EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dilluns, 22 de febrer del 2010

25 ANYS SENSE ESPRIU

Hui fa 25 anys que va morir Salvador Espriu.



LA PELL DE BRAU - POEMA XXV

Direm la veritat, sense repòs,
per l’honor de servir, sota els peus de tots.
Detestem els grans ventres, els grans mots,
la indecent parenceria de l’or,
les cartes mal donades de la sort,
el fum espès d’encens al poderós.
És ara vil el poble de senyors,
s’ajup en el seu odi com un gos,
lladra de lluny, de prop admet bastó,
enllà del fang segueix camins de mort.
Amb la cançó bastim en la foscor
altes parets de somni, a recer d’aquest torb.
Ve per la nit remor de moltes fonts:
anem tancant les portes a la por.

dijous, 18 de febrer del 2010

SENTIMENTS PARAL•LELS

Fa poc més d'un any, quan Israel va bombardejar el territori de Gaza, vaig escriure un poema inspirat en la mirada aterrida d'un xiquet palestí que vaig veure en una fotografia del periòdic.
Fa uns dies un company de treball va realitzar un quadre a l'oli en què també apareix la mirada d'un xiquet espantat després del terratrèmol d'Haití. Ell també la va veure publicada en un periòdic.
Són sentiments paral•lels.

MIRADA

Aquesta trèmula mirada verge
-esguard
                de
                        la
                               innocència-
mereix la vida eterna,
mereix la llum ignota
                                    de l’esperança.

Oli sobre llenç: MIQUEL ORTS

dissabte, 13 de febrer del 2010

FIDELS


Allí estan, esperant-me. Tinc la impressió que han estat posats en eixes gàbies només per a mi. Els visite tot sovint. Sóc el que passa una mà amable pels seus lloms (ells es deixen acaronar). Agraeixen la meua presència, els de més grandària i els més menuts. Tots em presenten les seues millors virtuts. Uns em mostren la seua cara més amable, altres són de caràcter fosc; alguns són juganers, altres violents. Sovint, mirant-los, em fan pesar... i sempre són capaços de comunicar-me tendresa i serenitat o realitat i esperança. Esperen que els adopte encara que siga de manera temporal. Faig la meua elecció i només un n’és triat. La resta queda a l’espera de la meua pròxima visita... a la biblioteca.

dijous, 11 de febrer del 2010

POESOFIA DEL CANTÓ

No és d’estranyar
que la hipertròfia
de la vida actual
ens duga a la pèrdua
dels valors eterns
de la poesia i la filosofia.


No és d’estranyar
que els valors eterns
de la vida actual
ens duguen a la hipertròfia
de la filosofia
i a la pèrdua de la poesia.


No és d’estranyar que
ens duga a la pèrdua
de la vida actual
la hipertròfia
dels valors eterns
de la poesia i la filosofia.


No és d’estranyar
que la pèrdua
dels valors eterns
de la poesia i de la filosofia
ens duga a la hipertròfia
de la vida actual.






Foto: "Only Alice" en Flickr
(bajo una licencia de Creative Commons)

Perdoneu però,
com diuen
els meus alumnes,
m'he "ratllat".

dissabte, 6 de febrer del 2010

ROMANCE DE LA LUNA, LUNA

En aquest vídeo l'autor ha manipulat una foto de Federico García Lorca i li fa recitar un poema. La veu sembla la d'Alberti.



La luna vino a la fragua
con su polisón de nardos.
El niño la mira mira.
El niño la está mirando.

En el aire conmovido
mueve la luna sus brazos
y enseña, lúbrica y pura,
sus senos de duro estaño.

Huye luna, luna, luna.
Si vinieran los gitanos,
harían con tu corazón
collares y anillos blancos.

Niño déjame que baile.
Cuando vengan los gitanos,
te encontrarán sobre el yunque
con los ojillos cerrados.

Huye luna, luna, luna,
que ya siento sus caballos.
Niño déjame, no pises,
mi blancor almidonado.

El jinete se acercaba
tocando el tambor del llano.
Dentro de la fragua el niño,
tiene los ojos cerrados.

Por el olivar venían,
bronce y sueño, los gitanos.
Las cabezas levantadas
y los ojos entornados.

¡Cómo canta la zumaya,
ay como canta en el árbol!
Por el cielo va la luna
con el niño de la mano.

Dentro de la fragua lloran,
dando gritos, los gitanos.
El aire la vela, vela.
el aire la está velando.

(Imatge presa de la xarxa)

A YouTube hi ha més animacions de poetes en "poem animation movie". Hi són, entre altres, Charles Baudelaire, Walt Whitman, Edgar Allan Poe, Charles Dickens, Lord Byron, James Joyce, Ezra Pound, Paul Verlaine...

dimecres, 3 de febrer del 2010

HAIKU


La frevolesa
de l’ànima recorda
sempre la mort.


(Fotografia. LuisaMLara)