EMPREMTES

A poesia adora andar descalça nas areias do verão. EUGÉNIO DE ANDRADE

diumenge, 21 de juliol del 2024

PAÍS D'AIGUA

 


(Imatge pròpia)


PAÍS D'AIGUA

Els dies són una clepsidra amb foscos naufragis.
La fragor d'una llarga nit a la Serra de les Agulles 
confrontadaa

amb la desídia.

L'illa ha suportat la devastació, les flames i l'exili dels déus.

Els camins són d'aigua i sense tornada.
Ibn Khafadja no estimà els ulls negres del desig.
El vertigen de nodrir-se contra la imaginació.
Hi ha el mot bellesa amb tot l'ímpetu de galerna.
La mar no té nom.
El vers ens penetra com espina saquera.
Va ser Heràclit qui somiava franquejar sense barca l'altra riba.

Josep Ballester

La mar

Poesia 3 i 4, 1997

Més sobre l’autor, ací

dijous, 18 de juliol del 2024

SAVINA A PUNTA GROSSA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SAVINA A PUNTA GROSSA


Aquesta divina aspror
de la branca de savina
el fons del cor m'endevina
amb ganivetes d'amor
i sagetes de cançó;
que l'estimat és així,
que té les mans de setí
i quan cerca l'abraçada
hi deixa l'escarrinxada
regust de fonoll marí.

 

Cèlia Viñas

Més sobre l’autora, ací 

dilluns, 15 de juliol del 2024

PLACES DE MANS


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PLACES DE MANS


L'eternitat conté places de mans.

Així la tinc quan veig ardents les teves.

M'ho deia el vent: -Vindran segles de mans.

Duran arreu la mar que somniares!


I ja ho tinc tot: la sal, la costa, el port;

l'aigua d'on visc i em moc a la deriva.

Amor, tu fas del món la catedral

de la bondat, secrets de llums que viuen.


I sóc passeig obert a la ciutat

que has inventat perquè els amants es trobin.

Quan, fàcilment, s'aixequen els desigs

i, sense esforç, els cors es reconeixen.


Vicenç Llorca

Places de mans

Poesia 3 i 4, 1989

Més sobre l'autor, ací i ací

divendres, 12 de juliol del 2024

TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT

 

Tinc un desfici, ai, inclement,

pel cavaller que m'ha servit.

Massa l'he amat, m'ha malferit,

vull que tothom en tingui esment.

Ara veig que sóc traïda

car no li he dat el meu amor.

Per ell jo visc en plany i enyor

en llit o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avarament

entre mos braços nu una nit.

Feliç seria en el meu llit

si jo li fos coixí plaent.

Més que Blancaflor, ferida

per Floris, cerco el seu favor,

car jo li ofreno cor i amor,

el seny, els ulls i la vida.

Oh bell amic ple de dolçors!

Quan us trindré vora el meu cor?

Si amb vós jagués, quin bell deport!

Quin bes, el meu, més amorós!

Sapigueu que goig hauria

si us tingués en lloc del marit

sols que em juréssiu, penedit,

de fer ço que jo voldria.


La comtessa de Dia

(S. XII-XIII)

Més sobre l'autora, ací

dimarts, 9 de juliol del 2024

PRINCIPI DE PETER

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Principi de Peter

Barcelona

Després de Peter ja no pots mossegar

ni closques d’ametlló ni, gairebé, una poma.

 

Després de Peter, quan reprens el trajecte

que et du a les oficines sols queda cansament

i quan hi entres, només veus taules exhaustes,

carcasses ennegrides de vells ordinadors,

plantes de plàstic i, potser, aquells objectes

inútils i grotescos que algú et va regalar

qui sap si per Cap d’Any o abans de les vacances.

 

Després de Peter, per més que t’hi escarrassis

ja saps del cert que sols queda l’espera

del moment en què et diran que ja no cals

i que has esdevingut ferralla del sistema

com l’antic engranatge del control horari

que ara han canviat per un circuit imprès.

 

Després de Peter saps que el teu ofici

és no fer nosa fins que siguis invisible

com l’arxivador de cartó botit de paperassa

que segella per sempre el lacre de la pols.

 

Després de Peter també saps que escriure

 ja no pot ser un somni de plenitud,

només un entreteniment tan meritori

com els quaderns de mots encreuats

o les receptes per fer coca ràpida.

