EMPREMTES

Sigueu realistes: no li demaneu a la poesia allò que és possible. MANEL GARCIA GRAU

diumenge, 14 setembre de 2014

DEFINICIÓ D'AMOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Amor és aquella cosa amb la qual l'amic ama son amat
Raimon Llull

Es hielo abrasador, es fuego helado
Francisco de Quevedo
Ja sé que és prou dur.
Un dia comprendràs,
potser,
el punt fosc,
el significat d'aquest foc de neu,
que crema sense crepitar
les fulles del cos
i fa del sentit ardent
sorollós silenci.
Pere Bessó
Ephemera
Ed. Germania, 2013

Més sobre l'autor, ací.

dimarts, 9 setembre de 2014

NO HI ETS [MONTSERRAT ABELLÓ]

Ha començat a viure eternament Montserrat Abelló.

No hi ets.
Obro els ulls i veig
aquell mateix retall de cel
avui d’un blau intens
i transparent.
Penso en tu,
i et sé present en mi
en cada gest, en cada
paraula.
Lentament, sense
adonar-me’n, aquest
sentir-te tant a prop
fa que se’m fongui
la tristesa.
Montserrat Abelló
Memòria de tu i de mi
Ed. Denes, 2006
Més sobre l'autora, ací.

divendres, 5 setembre de 2014

REELABORACIÓ

(Imatge pròpia)
Dia a dia es desarmava. Primer es despullà
           de les seues robes,
més tard de la muda, després de la pell,
després de la carn i els ossos, fins que, en acabant,
va romandre aquesta senzilla, càlida, neta substància,
que tot sol, invisible i sense mans, modelava
en petits pitxers, versos i homes.
I potser, un d'entre aquests, fos ell mateix.

(Traducció del grec de Jesús Cabezas i Rubén Montañés)

Iannis Ritsos
Grecitat
La Forest d'Arana, 1992
Més sobre l'autor, ací



dimarts, 2 setembre de 2014

EL QUE ERA CERT...

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
el que era cert era el record
car també se'n seguia
d'aquell esguard verd com el meu
una clara vesprada
de setembre en dissabte al tren

Joan Vicent Clar
Amb tinta xinesa
La Forest d'Arana, 1992 
Més sobre l'autor, ací.

dissabte, 30 agost de 2014

PREC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Fràgil.
Arravatadament imperfecte.

Vesso aquest cos menut

en el càntir de la vida.

Que l'aigua de la nit

li atorgui saviesa.


Gemma Gorga
Ocellania
Parsifal Ediciones, 1997

Mes sobre l'autora, ací.



divendres, 22 agost de 2014

LA NIT

   
(Imatge presa d'ací)
      Acaricia l'horitzó de la nit, cerca el cor d'atzabeja que l'alba recobreix de carn. Ficaria als teus ulls pensaments innocents, flames, ales i verdures que el sol no va inventar.
       No és la nit el que manca, sinó el seu poder. 

Paul Éluard
Capital del dolor
Edicions Alfons el Magnànim, 1991
(Traducció d'Eduard J. Verger)

(LA NUIT / Caresse l'horitzon de la nuit, cherche le coeur de jais que l'aube recouvre de chair. Il mettrait dans tes yeux des pensées innocentes, des flammes, des ailes et des verdures que le soleil n'inventa pas. / Ce n'est pas la nuit qui te manque, mais sa puissance.)

diumenge, 17 agost de 2014

HUCKLEBERRY FINN

(Imatge de Xavier Puig Alacuart presa d'ací.)
Un dia em vaig escapar del nostre pis,
m'estigueren buscant mil finestres.
Sé que ha passat el temps:
arribaran a dir-me que algú inventà el mar.
I què importa, si tens
un instant després de cada instant
i n'hi ha mil finestres trencades,
un univers desproporcionat,
un mar sense inventar.

(Traducció del castellà feta per mi)
Lorenzo Plana
Ancla
Ed. Pre-textos, 1995

Més sobre l'autor, ací.

divendres, 15 agost de 2014

POEMA #57


(Encara que aquest poema té una forma quadrada és sens dubte la cara d'un home.)

Jaime Salazar Sampaio
Més sobre l'autor, a.


dimarts, 12 agost de 2014

PENSAMENTS PINTATS (XXX)

(La mort de Sèneca, Rubens. Museu de El Prado)
Mai no he pogut entendre l'estoïcisme de Sèneca. Predicava sobre el poc valor de les coses mundanes però vivia tan còmodament com un emir d’Aràbia. Talment com la condició humana: estem convençuts del valor de certes accions però fem tot el contrari del que pensem.


dissabte, 9 agost de 2014

UNA CARA, PER A QUÈ?

(Màscara pròpia)
Una cara, per a què?
Prefereixo les màscares. 
En tinc diverses dotzenes:
un llop com als vells temps,
unes mitges de seda que aplaten el nas,
un estel de cartró.
La més penosa és la del mirall;
la més joiosa, la del meu poema,
consonats damunt la pell,
vocals damunt la boca.
Posseir una cara:
la teva!

(Traducció del francés d'Imma Sarduc)
Alain Bosquet
El turment de Déu
Edicions Alfons el Magnànim, 1992
Més sobre l'autor, ací.

Un visage, à quoi bon? / Je préfère les masques. / j'en ai plusieurs douzaines: / un loup comme au vieux temps, / un bas de soie qui aplatit le nez, / une étoile en carton. / Le plus pénible est celui du miroir; / Le plus joyeux, calui de mon poème, / consonnes sur la peau, / voyelles sur la bouche. / Posséder un visage: / le tien!