EMPREMTES

La poesia ajuda a millor viure, a voler-nos i saber-nos lliures. JOSEP PIERA

dimecres, 13 de novembre de 2019

[VOLDRIA SABER NEDAR...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
voldria saber nedar
en les aigües del teu cos
endinsar-me en els enfonys
trobar-hi estrelles de mar
i somriure a una medusa
capbussar-me entre les roques
trenar algues i corals
i fer-ne aletes dorsals
remuntar el delta frondós
rodolant-te per l’esquena
i ser-ne un palet de riu
repicant amb cloc somort
fins a arribar-te a la font
que raja fresca entre molses
i beure’n l’aigua tan clara
com el meu somni llunyà

Albert Mestres
Poemes intestins
Edicions 62, 2018
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 10 de novembre de 2019

ÀRTIC

(IMatge no identificada presa de la xarxa)
ÀRTIC

Els animals poc comuns són éssers poètics
i sovint aquàtics. Transparències invidents.
Qui ens podria consolar millor?
Constrets a l’àmbit insòlit de la llibertat,
respirem com ells i movem tentacles,
extremitats que no sabem diferenciar dels cabells.
Les cares lletges són un ensenyament
i l’amor se circumscriu a les coses bones
que ens van passar quan érem uns infants.

Eva Baltasar
Animals d'hivern
Edicions 62, 2016
Més sobre l'autora, ací

dijous, 7 de novembre de 2019

MIREIA

(Medea i Jàson. Waterhouse)
MIREIA

3.57 am
Sent el cop del diari contra el terra
(ni el mirarà, són coses de son pare)
i la tos de la moto que s’allunya.
No ha pensat mai que hi hagi una persona
al costat o al damunt d’aquell renou:
ella solca oceans de telemàtica.
Acaba una altra nit de ball de màscares.
Ha estat Llir entre cards, i ha seduït
un mestre jubilat i carregat
amb la dona malalta. Ha estat Yvonne
i s’ha deixat guanyar per la retòrica
humida d’un xinès emmascarat
com a rei del merengue. Ha estat Medea
i ha trobat un exèrcit de Jasons.
S’ha enfilat com el tronc d’una palmera
de castell pirotècnic, i ha esclatat
en espires daurades, que ara cauen
fetes polsim de cendra i ulls de son.


Miquel Àngel Llauger
Fourmillante. Novel·la coral en vers
Edicions 62, 2018
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 4 de novembre de 2019

SOLEDAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
SOLEDAT

Atzur tornassolat, vívid, resolt 
a fer miracles lleus a les ninetes 
mentre agafes petxines de la platja 
i penses una música lluent 
com la pell de magrana. Records, fets, 
que el temps signà només en superfície
i ara encara en perfà les perspectives,
els colors, els indicis de ruïna.
Els cossos allunyats parlen amb gestos,
tempten formes del buit en cada imatge
que sura com un signe a la memòria.
Hi ha diàlegs latents, senyes de truc,
vastos somriures fixos redoblant
els draps i el borrissol de la conxorxa.
De vegades, el lloc sols és un dir:
la soledat té membres que l'habiten.
Cal fe i calfor pouant els subterfugis.
Jo de dol i parlant amb els fantasmes.

Ivan Brull
Escala de grisos
Adia Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

divendres, 1 de novembre de 2019

FEM COMPTES

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)
FEM COMPTES

La poesia m’ho deu tot:
El coneixement ocult dels somnis,
una altra riba de la neu de cristalls,
quatre pètals roig-i-negre de la rosa marcida,
aquell sobtat trencament de genolls.
Jo soc la seua única història.
No té cap altre visitador boig.

Pere Bessó
Els costums bàrbars
EdictOràlia Llibres i Publicacions, 2019
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 30 d’octubre de 2019

LA DEFLAGRACIÓ

(Luis Egidio Meléndez. Natura morta amb salmó, llimona i recipients, 1772. Museu Nacional del Prado)
La deflagració

Aquí noto el gallet de fullaraca, a l’esquena,
una bala rebotada, una cremor forta de ferida neta,
un orifici d’entrada i un de sortida i, en l’interval,
una sala hipòstila que recull una altra aigua, a punt
per al bany de la musa. Així m’assec a la cadira
de fals travertí, a esperar com omplir amb paraules
d’emplastre els nius deserts, com retenir amb petites
preses cada glopada que s’esgarria a l’hort.
Hi haurà alguna manera de fer una nova boïga
per sortir a respirar, una mica d’aire, una mica de llum,
uns pocs centímetres per uns quants mil·límetres.
Oblidarem l’ofec, traient-lo de sota la molsa, vomitant-lo
una i una altra vegada, fins a aconseguir una obra serena,
un paper escrit que no hàgim de llençar als escombralls.

Un paper per deixar a la taula del despatx, al costat de
es meves coses, abans d’absentar-me del quadre.

Ara és ja un bodegó.

Ramon Cardona
Tocat i enfonsat
Edicions Proa, 2019
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 26 d’octubre de 2019

MOSQUIT-TIGRE

(CDC Wikimedia)
MOSQUIT-TIGRE

És tan vanitós
com nosaltres,
les teves víctimes.

Desfàs
paradisos febles;
malmets moments
potser màgics.

Si et matem de set;
mors;
si et fumiguem,
desapareixes.

Ets un amistançat
de l’estiu,
i no sabem
qui és la teva família.

T’esperem, et temem,
no et volem,
i tu, per feblesa,
vens, t’obstines.

Marta Pessarrodona
Animals i plantes
Editorial Meteora, 2010
Més sobre l'autora, ací i ací

dimecres, 23 d’octubre de 2019

[L'AMOR PERFECTE...]

(Imatge pròpia)
L'amor perfecte que tiba el cant del cos
l'embriaguesa dels cossos 
com l’instant etern de la consumació
com el vent del desert la vastitud
com la bellesa del crepuscle al dematí
com l’esperança de la mort
com la paraula subtil i fugissera
com la destral del temps indefugible.

Mai no són les ferides inútils.

Enric Sanç
Vides de vidre
Onada Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 20 d’octubre de 2019

INVOCACIÓ

(Imatge no idenificada presa de la xarxa)
INVOCACIÓ

A tu t’invoco, petit germà meu sobre el teu llit de mort. Tirat a sobre, allí deixat, embolicat en draps i més draps i petits vestits de nounat i plorant sempre. Tan petit. Tan allargassat i petit. Ros com el sol, absurd com les coses que es mouen entre dues fronteres i fan dubtar de tota realitat. Fràgil com el gel que cobreix el llac i no pot suportar ni el pes de l’au migratòria pocs segons. Blanc i trist, com si algú hagués deixat dins seu una llarga condemna. Tímid i poruc animal humà que vas néixer amb l’alè de la mort a templa i templa, fins que te’n vam poder arrencar, a tu t’invoco!
Clínica del Perpetuo Socorro, Lleida.

Dolors Miquel
Ictiosaure
Edicions 62, 2019
Més sobre l'autora, ací

dijous, 17 d’octubre de 2019

REBUTJAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

REBUTJAR

Una muntanya
no rebutja la poesia;
ni tampoc els núvols,
l’aigua o les estreles.
És sempre la gent
qui la rebutja,
per por,
per odi
i amb xerrameca.

Shuntaro Tanikawa
Més sobre l'autor, ací