EMPREMTES

El poema és un camí que conrea els seus esbarzers. YVES PRIE

dimecres, 28 d’agost de 2019

LA MARCIA DELL’OMBRA / LA MARXA DE L’OMBRA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA MARCIA DELL’OMBRA

Stanno cadendo corde dal cielo
e gelide catene ti danzano attorno
E’ un mondo di nodi da sciogliere al buio
tra un lampo e l’altro di fosforo e grida
E’ un groviglio di corde che rifiutano forbici
E un pettine che s’incastra
dentro chiome che non pensano

E’ ombra    ombra
E’ un battito di ciglia ancora

Mi guardo attorno e vedo muri
persino il mio specchio è diventato un muro
sui tuoi seni è cresciuta una pelle di muro
il mio cuore, i miei sensi reincarnati in muri
E continuano a piovere preghiere e bestemmie
che evaporano appena toccan la sabbia
e continuano a strisciare in un silenzio velenoso
avverbi, aggettivi,  parole senza suono

E ombra    ombra
e un battito di ciglia ancora

Del sole vedo solo il suo riflesso
nelle pozze iridescenti di acqua piovana,
della luna indovino la presenza nel buio
dal lontano abbaiare dei cani legati
La mia pace non è la mancanza di guerra
La mia pace è l’assenza del concetto di guerra

Non ombra      ombra
ma un battito di ciglia ancora

---

LA MARXA DE L’OMBRA


Estan caient cordes del cel
i cadenes gelades ballen al teu voltant
És un món de nusos que es dissoldren a les fosques
entre un llamp i altre de fòsfor i crits
És un embolic de cordes que rebutgen les tisores
I una pinta que s’enreda
dins de cabelleres que no pensen

És ombra ombra
I un altre parpelleig

Mire al meu voltant i veig murs
fins i tot el meu espill s’ha convertit en un mur
una pell de paret ha crescut als teus pits
el meu cor, i els meus sentits reencarnats en murs
I les oracions i les blasfèmies continuen plovent
que s’evaporen tan bon punt toquen l’arena
i continuen arrossegant en un silenci verinós
adverbis, adjectius, paraules sense so

I ombra     ombra
i un altre parpelleig

Del sol només veig el seu reflex
als pous d’aigua de pluja iridiscents,
de la lluna endevine la presència en les fosques
del lladruc llunyà dels gossos lligats
La meua pau no és la falta de guerra
La meua pau és l’absència del concepte de guerra

No ombra     ombra
Sinó un altre parpelleig

Claudio Pozzani
La marcia dell'ombra
CVTProduzioni, 2010
Més sobre l'autor ací i ací

[Traducció feta per mi (com he pogut)]

diumenge, 25 d’agost de 2019

PRÈCLUM


(Carles Hac Mor)
Prèclum*

Si la mort l’ésser arrabassa,
roman la pensa, vida dels seus escrits,
l’aura batega, ell generós preval
en el record de tots els influïts.

Semideu que mort ultrapassa,
el seny subvertit,
deessa raó ha transgredit,
en una aposta existencial.

Intel·ligent és l’home amb un no decidit.
Pregona riallada, d’ampit universal,
d’un mestre del contrasentit.
Carles Hac Mor en estança i esperit.

Ester Xargay
Desintegrar-se
Editorial Meteora, 2019
Més sobre l'autora, ací

* «Un prèclum consisteix a redactar un text que és un plagi d’un original encara no escrit.» Carles Hac Mor, Escriptures alçurades.

dimecres, 21 d’agost de 2019

T'HAS TORNAT SELECTIU

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

T'HAS TORNAT SELECTIU

Et van dir: «Per aprendre’n,
copia a tort i a dret».
Llegies amb deler
fins els papers de terra.
Ara, amb el pas del temps,
t’has tornat selectiu.
No ho copies ja tot:
et plagies a tu.


Andreu González Castro 
Epigrames de Telobis
Editorial Meteora, 2017
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 18 d’agost de 2019

ÉS TERRIBLE RECONÈIXER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ÉS TERRIBLE RECONÈIXER

És terrible reconèixer morts
després d’una allau o d’un combat.
Però encara és més terrible reconèixer-los
quan són vius i caminen
o a les set del vespre van carrer amunt.
Quan l’oblit deixa de ser
i el record no ve a substituir-lo.

