EMPREMTES

La poesia és essencialment un misteri. SALVADOR JÀFER

dijous, 18 d’abril de 2019

LA RECERCA DE L’IMPREVIST

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LA RECERCA DE L’IMPREVIST

Vet aquí la presència encegadora de les ciutats que hem visitat,
les primaveres de vent càlid colpejant el rostre,
la neu d’Irlanda acompayant la nostra retina sense descans.
Sent encara els grills amagats en el racó més arrecerat de l’estiu,
la boirina d’una Venècia eternament inundada.
La pluja ens colpeja quan caminam per un París silenciós
a la recerca dels enfonsats somnis de Chopin i George Sand.
Aleshores la consigna era no mirar mai més enrere,
continuar el viatge a la recerca de l’imprevist.
Es tractava d’aconseguir que,
                                               almanco,
canviàs la naturalesa immutable
del món que ens alletà d’infants,
el cel,
           els camins,
els homes i dones que trobàvem al davant.

Miquel López Crespí
Les ciutats imaginades
Cossetània Edicions, 2006
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 16 d’abril de 2019

SANTEDAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
SANTEDAT

No són només els pecats comesos
i els mals infligits
que s’han d’expiar per viure en pau
i aspirar a la santedat.
També els elogis
dispensats amb desmesura
i les alegries infundades
s’han d’expiar.
I els amors desesperats
mai no correspostos.
I les il·lusions basades
en la ingenuïtat, la mentida,
la niciesa.
També la confiança dipositada
en qui no n’era mereixedor
convindria que fos expiada.
I el temps perdut en causes injustes.
Els esforços dedicats
a tasques fútils
i les passions consagrades
a obtenir guanys indecents
és obvi que s’hauran d’expiar
tard o d’hora.
I, ja que hi som, expiem
la tendresa sense fonament
i les ambicions
que no condueixen enlloc
ni reporten cap recompensa.
El fervor –qualsevol tipus
de fervor–, expia’l també.
I els errors, i els afectes inconstants,
i les esperances vanes,
i l’entusiasme indegut,
i els perdons impostats.
Tot això, naturalment, cal
que també ho expiïs
–excepte si estàs d’acord que viure en pau
és la forma més embrutidora
de corrupció: faràs bé, aleshores,
de mirar d’expiar
aquest afany –pervers– de santedat.

Pere Antoni Pons
Aquí, on passa tot
Edicions Bromera, 2017
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 13 d’abril de 2019

FRONTERES

(El caminant sobre el mar de núvols. C.D. Friedrich. Kunsthalle d'Hamburg)
FRONTERES
 A Caspar David Friedrich

Hui el cel i la mar s’han fos
en una abraçada grisa
com la teua mar de núvols.
Als meus peus, lluny de la tristor,
s’escampa una terra
d’aventures intangibles.
Al cap i a la fi,
l’horitzó és només una altra frontera
i totes són millors si es desdibuixen.

Alba Fluixà Pelufo
Galeria d'incerteses
Edicions Bromera, 2109
Més sobre l'autora, ací  i ací

dimecres, 10 d’abril de 2019

PREGÀRIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PREGÀRIA

La voluntat s’ajorna en el present,
es confia a la guarda del penyal
i s’abandona a les parets de pedra
amb els sons inquiets d’una pregària.

Hem contemplat els grocs, els vermells ferro
del sòl tancat als boscos de pinedes;
aturem l’esperit i el pensament,
al compàs de la pausa de l’espera.

Reconeixem el tall de la fractura,
el rastre que ha deixat entre les roques
el pas del temps, la fuga inesborrable.

Deixem sentir el cos dins de l’espai,
ara i ací en l’instant d’aquest moment,
porta en suspens al fons de la certesa.

Teresa Pascual
Vertical
Edicions 62, 2019
Més sobre l'autora, ací

dissabte, 6 d’abril de 2019

ESCLETXA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ESCLETXA

Boca, jo, escletxa
perquè em travessis, i la llum
de bat a bat
i el vent,
i t’hi quedis i llesquis pa,
finestra, jo, la set d’un pou

també —coses del temps—
un castell amb les set portes tancades,
el pont llevadís alçat,
grillons als turmells, llavis segellats,
la clau d’enlloc al fons del fossat.

Molles o crostons:
tanta farina, tant llevat.

Marta Pera Cucurell
La quinta essència de la pols
Pagès Editors, 2019
Més sobre l'autora, ací

dimecres, 3 d’abril de 2019

[ET GIRES I MIRES ENLLÀ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Et gires i mires enllà
on bategava el teu nom.
Enllà on et dissols
i enyores l’últim frec de la coltellada
que es perdé sense cruixir.
Enrere tot
i en el teu front el pes
dels signes que recollires
com si fossin els teus fills.
I la sal et devorà els ossos.

Conxita Jiménez
El  gest d'Yrit
Pagès Editors, 2019
Més sobre l'autora, ací

diumenge, 31 de març de 2019

NOU POEMA AMB DATA (CIX): 31 DE MARÇ

(Estany de Nules. Imatge pròpia)
31 DE MARÇ

I així envoltem el nostre rostre present d’un gran buit
On patim com a pèrdua allò que un dia rebutjàrem
Robert Cortell

En aquells dies la panxa del temps
criava àlbers en les comissures
d’un país perplex de llavis i verds.
Les ciutats s’anomenaven com tu.
Hi havia abrils als terrats de l’aire,
versos vius als pitxers de les hores,
pluja als carrers dels setze anys i onades,
freixes antics en els paisatges d’aigua,
l’alegria de rentar el silenci
i garbells de mar respirant la sal.

Ara ho dic i recorde els budells
d’una alba eterna partida de foc,
ara que he conegut la cendra trista
i els pel·lícans fan ombres de fum.

(La desfeta és un desert de clepsidres,
certs incendis en els boscos de la carn,
la consumació del desdesig.)

Marisol González Felip
Inèdit

dimarts, 26 de març de 2019

[ESTIMADA MEUA...]

(Imatge pròpia)
Estimada meua, ma por saps.
Vindrà la llum aquesta nit
i jo no sé com la rebré.
Acluca'm els ulls
quan les hores del capvespre
lluernes seran de la tardor.

És el mar un esguard que es consum als llavis
quan véns nua omplint-me de tu
i és altra l'aurora.

Dóna'm la llum a poc a poc, estimada,
com si no ho volguesses.

Ramon Guillem
D'on gran desig s'engendra
Publicacions El Cingle, 1985
Més sobre l'autor, ací

divendres, 22 de març de 2019

POLTRE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
POLTRE

La infantesa és la lluïssor
del pèl d’un poltre negre,
el renill feble de la por,
la idea tènue del pecat,
la remor estranya de la pena.

La infantesa
és la vergonya
de saber-se fet de carn,
la impúdica potència de la fam
com l’erupció d’un espiracle
de balena.


[fragment]

Xavier Mas Craviotto
Renills de cavall negre
Viena Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 19 de març de 2019

[ENASTAT EN ESTUPOR...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
enastat en estupor
el cos
fimbra de violència
a mida d’invasor
esgarip que s’inflama
fins a traspassar la pell del jutjat
i arribar al carrer i a la plaça
si el silenci sempre és no
el clam serà plaga

Maria Antònia Massanet
Aus de ramat
Adia Edicions, 2019
Més sobre l'aurora, ací i ací