EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dimarts, 4 d’octubre de 2022

QUASI PER IGNEM

 (Imatge nodentificada presa de la xarxa)

QUASI PER IGNEM

I Cor., 3,15

 

Ab que no em tocs l'esperit que a Tu sembla

A. MARCH

 

Si em dic Antoni, si Ferrer, m'ajusta

el Ferrer que va ser, l'Antoni que és,

i el què i el qui seré, demà sorprés,

tan de través com crema el foc la fusta.

 

Que ara que l’edat a porta tusta,

ni puc ni vull escriure a l’inrevés

la vida que em va dir un dia: «Vés,

sembra llavor contra la mort adusta››.

 

Ni vull ni puc desviure res de res:

del que he estimat farà la mort garbera;

del blat i el jull, gavella en malentés.

 

Si Empar i Andreu guardats en la panera,

m'aconforma que els faces teus al pes

quan m’isca el nom, fet fum, per la fumera.

 


Antoni Ferrer

Cant temporal

Ed. Tàndem, 2002  

Més sobre l'autor, ací i ací. 

 

dissabte, 1 d’octubre de 2022

MANIFEST ÈTIC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

MANIFEST ÈTIC

 

Per què insistiu

a parlar-me

de minúcies?

 

Deixeu-me en pau.

 

Jo només veig

immensitats.

 


Jaume C. Pons Alorda

Mil súmmuns 

Adia Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací

dimecres, 28 de setembre de 2022

TORNAR A CASA

 
(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TORNAR A CASA

 

Hui tornen ells,

els nostres morts.

 

Fan senyals amb les mans,

passen d’un Grau a l’altre;

fan més dura la falta,

molt més fonda, més trista.

 

Ací va ser, la mostren:

els senyals des del pont

fan molt més vius, més certs,

tots els llocs de la falta.

 

Ací va ser, la diuen:

el cansament de l’era,

el pa d’ahir, la malta

amb pa, taronja amb pa.

 

Ací va ser, l’escolten:

me n'he d’anar, les presses,

Carmen, toquen a bolo,

tot el dinar a taula,

 

deixar-ho tot, l’estiba,

el vaixell dins del moll,

homes a bord, de terra,

tots els seus fills a taula.

 

Més pròxima, més forta:

la falta sota l’ombra

negra del garrofer,

sota el fum d'una cuina,

 

el rebost i l’olor

de tancat i vi negre,

el taulell de la barra,

l'espill de la paret.

 

Ací va ser, la inscriuen:

la falta i les memòries;

ací va ser, nosaltres,

els dos costats del pont.

 


Teresa Pascual

Tot passa baix

LaBreu Edicions, 2022

Més sobre l'autora, ací

 

diumenge, 25 de setembre de 2022

BLUE MONDAY

(Imatge noidentificada presa de la xara)

BLUE MONDAY

 

Jesús no va nàixer el 25 de desembre

[fum, fum, fum] però està bé celebrar el Nadal

al final de l’any; és la millor forma d’acabar

de rebentar; t’haja anat malament, t’haja anat

normal. Se sol estar fart de tant de menjar, beure,

fumar, falsedat, família [qui no ha tingut

problemes amb ella és perquè no en té o passa d’ella]

i et proposes aprimar, renunciar a les drogues

i sembres així els primer dies de l’any de nobles

frustracions i l’estrenes, de nou, fracassant,

però sense perdre la innocència de creure

en els Reis i en la reinserció i fa llàstima

i fa nosa perquè ja no és ingenuïtat.

Conscient de la cadena d’errades repetides

t’entra el baixó, ploraries, però ja eres gran

i recordes on guardes els cigarrets, l’encens,

traus una botella qualsevol de la cistella,

la beus. Enguany serà un altre any. Un altre any nou més.

 


Marc Gomar

La pedra i el foc

Viena Edicions, 2017

Més sobre l'autor, ací   

 

 

dijous, 22 de setembre de 2022

DIOSA. ESTATUILLA / DEESSA. ESTATUETA

(Imatge pròpia)

DIOSA. ESTATUILLA
 

Quiero

decir amor pero pronuncio

muerte -esa llaga

es la lengua-. No hemos

comprendido. No hemos acertado a

reconocerlo. Velas. Reinas

en

el jardín de los astros. Extiendes

en la noche

el río de tus pechos. Los dedos

de los solos

te han labrado un collar. Descansas

en su frío.

Qué hacer con este amor

que nadie quiere.

 

---

 

DEESSA. ESTATUETA

 

Vull

dir amor però pronuncie

mort -aquesta nafra

és la llengua-. No hem

comprés. No hem encertat a

reconéixer-ho. Vetlles. Regnes

al

jardí dels astres. Estens

a la nit

el riu dels teus pits. Els dits

dels solitaris

t'han llaurat un collar. Descanses

en el seu fred.

Què fer amb aquest amor

que ningú no vol.

 


Ada Salas

Arqueologías

Pre-Textos, 2022

Més sobre l’autora, ací i ací

 

[Traducció al valencià feta per mi]