EMPREMTES

La poesia és el diari d’un animal marí que viu en terra i anhela volar per l’aire. CARL SANDBURG
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mot. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mot. Mostrar tots els missatges

diumenge, 30 de març del 2025

EVA, DES DEL DESHÀBITAT

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EVA, DES DEL DESHÀBITAT

 

ja no me’n queden pas, d’absències

MANEL MARÍ

 

Soc

        allò que callo.

 

Memòria insatisfeta que ja no

troba el bes dels bàlsams i no obstant

persisteix a cercar-lo com qui planta  

                 cara a la mort.

 

Viure va ser desmentir el deshàbitat.  

Temptar el mot com qui tempta la pell.

I ara què, si ja no diu el mot

                 l’olor de farigola?

 

A penes soc allò que callo en dir-t’ho.

De mi a tu un silenci transhumant.

No la paraula: és ara el teu silenci

                 el que genera espais.

 

                 Un aquí nou

quan el silenci meu sabrà trobar

                 el teu silenci

des d’on caldrà provar de rediviure.

 

Per a Eva Llorenç Celades


Maria Josep Escrivà

L'alegria de l'oblit

Edicions 62, 2025

Més sobre l'autora, ací




dissabte, 9 de desembre del 2023

ABANS DELS PRIMERS MOTS


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Abans dels primers mots

 

Abans dels primers mots on era la paraula?
No romania enclosa
a les rels ufanoses

de les antigues molses
ni al miceli isard
dels fongs més primitius. Raïa al regne atàvic

on res tenia forma,
ni nom, ni adjectiu. Mes l’art inconegut dels ressorts de la glotis en va fer consciència.

I tot el que abans era sols fou anomenat.


Joan Tomàs Martínez Grimalt

Fosca negra

LaBreu Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací



dijous, 29 de juny del 2023

[ESCOLT EL FREC...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Mit den wölfen heulen

 

                                   I

 

Escolt el frec de les potes damunt la palla

i no tornar ni fer la vista enrere i els ulls

esclaus i conformats quan  passen devora de la porta

i jec amb la finestra, la dalla de la lluna

amb la borra a tondre al llit

no mirar enrere, oblidar curull

de figues que esclaten i l’herba alta

res davant cap pes damunt de les espatlles

ni expectant ni l’hort descambuixat ni sull

deies, digues-me qualque cosa, n’estic com farta

mai de la joia del cos i de les esperances, i tanmateix

escoltar les petjades darrere de la porta

les esquelles, els falcons de la nit

i trobar a faltar la gota espessa, l’espasa que degota

aquesta olor de llana, aquesta olor de taca,

escoltar el bessó del mot, el cor de la lletra, llevar

cinc dones vestides de lli i de seda blanca,

el cap del coixí contemplar la lletra de la sang

el bessó de la tinta, les ovelles,

com si bonsjesusos ara, com a res

espurnejants entre gots que tant de bo dringassin

amb gel i gin i galtes i faldes fresques

que el vent fresques roseguen mentre

se me’n du el bessó de la tinta para esment

la joventut que t'he abocat en un tassó que glaça i

traspua, para esment

aixeca lleument, de turmells el gin i el gel

i oratge i color de mel que com dringassin

al cap i a la fi un torrent que sua

i el perfum a sobre de les fulles,

la borra i els cecs i la llimona

gemecs d’anyells que esmussen i la llana,

com si res, com si poguéssim

calar foc a tot allò que sura a tot allò que viu

cases, vinyes, platges, algues

gin i oratge i ovelles, platges i pastures,

ho vols? és això el que vols? què vols?

què volen els anyells?

la creu a la porta de sang

la creu, el sec cop de les potes al trespol,

què volen els anyells?

entre els albons i l’herba alta,

un foc que cremàs les voreres i les vies,

el riu, els cavalls ferits

abans que passi l’àngel, i tu què estotges?

què dones?, lli i ginebra fresca  faldes

onejant com papallones de llum, cigrons, pedreres,

rellotges, dits, escuma,

abans que passi l’àngel si és creu

i discrimini si és sang si és d’anyell

o és fetge de porc,

quant en volen els àngels? quants d’incendis?,

quants de cavalls ferits pel costat?,

quant d’herbei cremat?,

i tu

què vols de mi? du

missatges més opacs d’amants foscos

disfressats d’arcàngels, d’anyells i com un nyap

encegueït es pon la lluna roja,

tires dins del got l’anell d’or rovellat

més enllà de cap domini.

 

Hilari de Cara

Absalom

El Gall Editor, 2006  

Més sobre l'autor, ací

diumenge, 20 de desembre del 2020

[UN MARROC PUNYIA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 A Toni Matutano

 

Un marroc punyia, diversa carn

trasbalsant la complexió del temps,

un sentit espars recomptava flors

que el més atent feria d'esbarzers.

 

Quina argila les dues mans, les quatre,

els genolls, ja fosa l’aigua amb la idea,

a l’areny el psaltiri de les veus,

ardent, parusia del pensament.

 

Alt, sorprenem el setge de l'albir

i just és una serena tensó

un mester consumat que agreuja el mot

 

i l’artifici augura, el fingiment.

Esvento l'estol, consumo el retorn

a l’indòcil lloc bessó de l'entesa.


Joan Gregori i Albiol

dins Dotze poetes joves valencians

Tàndem Edicions, 2000

Més sobre l'autor, ací

diumenge, 12 d’abril del 2020

[DUES COLUMNES...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Dues columnes
i un desert que s’estén
a banda i banda.
El llindar condueix
al buit de sorra.
No hi ha camins, ni un,
només les dunes.
Un desert que s’estén.

Una ombra llisca.
Fereixen, els seus peus,
la superfície.
Ha dit un mot primer.

Després la sorra
esborrarà l’intrús.

Laia Noguera i Clofent
L'intrús
Editorial Meteora, 2020
Més sobre l'autora, acíací

dimarts, 8 de gener del 2019

CONTRA-ADAGI SEGON: un món en si mateix

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CONTRA-ADAGI SEGON: un món en si mateix

miraràs un cavall esbadellat
i, amb el cor adormit, em diràs 
com funciona la nova poètica
que proclama aquest manyoc de cucs:

entre tu i el costellam, un abisme:
la manera com proves de desfer-te
del pes incalculable de la pell morta //

      no hi haurà cap mot per tant de podriment.


Pol Guasch
Tanta gana
LaBreu, Buc, AdiA i Cafè Central, 2018
Més sobre l'autor, ací