POEMA AMB DATA (VI): 5 DE MAIG DE 2002, SONET D'ALLEUJAMENT

Aquest poema amb data és la continuació del publicat el 21 d'abril. Fa referència a la segona volta de les eleccions presidencials de França del 2002. L'autor en una nota indica que va ser escrit per un repte poètic que el va llançar la seua amiga escultora Sophie Pastís en una vetllada entre artistes: escriure de forma espontània un sonet per a l'ocasió titulat "excrement" (sic) en un rotllo de paper higiènic! El repte el va aprofitar per donar seguiment a La nit de Pen.

5 DE MAIG DE 2002: SONET D'ALLEUJAMENT 

Després en cada cabina electoral, al seu Corpus Christi,

L'objecte de reciclatge és dipositat a l’urna;

Papereta chiraquiana: obscena distribució

D’excrements blaus-blancs-rojos amb pudors taciturns.

La carassa olorosa i el somriure arrugat
Són per a tu Bernadette, oh, orgull nacional!
I per al Supermentor que, escapant d’allò pitjor
Troba el seu lloc en l'extrem d'aquesta ranura.

Per defecte s’ompli la desafiant finestra,
En la que, novament s’encarna
El grotesc nas presidencial!

El gaullisme apareix al fons de la tassa:
Un presumpte infractor, elegit calladament,
Escapant al seu forat per l'esforç general.

(Traducció del francés feta per mi)

 Yannis Youlountas

Poémes Ignobles

Editions La Gouttière, 2005

-------

5 MAI 2002, SONNET DU SOULAGEMENT

Depuis chaque isoloir et son corpus christi,

L'objet du recyclage est descendu dans l'urne;

Bulletin chiraqué: obscène répartie

A l'étron bleu-blanc-rouge aux relents taciturnes.

La grimace odorante et le ridé sourire

Sont pour toi Bernadette, ô fierté nationale!

Et pour Supermenteur qui, échappant au pire,

Retrouve ainsi sa place au bout de ce canal.

Par défaut se remplit l'éprouvante lucarne,

Au milieu de laquelle, en revenant s'incarne

Le nez présidentiel et caricatural!

Le gaullisme apparaît au fond de la cuvette:

Un présumé coupable, élu à la sauvette,

Echappant à son trou dans l'effort général.

POEMA AMB DATA (V): 21 D’ABRIL DE 2002, NIT DE PEN

El següent poema amb data fa referència a les eleccions presidencials franceses d'abril de 2002 que guanyaren en primera votació Jacques Chirac i l'ultradretà Jean-Merie Le Pen. L'autor, el poeta i filòsof anarquista francés Yannis Youlountas, en un nota  indica que aquest poema va ser cantat pels manifestants de l'1 de maig de 2002 amb la melodia de Nuit de Brouillard. Què passarà demà en França?

El fum d'un cigarret enfosqueix el recompte...
Apareix un ciclop, acollit per la vergonya:
El ciutadà camaleó ha triat la carronya,
Temorós. La República és cega.

Tornem a la foguera, la censura i la caça
de les persones, els escuts, la tonsura i el gas!
I la vesícula biliar a terra, i d’Orange a Dachau,
De nou les cartes, de nou els feixistes.

La flama en metàstasi i la fulla de roure
Es propaguen i s’abrasen, i els bojos es deslliguen:
Cada cadena ampliada dels frenètics guanyadors
Esdevé ardent sota el foc mediàtic.

Els udols odiosos dels feliços licantrops

I els seus ullals verinosos amb verí misantrop
Semblen mesquins, frustrats, envejosos,
En l’arlequí vot que ha lliurat la terra als llops.

Qui és el rei a la terra dels cecs avergonyits?
L’impostor odiat que atrau els nacionals?
El fals republicà podrà un dia colpejar

Els nostres germans africans o germanes emancipades?

En contra dels seus projectes foscos i la seua ràbia opalina,
Hi ha una vella vacuna, una Pen-icil·lina?
I si ja és tard, si més no un antídot
Per salvar els bastards de la seua raça empal·lidida?

La tristesa amenaça l’amor i la llibertat,
I en la rosassa la febre espera en les altures

L'arribada definitiva de la llei fonamentalista
Que regularà l'ordre íntim afermant-se en Crist.

