EMPREMTES

La poesía es el punto de intersección entre el poder divino y la libertad humana. OCTAVIO PAZ

dimarts, 30 de juny de 2015

[L'AMOR ÉS UN COSTUM...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
L'amor és un costum ben educat      
com rentar-se les dents cada matí 
que necessari ens han, i ens hem, creat 
i venç la solitud en pronunciar-se. 

D'això, però, que un cert públic correcte 
entén en dir amor 
n'és fàcil despullar-se i n'és higiènic 
si hom té a l'abast l'estoig 
d'un record sense fons, de maquillatges, 
i l'esguard ben atent 
davant una finestra qualsevol. 

Viure ofert a la vida 
no pas nugat a un arbre com vençut.

Josep Piera
  Crits baden la tarda melodiosa
Septimomiau, 1979
Més sobre l'autor, ací i ací

divendres, 26 de juny de 2015

OBJECTES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Amb els capcirons dels dits
acaricie els objectes de la prestatgeria
d’igual manera que l’ombra dels gats
acaricia les teules del camí de l’oblit
i els revolts de la memòria amagada.

Els objectes són ignorants, però.
No tenen consciència del temps ni de l’amor.
No són capaços de recordar.
Ignoren la seua pròpia existència.
Però l’elasticitat sagnant dels records
creix a dintre d’ells
alletant una carcanada de vida.

A poc a poc els records s’esmollen com el pa sec
en engrunes de llum plenes de goig que m’envaeixen.
Aquests objectes no ho saben
però tots han estat habitats per mi.
                                         Encara els habite.

Jesús Giron Araque
del meu Llibre de contemplació
Ed. Germania, 2013

dimarts, 23 de juny de 2015

ESTIU

(Imatge de David Fajula, presa d'ací)
Amalgamar la sang de l'amor amb la terra 
damunt els fulls en blanc tacats de pena i tinta 
entre llençols vermells i una pàtria ajaguda. 
A l'entrecuix fremit de la plana negrosa 
un mot mut em defensa contra la devastada 
derrota dels sentits i el cisellat silenci. 
Cau la torre més alta en el combat d'escacs 
contra la reina negra i el seu dol de peons. 

Invento un joc sinistre pel mar de la set d'aigua.

(Tota la terra tu, ferida oberta, 
pell de les ones blanques, espadat 
dels meus perills, imant de la por fosca, 
illa en saó, cala de l'agonia, 
espant de viure encara, les paraules 
i el blau que estimo, el roc contra el silenci...
...plaer, dolor, no-res, feixuc solstici.)

Jaume Pomar
Les quatre estacions
Baltar Edicions, 1999
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 20 de juny de 2015

POEMA AMB DATA (LXVII): RECORDE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Cap al primer d'agost 
els gargots invisibles
començaven a roncar i era la gespa 
tan dura com el cànem i no hi havia 
color — només  el color de la sorra — i 
caminàvem descalços
descalços des del vint
de juny i hi havia voltes
que ens oblidàvem de donar corda al teu
despertador i algunes nits
bevíem càlida i nítida ginebra
en vells gots de gelea mentre
s'amagava el sol
com un barret vermell i
un dia em vaig nugar el cabell darrere
amb una cinta i em vares dir
que gairebé semblava
una dama puritana i el que
millor recorde és que
la porta de la teua cambra
era la porta de la meua.
Anne Sexton
Poemes d’Anne Sexton
Associació Cultural de Filologia, 1983
Separata de Llir entre cards
[Traducció de J.P. Montaner i Isabel Robles]

dimecres, 17 de juny de 2015

D'AQUEST JUNY DE TENDRA MARINADA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Novament sacsaré els peixos dins la sang 
com ho fan els mariners amb les paneres.
                     JOAN F. GREGORI

Un sonet com la mar, foc i solstici 
que agombola un destí de besos d'aigua, 
uns versos com garbí de llavis vius 
i la llum de tu que destil·la l'alba. 

