EMPREMTES

”Un vers bell renaix indefinidament de les seues cendres”. Paul Valéry

dimarts, 30 d’abril de 2013

LLIURAMENT PREMI POESIA VIII Edició - 2013 PREMIS TEODOR LLORENTE

L'amic i poeta Enric Sanç ha estat el guanyador de la VIII edició dels Premis Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona en la modalitat de poesia. L'acte de lliurament dels premis es va celebrar el dia 26 d'abril. Al seu blog El plany de les lletres ferides podeu trobar una ressenya més ampla de l'acte amb fotografies i poemes del poemari guanyador "LES HORES CONCÈNTRIQUES. -Set haikus capitals i onze temes de conversació."

Deixe ací el poema que el poeta va llegir a l'acte:

“No estic trist quan escric,
sinó que ric, i l’envellir
no m’ha donat encara el trauma
que pel que es veu, a tots ens guarda.”
GABRIEL FERRATER

                                            LA VELLESA

Els pas del temps
ens envelleix
quan a la casa
arribes i
ja ningú
t’espera, i el cos
perd el seu encant.
Potser o no,
si fa no fa,
mirem l’spill
i no ens agrada
ço que veiem.
Malgrat això
jo mai no em quede
l’alternativa...

I és que l’arruga
és vella i bella.


dilluns, 29 d’abril de 2013

POEMA AMB DATA (XXXVI): LLOANÇA

(Cadàvers  de Mussolini, Petacci i altres jerarques feixistes)
29 d'abril de 1945

FILL

—¿I per què, mare, li escups a un cadàver
cap per avall, lligat pels peus
a una fusta? ¿No et fan fàstic els altres
que pengen al seu costat? ¡Ah, aquella dona,
les seues calces de macabre can-can,
i gola i boca de flors pestilentes!
No, mare, atura't: crida a la multitud
que se'n vaja. No és lament, és burla,
és joia: ¡ja s'agafen els tàvecs
als nusos de les venes! Has disparat
sobre aquell rostre, ara: mare, mare, mare!

MARE

—Sempre hem escopit sobre els cadàvers,
fill: penjats de les reixes de les finestres,
del pal de les naus, incinerats
per la Creu, esquinçats pels mastins
per un poc d'herba als límits dels feus.
i ja siga per solitud o per tumult,
ull per ull, dent per dent,
després de dos mil anys d'eucaristia,
el nostre cor ha volgut obert
l'altre cor que havia obert el teu,
fill. T’han arrancat els ulls, t'han trencat
les mans perquè traïres un nom.
¡Mostra'm els ulls, dóna'm ara les mans:
ets mort, fill! ¡Perquè ets mort
pots perdonar: fill, fill, fill!

FILL

—Aquesta xafogor repugnant, aquest fum
d'enderrocs, les grosses mosques verdes
penjades en rams dels ganxos: la ira i la sang
justament s'escolen. No per tu
ni per mi, mare: encara ulls i mans
em foradaran demà. Des de segles
la pietat és l'udol de l'assassinat.

            Salvatore Quasimodo
El fals i vertader verd
Bromera poesia, 1993
(Traducció de Josep Ballester)
Més sobre l'autor, ací.

dissabte, 27 d’abril de 2013

PUNT DE LLIBRE (XIII)


(Haiku propi sobre imatge pròpia)

dimecres, 24 d’abril de 2013

PARETS


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Com és de fàcil camuflar-se
                       en les parets!
Ser mur. Passar inadvertit.
Ser paret llisa, blanca, impol·luta...
                      que ningú considera.
Caminar avesadament sobre muralles oblidades
i ser per als altres pedres, mur.
Les parets són mudes i parlen.
Els murs són forts i sucumbeixen.
Les muralles defenen però són conquistades.

La vida és paret ardent i gela!
                                                                            

dilluns, 22 d’abril de 2013

GENERAL, EL TEU TANC ÉS UN VEHICLE PODERÓS

(Imatge no identificada presa de la xarxa) 
General, el teu tanc és un vehicle poderós. 
Pot abatre un bosc i masegar cent homes. 
Però té un defecte: 
Necessita un conductor.


General, el teu bombarder és potent.
Vola més que la tempesta i aguanta més que un elefant.
Però té un defecte:
Necessita un mecànic.


General, l'home és molt útil.
Pot volar i pot matar.
Però té un defecte:
Pot pensar. 
Bertolt Brecht
Maleïdes les guerres 
Edicions 62, 2003
Traducció de l'alemany de Feliu Formosa

dissabte, 20 d’abril de 2013

PERPLEXITAT


(Diògenes, Jules Bastien-Lepage, Museu Marmottan Monet, París)
He travessat tantes vegades
aquest riu que no sé
en quina de les dues vores
em trobe.

He viscut tantes vegades
aquest sentiment que no sé
a quina sensació
he d’aclamar-me.

He caminat tantes vegades
per aquest camí que no sé
on m’ha dut
ni on estic.

