EMPREMTES

La poesia, ço és, una pesta, un flagell amb una tradició immemorial de barrila perversa. CARLES HAC MOR

dilluns, 18 de febrer de 2019

THE LADY OF THE LAKE

(Dibuix d'Aubrey Beardsley)

THE LADY OF THE LAKE


De dits llarguíssims
i ungles de foc, la mà
alçà l’espasa des del fons del llac.
Al prim canell, voltat d'ones concèntriques,
Artur veié les venes dibuixar-se
com pàl·lids joncs
i imaginà la sang, corrent avall
del braç vers la invisible
espatlla.
              La força que no es mou, guarda la vida 
o ret el cansament la voluntat?
Ara que baixa el sol 
els ulls damunt la terra, 
quin home ha vist més món, 
qui erra o qui roman?
                                     El rei deixà l'arnès 
arran de l'aigua 
i escoltà el moviment 
dels grans arbres de tinta.

Margalida Pons
Les aus (dins Sol de Sal - La nueva poesía catalana, antología 1976 - 2001)
a cura de Jordi Virallonga
DVD Ediciones, 2001
Més sobre l'autora, ací

divendres, 15 de febrer de 2019

MINUT 48

(Obra d'Àlex Coll, presa d'ací)
MINUT 48

EL MIRALL de casa guarda la memòria de totes les ànimes que s'hi han mirat. Com un lar bondadós, manté viu l'arbre genealògic de la nostra transparència. Cada tarda hi passem per davant, passadís amunt, passadís avall, com si només sabéssim caminar sobre un eix espacial, un rail invisible que anés de nord a sud de la vida. Algun dia, farem un gir de noranta graus i franquejarem el mirall en direcció a l'est.

Gemma Gorga
Llibre dels minuts
Ed. Columna, 2006
Més sobre l'autora, ací

dimarts, 12 de febrer de 2019

[RECORDES PARE...]

(Imatge pròpia)
¿Recordes pare, les postes de sol
mentre regàvem el camp de blasfèmies
i jo espentava l’aigua i algú ens deixava
en sec i havies de pujar corrents
a obrir de nou el roll dels Avenars?
¿Recordes pare, el forn dels Italians
i els paquets de rosquilles, les quatre
de la tarda i els coloms omplint el cel
de cabrioles, el xiulet del vent?
¿Recordes pare, la porpra obscura
d’un parrup engrescada entre els joncs
de la Marjal, una nit qualsevol,
tothom buscant la manera d’entrar-hi?

Eduard Marco
Refugi incòlume
Ed. Denes, 2009
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 9 de febrer de 2019

ARDENT HIMNE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ARDENT HIMNE

Aquestes són les hores de sols velocíssims,
i ara cavalquen uns homes de llargues cabelleres,
per damunt les escales del vent, cavalls de somni.

S'eleven a fogueres abrivades,
mouen el fum vermell i la tenebra roja
i empenyen els reflexos de l'incendi.
Arriben a les nits que bateguen de foc,
corren per diamants cremats, arena, cendra.
Per les ones roents del paradís,
volen damunt les flames afuades.

Homes alats de llargues cabelleres combaten
amb l'espasa del vent i de la llum.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel
dins de "Tretze poetes catalans"
Ed. Laia, 1981
Més sobre l'autor, ací i ací

dimecres, 6 de febrer de 2019

[A FREC DE PELL...]

(Imatge pròpia)
un frec de pell
la pell
es fa miratge
en volves d'aigua
es desfà
amb frisor d'arbre
ulls de llum
un frec de nit
la nit és un naufragi
els mots desborborats
solquen la mar
i es fan espuma
d'un altre foc

Anna Montero
dins de "Camp de mines - Poesia catalana del País Valencià 1980-1990"
Edicions de la Guerra, 1991
Més informació Sobre l'autora, ací

diumenge, 3 de febrer de 2019

[CADA MATÍ...]

(René Magritte, La reproduction interdite, 1937)

Cada matí
accepto la custòdia
del meu cos.
Em llevo i em pregunto
en quina part de mi habita
el seu control remot.
Amb l’albada d’un cantó
em veig al mirall del nou dia.
De l’altre, la pell em blinda
la resposta.

