EMPREMTES

La poesia és essencialment un misteri. SALVADOR JÀFER

divendres, 13 de setembre de 2019

XIPRERS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
XIPRERS

Aquells que guien el perdut,
que acullen les penes solitàries.
Són els reis dels camins,
el bressol dels pelegrins.

De branques altes i fortes.
De fosques fulles perennes.
Sols el cel els resguarda.

Impregnen temor als que els miren.
Tan sols els ocells hi nien.

Seguiré, agosaradament, el camí marcat.

Bàrbara Torres
Dins El vers als llavis: homenatge a Carles Salvador
Ed. Enkuadres, 2019
Més sobre l'autora, ací

dimarts, 10 de setembre de 2019

UN LLEÓ SEMBLA UN LLEÓ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

UN LLEÓ SEMBLA UN LLEÓ

Un lleó sembla un lleó.
Una aranya sembla una aranya.
Però des del darrere dels ulls d’un home et pot estar mirant qualsevol.
M’han dit paraules 
que se m’han cargolat al coll i m’han serpentejat entre els cabells.
Sovint he semblat més feliç que no era.
Els somriures atrauen el verí de les serps.

Teresa Colom
On tot és vidre
Pagès Editors, 2009
Més sobre l'autora, ací


[Ací es pot veure a l'autora recitant el poema en català i en castellà]

dissabte, 7 de setembre de 2019

LAH459 – HAIKUS D’ACOMIADAMENT

(Imatge pròpia)
LAH459 – HAIKUS D’ACOMIADAMENT

Romanem junts.
Però tu al llit inhòspit
de l’hospital

Al jardí, els gats
continuen jugant.
I tu, ací.

La boca seca,
L’expressió transmutada
i els cors trencats.

La boca seca.
Paraules amagades
al si del cos.

Entretallada
la respiració.
La lluna enfora.

Alces la mà.
Un estol de gavines
se’n va amb tu.

I gota a gota
s’esvaneixen els besos
de la infància.

Amb ulls tancats
em mires. Veus els meus
acomiadant-se.

Jesús Giron Araque
Inèdit

dimecres, 4 de setembre de 2019

[CADA POC...]



(Imatge pròpia)
cada poc       de cada cosa        arrossegat pel vent                                                 
                                                contra el capvespre


tot s’aplega                           

                                     
                                en desdir-se                             


                                                               
                                                als límits             

                                  

                                               de la llum

Manuel Bellver
Claror dels marges
Onada Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 1 de setembre de 2019

[NO ÉS PECAT...]

(Imatge pròpia)

No és pecat
que siga un llaurador
que estima la terra
i tinga por dels intrusos elegants:
els caçadors furiosos
que busquen aprofitar-se.

No és pecat
que crega que la palmera és un llibre
i que la llisca a la meua manera.
Que l'abella és una sura de l'Alcorà
i la interprete tal com pense.


El pecat és
que pense que aquest caçador
és l'amo de la collita.

I el pecat és
caminar darrere d'ell portant al coll el seu botí
que dona la meua sang,
com el ramat d'ovelles.

Tarek Eltayeb
No és pecat, 2010
Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció meua feta a partir de la traducció en castellà d'autor desconegut que hi ha a la pàgina web del Festival Internacional de Medellín]

dimecres, 28 d’agost de 2019

LA MARCIA DELL’OMBRA / LA MARXA DE L’OMBRA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA MARCIA DELL’OMBRA

Stanno cadendo corde dal cielo
e gelide catene ti danzano attorno
E’ un mondo di nodi da sciogliere al buio
tra un lampo e l’altro di fosforo e grida
E’ un groviglio di corde che rifiutano forbici
E un pettine che s’incastra
dentro chiome che non pensano

E’ ombra    ombra
E’ un battito di ciglia ancora

Mi guardo attorno e vedo muri
persino il mio specchio è diventato un muro
sui tuoi seni è cresciuta una pelle di muro
il mio cuore, i miei sensi reincarnati in muri
E continuano a piovere preghiere e bestemmie
che evaporano appena toccan la sabbia
e continuano a strisciare in un silenzio velenoso
avverbi, aggettivi,  parole senza suono

E ombra    ombra
e un battito di ciglia ancora

Del sole vedo solo il suo riflesso
nelle pozze iridescenti di acqua piovana,
della luna indovino la presenza nel buio
dal lontano abbaiare dei cani legati
La mia pace non è la mancanza di guerra
La mia pace è l’assenza del concetto di guerra

