EMPREMTES

Tota civilització es funda a partir de la poesia. MWÈNÈ OKOUNDJI

divendres, 14 de maig de 2021

[A LA JUNTA DEL CAIRE, ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A la junta del caire,

arrambats a l’extrem,

instal·lats en la pèrdua,

a l’exili,

desfets.

Colgats d’eines inútils,

d’imatges,

idees,

fascicles,

papers.

Enfangats

en el relat estèril.

Exhaurits,

sense esma.

Pam a pam,

recomptem els passos desfets.

Fingirem, covards, l’extinció?

O alçarem altre cop les banderes?


Joan Tomàs Matínez Grimalt

Epigramari

AdiA Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací

dimarts, 11 de maig de 2021

TU JA HO SABIES

Hui Olga Xirinacs compleix 85 anys i 85 llibres. Celebrem-ho!!!

(Collage d'Olga Xirinacs)

TU JA HO SABIES

 

Ja ho sabies, que de palaus ja no en tenia

i ni salons ni tapissos retindrien la teva ombra.

Ni jardins amb majordoms, ni donzelles

que et raspallessin els cabells sedosos;

només les meves mans, i per tu ja eren massa.

Només paraules, i les hauries esborrat.

Quedava la profunditat de la tarda

quan pren color de foguera extingida

i les brases del jardí són sang a les copes.

Teníem copes venecianes i milers de llibres,

serveis de plata i aparadors de vori,

de tot això hi havia, les flors no s’acabaven.

Però el sol ja es ponia.


Olga Xirinacs

Una bomba al jardí

Stonberg Editorial, 2021

Més sobre l'autora, ací i ací

dissabte, 8 de maig de 2021

[NO VÈIEM...]

 

(Imatge presa d'ací)

No vèiem com s’agitaven els arbres

fins que un vent

ens mogué tant que va ser necessari

anostrar-nos les fulles.


Misael Arlerm

Vell país natal

AdiA Edicions, 2014

Més sobre l'autor, ací

dimarts, 4 de maig de 2021

FINS A DESAPARÈIXER

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FINS A DESAPARÈIXER

 

Aquesta vora tersa, humida, túrgida:

un altre cop aquesta vora on llisquen

les paraules i es fonen. I desfer-me,

dissolt en l’aire, imperceptible, anònim,

desprès de les imatges, dels afectes.

Et creus que la paraula és gratis, vàlida

per ella sola. Quin projecte albires?

Quina és la teva estètica? Com penses

vincular-te amb el món i no parlar

de caminar pel bosc? Dius que són verdes

i fuges. Qui pogués tenir la veu

més deseixida, més distant, capaç

de copsar les anècdotes més simples,

descriure-les en els detalls precisos

i mostrar-ne el sentit profund — com qui

no vol la cosa i mantenint l’enigma.

Tot passejant, em trobo un ocell mort,

un petit rapinyaire, sense cap;

les ales, disposades a l’atac,

immòbils, rígides, i separades

del cos. Un pugilista fragmentat.

Em dic: No soc capaç de sostenir

el joc de forces que relliga els mots

i els actes, les imatges i els aguaits.

Millor no ser-hi. Com si jo pogués

triar. I dic que són verdes i fujo.

Aleshores, el buit en pau amb ell

mateix, el lloc on cessa el moviment

i on s’aturen els fluxos d’energia.

Reclòs en lloc segur, arrecerat

de la sorda tempesta que només

ocorre perquè l’altre vol alguna

cosa de mi. S’aturen tots els fluxos.

Defineixo una asímptota en què els mots

pengen d’un fil. No arriba l’aire. Poso

a prova la incertesa d’una llum

que parpelleja sola i en silenci.


Josep-Anton Fernàndez

L'animal que parla

Proa Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací

dissabte, 1 de maig de 2021

[BALLAVES, I JO ET VEIA DESPULLADA,...]

