EMPREMTES

La poesia ha estat el meu esquelet intern, la meva manera de dir-me a mi mateixa… MARIA-MERCÈ MARÇAL

diumenge, 1 març de 2015

PERIPLE

Aquest és el poema meu que apareix en el llibre homenatge al poeta Antoni Ferrer Els Déus no abandonen Antoni, publicat per Onada edicions.                                     
(Il·lustració d'ÀNGEL CARRERAS DEVIS feta ex professo per al meu poema)
                                                                       a Antoni Ferrer, poeta.
                                                                                            Inconsútil.

Sabem ben poc del llenguatge ocult
del vertigen de l’efímer viatge.
No intuïm que més enllà de l’aigua
salabrosa per on naveguem
tot és foc en un cos provisori,
còdol adust que roda furtiu
sota unes aigües crepusculars.
Nauxers d’una nau esquarterada,
guarnits d’un nimi i antic viàtic,
entercs i altius, ens reconeixem
en cada gest, en térbols esguards,
en l’ànsia captiva del viure.
I ens obstinem a bastir imperis
sabent de la seua finitud.
Incauts, habitem la maltempsada
dels records, vençuts, com ho farien
els vents insubmisos de la pena.
I esdevenen nostres els petits
refugis de la paraula certa,
les seues insubornables nafres
i la seua virginal argila.
Obtusos i incrèduls, confiem
que la vela de la nau, fins ara
inconsútil, mai s’esquinçarà.
Després, reblerts de perplexitats,
maleirem l’escanyolit viàtic
i la nau que ens ha dut al naufragi:
aquest habitatge on clou els ulls
l’alba desvalguda dels desigs. 

Jesús Giron Araque
Dins de Els Déus no abandonen Antoni
Onada Edicions, 2015

dimarts, 24 febrer de 2015

[NO ENTENC...]

(Imatge ni identificada presa de la xarxa)
No entenc els teus peixos.
No entenc com s'espanten
i es fiquen al llot
o em salten a sobre.

No vull ser l'aigua que els amagui.

Laia Noguera
Parets
Edicions 96, 2011
Més sobre l'autora, ací i ací

dissabte, 21 febrer de 2015

HORES

(Imatge pròpia)
He perdut el compte de les hores que fan els dies llargs.
L'insomni és el blanc de la paret
que projecta la plaça on creuen ziga-zagues.
El dolor torna
quan decauen les hores extraviades.
L'heura enfosquida per la nit s'enfila
fins a l'ofec de tant fort com m'estreny.

Vinyet Panyella
Taller Cézanne
Ed. La garúa, 2007
Més sobre l'autora, ací

dimecres, 18 febrer de 2015

[¿I SI TOT EL QUE ESCRIC...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi)
¿I si tot el que escric 
tingués la precisió 
d'una càmera fotogràfica 
i pogués decidir quina és 
la porció de la realitat
que vull enfocar?
¿I si amb l'ajuda 
d'un diafragma
i la velocitat d'obturació
controlés la quantitat de llum
que arriba a la pàgina en blanc?
Esdevenir, en definitiva,
un camaleó que canvia de color
per salvar la vida,
segons el seu temps d'exposició.

Joan-Elies Adell
Pistes falses
Ed. La garúa, 2006
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 16 febrer de 2015

POEMA AMB DATA (LXII): SETZE DE FEBRER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
D’aquest petroli nostre
que brolla al desert
podíem fer punyals amb espurnes de foc.
Però els nobles xerifs de Quraish,
els xeics dels àrabs,
no s'avergonyiren perquè es gastàs
en cames de bagasses.
                                            Nizar Kabbani.

Ja no dormen els nens la son al Gulistan
    de les valls primigènies,
les taulelles caldes amb vidre morós
   de la ciutat del pecat suren immenses
a la boira infidel que mor a Ur.
   Una set espellegada els empolsega la gola
amb versos del Llibre sagnant pels tigres  
   del sauló i les onades de la glera.
Un vent malenconiós hi revela profecies,  
   i la mà del captaire refusa els escorcolls
de La Gran Festa: ulls desventrats com pinyols  
   de dàtils i cintures delmades com botons de suro,
sexes nus oberts al sopar dels voltors  
   que a l'ombra de les nyifes esdentegades
s'hi conviden, i mans, pertot mans destarifades  
   que a degotall es beuen el cant del muetzí.
  
