EMPREMTES

La poesia és el mitjà més eficaç per moure els cors. PO CHU YI (772-846)

dimecres, 17 d’octubre de 2018

TOTES LES MEUES DONES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Totes les meues dones tenen cura de mi,
totes elles són dins de l’ombra que m’acompanya,
la somniadora, la temorosa, la que lluita,
la feble, la mestra, la passional, la tendra,
la malenconiosa, la criatura.
Totes elles, peixos d’un immens mar.

Totes les meues dones em tornen a parir
a cada trencada d’alba
donant color i forma al meu ésser,
cadascuna acudeix en el moment adient
per recordar-me que no navegue sola.
Totes elles, mars d’una immensa terra.

Quan honre les seues presències,
tota jo em festege
i puc donar gràcies
d’estar immensament viva.

Imma Máñez Albert
Totes les meues dones
Edicions 96, 2017
Més sobre l'autora, ací

diumenge, 14 d’octubre de 2018

POEMA AMB DATA (CVI): TORNADA AL FUTUR

(Imatge pròpia)
TORNADA AL FUTUR

Hui catorze d’octubre
quan, ja clausurada la memòria,
abandone la seua nit i torne a mi
comprove que els altres celebren la meua vellesa
amb un cert gust de comiat.
Potser alguns somnis no acabessen en fruit
i demà la lluna busque el meu rostre en va
però observe el camí i no hi ha fantasmes
que impedeixen veure al davant les collites en flor.
Sota la llum escassa que filtren les cortinetes,
sense que m’aclapare el pes de la foscor,
he aguaitat el teu cos
com l'ombra breu d'un núvol
que cobrira el silenci del capvespre
i en mirar-te al meu costat
descobresc la promesa d'un altre sol,
un nou sol que anuncia un nou dia,
perquè sé que l'aurora dorm en tu.

Jenaro Talens
El sueño de Einstein
Ed. Salto de página, 2015
Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció del castellà feta per mi]

REGRESO AL FUTURO // Hoy catorce de octubre / cuando, ya clausurada la memoria, / abandono su noche y vuelvo a mi / compruebo que los otros celebran mi vejez / con un cierto sabor a despedida. / Tal vez algunos sueños no acabasen en fruto / y mañana la luna busque mi rostro en vano / pero observo el camino y no hay fantasmas / que impidan ver al frente las cosechas en flor. / Bajo la luz escasa que filtran los visillos, / sin que me abrume el peso de la oscuridad, / me he asomado a tu cuerpo / como la sombra breve de una nube / que cubriese el silencio del atardecer / y al mirarte a mi lado / descubro la promesa de otro sol, / un nuevo sol que anuncia un nuevo día, / porque sé que la aurora duerme en ti. 

dijous, 11 d’octubre de 2018

ÀNGELUS

(L'àngelus - Jean François Millet)
ÀNGELUS
                                                  Del tránsito a la luz
                                              MARÍA VICTORIA ATENCIA


       I els cels s'obriren, i les formes dels boscos deixaren de titil·lar, i l'àngel posà als seus llavis el bes que el temps llargament havia covat. El buit deshabità l'obscuritat i es mudà on alenen les pluges píriques, el mercuri de març, el cau de les galàxies, el goig dels núvols al cor del migjorn.

       I els cels s'obriren, i l'àngel li mostrà la senda que porta a la casa il·luminada.

Joan Navarro
Magrana
Ed. Brosquil, 2004
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 8 d’octubre de 2018

AQUELLA GENT

(Plaça d'Orient. Barri del Roser. La Vall d'Uixó)
AQUELLA GENT

Estime des de lluny
la gent d'aquells carrers,
la gent de tota brossa
que em puja temps amunt.
Veïns de la placeta,
els homes i les dones
que sols necessitaven
un racó de l'estiu
per obrir les hamaques
i moure xarradissa
mentre el temps en silenci
comptava a poc a poc.