Exorcisme i penitència aviven els esperits.
El carrer resistint, expressant el seu menyspreu.
Aquesta nit, França en Pen escriu el seu camí,
Amb un gran F-odi i l’afront de la paraula "ranci".

(Traducció del francés feta per mi)

Yannis Youlountas

Poémes ignobles

Editions La Gouttière, 2005

   21 AVRIL 2002, SOIR DE PEN

La fumée d'une dope embrume le décompte...

Apparaît un cyclope, accueilli dans la honte:

Le citoyen zappeur a choisi la charogne,

Jouant à se faire peur. La République est borgne.

Revoilà le bûcher, la censure et la chasse

A l'humain, les boucliers, la tonsure et le gaz!

Et du fiel à la terre, et d'Orange à Dachau,

Revoilà les charters, revoilà les fachos.

La flamme en métastase et la feuille de chêne

Se propagent et s'embrasent, et les fous se déchaînent

Chaque chaîne étoffée de vainqueurs frénétiques

Devient autodafé sous le feu médiatique.

Les hurlements haineux des joyeux lycanthropes

Et leurs crocs vénéneux au poison misanthrope

Rassemblent les mesquins, les frustrés, les jaloux,

Dans le vote arlequin livrant la terre aux loups.

Qui est roi au pays des aveugles penauds?

Quel imposteur haï séduit les nationaux?

Quel faux républicain pourrait un jour frapper

Nos frères africains ou sœurs émancipées?

Contre ses bruns desseins et sa rage opaline,

Y a-t-il un vieux vaccin, une Pen-icilline?

Et s'il est déjà tard, au moins un antidote

Pour sauver les bâtards de sa race pâlotte?

Le peine à-jouir menace amour et liberté,

Et la fièvre en rosace espère en sa montée

L'avènement ultime où la loi intégriste

Réglera l'ordre intime en s'affirmant du Christ.

Hantise et pénitence animent les esprits.

La rue en résistance exprime son mépris.

Ce soir, la France en Pen s'écrit, dans son errance,

Avec un grand F-haine et l'affront du mot «rance».

ÚTERS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

L’home és el seu propi infant incapaç de nàixer,

Confinat per sempre en la seua tomba mòbil,

En la seua vagina de mots: persistents, hàbils

Però sense mai acabar el dur treball de l’ésser.

És el seu vell testimoni paralitzat en la finestra

I mirant el seu reflex en l’esperança voluble

Per aparéixer derrotat per la dèbil ambició

En comptes d’eixir finalment per la porta principal.

S’ha quedat en l’ahir mirant l’endemà,

En el grup, aïllat en el camí inhumà

D’aquest món exterior que ell no pot acceptar.

L’home no és ell mateix i mai ha estat

Una altra cosa que un peu, que un cap, una mà:

Fragments d’una esperança nascuda morta sense unitat.

Yannis  Youlountas

Douze nuits au serail

La Gouttière, 2004

(Traducció feta per mi de l'original en francés)

FAIRE LE TROTTOIR

(Postal enviada per l'editorial francesa La Gouttière acompanyant un llibre de Yannis Youlountas)

La poesia abandona els salons i baixa al carrer. D'aquesta manera deixa de prostituir-se.

EROTISME O IRREVERÈNCIA?

VERGE MARINA

Davall Marina, és dolç enfonsar-se al seu rostre
Davant la seua altra boca i lliscar sobre la seua llengua
Íntima i oculta sota els llavis de la tempesta
Del seu vibrant delta esculpit en un estern.

Aquest triangle diví, fatal i ombrívol,
Religió del desig de pràctiques ocultes,
M’ha fos amb ella i, com un vell hebreu
A la recerca del seu mont Ararat, acaricie el seu culte.

A la caldera de l’amor, segueix el meu baptisme,
I jo em delecte en les seues aigües beneïdes pels seus pares:
Com donar-los les gràcies per aquest ardent tòtem
Al voltant del qual, com un indi, balle embriagant-me?

Convertit en l’ídol a la seua gropa sagrada
Que cal beure per conèixer,
L’ateu esdevingut Papa té el mentó ancorat
Al llindar de l’origen per on tots hem nascut:

Aquest port, on els pagans s’han convertit a la fe,
Aquest Pireu, per on ix un sol hel•lènic,
Aquesta llacuna, òbol i verí a la vegada,
que refresca l'intrús en la seua font cònica,

Aquest paisatge antic, olímpic, on és Eros
A punt d'ofegar-se en el plaer suprem,
Aquest nèctar femení, apreciat per Dionís,
Veremat en cru, millorat a l'harem,

Aquest vi blanc sec o dolç, afruitat, suau o amarg,
Però servit amb delicadesa al palau,
D’un barril oblidat, d’una amant-mare
O d’una lolita en la seua primera vegada...

