EMPREMTES

La poesia no és llàgrima / ella és en si mateixa plor. NICHITA STANESCU

dijous, 19 de juliol de 2018

PENSAMENTS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PENSAMENTS

Seu a la taula d’escriure,
consulta el navegador
i espera que les idees arribin.
Però els pensaments decisius,
aquells que van fins al fons,
no es troben en el despatx
ni en les prestatgeries.
Els pensaments són brisa de mar,
refilada del rossinyol al migdia,
silenci salat del desert,
ràfega de llum que s’apaga
l’instant després
d’haver llampeguejat.

Esperança Castell Rodriguez
Flames a la fosca
Editorial Meteora, 2013
Més sobre l'autora, ací i ací

dilluns, 16 de juliol de 2018

RÈQUIEM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
RÈQUIEM

No puc anar a canviar
l’aigua de les flors
al nostre cementiri
de records.

Voldria que s’anessin
podrint des de l’arrel
al costat d’un insecte
anegat i sense nom.

Però aquest desig
no podrà ser real,
tampoc.

Tota la nostra història
és un gran ram de pètals
de plàstic a l’engròs.

Sílvia Bel Fransi
Deixar anar. Soliloqui en mi sostingut
Viena Edicions, 2018
Més sobre l'autora, ací

divendres, 13 de juliol de 2018

TREMOLOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
TREMOLOR

Tots els cossos duen, apariada,
la seva dissolució,
com la ment corrompuda en cent mil fraus,
els estómacs plens de rots i viandes
o els pèls, rullats i blancs,
del semaler adormit.
Hem envellit, plegats.
I ara el malson ens fibla abans de jeure.
Però aquí estimem el tràngol sinuós
i els finestrals que s’obren
cap a una conversa sol·lícita i austral:
els pits enfora, la gropa alçada
i la remor dels foscos rapinyaires
amb el te fumejant al capdavall.
Tal vegada –¿qui sap?–
en l’última alenada compartirem
aquesta decadència extrema;
i per tu ja no serà sobrer,
ni cínic,
parlar d’amor etern.
Oh, l’amour n’est rien s’il n’est pas de la folie,
digué l’enginyer a madame Chauchat.
Prou saps, però, que ells
–els de l’infern
ens miraran de cua d’ull
tot invocant la norma
i el concordat poruc.
I que enllà, de nou,
colgada d’una neu concisa i resplendent,
sentiran la ira dels cecs abans de néixer.
Car la felicitat no és un do,
sinó un dret.

Per això ens odiem,
voluptuosament,
els uns als altres.

Lluís Calvo
Al ras
Perifèrics Edicions, 2007
Més sobre l'autor, ací 

dimarts, 10 de juliol de 2018

POEMA AMB DATA (CIV): CIUTAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CIUTAT

Plovisquejava, per això, segurament,
a les vint quaranta-cinc del capvespre
del dia deu de juliol de dos mil tretze
aparegué rarament la foscor.
Tots els carrers semblaven fantasmagòrics.
Les ombres eren com si dormitaren,
només despertaven amb el fulgor dels fars dels cotxes.
Els conductors impacients s'aturaven junt els semàfors.
En una majoria dels edificis
a les finestres tampoc no es veia els llums.
Algun rètol lluminós de magatzems parpellejava.
Les façanes de les cases tampoc no havien encès els llums.
El bus semblava un poderós elefant entorxat
en l’asfalt mullat dels carrers.
La ciutat de València feia pensar com si estiguera
amenaçada per un raid aeri; només faltava una sirena que udolara
perquè els ciudatans s'amagaren als refugis imaginats.
Semblava un ambient de guerra virtual, o de misèria.
La causa no era un tallament elèctric per problemes tècnics.
Simplement, era la maleïda crisi.

                                Albert Hernàndez i Xulvi
Dins Entre mots i versos
Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2016
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 8 de juliol de 2018

DOBLECS

(Composició pròpia)
DOBLECS 

Algunes pàgines del llibre 
estaven doblegades per l'angle superior. 
N'he alçat, d'amagat i amb reverència, 
els triangles menuts de les puntes. 
Ha estat com obrir les finestres 
d'una casa tancada i barrada 
des de feia molts anys 
i anar descobrint les empremtes 
dels teus dits als porticons. 
Cèlia Sànchez-Mústich
On no sabem
 Tres i Quatre, 2010
Més sobre l'autora, ací

divendres, 6 de juliol de 2018

AUTO D'AFE

(El pas de la llacuna Estigia, Joachim Patinir. Museu del Prado)
AUTO D'AFE
 a mon pare, in memoriam

Hay golpes en la vida, yo no sé
César Vallejo

Adés jo creia en el Veda
en Belcebub i en Deumèu
cos a cos com si fos Leda
mon gentil cor de pigmeu

Com vaig perdre la vereda
vertical de l'himeneu
si no vaig besar el Pare da-
vall l'olivera del sèu?