Per a orientar-me, però,
no vull oblidar
el riu, els sentiments i el camí.


dijous, 18 d’abril de 2013

TANKA


(Foto de Giancarlo Mecarelli, presa d'ací)
Tota la vida
et veuré com sorgires
de tu mateixa,
nua i nova com l'alba
i vera com un somni.
Carles Riba
Del joc i del foc

dilluns, 15 d’abril de 2013

POEMA AMB DATA (XXXV): CANT XXVI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
178. Fora. Mar oberta.
Reproducció escènica del famós quadre
d'Scott, de l'Acadèmia de Londres
(Maqueta). Ampla superfície blava d'aigua.
Pla Super-General.
Un semicercle d'icebergs
en tots els colors possibles,
darrere una radiant eixida de sol.
Música.
Pla general.
El mar des d'un iceberg.
Retroprojecció.
En la llunyania es fa visible
una flota menuda de bots salvavides (Maquetes).
Accés lent.
Veu (en off):
El quinze d'abril de 1912
va ser un meravellós dia de primavera.
Tall. Pla mitjà.
Un bot salvavides.
Cambra a nivell de l'aigua.
Gir cap a dalt.
Veu (en off):
Les primeres gavines
dels bancs de Terranova!
Missatgeres de la salvació,
de la vida!
Música en augment (violins).

Hans Magnus Enzensberger
L’enfonsament del Titànic
Edicions Alfons el Magnànim, 1993
(Traducció de Karin Schepers i Teresa Pascual)
Més sobre l'autor, ací.

diumenge, 14 d’abril de 2013

REPÚBLICA: UNA ALTRA MIRADA

(Poema visual propi)

divendres, 12 d’abril de 2013

SERIA BONIC

(Barca a Bruges, imatge pròpia)
Al Lluís Vilar, perquè tots els 
seus somnis es facin realitat
Barqueta lleugera
d'escorça de pi,
que pares la vela
al vent del garbí,

si mai surts a mar,
cap a un nou destí,
en busca de somnis
que no tindran fi...,

¿per què de passatge
no em portes a mi?
Josep Espunyes
Pa d'àngel
Poesia 3i4, 1991
Més sobre l'autor, ací.

dimecres, 10 d’abril de 2013

POEMA AMB DATA (XXXIV): IMPULSOS DE UN TIEMPO INVISIBLE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

10-4-72

/6.30/              Perfecto fuego juntos

/7.30/              Gravitando en un inmenso deseo
                       del otro ― cuerpo: lejos, enfrente.

/8.30/              Rigurosa y salvaje la carne
                       quiere danzar en su economía.
                       Terrecer cuando los límites del otro 
                       se liman, se lamen.
           
/9,30/              El tiempo del deseo, invisible,
                       nos afronta.
                       Un cuerpo sólo es visible cuando piensa
                       en la carne de otro.

/12.00/            más allá aún: perfecto fuego.

            Eduardo Hervás
(Texto -¿índice poético?- excluido de Perfecto fuego)
Obra poética
Edicions Alfons el Magnànim, 1994
Més sobre l'autor, ací.

dimarts, 9 d’abril de 2013

POEMA AMB DATA (XXXIII): (9-4-72)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
(9-4-72)
Los límites de la carne germinan
en sus armas: la materia
piensa la sangre de los cuerpos
un cuerpo sólo se hace visible
cuando crece en la carne de otro cuerpo.

Eduardo Hervás
(Poema excluido de Perfecto fuego)
Obra poética
Edicions Alfons el Magnànim, 1994
Més sobre l'autor, ací.

diumenge, 7 d’abril de 2013

PENSAMENTS PINTATS (XXI)


(Imatge de Pawla Kuczynskiego)
(Re)pintarem les habitacions de la nostra casa amb l’esperança de renovar-les. No deixaran de ser velles, com la casa.


divendres, 5 d’abril de 2013

HI HA SOMNIS QUE NO MOREN

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Hi ha somnis que no moren. S’obstinen
a ser somnis.
Aliens a la corba de l’esfera
i a les operacions dels astres,
tracen la seua pròpia òrbita immutable
i, en blindades crisàlides, es protegeixen
de l’ordre temporal.
És per això que perduren:
perquè elegeixen no ser.
Negant-se s’afermen,
refusant es mantenen, com flors de quars,
indestructibles, purs, sense deixar-se arrancar
de la seua dorment illa.
Intactes en el temps
són immunes a la devastació
que a cada volta aguaita, inhumana,
a la passió que exigeix i que devora,
a la desobediència i pèrdua
que en les vagabunderies centellegen.
Monedes que l’avar recompta sigil·lós   
Mai ixen del fons de la butxaca.
No ambicionen. No arrisquen. No conquisten.
No pagaran el preu del fracàs,
L’experiència, la determinació,
l’ebrietat o el plaer.
Només són impecables subterfugis.

Ana Rosseti
Punto umbrío
Ed. Hiperión, 1996
Més sobre l'autora, ací.

Traducció del castellà feta per mi. 
Ací trobareu el poema original.

dimarts, 2 d’abril de 2013

MANAMENTS

(Fotomuntatge propi)
Saps que allò que anomenes cos és la gàbia 
en la què has de viure la resta del teu temps.
Una gàbia imperfecta plena de forats 
pels que podràs escapar-te per a copsar la llum.

Recorda que la recerca és llarga, la lluita eterna 
i els colps de sang inextingibles.
Crida, brama, escarrassa’t a buscar la veritat. 
Pregunta’t per la veritat eterna dels dies.
No et deixes dur pels vents de la temptació 
de l’or ni pels enganys dels vacus oripells.
No caigues en la temptació de les vanes grandeses 
car són grans misèries.
Ans al contrari, enrola’t als vaixells 
dels bells esguards, de les llums clares i màgiques.
Viu l’eternitat de l’instant i gaudeix de la seua flaire 
apassionadament, sense límits ni esquerdes.
Lluita per la paraula neta i clara i salva-la 
del sot de misèria en què viu adotzenada i maltractada.
Allunya’t de la pesada dringadissa del tedi 
i de l’exasperant quotidianitat dels gestos.
Sigues tu mateix quant tothom et demane
que sigues un acord més de la simfonia.