El gel en la
mirada. Cinc dits
de ràbia que
acaricien l’estilet
suen sobre el
cuir calent
de la beina i
rellisquen sobre
l’eix cert de la
mort.
I la nua gorja
del que espera
en el sec desert
de la ignomínia.
I el cos
escapçat que jaurà
sobre l’arena
desolada de la
memòria.
Jesús Giron Araque
Tríptic de la passió
Trancatimos Editors, 2022
Ser el foll follet
que viu en la corpenta
del teu violí.
Ser l’esclau
de la teua música.
I donar-te un sí
cada vegada
que m’ho
demanes.
Inventari de fragilitats
Onada Edicions, 2016
Més sobre mi, ací
En aquesta pàgina, Calpurni pOESIA, podeu trobar informació sobre els meus llibres, sobre mi i diversos poemes de la meua autoria. Passeu, passeu; sereu benvinguts i benvingudes.
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Muntanyes i muntanyes es tenyeixen
de llums crepusculars.
WANG JI
Les muntanyes venen, una per una,
a la trobada dels viatgers.
LI BAI
[A la ciutat de ZHangye]
馬可波羅手勢選集
ANTOLOGIA DE GESTOS DE MARCO POLO
Marco Polo deté la caravana
enfront de les muntanyes multicolors de Zhangye.
Tal vegada busca el color de la seua existència
—o el de la seda de la seua existència.
Potser busca el color de l’ànima que li acompanya.
Marco Polo vol esbrinar la poesia que s’amaga
rere els colors i ofereix lli persa a canvi de versos.
Amb les caravanes del destí intercanvia
la serenitat dels capvespres de Venècia i teixits de Flandes
per sedes, ceràmiques, cotó i perfums.
Els traficants de colors li ofereixen pinzells de cal·ligrafia
comprats a saquejadors de flors del Jardí de la Meditació,
però Marco Polo els desestima perquè sap que occident
no conec el significat de meditació i tampoc el de transparència.
Quan s’estén la notícia de l’arribada de Marco Polo a Zhangye,
acudeixen de tots els llocs de la Xina venedors de somnis,
viatjants amb pedres precioses de jade
i ambre roig que conté les il·lusions dels amants,
endevins, poetes, especuladors d’espècies i de felicitat,
importadors de batecs, exportadors d’esclaus
i comerciants d’encens i d’essència de brisa.
Malgrat tantes mercaderies, Marco Polo està tot sol
sense santuari que aculla tots els colors de si mateix.
Jesús Giron Araque
La dinastia de terracota
Viena Edicions, 2023
Més sobre l'autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Només lamente que ja no siguem
el que érem a la nostra edat florida.
LIU GUO
Vells arbres al costat de la muralla
lamenten la tardor dia i nit.
LI BAI
Tots els anys he lamentat
no trobar la primavera que se n'ha anat.
BAI JUPY
蘇蘇的哀悼
LAMENTACIONS DE YĒ SŪ
Sé que amb el pas del temps he perdut capacitats.
Ja no sé calcular la velocitat del desgel
perquè em solidifique amb la primavera.
Necessite transformar-me en pell
per a veure la teua nuesa.
He de convertir-me en una paraula per a lluitar
dins del poema contra la voracitat
dels engranatges de l’exactitud
dels exèrcits que s’amaguen rere la llum.
La certesa m’abandona.
Sobrevisc empassant-me les deixalles del temps.
De mar vaig passar a ser llac; de sol, a cuca de llum
que sospira en les nits boiroses; de ferida, a pedra.
No reconec aquest palau de seixanta torres ennegrides.
Però sé que ja és temps de combatre els tigres
que hostilment intenten devorar el meu nom.
Jesús Giron Araque
El bosc de bambú
Viena Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
