METAFÍSICA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Metafísica

 

Tan clara i blanca

aquesta llum de finals d’estiu!

Tan nítides les arestes de les coses!

Negres, tan espesses, arreu, les ombres!

Ni un plomissol

en aquest blau tan fondo,

tan dens, també de no res!

Té peresa l’aire ardent i pla.

A penes un perfum de farigola exhausta.

Tot és ple d’un buit impalpable,

absència de pes,

com una vella fusta surant

damunt de la pell impalpable d’un estany

 

Francesc Pané Sans

Llum de tardor

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autor, ací

EXILIS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EXILIS

La lluna és la meva mare. No és tan dolça com Maria.

Sylvia Plath

 

Hi ha mots que són exilis, llums molt fredes.

Hi ha tants buits infinits que són roents

i ens tornen ombres.

Quan la tendresa corca la memòria,

tots els records reposen

en espais desvalguts.

I amb tot, faig poms de flors del desconsol:

                         Sempre has estat com jo volia

 

Carme Cruelles Rosales

Caldrà la pluja

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autora, ací

CALIDOSCOPI II

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CALIDOSCOPI II

 

Visions multicolors travessen la ment,

pensaments fugaços en nits insomnes

omplin la neguitosa nit.

Espills i vidres de colors

dibuixen figures de perfecta simetria

que es repeteixen incansables,

obsessives.

Calidoscopi persistent o fugaç,

aleteig constant de llums i ombres,

textures arenoses,

càrregues sense pes,

carrusel de sensacions.

 

Maria Josep Juan Ballester

Cauen fulles

Galés Edicions, 2023  

Més sobre l'autora, ací i ací 

 

SAHEL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Au sud de Tombouctou

Entre les maisons et les rues de sables

Il ne reste plus qu'un cimetière

Aucune inscription

Rien qui ne remémore ces années

L’oubli est notre épitaphe

 

Et pourtant nous avons existé

Nous étions des ombres aux lèvres sèches

Des ombres aux lèvres sèches

Nous déambulions par la ville

Et personne ne nous voyait

 

Ces années existèrent

J'en suis un témoin.

 

---

 

Al sud de Timbuctú

Entre les cases i els carrers de sorra

Només queda un cementiri

Cap inscripció

Res que recordi aquells anys

L’oblit és el nostre epitafi

 

I tanmateix existíem

Érem ombres amb els llavis secs

Ombres amb els llavis secs

Deambulàvem per la ciutat

I ningú no ens veia

 

Aquells anys van existir

En soc un testimoni.

 

Ismaël Diadié Haidara

Sahel

Fondo Kati / Edicions del Genal,  2017

Més sobre l'autor, ací i ací

 

[Traducció al català feta per mi] 

COM DELS OCELLS, EMANA DEL MÓN LA CALOR

(Immortal. Liang Kai)

 

COM DELS OCELLS, EMANA DEL MÓN LA CALOR

 

Davalles la nit

i els coloms t’acullen:

parrupegen calms.

---

Un carrer estret

a l’esquerra amb ombres.

Pixats, geranis...

---

L’estiu s’atura

i espera excitat,

rugint rere el mur.

---

Intransitada,

solitària fosca.

Tenebra d’arbres.

---

Deixalles, vòmits.

Com dels ocells, emana

del món la calor.

---

Somies perdut,

roder, amerat, feixuc.

El vent et lladra.

---

Algú camina

davant teu, i tu davant.

Sou tu i l’eco.

 

Antoni Defez

Com dels ocells, emana del món la calor dins de La quietud de les pedres 

Viena Edicions, 2004

Més sobre l'autor, ací i ací