 

(Naixement de Venus. Botticellli.)

Ballaves, i jo et veia despullada,

no en la penombra roja de la pista;

anava nit enllà la meva vista:

ja reies al meu llit, blanca, oblidada...

 

Sentia que el teu cos de divuit anys

se m’obria calent com un bressol,

i que no dormiria mai més sol,

envilit per malsons i desenganys.

 

Ballaves, i el teu cos em prometia

el tendre acolliment on he tastat

el sabor més gustós de la bondat,

un delit que derrota la ironia.

 

Ballaves, tota llavis, oferint

la veritat oculta de l’instint.


Pere Rovira

El joc de Venus

Edicions Proa, 2021

Més sobre l'autor, ací

dimecres, 28 d’abril de 2021

EL DIA QUE VA MORIR GROUCHO MARX

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL DIA QUE VA MORIR GROUCHO MARX

 

Tu venies d’un temps i d’un espai

que encara no existien per a mi,

un continent sencer per descobrir,

un Eldorado com cap altre mai.

Jo no era, potser, més que un illot

entrevist en la boira del matí,

una terra sense herbes per collir,

una garriga pàl·lida, un ermot.

Flotant damunt un temps incandescent,

ens vam entretopar com rais en guerra

i, gronxats per les ones en el vent,

vam sentir tremolar el fons de la terra.

Els focs ratllaven tot el firmament

quan l’illot ancorava al continent.        


Miquel Desclot
Despertar-me quan no dormo
Edicions Proa, 2021
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 25 d’abril de 2021

EL SUÏCIDI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL SUÏCIDI


El suïcidi
no t’ha sortit bé.
La buidada de blísters
t’ha fet caure de la cadira,
i estirada a la catifa
sents la impotència de
l’escarabat de panxa enlaire.
T’arrossegues per terra com un cuc
fins al sofà
on inventem un mecanisme
amb coixins
per passar del terra al sofà
i del sofà a la cadira de rodes.
Em parles d’humiliació
i de ganes de morir.
La resta del dia dorms
mentre rento els teus plats,
frego el teu terra,
estenc la teva roba i
fullejo el teu diari en aquest idioma
que entenc ben poc.

Laia Carbonell

Finlàndia

Editorial Galerada, 2015

Més sobre l'autora, ací

dijous, 22 d’abril de 2021

CHECK IN

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CHECK IN                                         

                                                            [Registre d’entrada]

Ara no sabria dir el meu nom perquè el duc davall la pell

com a empremta d’un naixement erràtic.

Ara que el meu cos s’ompli de silencis buits

i entrellums no nascudes, temorós de futurs naufragis,

m’endinse en un horitzó de temps insomne.

Ara, dic, comence a caminar

llepant-me com un caragol empastifat.

 

                           [Iniciaré l’escriptura d’un diari de derrotes.]

Jesús Giron Araque
Hotel
Ajuntament de Mislata, 2019



dilluns, 19 d’abril de 2021

[SOLEDAT EN LA MIRADA...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Soledat en la mirada

que ens encercla el món,

quan el color és límit de les formes,

quan intangibles en els nostres ulls

els cossos són figura.

 

Som immaterials en la mirada

que ens troba,

certesa de la carn i del reflex

de la llum missatgera.

Berna Blanch
Incorpòria
Ed. Tabarca, 2007
Més sobre l'autor, ací

divendres, 16 d’abril de 2021

[GUARDES, GELÓS,...]

(Imatge pròpia)


Guardes, gelós, al càntir de la vida,

l’aigua secreta de la qual no beus,

malgrat la set que saps que tant la vol.

Potser esperes el miracle que faci

de l’aigua un vi magnífic i et celebris,

quan els teus somnis no siguin com fotos

dormint en un catàleg de viatges.

Vindreu a ser, vi i tu, com un de sol.


Joan Callau Fortuna

Com l'hora blava

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autor, ací