EMPREMTES

La poesia no és llàgrima / ella és en si mateixa plor. NICHITA STANESCU

dilluns, 18 de juny de 2018

LES FERIDES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LES FERIDES

M’estic a casa aparentment per força,
devorant un plat buit de mossegades
com qui oblida el que vindrà. Tinc el cor
sincer com el pinyol d’una cirera.

M’excita el paladar i assaboreixo
paraules dissecades sense gust.
Quan surto no recordo les estrelles
ni a qui abraçava mentre els ulls brillaven.

He dormit a la gola d’un tauró
i m’he empassat les teves arracades
amb una ampolla de vi blanc d’agulla.

Jordi Roig
Escopir al fang (Redempció)
Viena Edicions, 2018
Més sobre l'autor, ací

divendres, 15 de juny de 2018

NASCEMOS PARA O SONO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
NASCEMOS PARA O SONO

Nascemos  para o sono,
Nascemos para o sonho.
Não foi para viver que viemos sobre la terra.
Breve a penas seremos erva que reverdece:
Verdes os corações e as pétalas estendidas.
Perque o corpo é uma flor muito fresca e mortal.

---

NAIXEM PER A DORMIR

Naixem per a dormir,
Naixem per al somni.
No hem vingut a la terra per a viure.
Aviat serem herba que reverdeix:
Verds els cors i els pètals desclosos.
Perquè el cos és una flor molt fresca i mortal.

[Traducció del portugués feta per mi]

---

Nacemos para el sueño, nacemos para el sueño.

No hemos venido a la tierra para vivir. Pronto seremos yerba que                                                 apenas reverdece;
verdes serán los corazones y los pétalos abiertos.
Nuestro cuerpo es una flor fresca y mortal.

[Traducció al castellà feta per Antonio Gamoneda: “Mudanza”, diu ell]

Herberto Helder
                                  De Cicle náhuatl en Bebedor nocturn
Portugália Editora, 1968
Més sobre l’autor, ací

dimarts, 12 de juny de 2018

FUGIDA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
“Va ser una nit. Anem-nos a morir, va dir la mare. M’agafava fortament la mà. 
Jo la seguia dòcil, ben unit a l’amor i el ventre que em guiaven a tornar a néixer del dolor de dona.” 
Màrius Sampere

FUGIDA

Vam fugir de nit.

Vas agafar una bossa amb dues mudes
i un carret d’anar a comprar ple fins dalt
dels teus silencis i ferides.
I jo un cotxet de nines.

I ell trasbalsat obstaculitzant la porta de casa.

La discussió era jo.
Jo i les pastilles que no volies prendre.

Meritxell Gené
Després dels esbarzers
Pagès Editors, 2018
Més sobre l'autora, acíací

dissabte, 9 de juny de 2018

CODA DE LA DESTRUCCIÓ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CODA DE LA DESTRUCCIÓ

                                 La muerte es algo urgente
                                           J. CORTÀZAR

El dia obre sa llengua gelada
i escolto la flauta de set canyes sonar
com un fil entre el narcís i l’anet
i em pregunto què van cantar els poetes
que van insinuar la paraula de la destrucció.

Miro com cremen les iuques
malgrat la seva saba aquosa,
la rapidesa amb què es diu
s'ha cremat tot:
la fullaraca dels geranis,
les espores del pebrer,
les espines de la palmera
o el tronc d'un abatut llorer.

Incendio els rostolls
que romanen després de la nit.
S'anuncia una mort moderada
com el dia o el poema,
com la cançó, la seva llunyania,
la música ja sense música tot just.

He corejat totes les síl·labes de la terra
que trepitjo des d'aquest turó,
i més enllà la ciutat i les seves muralles,
i aquí els cossos entumits
dels soldats sota la roca,
els estratègics cadàvers de la guerra.

Aixeco pedres i les amuntego
al mur, en els límits de l'hort
de codony i calavera,
per besar un crani cap per avall,
quins ulls calorosos, imprevistos.

Mentre els comerciants inauguren
la seva capella en el temple,
la llum clava les ungles i cau
la música des de les vidrieres.
Oh déu recollit i ombrívol
dels diccionaris, gaudeix
amb la teva mirada d'allò innombrable
i crema les notes d'un òrgan de sàndal:
mentre els déus callaven la seva absència
darrere el llenguatge va viure el poema.

Juan Carlos Elijas
Tríptics dels déus absents
Onada Edicions, 2018
Més sobre l'autor, ací i ací

dimecres, 6 de juny de 2018

COLOR PRIMIGENI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
COLOR PRIMIGENI


Recordar és anar
a la recerca del color primigeni,
del pigment ancestral,
ignorant l’oxidació
i els aglutinants.
Mirar a través
del vernís dels anys,
sense caure mai
en la temptació
de repintar. 


Alba Fluixà Pelufo
Geografies de l'atzar
Ed.Bromera, 2018
Més sobre l'autora, ací

diumenge, 3 de juny de 2018

HUI, NO FARÉ UNA PERFORMANCE

(Imatge no idenificada presa de la xarxa)
HUI, NO FARÉ UNA PERFORMANCE

Les imatges es confonen
amb el fang dels somnis.

