EMPREMTES

La poesia és essencialment un misteri. SALVADOR JÀFER

diumenge, 30 de juny de 2019

MIRAR

(Mark Rothko, Saffron, 1957)

MIRAR

Mirar, mirar només.
Mirar i contenir l'alé,
deixar-se endur pel magma de colors.
Mirar i contemplar.
La porta sense clau.
Mirar la intimitat del crit de joia.
Obrir la solitud de la tristesa.
Tornar a casa de l'amic.

Mirar i unir la mà amb la mà.
                                              Tocar
aquesta terra amb els llavis,
                                             amb les dents.
Cantar la llum, acaronar els pètals
del darrer raig de sol.

Reverberen els sons en la quietud
i els colors que ressonen contra el temps.


Jaume Pérez-Montaner
Paisatges per a Mark Rothko
(dins de Defensa d'una forma. Poesia completa 1976-2018)
Institució Alfons el Magnànim, 2018
Més sobre l'autor, ací

dijous, 27 de juny de 2019

MATÈRIA FOSCA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
MATÈRIA FOSCA

Semblava que fos a l’abast, la matèria,
que protons, neutrons i electrons tanquessin el món,
sòlidament, definitivament,
immersos en un bany de fotons i de neutrins.

Però vam anar sabent com giren les galàxies:
tan ràpidament que haurien d’esqueixar-se,
de trencar-se a bocins i dispersar-se en la fosca,
en lloc de seguir la seva dansa amb harmonia.
Què les reté? Què fa que no s’esberlin?


[Fragment]

David Jou
Les escriptures de l'univers
Viena Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 24 de juny de 2019

POÈTICA AMB FIGURA AL FONS

(Fotomuntatge popi)
Poètica amb figura al fons

Com qui jutja acabat el temps viscut
—però no finit— o deixa en suspens
l’incert projecte secret del seu ésser,
encara en cada vers escric la vida.
Com allunyat, com dins un món fal·laç,
i tanmateix, altiu, romandre-hi viu,
i tanmateix, enterc, que un vers grinyoli
sempre, mai no cabent en cap poema,
i, solament empès pel rar ofici
de dir el cru saber d’una mirada,
saber rimar encara escriure amb viure,
poesia callada, estreta mida
verídica del crit —oh inversemblança
de tota sang dins el cor de l’exili
del ver—, alquímic jo, parpella d’ala,
quimèrics vols d’ocells, el somni pur:
com l’aspre so dins arpes sense cordes
—duresa al verb d’un Amor de tungstè—,
ja etern tot temps, el silenci de Déu
que cancel·la el discurs on ets sumat.

Albert Gavaldà
Poemes d'Abissínia
Pagès Editors, 2019
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 22 de juny de 2019

PREMI BETÚLIA DE POESIA



El dia 20 vaig rebre el 19é premi Betúlia de poesia, memorial Carme Guasch de BADALONA amb el poemari "El bosc de bambú". El jurat format per Jordi Subirana, com a president; Enric Viladot en nom de Viena Editorial; Paco Fanés, poeta; Jordi Pujol, poeta; Yolanda Esteve, poeta i Àngels Gregori, poeta va destacar "la coherència estructural i formal de l’obra guanyadora, que ofereix una interpretació del món des de la filosofia i la poesia oriental tradicional incorporant elements històrics ben documentats i dirigits al tractament de temes universals com l'avarícia, la corrupció, la sexualitat o el buit existencial. L’obra fa ús d’una àmplia gamma de recursos formals".

divendres, 21 de juny de 2019

[EL TEU COS UNA LLIMONA]

(Imatge pròpia)
El teu cos una llimona;
cada llàgrima un clau engolit.
De bat a bat, amb tu,
germana, amb baules.
Impotent per omplir-te
de claror, cremo núvols,
aplego flors, et cerco sopluig.

Mata Pérez i Sierra
Escorcoll
Edicions del Buc, 2019
Més sobre l'autora, ací

dimarts, 18 de juny de 2019

[SOSTINGUERES LA MEUA FLOR...]