Tenia jo llavors
camins inesgotables
per allargar l'estiu 
un any sencer o més.

Manuel Roig Abad
Meduses
Onada Edicions, 2017
Més sobre l'autor, acíací

divendres, 5 d’octubre de 2018

AERÒLITS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
AERÒLITS


Sigues poeta un instant i home cada dia.
-
La vida és una presó els barrots de la qual són els dits de Déu.
-
L'home, aquest animal que mira les estrelles.
-
La lluna il·lumina la misèria del món.
-
La vida són els guants de la mort.
-
Llevat d’alguns, els animals no parlen. Els morts tampoc, excepte alguns.
-
Algú que m'estimava molt em va mossegar un dia el pensament.
-
La paraula poeta és una falta d'ortografia de Déu.
-
Veure un ocell lliure és estar en una gàbia.
-
Desconeix-te a tu mateix.
-
No tinc més mestre que la meua ànima.
-
L'home humà no existeix a la terra.
-
Que poc original és el pecat original!
-
Que jo sàpiga, ningú ha parlat de l'eco del silenci.
-
L'home és un animal onomàstic.



Carlos Edmundo de Ory
Aerolitos
El observatorio Ediciones,1985
Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

Sé poeta un instante y hombre todos los días. / La vida es una prisión cuyos barrotes son los dedos de Dios. / El hombre, ese animal que mira las estrellas. / La luna ilumina la miseria del mundo. / La vida son los guantes de la muerte. / Salvo algunos, los animales no hablan. Los muertos tampoco, salvo algunos. / Alguien que me amaba mucho me mordió un día el pensamiento. / La palabra poeta es una falta de ortografía de Dios / Ver un pájaro libre es estar en una jaula. / Desconócete a ti mismo. / No tengo más maestro que mi alma. / El hombre humano no existe en la tierra. / ¡Qué poco original es el pecado original! / Que yo sepa, nadie ha hablado del eco del silencio. / El hombre es un animal onomástico.

dimarts, 2 d’octubre de 2018

LA PLANETA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LA PLANETA

No vaig escollir el cosmos on nàixer,
tampoc la galàxia ni el planeta,
ni el continent ni l’època.
Ni la civilització ni la cultura,
ni la família ni els pares.
No vaig triar la classe social,
no em va preguntar ningú quants germans volia,
ni si en volia.
Tampoc no m’oferiren un cos a la carta:
raça, alçada, dimensions, colors.
No he triat sexe, ni preferències sexuals,
ni coeficient d’intel·ligència,
ni amics ni companys de treball
ni parelles per a l’amor,
ni de segur aquest poema.
No és per mi que no em seguirà nissaga.
Potser és el paisatge que hi afecta,
potser és la saba de la meua planeta.
Si no ho fóra, el goig i el dolor dependrien de mi,
dirien que sempre he estat lliure,
i diran que sóc l’únic responsable
de la meua felicitat.

Josep Micó Conejero
Pels ulls tremola la carn
Ed. Germania, 2013
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 29 de setembre de 2018

L'ARRIBADA DE L'ÀNGEL DEL DESIG

(Cupido i Psique. Canova)
L'ARRIBADA DE L'ÀNGEL DEL DESIG

Do the scissors make the mistakes, 
or does the hand?
                   Judith Taylor

Arribes amb l'escuma esguitada del somni,
com una postal inacabada que creuara el pont
de les aigües turbulentes,
com una cançó d'algues de hores baixes
al fons dels llençols
i m'assenyales de l'índex.
Ets -dius- l'únic
que arribes amb la pols groguenca de la llum somorta,
tot deixant darrere els vidres i els llindars del dolor,
la sang dels darrers poemes
en la maquinària infernal de les substitucions.
Però, verament, no ets l'únic
que ha estat apareixent entre visions d'afalacs,
i gestos pietosament obscens dels dits,
encara que sí ajude al teu neguit l'ambigua criatura del mar
jugant a la passió amb la cua
o simplement traient notes de saxofon
de les seues escates.
Pell de malson potser,
no et negaré l'hospitalitat deguda,
però no deixaré que solaces la teua dignitat dolenta
en llit d'esclau.
Només puc oferir-te en aquest cartró-somni
un cansament de pedra tosca, fruites del llac i anemones,
perquè recolzes el cap en el coixí del gat 
mentre ens avança la filosa dels somnis de l'àngel del desig.