Albert Garcia Elena
La saliva dels morts
Ed. Proa, 2018
Més sobre l'autor, ací 

dijous, 31 de gener de 2019

CAIXERA DE SÚPER

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)

Caixera de súper

Un bon dia, mirant la regata de la caixera del súper,
ve que el desig, com si fos una espiral més de la vida,
vol fer-se absolut, i a la vegada sap que és orfe de carn,
i sol ser quan els fiascos aombren déus de la Revolució
i religions d’Estat, formes clàssiques del ressentiment.
La caixera, tèbia i ameríndia, prové de civilitzacions
que desaparegueren per sanguinàries o pel xoc lívid
d’un gran aeròlit. I bé, si decideixes tornar enrere
a la secció de congelats, la caixera sí que s’immuta:
ancestral, sap que escollir massa ens pot fer mal.
I és cert: tants congelats, tantes marques de iogurt,
xampús, aigües amb o sense gas. Tornem-hi, tornem 
a bescanviar ovelles per patates, llagostes per tords.

Valentí Puig
Oratges de la memòria
Edicions Proa, 2017
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 28 de gener de 2019

SET

(Set. Imatge de Paula Bonet presa d'ací)
SET

No sé si m’ha fet més mal
el mal o potser
el silenci aquest
de no dir tot aquest soroll
que ho embolica tot.
El que és ara, però,
la set més gran
la set més dura
que em fa de guia
i que no aturo
mata el mal
i el mata bé.
P’rò deixa el dol
i el seu record,
garbuix suat,
mai fuig del tot.

Gerard Cisneros
D'epitalami, res
Editorial Meteora, 2017
Més sobre l'autor, ací


divendres, 25 de gener de 2019

LA FLOR DE DINS

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)
Pensava que un fill és sempre un esqueix del teu cor capaç de viure, i créixer, i brostar pel seu compte. És, talment un tany de roser, una sarment de parra, o un brot de llorer capaços d’aferrar lluny de la soca.
Gabriel Janer Manila

La flor de dins

No hi ha conjur.
Només el cos
tan ple de pell,
tan ple de pells,
tan ple de l’altre.
No hi ha conjur:
és una tarda.
La tarda nostra
amb tot obert
fins a l’estrella:
la tarda al vent,
la tarda a terra.

No hi ha miracle.
Només un tany
de rosa endins
que se’ns escapa
i que no tant.
No hi ha miracle:
és una flor.
La flor infinita
amb la flor eterna
i tant se val:
la flor de dins,
la flor més seva.

No hi ha després.
Només els dits
damunt la panxa
i que ara vinc,
que ara t’escolto.
No hi ha després:
és el delit.
L’ànima solta
i els sentits que
s’arremolinen:
delit de món,
delit de néixer.

Blanca Llum Vidal Carrasco
Amor a la brega
Pagès Editors, 2018
Més sobre l'autora, ací 

dimarts, 22 de gener de 2019

DESCENDIMIENTO / DAVALLAMENT

(El davallament. Rogier van de Weyden. Museu del Padro. Madrid)
Ninguno
de nosotros
podemos descansar.
Un extraño equilibrio
nos mantiene en un gesto imposible
-a veces
esas manos que no
se corresponden. A veces
esos pies-. Nadie viene a sacarnos
de aquí.
Hay algo muy estrecho
en esta habitación.
Abandonarse.
Ven.
Una pila de carne contra un suelo caliente.

---

Cap
de nosaltres
podem descansar.
Un rar equilibri
ens manté en un gest impossible
-a voltes
eixes mans que no
es corresponen. A voltes
aquests peus-. Ningú ve a traure'ns
d'ací.
Hi ha quelcom molt estret
en aquesta habitació.
Abandonar-se.
Vine.
Un munt de carn contra un sòl calent.


Ada Salas
Descendimiento
Editorial Pre-Textos, 2018
Més sobre l'autora, ací i ací

[Traducció del castellà feta per mi]