[SI ELS ALMIRALLS...]

 

(Imatge pròpia)

Si els almiralls del vent tinguessin esma

de cantar sempre el teu nom,

s'obririen finestres,

s'alçarien persianes

i plourien esperances al dol.


Del teu nom banderes foren

excuses d'estimar,

i ni ordres caldrien

i badarien himnes absorts

de la sort dels teus vespres.

Jesús M. Tibau

A la barana dels teus dits

Aeditors, 2009

Més sobre l’autor, ací

AQUELLES SOLITUDS D’ON VENÍEM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

AQUELLES SOLITUDS D’ON VENÍEM

Tu presencia es ajena, extraña a mí como una cosa. 

Pablo Neruda 

Se’ns van aplegar massa greuges sobre la pell de les trobades. Abans apuntalàvem el dèficit amb generoses dosis d’indiferència, salpebrades d’ironia. No fèiem cas de les seues fiblades insectívores i traïdorenques, repuntant-nos el paisatge anònim de l’esquena. Pagàvem de grat cada fotesa amb el palmell obert on ara s’hi veuen els rastres de tota aquella xavalla de sal. Se’ns adormien les pensades del sexe en el brou espès de les llargues migdiades d’estiu. Ens vam mirar aquelles solituds d’on veníem. La llar que tenia el moment de la nostra coneixença en dipòsit. I com un salconduit cap al territori invers de les cremades fèiem petits gestos per no esdevenir definitivament immòbils.

Josep Manel Vidal

Aquelles solituds d'on veníem

Ed. Bromera, 2018

Més sobre l'autor, ací

Ací podeu escoltar el poema dit per l'escriptor Jesús M. Tibau: