EMPREMTES

El tema d’un poema només és la perxa on aquest s’engronsa. W. H. AUDEN

dissabte, 19 abril de 2014

TOTALITATS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Quan tot és molt,
no cal escriure res;
tu ho omplis tot.
Joana Navarro
L'eixam del vers
Ed. Germania, 2013
Més sobre l'autora, ací.

dimarts, 15 abril de 2014

SÍNDROME DE DIÒGENES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ulls d’infant que dormiren
a recer dels murs de la innocència,
a la vora de les llàgrimes.
Ombres que ompliren grans parets
emblanquinades de somnis
i s’amagaven en carrerons d’esperances.
Paraules que enyoraren boques
i boques que deixaren de pronunciar
paraules amb gust de desig.
Sabates polsegoses que abandonaren
empremtes en la pedra aspra i tossuda
dels camins inimaginables,

Ecos que creixen i creixen
en un cabdell de records.

Sóc records i em calen molts baguls

                                  on amagar-los.


Jesús Giron Araque
Llibre de contemplació
Ed. Germania, 2013

dissabte, 12 abril de 2014

RESTES


(La caiguda d'Ícar. Jacob Peter Gowy, 1636)

... how everything turns away
quite leisurely from the disaster.
W. H. AUDEN

I

Teixires el plomall com un acte rebel
sobre el teu vol, Ícar, lliure del neguit alié.
Terrabastall de somnis, infinit fet a mida.

Com has maleït abastar l'inabastable!
Foses les ales, a Icària restaran els planys
portadors de l'estirp d'eterna insubmissió.

II

Mirem la vida creient-nos lliures
com l'Ícar que enlairava ses ales,
i toquem el sostre del plaer
subornats per la injustícia.

Èol va agranant amb pressa els mots
difuminats com si res
per la memòria volàtil.

A Dèdal no li bastà l'enginy...
ni a nosaltres l'esperança.
Joan Castellano
Icària
Ed. Germania, 2014

Més sobre l'autor, ací.

dimecres, 9 abril de 2014

PENSAMENTS PINTATS (XXVIII)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Comptem els passos del camí recorregut quan  hauríem d’esbrinar els que resten al camí.

divendres, 4 abril de 2014

PARESNOSTRES

(Imatge pròpia)
tal com l'aigua fa el miracle de l'illa
i tothora a ser illa la condemna.
tal com el cel al vol lliura l'ocell
i alhora al vol incessant l'encadena;
així, els altres
alhora glòria i infern del jo,
inferns i gloria del jo tothora.
els altres, 
victòria i condemna
nostra 
de cada dia.
Elies Barberà
Zoo
Ed. Bromera, 2007
Més sobre l'autor, ací.

dilluns, 31 març de 2014

CAÍN

 (Caín matant Abel, Bartomeu Manfredi)
Després de l'homenatge a Jacint Piquer i Muntañana
mort als trenta-un anys en un camp d'extermini nazi.

Caín sempre ha estat capaç d'inventar una nova fal·làcia,
d'abocar sobre l'altre la calúmnia,
de desenterrar l'arma de la intolerància.
Recorda, Caín  foragità un dia el seu germà,
li va negar l'ombra acollidora de la tribu
i l'abandonà en mans de la bèstia
que el va tractar pitjor que un porc
fins que només fou una despulla.
Caín convertí el seu germà en pecador
i féu porgar als hereus els seus suposats pecats.
Recorda, Caín apel·la sempre a l'oblit
-Comencem de nou amb una baralla nova.
Però ell mai no oblida, sembra la desmemòria 
perquè mai no siguem immunes als seus mètodes.
Caín la veu de la caverna.
Manel Alonso Català
Correspondència de guerra
Editorial Aguaclara, 2009

Més sobre l'autor, ací.

divendres, 28 març de 2014

FAM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Tinc fam, molta fam,
una fam caníbal de cames,
de braços, de mans, de llavis...
una fam bestial de besos,
de mossos, de carícies i d'arraps...
una fam intensa que em crema
i que al mateix temps m'ompli i em buida.
És aquesta una fam bestial, irracional,
una fam primària, instintiva,
macabra i, fins i tot, sòrdida.
És una fam que no entén de cors
sinó de fetges, estómacs i renyons.
No demana permisos ni dóna avisos.
Irromp sempre de colp,
desmuntant tots els plans,
vencent les resistències,
devorant les pors...
Si t'entra, no hi ha més opció
que lliurar-s'hi i aplacar-la
quan més prompte, millor.

Alba Fluixà Pelufo
En el camí de l'alba
Editorial Germania, 2013
Més sobre l'autora, ací.

dimarts, 25 març de 2014

OMBRA



(Imatge pròpia)
Home que esperes sense repòs,
Ombra cansada dins la llum polsosa,
L'última ardor se n'anirà per graus
I divagaràs confús...
Giuseppe Ungaretti
Sentiment del temps
Edicions 62, 1969
Traducció de Lluís Calderer

Uomo che speri senza pace, / Staca ombra nella luce polverosa, / L'ultimo caldo se ne andrà a momenti / E vagherai indistinto... 

divendres, 21 març de 2014

PARAULA



III

Hi ha el poema com hi ha la solitud.
El que dius sobre el món, les comparances
que un moment tens
com a certes, els mots amb la ressaga
d'herència subreptícia, i el sentiment
precari entre la nit
d'un despertar minúscul.

IV

...I la paraula ens mena molt a dins
massa a dins de nosaltres
fins fer-nos estrangers
a casa nostra.
Ivan Brull
Cantaments
Onada Edicions, 2010

Més sobre l'autor, ací.

dimecres, 19 març de 2014

POEMA AMB DATA (LIX): SANT JOSEP

(La túnica de Sant Josep, Velázquez)
                                                           Al “Felip”, de nom Josep Ros

Fruiters en flor, rosat tocat d’estrella,
Enmig de verd intens —plana i ribera.
En l’alta mar d’atzur, una oronella...

S’embasta amb fil de sol la primavera.

            Josep Espunyes
Pa d’àngel
Poesia 3i4. 1991
Més sobre l'autor, ací.