EMPREMTES

La poesia és probablement el més subtil mètode d’autoconeixement que l’home té. ANTONI FERRER

diumenge, 21 d’agost de 2016

POETES LLETRAEDETANS: JORDI GUEROLA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Repassava cada pocs minuts
la carta que va rebre      
i escrutava repetidament       
cada línia, cada paraula.
Estudiava atentament        
l'elecció de cada mot       
i buscava sentits ocults.
Maleïa la sintaxi, 
la polisèmia, les figures literàries...  

Amb una mà sostenia un paper.
Per la seua ment, mil paraules   
es barallaven i totes perdien.
Cada minut, la blancor del full   
derrotava l'exèrcit de vocables     
i va comprendre per fi    
el significat d'aquelles línies: 

estem sols

Jordi Guerola
Amagatalls
Ed. Germania, 2013
Més sobre l'autor, ací

dijous, 18 d’agost de 2016

POEMA AMB DATA (LXXIX): ALTAIR

(Altair. Constel·lació de l'Àguila)
Hem retornat a aquella platja on l'alba
vam retrobar junts un divuit d'agost;
també ha marxat la lluna de vacances,
però Altair, far profund, encén la nit.
Germanes de llet, dues llunes lluen
les ovalades fletxes dels mugrons,
i el triangle del cel s'obre en la fosca
—pugen escumes d'arrissats cabells—...
Sobre l'anar i venir de les onades
hi ha el vaivé de la nostra passió,
i als meus palmells, natges de sorra humida.
I l'alquímic instant que ja
                                         ens dissol,
es fon amb la mirada aguda d'Àguila

que ens va llançar l’estel... —Fa disset anys.

Miquel Pérez-Sànchez
Harmonia Mundi
Ed. Columna, 2000
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 13 d’agost de 2016

POETES LLETRAEDETANS: ENRIC SANÇ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

...d'aquí avant siga l'ordenar a vós, 
que sense beneplàcit vostre el benavenir seria errar...
                                         Mossén FENOLLAR

L'ATZAR

Faig els versos de fang  
i així te'ls faig cantar. 

Mes perdut entre els funs 
en blanc, no sóc enlloc. 
Ara més bufa el vent 
on ençà ets el meu mar. 

Al caos centre sent 
entre fulls somiar 
nostre desert en flor. 

Dos i dos en són cinc, 
quatre i un en la tardor. 
I enllà no és massa dir. 

Ara se m'ha fet fosc.

Enric Sanç
Les hores concèntriques
Ed- Germania, 2013
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 10 d’agost de 2016

D'ENÇÀ QUE ELLA PARTÍ (Tu Fu)

(Imatge pròpia)
Ah, no em porteu més flors!
Vull branques de xiprer. 
Així que el sol és post 
darrera les muntanyes, 
em poso aquell vestit 
tan blau i tan lleuger,
i m'adormo entre els joncs 
tendres, que ella estimava.

Marià Manent
Tretze poetes catalans a cura de Miquel Desclot
Ed. Laia, 1981
Més sobre l'autor, ací i ací

diumenge, 7 d’agost de 2016

EL RECORD

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Si és ta veu una brisa fugissera, 
mai no diràs el teu secret. 
Tot home viu a sa manera. 
En el seu clos s'està distret. 

Si del record ne fas ta cantilena 
el teu record ve a s'esfullar. 
No sabràs mai quina aigua el mena
i se l'emporta riu enllà. 

Sospir de llum, vida il·lusòria, 
eixint d'un món entenebrit, 
cristall perdut que en la memòria 
s'aviva i torna al pur oblit.

Josep Sebastià Pons
Tretze poetes catalans a cura de Miquel Desclot
Ed. Laia, 1981
Més sobre l'autor, ací

dijous, 4 d’agost de 2016

QUATRE COSES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
M'abelleixen quatre coses: 
—qui prou les sabrà lloar? 
El sol que bada les roses, 
l'aigua que les fa brostar, 
la rosada que les mulla 
i el vent que les esfulla 
per no veure-les secar.

Maria Antònia Salvà
Tretze poetes catalans a cura de Miquel Desclot
Ed. Laia, 1981
Més sobre l'autora, ací i ací

dilluns, 1 d’agost de 2016

LIBÈL·LULA

     
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Venies.
     El cos inseparable d'escates i ametistes de menta se m'ofegava a les golfes, guaita de fades, en un instant desolat. Verda i honrosa, amb la fina pesantor de l'infinit als llavis i el fred senyal d'un  viure inconsistent al darrera, vas pujar a la meua galàxia de focs  furients.
     Ara fas branquillons de luxúria amb els meus cabells esmorteïts. Perquè, com diries segur en acabant, somoguda per una terrible llampada de clarividència interpersonal, en ser la desfeta d'invisibles ales que em condemna, ja reprenc el camí indesxifrable, amb la fidel ferida que m'acompanya cada dia.
    I si cavalque gaseles furtives entre les flames fèrtils d'adolescents deleroses, sempre torne a tu i per la teua aroma defallesc o bé m'amague a l'ombra de la teua esquena esveltíssima o, embadalit pel rictus furtiu que estogen els guaites de les teues mareperles, m'ajorne sempre el present que parsimoniosament et retalla a la meua mida, estrictament carnosa i excessiva.

Francesc Collado
Aigüestortes
Ed. Bromera, 1991
Més sobre l'autor, ací i ací

divendres, 29 de juliol de 2016

XIFRA

(Imatge presa d'ací)
Amor, portaves al món 
set mil set-cents seixanta-cinc dies, 
en cloure's la nit 
que em vas cridar del teu racó, 
veu que s'havia compadit 
i em rebies, cos bondadós. 
Quin joc perdut, quin rodar 
fins a trencar un brancam fosc, 
set mil set-cents seixanta-cinc 
dies, abans no vaig trobar 
on te m'havies arraulit, 
amor, per créixer lluny de mi.

Gabriel Ferrater
Tretze poetes catalans a cura de Miquel Desclot
Ed. Laia, 1981
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 24 de juliol de 2016

[SI CADA COSA QUE EM DIUEN...]

(Imatge presa d'ací)
Sí, cada cosa que em diuen, 
sia escuma o jeroglífic, 
coltell o contradansa, 
me la crec, me la quedo i se'm fa pega 
al llavi de dalt, el del seny, després 
s'estova, plora i es desprèn, 
s'encomana, floreix i esdevé pansa 
al llavi de sota, el de la paciència,
i els deixo dir fins que caic rendit.


Màrius Sampere
Dins de Retrats de Susanna Rafart
AELC, 2011
Més sobre l'autor, ací

dijous, 21 de juliol de 2016

[AMANTS DE L'ÍNTIMA ESCUMA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Amants de l'íntima escuma de les hores, 
navegants de solituds i distàncies, 
escrutem a la vida designis i vertígens, 
ombres irreductibles en la plenitud del temps.
            Enmig l'espai on ens pertoca viure 
lliurem, callats, un combat amb els miratges 
i arbrem, apassionadament, antics mots 
al bell mig del desig i la temença, 
massa captius com tenim els ulls 
entre tanta desesperança,
                                             nosaltres, 
amatents cossos entre la fèrtil ferida del crepuscle, 
mentre defora cau la tristesa somorta de la tarda 
i esdevenim silenci i prometença 
contemplant el mar que, pausadament,
                                                                  ens interroga, 
amants silents d'aquesta tendra, 
dolorosa, esperada, dolça escuma de les hores.

Manel Garcia Grau
La veu assedegada
Ajuntament de Catarroja
Més sobre l'autor, ací