EMPREMTES

Ja ho vaig dir i ho torne a dir: “Més enllà de la lletra impresa també hi ha poesia.” SALVADOR JÀFER

dijous, 20 de juliol de 2017

[DES DEL VIDRE ESTRET DE LA FINESTRA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Des del vidre estret de la finestra
no hi ha més camí que el cel.
Jo no vull poemes morts
paisatges del record,
vull collir metàfores,
pouar dels núvols
lletres oblidades en l’aire.
Des del vidre de la finestra
vull sentir el pes
de l’oronella en els meus ulls,
el tacte en les mans que s’obrin buides.


Berna Blanch
Espiga
Editorial Meteora, 2009
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 16 de juliol de 2017

AQUÍ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
AQUÍ

Se m'han tornat les coses 
com encenalls cremats. 
He deixat els meus passos 
fora d'aquí: 
sabates molt gastades. 

No moure'm. 
Passar molt de temps 
aquí.
     —Se m'ha tornat un content 
silenciós, que no veig, el temps.

Joan Vinyoli
Vers i prosa (a cura de Ferran Carbó)
Eliseu Climent, ed., 1990
Més sobre l'autor, ací

dijous, 13 de juliol de 2017

[OMBRA DE TARONGERS...]

(Imatge pròpia)
Ombra de tarongers a l'hort dels somnis, 
devessall de gesmil sobre un llit de setembre, 
àngel d'ulls clucs mentre arbores la bandera, 
palmeres, pluja, sàlvia i espígol. 
Sento anar-se'n la neu dels ulls 
illa avall on ballen d'ànsia les barques, 
xarxa de boira on em menjo l'enyorança 
de besar-te.
Joan Terol
La pluja nòmada
Amós Belinchon, Ed., 1994
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 9 de juliol de 2017

AVERANYS D'AIGUA

(Imatge no idenificada presa de la xarxa)
AVERANYS D'AIGUA

I

La gota
cau 
sobre la superfície atesada de l'aigua. 

El degoteig no sap del temps que passa. 
La memòria eixamplava 
coneixements profunds sobre els cercles de l'aigua. 

Endevine el present sobre l'onada:
em vas voler un dia 
i ara —tostemps— conserves la mirada.

II 

Gratitud de l'amor. 
Navegues l'arxipèlag ardent. 

Mirada, anhel, carícia.

Navegues més enllà de la boira 
percaçant la delícia. 

Decorres amb la gota de temps 
que cau sobre la cinca.

i III

Moment íntím a la cruïlla del temps

        Cau la darrera gota
        sobre els enyors recòndits.

Emili Rodríguez-Bernabeu
El rostre de l'amant
Eliseu Climent, editor, 1992
Més sobre l'autor, ací

dijous, 6 de juliol de 2017

[EM PERD PER LES IMATGES I ELS SONS,...]

(Imatge presa d'ací)
Em perd per les imatges i els sons, 
sent cançons al voltant 
i colors i formes transhumant-se. 
Prove de tancar la finestra 
que dóna a la placeta 
que congrega aquesta música boja, 
aquesta dansa d'espectres, 
i aprenc de caminar tot sol per la ruta del silenci 
en què desemboque.
Estalvi del pànic 
invente uns ecos de llauna. 


Manel Rodríguez-Castelló
Erosions
Amós Belinchón, Ed., 1994
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 2 de juliol de 2017

DE LLAVI A LLAVI

(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi)
DE LLAVI A LLAVI

Mentrestant rius et bese
i aquest bes no s'acaba 
mai de la vida: beses 
encara amb un somrís. 

Un bell secret batega
infús en ton cor líquid: 
tu ets aroma i sospir 
en un bes que sempre vius.  

Inici ple de vida,  
d'argent i or, flor per mig  
ta joventut feliç.  

Només fragància teua,  
amor ardent unint 
realitat i desig.

Josep Maria Ribelles
La mort als llavis
Edicions de la guerra, 1991
Més sobre l'autor, ací

dijous, 29 de juny de 2017

HIVERN

(Imatge pròpia)
HIVERN

Vas entrar a la meua vida
com un febrer cansat.
Com la matèria d’una lliçó
que durant anys havies repetit a classe.
I vas saber que la nostàlgia
és un ascensor que puja fins a l’àtic
i amb els anys fa més llarga la baixada.
Potser ja ens havíem trobat,
en una altra vida, en un altre país,
en la terrassa d’un Starbucks,
fent cua per a un concert
o obrint la porta dels congelats
d’un supermercat del barri.
Sé que, com diu la poeta,
res passa ni passarà dues vegades.
Però m’hauria agradat trobar-te així,
de sobte,
com cauen els botons descosits d’un abric.


Àngels Gregori
Quan érem divendres
Ed. Meteora, 2013
Més sobre l'autora, ací

diumenge, 25 de juny de 2017

[UNA POMA TALLADA...]

(Imatge no idenificada presa de la xarxa)
Una poma tallada transversalment no és 
Sinó una aportació més a allò que decidim. 
Perquè una poma no implica res, 
Tan sols una mirada. 
I aquesta sempre espera una veu d'enunciació. 
Una sentència projectada en el desert. 
Una apropiació ampla i solemne, 
Estesa com una ala cap al mar.


Lluís Roda
La fi de l'hemicicle
Gragal llibres, 1988
Més sobre l'autor, acíací

dijous, 22 de juny de 2017

APRENDRE

(Il·lustració que acompanya el poema, realitzada per Jesús Placencia)
APRENDRE

El canvi 
d'estació. No cessarà 
l'orquestra -no és possible fer callar 
la seua melodia-. Escolta. Escolta potser puguen dos tristos ballarins 
finalment 
compassar-se. Balla tu. Balla tu balla balla
                                                                -si abans 
t’aferrares
ara et desprens-. Balla tu i mentre balles 
aprén el que diu –la cosa que canvia 
no mor- aprén 
el que diu
la cançó de la tardor: 
                                  la cosa que canvia 
no mor.

[Traducció del castellà feta per mi]

Ada Salas & Jesús Placencia
Diez Mandamientos
La Oficina edicions, 2016
Més sobre l'autora, ací i ací

APRENDER / El cambio / de estación. No cesará / la orquesta -no es posible acallar / su melodía-. Escucha. Escucha tal vez puedan dos tristes bailarines / al fin / acompasarse. Tu baila. Tu baila baila baila /-si antes / te aferraste / ahora te desprendes—. Tu baila y mientras bailas / aprende lo que dice -lo que muda / no muere- aprende / lo que dice / la canción del otoño: / lo que muda / no muere.

diumenge, 18 de juny de 2017

[EL MAR HA MORT A MORELLA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
El mar ha mort a Morella, 
però les aigües s'enfonsen 
en l'oceà tel·lúric de pedra 

Navegue en aquest Vaixell, 
m'enfile per llargues fondals, 
porte el timó, dalt, al Castell 

Imagine sants, marededéus per Vallivana, 
me'n fuig, vire per l'altre costat,
vénen corsaris i pirates per Vallibona 

Hom no pot veure el nostre Mar 
des del vell Castell de Morella, 
però a les seues costes hi ha Ports
per on naveguen vaixells de pedra


Víctor Soler
Cant de Morella
Publicacions EL Cingle, 1985
Més sobre el autor, ací