EMPREMTES

La poesia és el mitjà més eficaç per moure els cors. PO CHU YI (772-846)

dijous, 13 de desembre de 2018

ARA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ARA

Començ el viatge a través dels escarbats
que circulen arrambats, però dispersos,
pel carrer estret del Bou de Sant Pere.
A poc a poc, com avergonyits, no saben
que la vida voldria ignorar-los i no són
més que superfícies de l’ésser a les clavegueres.
“Les veritats no són fetes per a nosaltres”,
diria un, segur, si hagués pensat
talment un Gregor Samsa que no és.
“Nosaltres no hem fabricat les veritats”,
replicaria un altre, abans de veure
el company esclafat per l’oi prematur.
Aixecaria les antenes per trobar refugi
a un cau artístic o de sud-americans,
supervivents, també, de les mentides
vertaderes, tan necessàries en un temps
on no s’hi valen els retrets.
Enfonyat dins l’escletxa, veuria passar la cua
dels immigrants, els nins del migdia,
les mestresses de mitjan horabaixa, els obrers
primers, els femeters de les dues
i els noctàmbuls últims.
Llavors, dins la quietud de les hores fades,
podrà engospar qualque formiga despistada.
“Les veritats no se les creuen ni els escarbats”,
rovegarà mentre rosega la presa més petita,
encara enrabiat per la mort del company.

Andreu Gomila
Aquí i ara
El Gall Editor, 2007
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 10 de desembre de 2018

EFÍMER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EFÍMER


És no dir-te mai que tot sempre acaba,
que la memòria també crema en flames.
És no dir-te mai que tot és efímer,
em sap greu, però no ens queda cap refugi.
I caminem amb la por entre les ungles
i caminem amb la pell gratinada
de cops, de buits, de sang i de preguntes.
És no dir-te, tenir-te, ni evocar-te
perquè tot algun dia sempre marxa.
I correm perquè volem viure encara
i correm per evitar l’impossible
amb les mans ancorades a una terra
de submissions, de comiats i de pèrdues.
Solament la mort ens conserva en vida.

Aina Torres Rexach
Dos hiverns i un incendi 
Viena Edicions, 2014
Més sobre l'autora, ací i ací

divendres, 7 de desembre de 2018

PALPABLE I

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PALPABLE I

La torradora, el violoncel,
el vidre hostil de tots els gots
m'observen mentre els aprofito.
Cafè, formol, sofà on jec:
us mereixeríeu una oda
isosil·làbica.
Tant de bo tots prenguéssim nota
de la mesura del silenci,
del ser oportú.

Glòria Coll Domingo
Oda als objectes
Ed. Galerada, 2013
Més sobre l'autora, ací i ací


dimarts, 4 de desembre de 2018

PLANXA DE CALIU

(Imatge d'Adela Fonts prea d'ací)
PLANXA DE CALIU

Ella dibuixa un plec i repassa records,
esmena, incandescent, els descosits
d'una ombriva escala de grisos.

La infància està tenyida de negre,
tacada i somorta la pubertat
amb el ball de l'oli dels cresols
i la terra seca dels bancals,
emmidonats a l'aixovar els llençols de cotó, 
els maneguins grisos i els davantals negres
embasten el cos a l'ànima, 
fins descosir el fil que nuga
el ferro a les brases i el caliu a les mans.

Ella embolca els dies treballats
a la vora del bres i de l'aixada
al bell raig, els tres colors fonamentals,
enlluernen les seues abraçades
de cendra i de brasa,
fins estendre una bugada lluminosa,
ventada
a l'abric d'un arc iris perfecte. 


Reis Lliberós Monfort
Na Jordina - Poemes 2018
Editat per Adona't
Més sobre l'autora, ací

dissabte, 1 de desembre de 2018

FER EXPLÍCITA LA DEFORMACIÓ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
FER EXPLÍCITA LA DEFORMACIÓ

embrutar el passeig de gràcia
mostrar teixit cutani
malmès
delimitar
proclamar convèncer
lluitar per la cicatriu
mireia 
fa de tu

Mireia Vidal-Conte
Donzelles de l'any 2000
Ed. Mediterrània, 2013
Més sobre l'autora, ací

dimecres, 28 de novembre de 2018

[ÉS TEMPS D'ABSURDS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
És temps d’absurds i de tristesa.
Senyoreja un ordre d’ullals,
una metal·lúrgia perversa,
un mastegar que mai no en té prou
i tot ens ho pren i estripa.
No val cridar,
ni aclamar-se a ningú.
Descurada la memòria, vivíem confiats
i creixia arreu
la indiferència.

Carles Vicent Císcar
Exposició temporal
Ed. Bromera, 2016
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 25 de novembre de 2018

[SOMRIU EL FRED...]

(Horitzó. Imatge pròpia)
Somriu el fred de l’horitzó
amb apunts de tinta xinesa:
ocells esbossats i arbres de gasa blanca
s’escampen dins els prats de l’aigua.

No hi ha un haiku prou valent
que li sostingui la mirada.

Àngela Ribas i Lacasa
El bram dels dies
Pagès Editors, 2018
Més sobre l'autora, ací

dijous, 22 de novembre de 2018

DIAGRAMA DE VENN

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)
DIAGRAMA DE VENN

L’uniforme ocre de la timidesa
em protegeix les artèries.
Estic surant nua,
no hi ha cap pell comuna
en el meu gest dissortat.
Alerta. Un combat
sense adversari.
Sóc la doble ferotge
de la nena que se’n riu.
Peso quilos de por.
Hi ha mons endins.
Hi ha escoles que són dards.

Yolanda Esteve Giner
Zero
Viena Edicions, 2018
Més sobre l'autora, ací

diumenge, 18 de novembre de 2018

[HOY DECIDO ENUNCIARME...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
HOY decido enunciarme
desde los relatos de la tierra dura
y los inviernos de piedra y cal
que no he vivido.

Hoy decido que yo
debería ser feliz
porque mi vestido fue blanco,
porque no vi partirse
cayados contra las higueras
ni me herí las manos con las vides.

Debería estar siendo feliz
porque yo sí sé quién es don Antonio
y leí sobre la tierra de mis padres
en los cuentos de Max Aub.

Porque yo sí soy maestra
aunque no haya vivido en Francia,
aunque conserve y disimule
el miedo ancestral
de los de abajo
a no saber nunca lo suficiente.

Será porque guardo
la memoria del frío en los huesos,
el recelo del agua en el pozo,
las palabras del hambre en las manos.

Y un temblor hondo que ata
cada vez que miro a mi madre
que también se llama María
y aún recuerda a qué edad
bajó del cerro.

Bibiana Collado Cabrera
El recelo del agua
Ediciones Rialp, 2016
Més sobre l'autora, ací

dijous, 15 de novembre de 2018

LA CALA DEL TEMPS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LA CALA DEL TEMPS

Torna, com un veler al moll de la memòria,
el temps pretèrit. I si bé és cert que la vida
és un combat contra l'oblit, 
tal vegada calgui enderrocar el suburbi
del record. Me'n queda,
d'aquella nit, el salobre, 
i a tocar dels peus unes petxines,

que encara m'ensangonen.
Jordi Solà Coll
Ulls de glaç
Pagès Editors, 2017
Més sobre l'autor, ací