EMPREMTES

La poesia és essencialment un misteri. SALVADOR JÀFER

dissabte, 20 de juliol de 2019

[ENCARA SI LES CONTINC,...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Encara si les continc,
no poden retenir
les meues mànigues: joies blanques,
llàgrimes d'uns ulls
que no veuen a qui estimen.
Abe no Kikoyuki (poeta japonés, s. X)

Pobres llàgrimes aquestes
que poden formar joies
a les mànigues. Les meues,
en brollar, són torrents
que res contindrien.

  Resposta d’Ono no Komachi (poetessa japonesa s. X)

dimecres, 17 de juliol de 2019

[CANTO AMB TU UN MATÍ...]

(Imatge de LUNAMARINA treta d'ací)

Canto amb tu un matí
d’illa mediterrània,
quan els escenaris barrocs
ens signifiquen en una frase bella.
I et tinc ja per sempre,
amor secret que el temps ignorava:
                                              cames que acarono,
                                              veu que esdevé el cant
                                              on aprenc a recordar
                                              l’oblit de la joventut.

Vicenç Llorca
Cos de poderosa llum
Editorial Meteora, 2019
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 14 de juliol de 2019

HE VIST UN UNICORN

(La dama i l'unicorn. Tapís flamenc del s. XV)
HE VIST UN UNICORN

He vist un unicorn; duia, a la gropa,
una fada d’ulls blaus i pell de seda,
i un vestit tot de neu, i una corona
i una toia de vesc florit de perles.
Els llavis de la nit, esplendorosa,
li besaven les galtes, i una estesa
de pètals i de llunes i d’aloges
li traçaven camí per l’ombra verge.
T’he vist a tu, també; i en la penombra,
un esclat de miralls i de trompetes
m’ha dit que t’acostaves; i la Lloba
s’ha calçat els ullals de la impotència.
La nit vestia d’or les hores fondes
quan he aclucat els ulls. Tens la pell tèbia.

Josep Fàbrega
Postres de poeta
Ed. Bromera, 2019
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 10 de juliol de 2019

LES BARRAQUES

(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi)
LES BARRAQUES

Ara recordes
vora mar les barraques,
els corrals, l’ombra
amable de la parra,
el soroll de la grava
quan arribava
algú. La vida encara
sense cap límit,
estranyament feliços.
Per això va sobtar-vos
que en aquell salze
decidira penjar-se
el fill marica
(era així com li dèieu
en eixir de l’escola)
de Doloretes.
Faltaven quatre dies
perquè la mare
li donara la bici.
Ja tenia l’ametlla
encomanada
i cocacoles, fantes,
cacaus, tramussos
i cinc pots de Nocilla.
Li vas veure les cames
només, immòbils,
abans que tot s’omplira
d’ai, mare meua
i buscaren els homes
pels camins i les sendes.
Ara volies
recordar les barraques,
estius d’arena
i com us acaçàveu
tot el dia pel terme.
T’és impossible
no pensar en aquelles
cames immòbils,
tu que només volies
recordar les barraques.

Iban L. Llop
Seps i paisatges
Ed. Bromera, 2019
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 6 de juliol de 2019

INTERPRETAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
INTERPRETAR

El vent que mou les fulles
no neix en el desig
de bressolar-les
ni de combatre-les una a una.

I no sabem si la fulla
ansieja per la manyaga
o el desfici és més aviat
per desfer-se de l’arrel
que la subjecta a la vida.

Sònia Moya
Silur
Ed. Meteora, 2019
Més sobre l'autora, ací

dimecres, 3 de juliol de 2019

IMMIGRANT

(Imatge que acompanya el poema al mur d'Instagram de l'autora)
IMMIGRANT

Jo també soc
immigrant
cada vegada
que mudo
i em descobreixo
un nou replec,
sempre
que em miro
i no em sé.
Migrant de mi
esdevinc
immigrant 
del meu jo.


Bel Granya
Poema del mes (juny) del PEN Català
Més sobre l'autora, ací i ací

diumenge, 30 de juny de 2019

MIRAR

(Mark Rothko, Saffron, 1957)

MIRAR

Mirar, mirar només.
Mirar i contenir l'alé,
deixar-se endur pel magma de colors.
Mirar i contemplar.
La porta sense clau.
Mirar la intimitat del crit de joia.
Obrir la solitud de la tristesa.
Tornar a casa de l'amic.

Mirar i unir la mà amb la mà.
                                              Tocar
aquesta terra amb els llavis,
                                             amb les dents.
Cantar la llum, acaronar els pètals
del darrer raig de sol.

Reverberen els sons en la quietud
i els colors que ressonen contra el temps.


Jaume Pérez-Montaner
Paisatges per a Mark Rothko
(dins de Defensa d'una forma. Poesia completa 1976-2018)
Institució Alfons el Magnànim, 2018
Més sobre l'autor, ací

dijous, 27 de juny de 2019

MATÈRIA FOSCA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
MATÈRIA FOSCA

Semblava que fos a l’abast, la matèria,
que protons, neutrons i electrons tanquessin el món,
sòlidament, definitivament,
immersos en un bany de fotons i de neutrins.

Però vam anar sabent com giren les galàxies:
tan ràpidament que haurien d’esqueixar-se,
de trencar-se a bocins i dispersar-se en la fosca,
en lloc de seguir la seva dansa amb harmonia.
Què les reté? Què fa que no s’esberlin?


[Fragment]

David Jou
Les escriptures de l'univers
Viena Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 24 de juny de 2019

POÈTICA AMB FIGURA AL FONS

(Fotomuntatge popi)
Poètica amb figura al fons

Com qui jutja acabat el temps viscut
—però no finit— o deixa en suspens
l’incert projecte secret del seu ésser,
encara en cada vers escric la vida.
Com allunyat, com dins un món fal·laç,
i tanmateix, altiu, romandre-hi viu,
i tanmateix, enterc, que un vers grinyoli
sempre, mai no cabent en cap poema,
i, solament empès pel rar ofici
de dir el cru saber d’una mirada,
saber rimar encara escriure amb viure,
poesia callada, estreta mida
verídica del crit —oh inversemblança
de tota sang dins el cor de l’exili
del ver—, alquímic jo, parpella d’ala,
quimèrics vols d’ocells, el somni pur:
com l’aspre so dins arpes sense cordes
—duresa al verb d’un Amor de tungstè—,
ja etern tot temps, el silenci de Déu
que cancel·la el discurs on ets sumat.

Albert Gavaldà
Poemes d'Abissínia
Pagès Editors, 2019
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 22 de juny de 2019

PREMI BETÚLIA DE POESIA



El dia 20 vaig rebre el 19é premi Betúlia de poesia, memorial Carme Guasch de BADALONA amb el poemari "El bosc de bambú". El jurat format per Jordi Subirana, com a president; Enric Viladot en nom de Viena Editorial; Paco Fanés, poeta; Jordi Pujol, poeta; Yolanda Esteve, poeta i Àngels Gregori, poeta va destacar "la coherència estructural i formal de l’obra guanyadora, que ofereix una interpretació del món des de la filosofia i la poesia oriental tradicional incorporant elements històrics ben documentats i dirigits al tractament de temes universals com l'avarícia, la corrupció, la sexualitat o el buit existencial. L’obra fa ús d’una àmplia gamma de recursos formals".