui és dissabte.
I donant els procediments per complits,
perquè avui és dissabte,
hi ha la perspectiva del diumenge
perquè avui és dissabte.

III

Per totes aquestes raons és per les que hauria d'haver estat esborrat del Llibre de Orígens, el sisé dia de la Creació.
De fet, després de l’Ouverture Fiat i la divisió de la llum i la foscor
i després, de la separació de les aigües, i després de la fertilització de la terra,
i després, de la gènesi dels peixos i les aus i animals terrestres,
millor que el Senyor de les Esferes haguera descansat.
De fet, l'home no era necessari.
Ni tu, dona, senyora de l'abisme, que estimes com les plantes, immòbil i mai plena
que duus a dintre de tu el vòrtex suprem de la passió.
Mal va procedir el Senyor per no descansar durant eixos dos últims dies.
Trenta segles va lluitar la humanitat per la setmana anglesa.
Si haguera descansat el Senyor, simplement no existiríem.
Seríem, tal vegada, pols infinitament petit de partícules còsmiques que cauen invisibles a terra,
No viuríem de la decapitació dels animals i l'asfíxia dels peixos.
No seríem parits amb dolor ni guanyaríem el pa nostre de cada dia amb la nostra suor.
No patiríem mals d’amor ni estimaríem la dona d'un veí.
No tindríem escola, ni servei militar, ni matrimoni civil, ni l'impost sobre la renda i la missa del setè dia.
Hi hauria la bellesa indescriptible i l'harmonia del pla verd de les terres i aigües en comunió,
la pau i el major poder de les plantes i les estrelles principals conversant,
la major puresa de l'instint de peixos, aus i animals copulant.
Al revés, ens cal ser lògics, sovint dogmàtics.
Hem d'enfrontar el problema de la realitat moral i estètica,
ser socials, conrear hàbits, riure sense voler i inclús fer l’amor sense voler.
Tot això perquè el Senyor no va descansar el sisé dia i sí el seté.
I per a no estar amb la soledat del gran buit
va resoldre fer l'home a la seva imatge i semblança.
Possiblement, això és així, probablement,
perquè avui és dissabte.
                                VINÍCIUS DE MORAES.


(Traducció feta per mi a partir del text original i de la versió en castellà feta per l'autor.)
----
Ací hi ha una versió d'una part del poema dita/cantada en portugués per l'autor .
Ací hi ha una versió d'una part del poema dita/cantada en castellà per l'autor.
Ací hi ha la lletra original en portugués.