EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dissabte, 28 d’agost del 2021

CANTÈDA TRENÉUN / CANT TRENTA-UNÈ

 

(Imatge pròpia)


CANTÈDA TRENÉUN

 

A s éra te curtóil e a vègh e’ mi fradel
che stéva ma la finèstra. S’a m gratéva la tèsta
u s la gratéva ènca léu, s’a m tuléva e’ capèl
ènca léu u s e’ tuléva: e’ féva tótt al mi mòsi:
via la giaca, via la gravàta, la camóisa,
a pèt néud cumè ch’e’ fóss una sfóida:
a s sémm guardè sla cativéria par dis minéut
e pu a i o vólt al spali e a so andè in piaza
e léu l’è sparói da la finèstra.

 

---

 

CANT TRENTA-UNÈ

 

Era al pati i veia el meu germà
que estava a la finestra. Si em rascava el cap
se’l rascava ell també, si em treia el capell
ell també se’l treia: feia tots els meus gestos:
fora l’americana, fora la corbata, la camisa,
amb el pit nu com si fos un repte:
ens hem mirat amb crueltat durant deu minuts
i després li he donat l’esquena, me n’he anat a la plaça
i ell ha desaparegut de la finestra.


Tonino Guerra
La mel
AdiA Edicions, 2018
Més sobre l'autor, ací

[Traducció del romanyol de Lucia Pietrelli i Pau Vadell Vallbona]

dimecres, 25 d’agost del 2021

[SALMA, UN GOS PÀRIA DE BAGDAD, DIU...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


Salma, un gos pària de Bagdad, diu

que els americans són amables.

Deixen sang als carrers

perquè la llepem,

i mossos de carn humana

atrapats

entre la roba carbonitzada.

Ens fan tornar als nostres ancestres:

els Llops.


---


Salma, un perro paria de Bagdad, dice

que los americanos son amables.

Dejan sangre en las calles

para que la lamamos,

y bocados de carne humana

atrapados

entre la ropa carbonizada.

Nos hacen volver a nuestros ancestros:

los Lobos.

Priya Sarukkai Chabria

Més sobre l'autora, ací

[Traducció feta per mi a partir de la versió en castellà de Gustavo Osorio de Ita]

diumenge, 22 d’agost del 2021

PROVETES DE GEMECS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

provetes de gemecs

 

els vestigis de la ferralla 

no eren el paradís. i avui 

els neons oliosos 

són els únics capaços

de simular el naixement

d’alguna cosa nova. res a fer.

seguim espiant els guies

per si la seva carn mostra

la marca d’algun triomf.

quan anem a dormir

els gemecs que fem totes 

podrien cabre en provetes petites

de vidre a punt de trencar-se.

som a la darrera volta de no voler

saber res de nosaltres. cada acció

condueix a entrar en bombolles ben iguals.

alienades voldríem tornar al ventre

i rebentar la bossa. no tornar a sortir.

aquesta hauria de ser l’única premissa.


Raquel Santanera Vila
Reina de rates
Pagès Editors, 2021
Més sobre l'autora, ací

dijous, 19 d’agost del 2021

ET PERDS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ET PERDS

 

Et  perds entre  llibres d’estranys autors oblidats; et perds entre  tants textos imitables que mai no imitaràs; et  perds en una espera esperançada d’un somriure infantil; et  perds en el somni i el desig d’empreses que no arribaran a la seva conclusió; et  perds en el record de  terres llunyanes que  t’han amagat  per sempre  tants de  secrets; et  perds  en les mancances  d’un amor que mai no et  permetrà la plenitud; et  perds en el teu propi laberint; et  perds  en la  contemplació de  la  façana  de l’edifici  modernista  de  la  vorera  del  davant  sota  un  cel ennuvolat; et  perds...


Feliu Formosa
Centre de brevetat
Editorial Meteora, 2021
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 16 d’agost del 2021

PALERM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PALERM


M’agrada que no es vulgui resignar

a ser runa d’esglésies i palaus,

a sucumbir sota un crosta degradada de brutícia,

que vulgui ser com és la seva vida:

un cabal turbulent entre baladres florits i mercats lluminosos,

un diàleg amb el mar i l’alta sequedat de les muntanyes,

una voluntat renovada de viure la intensitat del present.