Perquè l’eternitat s’engalana només d’eternitat,
aigua morta dins de l’aigua
i s’alça també des de l’aigua,
els núvols només van entre núvols.
No pas així els homes:
es veuen obligats a anar entre ferro
i entre pedra
i entre allò que no els estima.

Jo tenia un oncle amb ferro
de la primera guerra mundial
per tot el cos, i el va dur
fins després de la segona.
I en morir van tornar a separar-se:
del ferro van fer-ne noves bombes
i del meu oncle oncles nous,
un nou oblit.

Iehuda Amikhai
Poemes de cos i d'ànima
Adesiara Editorial, 2018
Més sobre l'autor, ací

[Traducció de Manuel Forcano]

dimecres, 14 d’agost de 2019

VULNERABILITATS

(Conservatori Municipal de Música de Barcelona)

Vulnerabilitats

Hi ha jornades despullades de la follia de la tempesta. I en la seua plàcida nuesa trobes camins complaguts de trànsit. No saps si durarà gaire. Però les hores es defineixen amb aquella condició de serenor que amera cada gest i pensada. He comptabilitzat, per exemple, les vegades que m’has dit: t’estimo. La vulnerabilitat t’espanta. Lleva la cuirassa que has portat, tant de temps, per guarir-te de la pluja. Vols mantenir-te estàlvia a les desfetes. Vols impossibilitar l’estratègia que la vida ens organitza, en ocasions, quan s’embosquen les desavinences sobre allò que atresoràvem. T’has vist, de sobte, com un gran edifici de finestrals oberts. Envaïda de llum i ocells. En allò que no has pogut ensinistrar, guarde jo la vida que m’agradaria dur posada.

Josep Manel Vidal
L'endemà de totes les fosques. Poemes par a Cloe
Pegès Editors, 2018
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 11 d’agost de 2019

RENEC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

RENEC
Jo no volia un mapa.
Jo volia un matxet per obrir-me pas
a la selva, seguint l’inconscient.
Quan diuen massa tard,
vols dir que potser no exageren?
He trobat un petit ganivet
i crec que podré tallar les plantes
que se’m fiquen als ulls,
les que m’obstrueixen la voluntat,
les que exalten les contradiccions.
Sí,
jo no volia un mapa.
Jo volia un Déu dins de cadascú.
Anna Gual
Altres semideus
LaBreu Edicions, 2019
Més sobre l'autora, ací


dijous, 8 d’agost de 2019

[ÉS ARRIBADA L'HORA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

És arribada l’hora en què l’angoixa
serà fruit de la certesa i no del dubte.
Tot allò que sabem ja ho sabíem,
però hem comprés que serem ferits
per la mateixa daga que abans
passava de llarg cercant un altre parador.
Avui hem de conviure amb un neguit
que no té cap porta d’eixida oberta,
perquè la vida ha traçat gèlidament,
com qui separa territoris estranys,
una línia divisòria recta i infranquejable
entre el que ara som i el que volíem ser.

Robert Cortell
Hores ingrates
Ed. Bromera, 2015
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 5 d’agost de 2019

EL SILENCI DELS COSSOS

(Imatge de'Hengki Koentjoro)

EL SILENCI DELS COSSOS

M’ha arribat el silenci 
        a les mans.
 
I sé això 
        no perquè ho diguin els contes,
ni perquè les princeses dels romanços
llancin calàpets a l’aigua tèbia amb tendresa.
Ho sé perquè  visc 
        com un botxí
en massa nits d’horabaixa.
I la roent llengua 
        sols es cobreix 
amb la meva saliva agra.
                        Cant l’agònic salm del sexe 
                i escolt l’ombra per si em crida.

Pau Vadell
Sadoll de seny
El Tall editorial, 2008
Més sobre l'autor, ací

dijous, 1 d’agost de 2019

LENGUA / LLENGUA

(Dona etíop. Foto d'Ana Martínez Climent presa del seu mur de facebook)

LENGUA

Si ya la lengua no es mi patria
ni en la patria se habla la lengua que yo entiendo,
hoy hablo en persa
bajo un sol iraní,
con secos labios de mujer etíope
y gesto sosegado de birmana.

---

LLENGUA

Si ja la llengua no és la meua pàtria
ni en la pàtria es parla la llengua que jo entenc,
Hui parle en persa
sota un sol iranià,
amb secs llavis de dona etíop
i gest assossegat de birmana.

Irela Casañas
Inèdit
Més sobre l'autora, ací i ací
[Traducció pròpia]