HIBISC DE FOC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Hibisc de foc

A Luís Alpera, in memoriam

Surant enmig del naufragi,

la nit reconeix una llum estesa

dins un últim horitzó d’illes blaves.

És el foc qui les crea des de l’aigua,

o és el miratge d’un desig ocult?

Acceptem el repte:

l’incendi és dels hibiscos que s’incendien

per la ruta d’un cel voluptuós.

Assumim el buit:

són flors plantades en una metàfora

que origina els colors d eles paraules.

Surant enmig del naufragi,

l’hibisc de foc ens podria salvar.

 

Vicenç Llorca

La llum mirada

Perifèric Edicions, 2023

Més sobre l’autor, ací

PLACES DE MANS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PLACES DE MANS

L'eternitat conté places de mans.

Així la tinc quan veig ardents les teves.

M'ho deia el vent: -Vindran segles de mans.

Duran arreu la mar que somniares!

I ja ho tinc tot: la sal, la costa, el port;

l'aigua d'on visc i em moc a la deriva.

Amor, tu fas del món la catedral

de la bondat, secrets de llums que viuen.

I sóc passeig obert a la ciutat

que has inventat perquè els amants es trobin.

Quan, fàcilment, s'aixequen els desigs

i, sense esforç, els cors es reconeixen.

Vicenç Llorca

Places de mans

Edicions 62, 1989

Més sobre l'autor, ací i ací

[CANTO AMB TU UN MATÍ...]

(Imatge de LUNAMARINA treta d'ací)

Canto amb tu un matí

d’illa mediterrània,

quan els escenaris barrocs

ens signifiquen en una frase bella.

I et tinc ja per sempre,

amor secret que el temps ignorava:

                                              cames que acarono,

                                              veu que esdevé el cant

                                              on aprenc a recordar

                                              l’oblit de la joventut.

Vicenç Llorca

Cos de poderosa llum

Editorial Meteora, 2019

Més sobre l'autor, ací

POEMA AMB DATA (LXXXVIII): POBLAMENT DELS NÚVOLS

Poema amb data 17 d'abril que no vaig poder publicar al seu moment.

(Imatge pròpia)

POBLAMENT DELS NÚVOLS

Disset d’abril. 

Passa la tempesta, i el cel 

esdevé una ciutat de núvols: 

blau encerat, blanc subratllat,

gris apuntat, rosa en camí;

triomf de l'aigua

quan creix, s'eleva

i sedimenta en l’aire. 

Així madura aquesta primavera 

entre avingudes plenes 

de paradisos que no cessen d'arribar.

Jo m'hi passejo,

damunt versos de pluja jove

i arrels extraviades dins els ulls

que exclamen la correspondència

natural i directa

de cada forma amb el seu somni.

Disset d'abril,

passa la vida i la mirada llisca

com el silenci clos d'un núvol alt.

Vicenç Llorca

Cel subtil  dins Paraula del món. Antologia 1983-2003

Poesia 3i4, 2003

Més sobre l'autor, ací i  ací

L'ESCRIBA ASSEGUT

Era tanta la mort 
que no bastaven les piràmides 
per imaginar l'altre món. 
Calia la posició asseguda 
de qui asserena el pas de lluna i sol. 
Calia aquest papir entre els genolls 
per inventar-se un riu sobre la tinta. 
Calia aquest esguard a l'infínit 
com qui escruta en la ment 
el que no és en la ment. 
Bo i assegut, 
esperes l'univers. 
I en els teus signes ressuscites, 
descobert d'entre els morts, 
el fruit fabulat per la llum.

                                      Vicenç Llorca

Paraula del món (Antologia 1983-2003)

Poesia 3i4, 2003

Més sobre l'autor, ací  i ací

VIDA LLAURADA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

No podem inventar-nos el destí,
però sí llaurar-lo fins a abastar
la forma d'una vida
i el contingut d'un temps.
Escriu els dies que t'han dut desig
i lliura't a l'amor,
com el mar es fa onada
per conéixer la terra
i el reflux d'un retorn.

Vicenç Llorca

L'últim nord

Ed. Bromera, 2008

Més sobre l'autor, ací i ací