Non ombra      ombra
ma un battito di ciglia ancora

---

LA MARXA DE L’OMBRA


Estan caient cordes del cel
i cadenes gelades ballen al teu voltant
És un món de nusos que es dissoldren a les fosques
entre un llamp i altre de fòsfor i crits
És un embolic de cordes que rebutgen les tisores
I una pinta que s’enreda
dins de cabelleres que no pensen

És ombra ombra
I un altre parpelleig

Mire al meu voltant i veig murs
fins i tot el meu espill s’ha convertit en un mur
una pell de paret ha crescut als teus pits
el meu cor, i els meus sentits reencarnats en murs
I les oracions i les blasfèmies continuen plovent
que s’evaporen tan bon punt toquen l’arena
i continuen arrossegant en un silenci verinós
adverbis, adjectius, paraules sense so

I ombra     ombra
i un altre parpelleig

Del sol només veig el seu reflex
als pous d’aigua de pluja iridiscents,
de la lluna endevine la presència en les fosques
del lladruc llunyà dels gossos lligats
La meua pau no és la falta de guerra
La meua pau és l’absència del concepte de guerra

No ombra     ombra
Sinó un altre parpelleig

Claudio Pozzani
La marcia dell'ombra
CVTProduzioni, 2010
Més sobre l'autor ací i ací

[Traducció feta per mi (com he pogut)]

diumenge, 25 d’agost de 2019

PRÈCLUM


(Carles Hac Mor)
Prèclum*

Si la mort l’ésser arrabassa,
roman la pensa, vida dels seus escrits,
l’aura batega, ell generós preval
en el record de tots els influïts.

Semideu que mort ultrapassa,
el seny subvertit,
deessa raó ha transgredit,
en una aposta existencial.

Intel·ligent és l’home amb un no decidit.
Pregona riallada, d’ampit universal,
d’un mestre del contrasentit.
Carles Hac Mor en estança i esperit.

Ester Xargay
Desintegrar-se
Editorial Meteora, 2019
Més sobre l'autora, ací

* «Un prèclum consisteix a redactar un text que és un plagi d’un original encara no escrit.» Carles Hac Mor, Escriptures alçurades.

dimecres, 21 d’agost de 2019

T'HAS TORNAT SELECTIU

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

T'HAS TORNAT SELECTIU

Et van dir: «Per aprendre’n,
copia a tort i a dret».
Llegies amb deler
fins els papers de terra.
Ara, amb el pas del temps,
t’has tornat selectiu.
No ho copies ja tot:
et plagies a tu.


Andreu González Castro 
Epigrames de Telobis
Editorial Meteora, 2017
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 18 d’agost de 2019

ÉS TERRIBLE RECONÈIXER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ÉS TERRIBLE RECONÈIXER

És terrible reconèixer morts
després d’una allau o d’un combat.
Però encara és més terrible reconèixer-los
quan són vius i caminen
o a les set del vespre van carrer amunt.
Quan l’oblit deixa de ser
i el record no ve a substituir-lo.

Perquè l’eternitat s’engalana només d’eternitat,
aigua morta dins de l’aigua
i s’alça també des de l’aigua,
els núvols només van entre núvols.
No pas així els homes:
es veuen obligats a anar entre ferro
i entre pedra
i entre allò que no els estima.

Jo tenia un oncle amb ferro
de la primera guerra mundial
per tot el cos, i el va dur
fins després de la segona.
I en morir van tornar a separar-se:
del ferro van fer-ne noves bombes
i del meu oncle oncles nous,
un nou oblit.

Iehuda Amikhai
Poemes de cos i d'ànima
Adesiara Editorial, 2018
Més sobre l'autor, ací

[Traducció de Manuel Forcano]

dimecres, 14 d’agost de 2019

VULNERABILITATS

(Conservatori Municipal de Música de Barcelona)

Vulnerabilitats

Hi ha jornades despullades de la follia de la tempesta. I en la seua plàcida nuesa trobes camins complaguts de trànsit. No saps si durarà gaire. Però les hores es defineixen amb aquella condició de serenor que amera cada gest i pensada. He comptabilitzat, per exemple, les vegades que m’has dit: t’estimo. La vulnerabilitat t’espanta. Lleva la cuirassa que has portat, tant de temps, per guarir-te de la pluja. Vols mantenir-te estàlvia a les desfetes. Vols impossibilitar l’estratègia que la vida ens organitza, en ocasions, quan s’embosquen les desavinences sobre allò que atresoràvem. T’has vist, de sobte, com un gran edifici de finestrals oberts. Envaïda de llum i ocells. En allò que no has pogut ensinistrar, guarde jo la vida que m’agradaria dur posada.

Josep Manel Vidal
L'endemà de totes les fosques. Poemes par a Cloe
Pegès Editors, 2018
Més sobre l'autor, ací