 

Després de Peter no vols llet als cafès

(aquells cafès burocràtics: fem un cafè, parlem-ne)

perquè et fa coragre i, tanmateix, enyores

engolir a pleret el primigeni calostre

que antany et va fer créixer i et va enrobustir.

 

Després de Peter, només hi ha una llet

que et pot refer les dents: la llet de lloba.

 

Anton Ferret Baig

Turisme interior

Pagès Editors, 2024

Més sobre l’autor, ací

dissabte, 6 de juliol del 2024

[PEUT-ÊTRE QU'IL FAIT... / POTSER ALLÀ FA...]

 



(Imatge no identificada presa de la xarxa)


peut-être qu'il fait chaud là-bas,

dans tes draps

ici les mains froides de la nuit

écrivent peu à peu ton absence

et dessinent ton sourire sur le temps qui s'évade

bientôt je vais quitter la nuit

pour rejoindre l'aurore, toi,

l'ange acide

qui ne cesse de grandir dans mon cœur

je n'aurai ni mots

ni sourire,

j'aurai le verbe en berne

mais je demeurerai dans le silence de l'amour

pour contempler tes rondeurs

en attendant que la vie me dépossède de mon cœur

j'irai par les forêts où la lune séjourne dans les mains des dieux

et toi, tu seras l'étincelle qui éclaire le chemin

 

---


potser allà fa calor,

als teus llençols

aquí les mans fredes de la nit

escriuen a poc a poc la teva absència

i dibuixen el teu somriure en el temps que s'escapa

aviat deixaré la nit

per a retrobar l'alba, tu,

l'àngel àcid

que segueix creixent al meu cor

no tindré paraules

ni somriure,

tindré el verb a mitja asta

però restaré en el silenci de l'amor

per a contemplar el teu cos

esperant que la vida em desposseís del meu cor

recorreré els boscos on la lluna roman en mans dels déus

i seràs l'espurna que il·lumina el camí


Mpesse Géraldin

(del seu mur de Facebook, 18-12-2023)

Més sobre l'autor, ací


[Traducció meua del francés al català]

dimecres, 3 de juliol del 2024

PREFERÈNCIES

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PREFERÈNCIES

 

Sistema d’afectes,

més aviat curiositat primigènia,

cambra de meravelles

que esdevé recull

de consciències.

 

Esguard que arreplega

un bestiari essencial,

selecció fragmentària

truncada entre dues fosques

d’efervescència tisorada.


Toni Veny

La distància que ens argolla

Neopàtria Edicions, 2024

Més sobre l'autor, acíací


diumenge, 30 de juny del 2024

GESTOS

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

GESTOS

 

Tota nit és una temptació d’impudor.

Valentí Puig

 

¿Amor epilogal,

fet a repèl moixí? ¿Són gestos de replec

o gestos d’arreplec,

els que ho estamenegen tot

dins l’hivernero cald?

 

Atio l’alimara en nom del pare

i de la filla,

més omnicomprensiva

(pels filtres a posteriori),

amb els xoclins d’anar per casa.

 

Pits emproats vers l’Ada,

cul empopat vers jo,

on cada al·lusió fa de mamapara

entre el fisting i l’afalac.


Josep Domènech Ponsatí

El càcol

Edicions, 62, 2015

Més sobre l'autor, ací

dijous, 27 de juny del 2024

RECANÇA


 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

RECANÇA

 

És pau només de pols la que es deposa

sobre el que ens fou amat i ens fou plangut.

Josep Carner

 

UN ESMORZAR A PARÍS

 

Et veia els ulls coberts

d’un gris intens, perduda

en la por d’un demà;

lleument el vent movia

els teus cabells, les fulles...

I dels arbres en queien

les més velles i grogues.

Mig adormida encara,

baixant per l’avinguda,

vas somriure al mateix

moment que jo et mirava.

Quan a La Chope vam prendre

un café crème, clients

habituals ja feien

el vermut del migdia.


Salvador Oliva

Poesies reunides

Edicions 62, 2022

Més sobre l'autor, acíací

dilluns, 24 de juny del 2024

[AQUESTA LLUM...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Già nella notte densa

 

Aquesta llum

que lentament transita

pel cel tibant d’abril

—un declinar esperat,

sense triomf—

et deixa un rastre breu,

de bava, a les parets del cor.

Tants dies sense tu,

en la nit densa

de cartes no llegides.

Un buit. L’espera

als caires vius de l’aigua.


Josep Maria Fulquet

Natura d'infinit

Edicions 62, 2016

Més sobre l'autor, ací