S'escolta un gratar d'ungles,
irònics himnes, cavar la terra,
el soroll de l'esperança,
por, fugir dels rails.

Un nadó és plor viu,
és infern sense paraules.

Boca que xucla el pit de ferro,
pell d'acer que guareix el somni.

Estel Julià
Entre mots i versos (Festa de la posia 2014)
Publicacions de la Universitat d'Alacant, 2016
Més sobre l'autora, ací

dijous, 31 de maig de 2018

EL GAT FILÒSOF D’HIPPOLYTE TAINE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EL GAT FILÒSOF D’HIPPOLYTE TAINE
A Jaume Pérez Montaner
¿A quin discerniment es lliuraran
aquests homes rigorosament dissenyats
per la mà incerta de l’oblit
i que fugen capcots per inhòspits camins
sense memòria ni arteria?

¿Aquests homes que ha parit el silenci,
podran discutir amb passió
sobre el fum o la boira que els entela els ulls
sota l’arbre del bé i del mal?

¿O, tal vegada,
el vol implume de la mirada adusta
-el buit voraç del nervi òptic-
els escamparà dins d’un mar de dubtes
i els aturarà al límit de l’horitzó
on una grotesca bandera
jau enclavada al costellam d’un difunt?

Afectats com estan pel càstig
de la fragilitat i de la incontinència,
aquests homes que no es reconeixen,
       que s’engulen a si mateixos,
de segur, no seran capaços
-envanits i superbs com són-
de lliurar-se al goig i a la felicitat.

Sí.  Certament.
     S’imposa de manera urgent
                la creació del nou home.

Res, però, d’extraordinari.            


Jesús Giron  Araque
Inèdit
(Poema llegit en la Celebració a Jaume Pérez Montaner el dia 24 de maig de 2018)
                             

dilluns, 28 de maig de 2018

MOSCA

(Dibuix que acompanya el poema. Autor: José Manuel Palomar)
MOSCA

Com un sentinella
desitjós que escampe
la fosca
i arribe la llum novella,
perquè la vista és llosca
i sempre té rere l'orella
la mosca.

Josep Tur i José Manuel Palomar
Cor de bestioles
Trencatimons Editors, 2018
Més sobre els autors, ací i ací

divendres, 25 de maig de 2018

UMATILLA VALLEY

(Imatge presa d'ací)
UMATILLA VALLEY

el sol marcit d'agost
                                 s'acarcanya a la terra rogenca
i els búfals emigraren ja fa temps cap al nord

beus tristes membrances d’innombrables derrotes
camins petjats abans
per àgils cavallers de pells lluents
moren als horitzons de la massacre

i tu germà t'aixeques amb sang de rituals antics a la memòria
i tu germà t'aixeques
senyor de plors i dol i de venjança
t'aixeques sobre els morts i la desfeta
sobre el límit darrer de les paraules
i alces preguntes roges
cremes naus d'impotència
balles tot sol la dansa de les àguiles
i moren als teus camps
les enreixades flors d'andré breton

Jaume Pérez Montaner
Geografies de l'oblit
Ed. Germania, 2013
Més sobre l'autor, ací i ací

dimarts, 22 de maig de 2018

GIGA DESESPERANÇADA

(Fotomuntatge fet per mi)
GIGA DESESPERANÇADA

Mireu, hermafrodites, capolls de seda blana,
reis de la casa, cagallons de sucre,
desodorants estetes, doctorats en pastetes:
V. A. Estellés

No.
Jo no diré que som governats per cretins,
però sé que...
... cretins paguen bufons,
governen amb cendra polsosa.
... cretins, amos egòlatres,
viuen com a profetes del jo.
... cretins compren paraules,
són covards amagats rere el seu verí.
... cretins contracten cretins,
ajudants de càmera necessaris.
... cretins diuen que salven la pàtria,
fronteres falses fabriquen.

No.
Jo no diré que som governats per corruptes,
però sé que...
... diners es perden per camins foscos,
llepaculs hipòcrites guarden silenci.
... diners controlen desitjos,
aturen castes il·lusions.
... diners màfies controlen,
xarlatans amansen fortunes.
... diners mouen submisos rapinyaires
per llefiscosos comptes corrents.

No.
Jo no diré que som governats per dèspotes,
però sé que...
... opressors condemnen dissidents,
honestes causes moren.
... altius alcen espases i coltells
sobre caps innocents indefensos.
... malparits lliberticides esventren voluntats,
violenten nobles batalles.

No.
Jo no diré que som governats per inquisidors,
però sé que...
... torquemades fanàtics naixen espontàniament,
jutgen i condemnen multituds.
... grans inquisidors exorcistes proclamen
penombres sobre el gaudi i la felicitat.

No.
Jo no diré que som governats per llucifers,
però sé que...
... urpes assedegades de poder
arrapen amplíssimes planúries desballestades.

No.
Jo no diré que som governats per cagallons de sucre,
però sí.


del meu Llibre de contemplació
Ed. Germania, 2013