T'has ferit
al girar la pàgina,
la tercera,
i és només la primera
sang, la més clara.
Ací dret davant la lletra
la mar com un gos
et llepa la tosca del cor
i sents la quera de l'aigua
grinyolar dins l'arena
sota els peus.
L'aire picat de fum,
la fura al banastell,
avances la mà i el fester
i albires un llostre
dintre teu.
Desembosc
Onada Edicions, 2024
Un marroc punyia, diversa carn
trasbalsant la complexió del temps,
un sentit espars recomptava flors
que el més atent feria d'esbarzers.
Quina argila les dues mans, les quatre,
els genolls, ja fosa l’aigua amb la idea,
a l’areny el psaltiri de les veus,
ardent, parusia del pensament.
Alt, sorprenem el setge de l'albir
i just és una serena tensó
un mester consumat que agreuja el mot
i l’artifici augura, el fingiment.
Esvento l'estol, consumo el retorn
a l’indòcil lloc bessó de l'entesa.
Joan Gregori i Albiol
dins Dotze poetes joves valencians
Tàndem Edicions, 2000
Més sobre l'autor, ací
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