Si no vaig fugir la cleda
negant-lo com fariseu
per què eixa llar ja no enreda
el pas dubtós del meu freu?

Plogué i girà la moneda
no sé caigué el gran carreu
toument i en quedà la queda
illegible de la Seu

Ara sols crec en la Veda
fondíssima del Leteu
on pels cabells de l'arbreda
nu i furtiu de cap i peu
faig la ruta de la seda-
ició final cap Ateu

Pere Císcar
En revista sèrieAlfa a cura de Joan Navarro
Més sobre l'autor, ací

[En aquest enllaç hi ha traduccions al castellà i al francés fetes per l'autor: https://seriealfa.com/alfa/alfa50/PCiscar.htm]

dimarts, 3 de juliol de 2018

LLÀTZER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LLÀTZER

Els savis varen sentenciar que no caminaries 
i de genolls t'esmunyies pel pis 
com una menuda sargantana. 
El temps va despertar alguna cosa de tu 
(potser l'ànima adormida) 
i va donar llicència per alçar-te. 
Des de llavors i durant molt temps, 
les nits et van acompanyar 
per recórrer el menjador, la cuina, els dormitoris... 
no hi havia repòs per al teu desfici. 
Córrer tot gronxolant els malucs et feia riure. 
Jo m'adormia en sentir el no parar 
dels teus peus descalços pel passadís. 

Josep Checa
Pell d'ànima
Tres i quatre, 2018
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 30 de juny de 2018

LA MÀ DE MON PARE

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)
LA MÀ DE MON PARE

Tot observant el palmell de la teua mà
veig les penúries del passat i del futur.
Tot observant el palmell de la teua mà
veig el firmament de la meua infància,
quan encara podia volar fins a la lluna
i tots els meus somnis serien una realitat.

Pare! El temps ha passat,
he tornat dels somnis a la vida.
He sostingut en les meues mans els bocins
dels meus somnis destrossats.
Els he mòlt per a protegir-me,
els he afilat per a mantenir-me viva,
els triture novament,
per a ser capaç encara
d'estimar, tenir esperances.

Pare! Si ma vida novament es fera,
sé que tu recolliries els trossos,
tot i que et tallarien el palmell de la mà,
tot i que et feririen profundament.

Nguyen Bao Chan
Més sobre l'autora, ací i ací


[Traducció meua a partir de la versió en castellà del festival de poesia de Medellín]

Ací es pot escoltar la recitació de l'autora de l'original en vietnamita. 

dimecres, 27 de juny de 2018

POEMA AMB DATA (CIII): TOT CONTEMPLANT EBRI DES DEL MIRADOR DEL LLAC, EL 27 DE JUNY

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TOT CONTEMPLANT EBRI DES DEL MIRADOR DEL LLAC, EL 27 DE JUNY

I

Núvols negres. La tinta vessada
tenyeix a mitges turons i muntanyes.
Cristal·lina pluja, que esguita perles
sobre la coberta de la barca.
Arriba una ventada agranant tot.
Des del mirador ho contemple:
l’aigua s’ha tornat cel.


II

Peixos i tortugues, lliures,
ens vénen seguint sense por.
Lotus sense amos
floreixen per tot el llac.
Bressolat per l’aigua, des del meu coixí,
veig pujar i baixar la muntanya.
Emportada per la brisa,
la meua barca balla amb la lluna.


Su Dongpo (SU SHI) (1036-1101)
Més sobre l'autor, ací i ací

diumenge, 24 de juny de 2018

[SÉ QUE NO M'IMPORTES]

(Imatge de la pel·lícula King Kong, 1933)
Sé que no m’importes. Ho sé, amb totes les lletres.
La teua puta cara de santa encantadora
de serps. Jure que no m’importa
gens. Encara que caiga a sobre meu l’edifici
aquell de Manhattan on un goril·la caçava
avions i la teua bellesa mentre em veus
i somrius però dic que no per dins
encara que em caiguen a sobre tots els edificis
de Manhattan, tota la gran illa granítica
de Manhattan, mentre tu somrius i, hòstia,
posen remember pels altaveus i se m’ericen
fins i tot els pèls de llocs que desconec quan
arribes i em toques. Només una mica. Al braç.
I tanta paret i tants blocs de granit o calcaris
i tants quilòmetres de mur absurdament alt,
llarg fins l’infinit, i tot per terra per una merda
de música remember i tu que ni em dius res.
Només somrius.

Josep Lluís Roig
La llum del curtcircuit
Editorial Bromera, 2018
Més sobre l'autor, ací