David Jou

Poemes de Sicília i Venècia

Viena Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací

divendres, 13 d’agost del 2021

[LLAGRIMEJAVA EL VENT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Llagrimejava el vent damunt les pedres.

Alguns records de focs i de baralles

Venien a plorar, i en les empremtes

Arrelava el pecat i la migranya.

Llavors sabíem poc de fonts i xeixa;

Llescàvem els crostons amb dents de gana i

Vivíem en un pou, en les roderes,

Escorxades pel buit, d’aquella estranya

Llagasta als esperits, en la condemna,

Esquitxats d’una sang innominada.


Josep Fàbrega i Selva

Guaix

Viena Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací

dimarts, 10 d’agost del 2021

POEMA OBLIT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


POEMA OBLIT

 

Oblido les paraules que dibuixo

damunt del buit d’aquest paper. Hi aboco

la tinta enverinada amb què em miraves

amb els ulls diminuts com dues bales

cap al meu cor. Oblido el fred d’un rostre

de neu perenne, el blanc inalterable

de l’hivern que em glaçava la infantesa.

Oblido tantes llàgrimes inútils

com la pluja damunt del mar, la mare

que mai no vaig tenir. Oblido el negre

i el plom dels ulls que estripen una màscara.

T’oblido a tu, la mort que ara una altra aigua

ha amarat de la llum tan nova i blava

com l’onatge suau que ja em bressola.


Cristina Àlvarez Roig
Firmament obert
AdiA Edicions, 2021
Més sobre l'autora, ací i ací

dissabte, 7 d’agost del 2021

POEMA DE LA FI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Poema de la fi I

[fragment]

 

Digues un nom.         Diré el teu nom.

                                 O el meu, que ets tu i que ets jo i que són

                                 també els camins que ara ens separen.

Digues un món.         El que s’escola vertical

                                 pels regalims quan

                                 frego insistentment tots els segles  

                                 que se m’aferren a les dents.

Digues un so.            Diré el batec

                                d’un peix que mor clapotejant

                                a la coberta d’un vaixell.

Digues un verb.        Diré el verb viure,

                                que és caminar i riure molt

                                —com diu Bauçà i també dic jo.

Digues un do.          Desaparèixer

                               fins que del tot no en quedi res,

                               que és el mateix que dir estimar.

[…]


Pol Guasch

La part del foc

Viena Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací

dimecres, 4 d’agost del 2021

[TREURE LA FEL...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 Treure la fel pels ossos

 i mirar-la a contrallum 

 

 per descobrir-la

                                 fràgil

com un tel de ceba.

Laura Torres Bauzà

Els temps últims

Viena Edicions, 2021

Més sobre l'autora, ací

diumenge, 1 d’agost del 2021

ESTRANYS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ESTRANYS

 

Té la pluja a la mà.

En un imperceptible moviment

gira el palmell i trenca una tempesta.

Una rovellada aliança tiny,

inesperadament, els seus dits bronze.

Entreplouen formes esllavissades

de vent.

 

A l’aixopluc d’entrada a l’aeroport,

ocupant un breu espai encobert

–com una blanca soledat–,

sembla acollir tot el reflex del vespre

una vella i desgastada maleta,

que ella oblida deliberadament.

 

Mentre contempla els deixants de la nit,

camina endavant com merla d’aigua.

Regalim de pluja el seu pas menut.

 

No en sé res de tu, estranys com som,

ni tan sols qüestionaràs si et mire.

acosta una diminuta càmera

que mai no capta el fugaç plovisqueig,

l’enrenou invisible,

el xim-xim d’un temps imprevist,

allò desconegut i efímer.

Però has girat subtilment el palmell

i he vist caure la pluja,

com tornada constant,

com desig de temps etern.


Mercè Claramunt

Una nit sense vent

Bromera Edicions, 2021

Més sobre l'autora, ací