EMPREMTES

Els poetes són homes que han conservat els seus ulls d'infants. LEÓN DAUDÉT

dimecres, 15 d’agost de 2018

ADENTRO

(Imatge d'Antton Alberdi, presa d'ací)
las rasgaduras abren
plegarias

ese hilillo de voz
murciélago espantado

insistir
extenuarse adentro

la súplica

el instinto
de soportar contrarios

resolver si los ecos
envolverán el pánico


Lola Andrés
Travesía
Ediciones Contrabando, 2018
Més sobre l'autora, ací

diumenge, 12 d’agost de 2018

INFORTUNI

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)
INFORTUNI

Una pàgina que ja era blanca
Enregistra el darrer allau.
A sobre resten les petjades
Dels grups de rescat:
No han aconseguit de trobar
El poema.


Manuel Bellver
Revista Diàfora n. 6
Editada pel Grup Poètic Argila de l'Aire, 1998
Més sobre l'autor, ací

dijous, 9 d’agost de 2018

SOM FETS D'HOMES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Som fets d'homes,
de les besades i dels plors dels difunts,
d'aquells que miraren aquestes muntanyes
i sentiren que esdevenien misteriosament seues.
Som fets de terra erma i esquerpa,
de suor pobra i de renecs contra la borrascada,
de collites mortes, de misèria antiga.
I hem aprés a arrosar tristeses sobre orcs
i a mallar sargassos per mars embravits.
És cruel el plany del temps entre les roques,
és freda la mirada anciana de la terra.


Silvestre Vilaplana
en Entre mots i versos
Universitat d'Alacant, 2016
Més sobre l'autor, acíací

dimarts, 7 d’agost de 2018

PENSAMENTS PINTATS (XXXIII)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Mai escriurà pensaments profunds aquell que sempre es mou per la superfície del paper.



diumenge, 5 d’agost de 2018

[NIT]

(Imatge pròpia)
A l'amic Manolo Bellver,
un record de Tres fan centena

nit
té por la nit
la nit ha fet
                espurnes
de la lentitud de
                          l'espai
no és fosc
però sí és tèrbol
metall d'aurores
sense residus vivents
ni mor ni fa pigues

l'animal es cansa
de tant mirar
les hores perdudes
veniu veniu
la casa encantada
              us acull

Miquel de Renzi
Revista Diàfora n. 11
editada pel Grup Poètic Argila de l'Aire, 2002
Més sobre l'autor, ací

dijous, 2 d’agost de 2018

TESTIMONI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
TESTIMONI

L’embranzida de l’alba,
fràgils vestigis, l’aire.
Traspassar el blau subtil
de la vida més alta.

Tracen, mans del record,
sonors camins fondals
per on, reverdit, creixes
amb llum de melodies.

Com un gest de retorn,
el sol estén un llenç
sobre la pell del món.
Reneixen perfils, formes.

Dempeus, encès d’anhels,
perdura encara el faig
com sopluig del passat
a l’ombra de ponent.

Quan s’adorm la ciutat,
al ràfec de la nit,
tornen d’un altre temps
aigües sense neguit.

Sota el pont vell de Lleida,
un cel banyat d’estiu.
Damunt el còdol nu,
líquens de l’esperança.

Francesc Culleré
Màrius Torres, més enllà del demà
Ed. Meteora, 2016
Més sobre l'autor, ací i ací

dilluns, 30 de juliol de 2018

DE LA TERRA EMBOIRADA

(Imatge pròpia)
No pas la bellesa de la boira
que t’encimbella com un déu
per damunt del món que tapa,
la boira que rellenta cants gregorians
vora monestirs de severes sandàlies,
sinó la bellesa de la boira
que confon homes i oliveres,
la que trabuca, torba i rumia
amb el gebre humit del dubte,


la que a les nits fredes de cor calent,
de les petites passions
i les modestes angúnies,
en fa un sol tel que amara d’incertesa.
Josep M. Sala-Valldaura
Coordenades
Adia Edicions, 2018
Més sobre la'utor, acíací

divendres, 27 de juliol de 2018

POEMA AMB DATA (CV): [NUNCA FUE LA PALABRA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Não há regresso: tudo és laberinto
Eugénio de Andrade

Nunca fue la palabra
ni bálsamo, ni cura
para la sensación de desamparo:
lo fue, no obstante, descubrir de pronto
cuánta ignorada cicatriz se esconde
entre los pliegues del acontecer.
Semanas, meses, años
vistos ahora bajo nueva luz
ya sin excusas ni misericordia,
un cúmulo de tiempos y de territorios
que siempre creí fáciles de conquistar.
                                          ¿Mes escuchas?
Veo cuerpos y rostros que a nada remiten.
Aunque aparenten coincidir con alguien,
tú o yo, son simples fantasmagorías.
Fuimos quizá tan sólo caminantes,
merodeando en círculo.
                                            Y hoy, lunes,
veintisiete de julio, sobre el espigón,
                                                  Sembrado
de matojos, arena y humedad, el musgo
sirve de alfombra a las gaviotas.
Vienen y van, se alejan y de nuevo
vuelven a mi (¿persiguen
viejos fantasmas del pasado?). No,
No hay palabra que impida
que todo muera. Como muere el sol.

Jenaro Talens
El sueño de Einstein
Ed. Salto de Página S.L., 2015
Més sobe l'autor, ací i ací

dimarts, 24 de juliol de 2018

[EL COR TÉ LES ARRELS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El cor té les arrels clavades a la terra de les petjades. El dia sempre es lleva amb curiositat d'observar..., contempla el soroll brut de motor que fa una moto, i tot seguit es concentra minuciosament en el batec continuat de les hores que marca el rellotge a la paret. Tot ho mira amb els seus ulls inquiets, plens d'impaciència. Talment és com si tot li arribés de nou..., com si tot això del dia, el soroll brut i les hores fos una descoberta científica històrica. El cor, que té les arrels clavades a la terra de les petjades, això ja ho sap i mai s'ha preocupat d'aquestes foteses. Perquè el cor treballa vint-i-quatre hores seguides, mai descansa, però no es queixa, treu la cara i creix per dins i mou els fils entortolligats de les artèries..., sovint mou els fils d'un laberint anomenat vida.

Marc Freixas
Damunt les passes
El Petit Editor, 2017
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 22 de juliol de 2018

[SI SER O NO SER ES...]

(El jardí de les delícies, detall. Hieronymus Bosch)
Si ser o no ser és la qüestió, com serà la resta. Perquè ja et pots negar que et facin entrevistes, que en col·lecciones les preguntes com un faq de Crist als seus deixebles. Com qui tramita factures ben a tocar de la grapadora, saps que la consciència és una aberració fruit d’una natura cega, i just l’arbre de la ciència o de la temptació no apareix en cap botànica, que ni pomera era –enlloc no ho diu– ni el domini de la fe comporta cap extracció de sang en ressaca dels dilluns. L’extensió dels camps de text és il·limitada, i si busques murs al jardí ves-hi amb el sarró carregat i records al guarda de seguretat si te’l trobes. I que t’expliqui com el van posar la parella aquella que no s’esperava a ser expulsada, que el paradís, segons no n’informa cap dels sinòptics, el duien certament entre les cames.

Albert Garcia Elena
Tòtem ordre
Ed. Bromera, 2017
Més sobre l'autor, ací