Pere Bessó
La mort del Clown
El Petit Editor, 2018
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 26 de setembre de 2018

INSECTOSTOMIA

(Il·lustracions de Manola Roig)
INSECTOSTOMIA

III
Veig el rastre de la serp hivernal sobre la roca
de la mirada de la libèl·lula. Col·leccione roses negres.

VIII
Sagne l'antiga resina d'aquests ossos que em sostenen
amb la complicitat de les processionàries. Campanades de silenci.

XII
Creix una gramàtica d'abelles joguinaires
que zumzegen als mots de la mel. Vasos hexagonals.

XV
Ai, veia tantes vegades el borinot de les pupil·les de l'arbre
topetant amb el vent de la bellesa. M'he tret els ulls.

XXII
En la doma de les paraules la metamorfosi dels braços
feia que la cigala generara el blues. Lleuger d'equipatge.

XXXI
Descendint al dolç abisme he hagut d'apartar a manotades
la legió de mosques impertinents. No sóc l'altre.

XLIX
El dard ros es llança sobre la flor pol·linitzant-la masculinament
amb la llarga espiritrompa. Les flors vénen de París.

LVIII
Se'm desfà la memòria entre els dits dels heterònims que et naixen;
adonats o tallanassos volant entre roselles. Poderosos helicòpters.

LXXI
El pecat se t'esvara pel nom i cognom del caramel de les ales
quan retalles l'ombrívola fageda. Bes de la bruna boscana.

LXXXVI
Només la nit et fa abandonar les íntimes galeries de la carn
perquè trobes fi a oïda de dames. Cadell de la fosca.


Francesc Mompó
Insectostomia
El petit editor, 2016
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 23 de setembre de 2018

LA GAVINA

(Imatge pròpia)
LA GAVINA

Voles, 
albires la mar, 
la immensitat de l'horitzó. 
D'ales esteses quedes
tota amerada de sol. 
Voles, 
passeges l'aire, 
l'amplíssim infinit
perds sobre la mar.
Enllà lluny
vull anar,
enllà,
on tot bada els ulls
vull volar,
enllà lluny
volar
sempre,
volar,
amb tu. 
Joana Navarro
Besllum
Ed. Denes, 2011
Més sobre l'autora, ací i ací

dijous, 20 de setembre de 2018

PER A LLEGIR EN FORMA INTERROGATIVA

(imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)
PER A LLEGIR EN FORMA INTERROGATIVA

Has vist
veritablement has vist
la neu dels astres els passos apelfats de la brisa
Has tocat
de veritat has tocat
el plat el pa la cara d'aqueixa dona que tant estimes
Has viscut
com un colp al front
l'instant el panteix la caiguda la fugida
Has sabut
amb cada porus de la pell sabut
que els teus ulls teues mans el teu sexe el teu tou cor
calia tirar-los
calia plorar-los
calia inventar-los una altra vegada.

Julio Cortázar
Que cada cosa cruel sea tú que vuelves
Penguin Random House Grupo Editorial, 2018
Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

PARA LEER EN FORMA INTERROGATIVA / Has visto / verdaderamente has visto / la nieve los astros los pasos afelpados de la brisa Has tocado / de verdad has tocado / el plato el pan la cara de esa mujer que tanto amás / Has vivido / como un golpe en la frente / el instante el jadeo la caída la fuga  / Has sabido  / con cada poro de la piel sabido / que tus ojos tus manos tu sexo tu blando corazón  / había que tirarlos / había que llorarlos / había que inventarlos otra vez.