EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escletxa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escletxa. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 d’agost del 2026

A POC A POC

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A poc a poc

 

A poc a poc m’he despertat

a casa meva.

Era cuc. Era ritme

lentíssim de fulla i de pedra.

Alguna cosa s’ha esberlat

i una veu molt petita

s’ha afegit al batec.

Lentament, un impuls,

una arrel: una escletxa

de sol, una mica de vent,

un regust estranyíssim de rosada.

A poc a poc m’he encaminat

per la finesa de la tija.

He madurat,

he percebut la gravidesa,

l’amor que m’empenyia a esbadellar-me.

I he obert els ulls.

He vist l’ocell, que venia a tastar

la tendresa del cuc.

L’obertura del blau i el verd.

I jo era tan gran com el cel

i com la terra.

Llavors m’he despenjat

i m’he endinsat en el batec.

En el batec.

 


Laia Noguera

Amor total

Tushita Edicions, 2016

Més sobre l’autora, ací

diumenge, 5 de gener del 2025

TAN TERRIBLE

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tan terrible

 

Tan terrible com el poema

que ha perdut la música,

tan terrible com l’etern foc dels déus

que no serà mai cendra,

tan terrible com la paraula,

com l’escletxa del malson

per on s’escorre l’infecte orí que mulla

els blancs llençols de la nit.

Tan terrible com l’iceberg a la deriva

de la mort.

Tan terrible com l’amor:

un destí sec de sols

arrencat a les arrels de l’ombra.

 


Ramon Guillem

El llamp en la lluerna

Perifèric Edicions, 2021

Més sobre l’autor, ací i ací

dimecres, 25 de setembre del 2024

[EMULAR L'ÀNSIA...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Emular l’ànsia del plàncton

 

per aprendre a reflectir un raig solar

i saber trobar l’escletxa

per on néixer aquell dia

molt després

 

d’aquell Big Bang.

 


Sandra Blanch

Amarar

Pagès Editors, 2024

Més sobre l’autora, ací i ací

dissabte, 6 d’abril del 2019

ESCLETXA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ESCLETXA

Boca, jo, escletxa
perquè em travessis, i la llum
de bat a bat
i el vent,
i t’hi quedis i llesquis pa,
finestra, jo, la set d’un pou

també —coses del temps—
un castell amb les set portes tancades,
el pont llevadís alçat,
grillons als turmells, llavis segellats,
la clau d’enlloc al fons del fossat.

Molles o crostons:
tanta farina, tant llevat.

Marta Pera Cucurell
La quinta essència de la pols
Pagès Editors, 2019
Més sobre l'autora, ací