EMPREMTES

Tot té la seua poesia en aquest món. VÍCTOR CATALÀ

dimarts, 3 de maig de 2016

GIRA-SOLS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Només desitge que el nostre rellotge
marque sempre l’hora exacta
i que els gira-sols
mai no es tornen del color de la nit.


Mercè Climent
Infinitamant
Ed. Bromera, 2016
Més sobre l'autora, ací

dissabte, 30 d’abril de 2016

ELS POETES

(Composició pròpia a partir de la portada del llibre) 
Els poetes són els éssers més inútils 
que hi ha sobre la terra. 

No fan res de profit. 

No fan fàbriques. 
No fan guerres. 
No fan negocis. 

Per no fer no fan ni tan 
sols diners amb allò que fan. 

Que són ales. 
Que són febres. 
Que són somnis. 

Els poetes són els éssers 
més imprescindiblement inútils 
que hi ha sobre la terra.

Marc Granell
Tard o d'hora
Edicions de la guerra, 2006
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 27 d’abril de 2016

[ERA EL CAPVESPRE...]

(Imatge pròpia)
Era el capvespre
              i la seua llum difusa
la que em duia
la mirada dels somnis passats.
Era, de sobte, un torb
que aixecà els moments
que ara enyore tant
i sé que mai han existit;
m’arriben, ja de nit,
com un degoteig fondíssim
que em travessa la medul·la
i s’amaga en la trista
fosforescència dels ossos.
D’aquell capvespre recull
només la violència de la filosofia
que em diu que tu mai has existit.

Del meu llibre de poemes Inventari de fragilitats
Onada Edicions, 2016


dilluns, 25 d’abril de 2016

[EN LA CASSETTE...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
En la cassette
li he gravat l’alba
al pollastre
pollastre viu
cantant al cel
del desllunat
hui vint-i-cinc
d’abril de l’any
vuitanta-set
en la ciutat.

Joan Climent
Notícia de murmuris
Poesia 3i4, 1989
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 23 d’abril de 2016

[AGAFARES UNA BRANCA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)
Agafares una branca de vímet
mostrant-me-la. Trèvols i magranes. 
Escrivires Nisé sobre l'asfalt i la sorra 
humits, quan no hi hagué mar. 
Em batejares així perquè aqueix nom 
pertanyia a un ídol inífantil. 
Et diràs Nisé, fins que la sang 
ens faça amants en la certesa, 
em digueres, aquesta va ser la teua ofrena. 
El mar vingué i esborrà les grafies per sempre, 
deixava una possible flairança  
de pètals i brots de llimoner.

Josep-Ignasi Granero i Safont
El cos de la posta
Germania, 1995
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 20 d’abril de 2016

ELS OBJECTES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La certesa de tu no m'abandona,
viu en objectes compartits que havíem
estimat molt i que jo estimo encara,
foteses de no res que m'acompanyen
ara que tu te n'has anat per sempre.

Tot és or a la gerra dels silencis
i escreix de tu si tanco els ulls per veure't.

Distant com ets i ja irrecuperable,
no deixaràs d'acompanyar-me sempre
en allò que estimàvem com si fos
una part de nosaltres, tal vegada
la part més clara, íntima i senzilla.

Miquel Martí i Pol
Llibre d'absències, 1984 (dins de Poesia completa)
Edicions 62, 2010
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 17 d’abril de 2016

[TAMPOC LA MEMÒRIA ENS RECORDA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Tampoc la memòria ens recorda.
La desconeguda amfitriona de les nostres
celebracions els seus camins relaxa.
La malaltia cruel, antiga, que secciona
la paraula follia, és de la paüra el galopar
sense fi: unicorn atàvic,
tu, confons les petjades al corredor sense
retorn.

Claudio Rizzi
Popocattopetl
Editorial Anthropos, 1989
Més sobre l'autor, ací
[Traducció del castellà feta per mi]

divendres, 15 d’abril de 2016

INSECTES

                   
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
     Selva del record 
JOSEFA CONTIJOCH, Les lentes il·lusions

La majoria dels insectes 
-m'explica l'entomòleg-
tenen vides difícils, 
no poden parar quiets, 
el seu termini és curt
i per poquet que badin 
una mà els extermina 
o els arrenca les ales 
o els deixa capgirats sobre la sorra. 
Són, doncs, com els records: 
neixen, van per la vida 
amb una selva closa a les espatlles: 
de vegades, enutgen 
perquè eixorden o piquen 
fins que els arriba el trànsit. 
Mentre els dura l'alè, però, brunzegen. 
La memòria, un eixam, 
un formiguer de cendres.


Daniel Nomen
Com un diamant trist
Edicions Brosquil, 2003
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 12 d’abril de 2016

NOU POEMA AMB DATA (LXXVI): 11 D'ABRIL

(Imatge de l'autora retocada per mi) 
Mentre òbric els ulls en la fosca
atura’m les mans darrere del cos,
però sobre el rostre i vora el pit, respira’m.
Toquem-nos sense a penes tocar-nos.
Abisma’m.

Francesca Cricelli
Repátria 
Selo Demônio Negro, São Paulo, 2015
Més sobre l'autora ací i ací

[Traducció de Joan Navarro]

11 APRILE // Mentre spalanco gli occhi nel buio / arrestami le mani dietro al corpo, / ma sul viso e vicino al petto, respirami. / Tocchiamoci senza sfiorarci. / Inabissami. 

dilluns, 11 d’abril de 2016

[DAVANT MEU,...]

(Imatge pròpia)
Davant meu, pàl·lid, un color, 
vanitat de nous dies sense 
fronteres, enfonsa un punyal 
al cor d'acer que acobla, viu, 
les simpaties dels contraris. 

Núvols, creieu en les històries 
que vaig narrar-vos a l'estiu, 
entre magranes de vocals 
amb llur alè ple de verins. 

Unim els llavis, és plaer 
d'un mar sublim; les llunes baixen 
per tal de moure la gran joia 
d'aquells moments fets d'aire sòlid.

Miquel de Renzi
Les sales d'espera
Edicions del Mall, 1981
Més sobre l'autor, ací