                                                 Pere Bessó
                                                     Vint-i-nou poetes valencians contra la guerra
                                                 La Forest d’Arana, 1995
Més sobre l'autor, ací

divendres, 13 febrer de 2015

[LA CLAMADISSA DE LLUMS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La clamadissa de llums  
com un relat sense fi, 
em fa respirar el vespre. 

Així menge melmelada de fruits 
M’entreteixesc de la vida 
amb les hores que vénen del capvespre. 

Com el cuc fa el seu capoll 
nia la soledat filant memòries, 
i crea un llenç, 
bastit d'instants,
bastit de dolces arrels.

Telaire de silencis,
amb sucre i temps
pare teles al vent!

Empar Claramunt
Màtria (Noves veus poètiques dels Països Catalans)
Ed. Germania, 2013

dimarts, 10 febrer de 2015

LES ROSES D'ISFAHAN

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Les roses d’Isfahan,
o de l’Eufrates

els lliris salvatges
que creixien a les ribes.

Els jardins d’olor a Mossul, i a Damasc

l’esclat dels gessamins. Les flors de mirra del Sudan,

i a Khartum els dos grans afluents del Nil

arribant-se l’un a
l’altre

com set i aigua, vaixell i port,

desig i cos.

No et conformis amb
els geranis d’un test a la finestra.

Manuel Forcano
Corint
Ed. Proa, 2000
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 7 febrer de 2015

LA POBLA DE VALLBONA

(Imatge de l'arxiu de Jesús Tortajada, fotògraf de la Pobla de Vallbona)
Tota la nit, tota la nit, els carros.
Amb un gresol encés passaven carros.
Vénen de lluny! Sonen bocois funestos.
Bocois de vi, bocois d'oli, d'olives.
i tot el jorn colpejaven les fustes.
Com de solcar una terra propícia,
com de solcar una amor, una esposa,
com mariner del dia resurrecte!

Vicent Andrés Estellés
Mural del País Valencià
Edicions 3i4, 2002

dilluns, 2 febrer de 2015

[HAVER NASCUT, ENCAR QUE HEM DE MORIR-NOS]

(Hemera Technologies/AbleStock.com/Getty Images)
Haver nascut, encar que hem de morir-nos. 
Haver plantat, encar que no hi collim. 
Per ser curats, és per ço que ens ferim. 
No hi ha enderroc, si no volem bastir-nos. 

El que perdem és perquè vol buscar-nos. 
Quan esgarrem, hem de cosir més prim. 
Tots els estius madurem en raïm. 
Fugen les illes per a retrobar-nos.  

Desestimar no deroga l'estima.  
Fem del revés tapissos de bescara.  
Rescabalem les hores de la rima.  

El que ha sigut perviu, serà el que és ara.  
I ara va sent el que demà s'anima.  
Haver viscut se'ns torna creu i cara.

Antoni Ferrer
Cant temporal
Tàmden Edicions, 2000
Més sobre l'autor, ací

dijous, 29 gener de 2015

ESPERANT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Ningú si no és dona no pot copsar 
dins la closca de la paraula, 
possessió seua, 
en les arenes movedisses de la vida. 

L'espera d'un fill invoca 
la paüra;
l'ànima de la solitud;
la ceguesa de la ignorància. 

Esperar i perdre 
és el destí de la dona; 
esperar és perdre 
l'egoisme: 
quan un nou rostre s'obri camí 
reclamant carícies. 

El pes perdut 
en un ardent crematori; 
entenc la paraula 
sinònima del nom del meu sexe.

Menna Elfyn
Poesia gal·lesa actual
Edicions Alfons el Magnànim, 1992
Més sobre l'autora, ací


[Traducció de Carme Manuel i Josep V. López]

Original en gal.lés:
DISGWYL // Ni ddeall ond gwraig / tu mewn i gragen y gair, / ei meddiant yw, / yn nhywod simsan byw. // Disgwyl bychan, / ddaw ag osgo ofn; / calon unigrwydd; / dallineb anwybod. // Disgwyl a cholli / yw gyrfa gwragedd; / Disgwyl yw colli / hunanoldeb: / pan ymwthia pen arall / i hawlio'ch cledrau. //  Wedi colli pwysau /  i danbaib losgydd; / deallaf y gair: / sy'n gyfystyr ag enw fy rhyw.