EMPREMTES

Els poetes més baixos sovint li posen alces als seus poemes. ADNAN AL-SAYEEH, Irak

dimecres, 28 de novembre de 2018

[ÉS TEMPS D'ABSURDS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
És temps d’absurds i de tristesa.
Senyoreja un ordre d’ullals,
una metal·lúrgia perversa,
un mastegar que mai no en té prou
i tot ens ho pren i estripa.
No val cridar,
ni aclamar-se a ningú.
Descurada la memòria, vivíem confiats
i creixia arreu
la indiferència.

Carles Vicent Císcar
Exposició temporal
Ed. Bromera, 2016
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 25 de novembre de 2018

[SOMRIU EL FRED...]

(Horitzó. Imatge pròpia)
Somriu el fred de l’horitzó
amb apunts de tinta xinesa:
ocells esbossats i arbres de gasa blanca
s’escampen dins els prats de l’aigua.

No hi ha un haiku prou valent
que li sostingui la mirada.

Àngela Ribas i Lacasa
El bram dels dies
Pagès Editors, 2018
Més sobre l'autora, ací

dijous, 22 de novembre de 2018

DIAGRAMA DE VENN

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)
DIAGRAMA DE VENN

L’uniforme ocre de la timidesa
em protegeix les artèries.
Estic surant nua,
no hi ha cap pell comuna
en el meu gest dissortat.
Alerta. Un combat
sense adversari.
Sóc la doble ferotge
de la nena que se’n riu.
Peso quilos de por.
Hi ha mons endins.
Hi ha escoles que són dards.

Yolanda Esteve Giner
Zero
Viena Edicions, 2018
Més sobre l'autora, ací

diumenge, 18 de novembre de 2018

[HOY DECIDO ENUNCIARME...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
HOY decido enunciarme
desde los relatos de la tierra dura
y los inviernos de piedra y cal
que no he vivido.

Hoy decido que yo
debería ser feliz
porque mi vestido fue blanco,
porque no vi partirse
cayados contra las higueras
ni me herí las manos con las vides.

Debería estar siendo feliz
porque yo sí sé quién es don Antonio
y leí sobre la tierra de mis padres
en los cuentos de Max Aub.

Porque yo sí soy maestra
aunque no haya vivido en Francia,
aunque conserve y disimule
el miedo ancestral
de los de abajo
a no saber nunca lo suficiente.

Será porque guardo
la memoria del frío en los huesos,
el recelo del agua en el pozo,
las palabras del hambre en las manos.

Y un temblor hondo que ata
cada vez que miro a mi madre
que también se llama María
y aún recuerda a qué edad
bajó del cerro.

Bibiana Collado Cabrera
El recelo del agua
Ediciones Rialp, 2016
Més sobre l'autora, ací

dijous, 15 de novembre de 2018

LA CALA DEL TEMPS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LA CALA DEL TEMPS

Torna, com un veler al moll de la memòria,
el temps pretèrit. I si bé és cert que la vida
és un combat contra l'oblit, 
tal vegada calgui enderrocar el suburbi
del record. Me'n queda,
d'aquella nit, el salobre, 
i a tocar dels peus unes petxines,

que encara m'ensangonen.
Jordi Solà Coll
Ulls de glaç
Pagès Editors, 2017
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 12 de novembre de 2018

DEGOTEIG

Aquests dos haikus són la meua col·laboració al llibre "Degoteig", activitat al voltant de l'aigua realitzada a La Vall d'Uixó dins de Poetes & Cia el dia 10 de novembre. Aquesta activitat va ser coordinada pel Centre d'Estudis Vallers, Nel·lo Navarro.



Acull la mà
la forma de la llum.
Gotes de vida.

[fotografia d'Iván Arencibia]


Un cant arcà 
ressona als nobles dits.
Etern saber.

[Fotografia de Valerià Carabantes]

Degoteig
Diversos autors
Ajuntament de La Vall d'Uixó / Centre d'Estudis Vallers, 2018

En aquest enllaç es pot descarregar gratuïtament el llibre en PDF

També es pot descarregar amb aquest codi QR:


divendres, 9 de novembre de 2018

EL SEXE DELS ÀNGELS

(Detall de "La verge de les roques" de Leonardo da Vinci)
EL SEXE DELS ÀNGELS

Els ulls em porten a espais improbables.
De fet, la llum s'escapa pels badalls
d'aquest estol de núvols inestables
que fan grisa la tarda. Són treballs

duts a terme per àngels, per diables,
que rondegen arreu, com espantalls
d'un altre temps. I els declare culpables
de la calamitat de tants estralls.

A la ventura em porten aquests ulls,
a aquest àmbit fugaç sense advertència
en què la nit i el dia, com els fulls

del calendari, són l'única essència
que condiciona els anys. I tu sols culls,
del foc i el jaç, la seua incandescència.

Vicent Penya
L'efímer i l'etern
Onada Edicions, 2018
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 6 de novembre de 2018

[LA NIT ES DESPLOMA...]

(Imatge pròpia)
la nit es desploma sobre els canals de la memòria i no puc trobar el pont per on retornar a casa, la llum grogosa d'un fanal circumda un halo del teu rostre i sé, llavors, que l'únic camí que em pot conduir fins a tu és el de la paraula, sóc un polissó en el somni d'un raig que ja està a punt de parlar-te

Francesc Pastor i Verdú
Lletres de viatge
Edicions 96, 2018
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 5 de novembre de 2018

POEMA AMB DATA (CVII): ENMIG DE LA TEMPESTA, EL QUATRE DE NOVEMBRE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ENMIG DE LA TEMPESTA,
EL QUATRE DE NOVEMBRE

Vell i malalt, visc confinat
en un llogaret desert.
Mes no em sent abatut
i anhele encara lluitar per la pàtria
en la llunyana frontera.
De nit, estès al meu llit,
sent els rugits de la tempesta.
Em veig, en el somni, tot armat,
cavalcar sobre un riu congelat.

Lu You (1125-1210)
Més sobre l'autor, ací

dijous, 1 de novembre de 2018

‘A HOUSE IS NOT A HOME’

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
‘A HOUSE IS NOT A HOME’

I de sobte has entrat a casa
i has fet dels meus pits
balcons on amarrar-te;
barana o límit d’un precipici
on alguna vegada hauria volgut caure.

Ho sé per Anne Sexton
i per la veïna del meu barri:
hi ha dones que es casen amb cases.

Mai no has volgut haver de triar
entre el prestigi o la joia,
sinó viure amb el fred de fer
del cos un refugi
i tenir aquesta forma
tan estranya de confondre-ho tot
i anar besant panys
i obrint pits i tocant balcons
com qui entra en una casa.

Àngels Gregori
Quan els grans arbres cauen
Ed. Bromera, 2018
Més sobre l'autora, ací