(Pintura a l'oli. Hu Jundi)

Sostingueres la meua flor de lotus
en els teus llavis i vas jugar amb el pistil.
Férem servir un tros 
de la màgica banya del rinoceront
i no vam poder dormir ni un sol instant.
Durant tota la nit, la preciosa cresta del gall
es va mantenir alçada.
Durant tota la nit, l'abella es va aferrar,
tremolosa, als estams de les flors.
Oh la meua dolça joia perfumada!
Només al meu senyor permetré posseir
el meu sagrat estany de lotus
i totes les nits el deixaré
que faça brollar en mi flors de foc.


Huang O
(Poeta xinesa del s. XVI)
Més sobre l'autora, ací

divendres, 14 de juny de 2019

[LA LLIBERTAT ÉS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La llibertat és trencar les cadenes, 
o el pensament que permet de trencar-les?
És tenir un nom? Dir-se com tu, o Carles, 
dir-nos els noms als ulls inflant les venes? 
És travessar i no escoltar les sirenes? 
O és jugar amb la cançó mentre tu parles, 
i mous les galtes, i jo vull besar-les, 
besar-te el pit d’espines i assutzenes? 

És això, llibertat? O ho és la mà 
que avança i arma somnis i fa miques 
el ferro maleït del que no es fa? 
Buidar d’aigua estancada tantes piques 
i beure’m tot l’avui sense demà? 
És viure lliure amb tu mentre m’ho expliques?

Carles Rebassa
Sons bruts
Ed. Proa, 2019
Més sobre l'autor, ací


dimarts, 11 de juny de 2019

TERRA NOCTURNA

(Imatge presa d'ací)
TERRA NOCTURNA

Alguém me ouve se eu gritar?
  Algú em sent si cride?           
ANA HÀTHERLEY

Ara em parles del silenci, en silenci. I és allò que marques 
amb el dit. El que entela els vidres i la superfície llisa de la 
taula. Les escletxes i les vetes. Els olis translúcids. El son 
del pinzell que ja no llaura el paisatge. És la penombra de 
les paraules. La terra nocturna per on s'endinsa l’ara, a les  

palpentes. Pels vestíbuls del fred. La cambra del plom i de 
l'ull que oscil·la.  L'arrel il·luminada que ens alena. Crema 
la casa dins la casa. I el buit del cos que descansa sobre els 
llençols. La treva de la carn i l'os. El filament de l'aire que 
s'escapa. El tacte aspre. L'esquerda amarga. Ara em parles 

del silenci, en silenci. I mire com respira l'hoste infame.

                                                 09-11-2015                                        
Joan Navarro
La nit transeünt
Lleonar Muntaner, Editor, 2019
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 8 de juny de 2019

[DE SOBTE, VAS PERDRE LA MÀ DE LA MARE...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
De sobte, vas perdre la mà de la mare
un dimarts de plaça.
Perdut, sense consol,
astorat i eixut de llàgrimes,
entremig de parades de fruita
i dels crits de les gitanes de cabell d’atzabeja
oferint el rest d'alls per un duro.
De les cassoles de fang del terrissaire
i dels gibrells d'olives del bacallaner...
Fins que algú conegut et tornà a casa,
on el pare ja defenestrava improperis.
Aquest va ser el primer
dels dos únics cops que has perdut la mare.
Si ara parléssim del segon,
potser ploraries.

Josep Checa
La barberia
Témenos Edicions, 2016
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 5 de juny de 2019

EL LLOC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EL LLOC

El meu lloc està on tu estàs.
Des que et vaig reconèixer
has estat a les meues entranyes,
al meu pensament,
fins als moments més confusos
de la meua vida.
Em reconec d'una terra
cada vegada més lliure.
Tu has esdevingut companya
dels meus somnis,
alegria de fer, millorar un país.
Ara estem caminant, reafirmant,
recorrent camins,
que no poden anar sols,
perquè el vent del nord
abraça fins al sud.
I així ha estat sempre.


Maria Josepa Montagut
Els records vénen del vent
Onada Edicions, 2018
Més sobre l'autora, ací

diumenge, 2 de juny de 2019

EL BLANC PRIMIGENI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EL BLANC PRIMIGENI

On s'enganxaria una fulla si
no tinguera un arbre de-
signat
des del mateix moment de nàixer?
El cec pren el manat de síl·labes
i les somet a l'alambí de l'arbre
per destil·lar-les adequadament
en el poema que els pertoca;
com cavalls que deformen amb els cascs
el blanc primigeni de l'escriptura.


Francesc Mompó
Llegint Celan
Perifèric edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací