EMPREMTES

Els poetes no inventen pas els poemes [...] el poeta només el descobreix. JAN SKACEL

dimarts, 28 d’abril de 2015

PENSAMENTS PINTATS (XXXII)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Imaginar tot allò que serem és com veure el paisatge des d’un tren que passa per un túnel. Ignorar-ho és com romandre impertèrrit en les vies per les que passarà el tren.



dissabte, 25 d’abril de 2015

MOMENTS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

                                              Aturem el rellotge d’etern retorn (...)
                                              Enric Sanç, ‘Levitat de l’ésser’
                                              Les hores concèntriques, 2013

Un cabell llarg a l’arbitri de la brisa,
un bri de blat a la deriva del rierol.
La fulla que cau de l’arbre
dibuixa una ziga-zaga.
Mentre, no puc evitar-ho,
un rumb en la mirada
i el pensament a la deriva.
Durant eixe precís moment
el temps s’atura,
et converteixes en levitat
i pots escoltar el teu interior...
fins que la llunyana campana
fa sonar un quart
                                                      levitat breu.

Carmen Raimundo
Moments, paisatges, petits tresors
(poemari inèdit)
Més sobre l'autora, ací

[Poema que forma part del poemari guanyador del Xé Premi de poesia Teodor Llorente de La Pobla de Vallbona]

dijous, 23 d’abril de 2015

POEMA AMB DATA (LXVI): NUDIGHEDDÜ

(Imatge de Bernardo Sardano, presa d'ací)

40° 52' 15.22"N 
8° 14' 32.38" E 

Vint-i-tres d'abril 
d'un any qualsevol. 
Hi ha el drac i la rosa, 
les ganes d'eixir 
en primera plana 
a tots els diaris, 
amollar la frase 
exacta i solemne. 
M'he promés avui 
que aniria a poc 
a poc amb el cotxe,
com si fóra nou
tot allò que el dia
em dóna en silenci.
Encara em fascinen
les mateixes coses
de sempre: la lluna,
la dansa del vent
sobre els camps de blat,
la rosella anònima,
fràgil i inodora.
El vell que arrossega
com un pes els anys
que encara ha de viure,
i hi ha al fons dels ulls
un bon rebolcó
amb la Rosalia,
que el fa somriure.
Sis mesos que ha mort,
mai no ho va saber
el cornut de l'home,
i li diu bon dia
quan se'l troba al bar
de la cantonada.
Encara em fascinen
les coses de sempre.
El galop del mar
a mitja vesprada,
el mot infinit,
un avió en l'aire.
Mire cap amunt
quan de sobte arriben
estols de falzies
que trenquen els somnis.
Encara em fascinen
les mateixes coses
de sempre. La mà
que busca la febre,
una sargantana
damunt de la pedra,
l'olor de les flors
a poqueta nit,
aquelles sandàlies
de goma, l'estiu
que mai no acabava.
Encara em fascinen
les coses de sempre,
la dificultat
és fer-les poemes.

Iban L. Llop
 Batalles de Sardenya
Ed. Bromera, 2011
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 20 d’abril de 2015

TRAVESSAR L'OBLIT (Plany per l'Àfrica)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Fa moltes vides 
que no hi plou. 

Tu ja no hi ets 
i només hi són 
la pell i els ossos 
i el ventre inflat 
de gana i set 
i l'horror 
dels ulls desperts 
de la criatura 
que vas ser. 

I trona el silenci 
i trona la pols 
i tu ja no hi ets 
i només existeixen 
el teu esquelet 
abandonat 
i l'aire ardent 
i la filera  
dels despullats 
camí d'enlloc 
que et miren 
i comprenen 
que no en sortiran 
d'aquest immens naufragi 
de terra polsosa i sang. 

I tu ja no hi ets 
i jo et miro
i em sorprenc plorant  
les teves llàgrimes 
sobre la meva pell 
i sé que he fet tard 
i que ja no puc fer més 
que travessar l'oblit.


Jordi Carrió
Pols de vidre
Ed. La garúa, 2006
Més sobre l'autor, ací

divendres, 17 d’abril de 2015

ÁGREDA

(Imatge presa d'ací)
Unes botes de pell, fang i ossos: 

Els passos detinguts per a sempre sota l'olor 
reumàtica, vora el camí, dins la terra covada. 

Si senties ara, corpenta lligada de mans, el baf de 
l'àgil cabirol que mai no va poder escalfar-te. 

Si veies les tiges dels cards soterrats, les seues flors 
purpúries, les bràctees espinoses que creixen riba tu. 

Si podies fregar la moneda de plata per al viatge. 

Lentament, amb cura, netegen tots i cadascun dels teus 
ossos, tots i cadascuns dels resquills, de les relíquies 
sagrades: Temps emmordassat dins les medul·les: 

L'esplendor de la ignomínia.


Joan Navarro
El plom de l'ham
Edicions 62, 2014
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 14 d’abril de 2015

[QUÈ QUEDA DE LA LLUM SINÓ L'ESGUARD...]

(Imatge presa d'ací)
Què queda de la llum sinó l'esguard. 

Hi ha una finestra incomprensible 
a cada passa 
des d'on vigilar la canviant 
pal·lidesa de l'hivern. 
Sempre inacabada, 
es repeteix, però, aquesta pluja. 
Es repeteix la despossessió, 
i el carrer no sembla buit 
sinó buidat. 
No m'acostumo encara 
a aquesta feixuguesa de vianant, 
de transhumant immòbil 
d'ombres i pronoms, 
incapaç d'eludir els tolls 
del desconcert 
quan la memòria immediata 
comença a doldre deshabitadament 
navegable, de pressentida. 

Hi ha mots que només conec per contrast. 

Antoni Martí
Dotze poetes joves valencians
Ed. Tàndem, 2000
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 12 d’abril de 2015

PENSAMENTS PINTATS (XXXI)

(Imatge pròpia)
El temps no torna, la primavera sí.


dijous, 9 d’abril de 2015

[ENTRE EL TEU PARANY I EL MEU...]

(Imatge pròpia)
Entre el teu parany i el meu 
solament una badia, 
un vaivé. 

La maregassa amolla els botons del temps 
la tempesta no sopluja, 
i jo em muir 
menyspreant la drecera supletòria 
i recusant les cesures 
entre el teu desig i el meu. 

És que ja no ens corprendran 
mai més les ratlletes de la calma? 

Entre el teu parany i el meu 
solament una badia, 
un vaivé.


Encarna Sant-Celoni i Verger
Dèria i fal·lera
La Forest d'Arana, 1996
Més sobre l'autora, ací

dilluns, 6 d’abril de 2015

POEMA AMB DATA (LXV): ABRIL, 6, 1327

(Imatge presa d'ací)
Lasso!, che mal accorto fui de prima
nel giorno ch'a ferir mi venne Amore.
            FRANCESCO PETRARCA
Encara et venç el desig
i és l'oblit inhabitable.
Ací, octubre de l'any mil nou-cents
vuitanta-tres, a la meua contrada
on moren els ànecs al crepuscle
i és dolça la fosca de l'hivern
em fereix el plovisqueig
i l'asclat mirall dels ulls
tant, amic, com a tu.
Veig, també, pels llamps que les vidrieres
esberlen, el seu vestit de nacre i perles,
l'altar de marbre, el rosetó de l'església
de Santa Clara, que per tu he sabut bella.
Abril d'encens. De pells
                                       que fugen de la llum.
Com bandejar, doncs, de la memòria
l'estany pur dels seus llavis,
el primer vi que vas beure,
la vida quan venç la mort.

Ai, amic, mai no hauríem
d'haver-la conegut!
Ramon Guillem
L’hivern remot
Edicions Brosquil, 2001
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 4 d’abril de 2015

POEMA AMB DATA (LXIV): SANT JERONI DE COTALBA (4 d'abril de 1988)

(Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, Alfauir)
Pluja-ruixim, l'arborada avinguda,
murs i merlets, la torre, la font morta... 
amb lleu remor avancem (ens escorta
un vell desig de tomar). La crescuda

del riu del cel ens empeny vers la forta
ombra sens sol de l'arbre no ploguda
des d’on mirem absorts la boca muda
del monestir. De sobte aquella porta

s'obri clement i ens acull al seu si:
sorprés de calç el nostre esguard s'afina
pel claustre-anell que abraça un vell jardí.

Quin goig suau! La Història veïna,
pedres amb roses velles rosa fi...
i aquesta olor total de tarongina!

Toni Mestre
Quadern d’enyor i de desig
Edicions Alfons el Magnànim, 1994
Més sobre l'autor, ací