Així, al seu cau on a vegades els eriçons
Enfosqueixen els contorns i decoren la vora,
Jo segueix amb la meua recerca i pesque al seu estany
un musclo carnós obert, a la deriva.

Hi ha algun tresor més preciós per a un grec
Enamorat dels fons marins com nadador errant?
No és el camí més curt a la Meca
Per als que saben llegir un cul com es llig l'Alcorà?

Hi ha algun vers més dolç, precepte més deliciós
Que el que apel•la a la piadosa ablució?
Per què filosofar sobre nocions i conceptes
Quan el geni apareix a causa de la devoció?

Fins i tot un cast pensador, davant l'estret passatge
Confirmant el Gènesi i tot el que ell professa,
Ebri pel seu licor, segons ell, sent savi,
Hauria tancat el seu llibre i hauria obert aquestes natges!

Bevent fins els excrements del barril de la timidesa,
La tranquil•litat d'un dit remuntant per la vall,
jo agraeix la cova humida
de la noia commoguda, fins la follia.

Un somriure, un bes... La dolçor és tan bella
que s’instal•la i s’imposa una idea desgavellada i fixa:
Fer, al buit del convent de la meva monja celestial,
Plorar al xiquet Jesús erigit al crucifix!

Jo et cobriré Marina, hetera al serrall

De tots els nostres paradisos, verge a l'himen bíblic,

I, tan aviat desflorada, aniré cap a les teues entranyes

a honrar la teua gràcia on Déu no ha pogut. Amén.

Poema del poeta francés d'origen grec Yannis Youlountas, (mal)traduït per mi -perdoneu els errors-, tret del llibre "Poèmes ignobles, contre une poésie de l’ennui et de la bienséance" (La gouttière, 2005) des de la pàgina web de l'autor.

Més informació sobre el llibre ací.

Ací podeu trobar el poema original en francés.

PERIPLE

Amb el meu poc coneixement del francés he gosat fer una traducció d'un poema escrit pel poeta francés contemporani Yannis Youlountas -d'origen grec- que m'ha emocionat ja que tracta sobre l'emigració: el retorn de son pare a Grècia.

PERIPLE


Tornar sobre les seues passes, és anar contracorrent,
en rivet de pestanyes cap a l’encís cristal•lí
nevat que l’exili i els pesars abeuren,
escalar per on el penyal ha vessat una llàgrima.

Tornar sobre les seues passes, és embenar la ferida
entreoberta al matí de la partença esperada
que, al fil incert dels anys, es clivella
al barranc dolorós dels records perduts.

Tornar sobre les seues passes, és inspirar l’aroma
i retrobar el gust del desdejuni d’abans
dibuixant a les galtes buides, com un sèrum,
la porpra de la infantesa i la pell de la primavera.

Tornar sobre les seues passes, és abraçar als que
demà desapareixeran en la nit dels somriures
i, acaronant la seua front endurida i conquistada,
protegir llur memòria, vestir-la en quadern.

Tornar sobre les seues passes, és rellegir i posar
la seua palma en la pàgina i, d’una línia contínua,
reunir sense equipatge els temps descompostos,
orquestrar amb les mots la música de les veus.

Tornar sobre les seues passes, és finalment distingir
la seua llengua o el seu parlar, la seua febra provençal,
el seu poble cretenc... en accent prodigat,
revifant de colors l’emigrat comensal.

A la darrera aigualida, a la nit de la gran tornada,
pintar el seu llit de sang, a l’atzar del traspàs,
com un mariner traçant la riba, al seu torn,
al final de la vida, tornar sobre les seues passes.

Tret d’«Odyssées ». Yannis Youlountas La gouttière, 2007

              

                                                (El pare de Yannis en tornant a Grècia)

Segurament la traducció ha perdut significació (i, per descomptat, la rima), però no he resistit la temptació.Ací teniu la pàgina de l'autor:
http://www.youlountas.net/
Podeu escoltar ací el poema original cantat per Jacques Durbec:http://www.youlountas.net/spip.php?article41