La lluna disfressada de girafa 
s'escola pel laberint dels teus dits 
i en dolces onades d'ulls i escuma 
m'alfabetitzes la pell amb l'alé. 

És per això que amaneixen parpelles 
sobre el coixí fugaç de l'esperança 
i adoben el somni de les orquídies. 

Jo, des d'ací, t'intente la mar, creu-t'ho, 
en aquests peixos de carn i colors  
que em baten el desig de navegar-te.


Marisol Gozález Felip
Mar d'heura (dins de Paraula del retorn - Tria personal 1988-2000)
Brosquil Edicions, 2002
Més sobre l'autora, ací 

diumenge, 14 de juny de 2015

SILENCI

 
(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi)
... M'hi vaig haver d'acostumar 

al teu silenci, 
a no saber si anaves o venies, 
i amb qui, a desconéixer-me en tu, 
a deixar les mans obertes, 
a sentir les mans buides, 
la vida buida, a vessar 
de desig. 
La vida és un fil tènue 
que penja d'alguna part 
que no podem conéixer 
malgrat tanta ínfula, 
tanta pàtria acumulada 
i tants déus morts. 
La meua vida és un fil 
que penja de tu, 
que tu ignores i coneixes.

Àngel Montesinos
Les flors patològiques
Brosquil Edicions, 2007
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 10 de juny de 2015

CONTRA EL TEMPS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La vas conèixer de moment, sense avís, 
ni tan sols vas tenir temps de saludar-la, 
i tu sabies, obtús, que ja mai més no et deixaria.

                                   *

Sota la pedra l'escorpí sotjava 
una mà agosarada, l'atreviment 
del raig de llum al migdia.

                                   *

El coneixement humà es va fer tou 
entre els dits puerils, cobejosos. 
Tota fiblada era plaent i dolorosa.

                                   *

Et vas menjar la vergonya 
de no ser capaç d'estimar-la. 
Et vas beure el teu calze.

                                   *

La partida de pilota, tota la gentada, 
la suor en gotes fredes i un cartell que deia: 
"Se prohibe escupir y blasfemar".

                                   * 

L'àvia plorava, l'oncle escopia, 
la mare recollia tots els pètals perduts 
i l'avi, càustic, es cagava en Déu.

[...]
                   
Vicent Penya
El joc
Brosquil Edicions, 2002
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 7 de juny de 2015

[ESTIME LA TEUA FORMA...]

(Imatge no idenficada presa de la xarxa)
Estime la teua forma inclinada a la intempèrie,
estime la teua pluja perlada de silencis,
estime les teues mans ofertes com ocells de dolor
       sense horitzó.
Somie en els teus somnis i amb prou feines t'endevine.


Francisco Mora
Sonata breve con desnudo y lluvia
Diputación de Cuenca, 1994
Més sobre l'autor, ací
[Traducció del castellà feta per mi]

dissabte, 6 de juny de 2015

DINS L'ESFERA DEL TEMPS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Dins l'esfera del temps
contemplo sempre la mateixa imatge
que esquiva de mi se'm perd
entre fulles de quaderns inacabats,
on un i un altre cop hi veig escrit
el meu amor de tu.

Tu que no t'has volgut lliurar
mai al plaer dels mots, i t'has
endinsat en el silenci.


Montserrat Abelló
Poemes d'amor. Antologia
Editorial Denes, 2010
Més sobre l'autora, ací

dimarts, 2 de juny de 2015

VERSEMBLANÇA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
En cada sotrac, en cada esquerda 
hi ha una llum. 
El crit, el vers, la ferida. 
La nafra. L'estigma. 
La nafra del vers. 
El rictus de l'estigma del vers. 
Teixit pels dits 
al bell mig d'una lluerna. 
Se'ns queda nua la llum entre els dits 
com una rebel·lió callada d'imatges 
en els confins de la ferma realitat 
que esdevé el poema.

Àngel Moreno
Clarobscur
Ed. Neopràtria, 2014
Més sobre l'autora, ací