Si els almiralls del vent tinguessin esma
de cantar sempre el teu nom,
s'obririen finestres,
s'alçarien persianes
i plourien esperances al dol.
Del teu nom banderes foren
excuses d'estimar,
i ni ordres caldrien
i badarien himnes absorts
de la sort dels teus vespres.
A la barana dels teus
dits
Aeditors, 2009
Més sobre l’autor, ací
El deute de l’aigua és
la convicció única i neta
que obri la boca quan comença a parlar
i mostra el primer tall de les dents,
les genives foradades pels versos cristal·lins
que corresponen en l’acte d’estimar-se,
com l’esforç de la terra quan es dona.
El deute de l’aigua
Bromera Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací i ací
Que en fas dels tentacles?
Les paraules invertebren els mites,
fixament miren als ulls
fins a deixar-s’hi els pòlips
i les pedres. El verí transita lliure,
marcant les pells infidels
al profund. Estimar la terra: caminar
la ferida amb ortigants
meduses
enganxades als peus.
 |
| (Pintura romana. Anónimo. La cortesana, escena de una comedia de Plauto. Procedente de Herculano. Museo Arqueológico Nacional. Nápoles. Italia. |
XIV
Si no t’estimés més que els meus dos ulls,
Calvus preciós, t’odiaria, igual
que a tu Vatini, pel que m’has regalat:
què he fet o què he dit jo perquè em mereixi
ser fustigat pels més dolents poetes?
I al client que t’envia tals blasfèmies
que el castiguin els déus amb mals esgarrifosos!
Si aquest superb regal te l’ha fet Sula,
el mestre, com sospito, no em sembla malament,
sinó que em plau i crec molt convenient,
que el teu treball obtingui recompensa.
Per tots els déus, quin llibre més horrible!
51 poemes
Adia Edicions, 2024
Més sobre l'autor, ací
[Traducció d'Eduard Sanahuja]
(Imatge de Lluís Roura)
Les teves síl·labes
Només tu, amb el teu desig,
adies els jorns en què amar-te
és quan tu en lloc de dir avui és dissabte de maig o dilluns de novembre
arribes i dius avui és catedral d’abril
que regalima degotissos i caderneres gòtiques.
I ho dius així, com qui segueix planxant una camisa,
on el meu cor és un butxaca plena de roselles.
I jo aprenc aquests versos que tu, en besar-me,
escrius a la meva ànima, amb totes les síl·labes d’estimar-me.
Una cademera en flames
Adia Edicions, 2023
Més sobre l'autor, ací
Torn de nit
Dorms i, ni adormit, el crim
no para. Et miro, em sé
distreta i, ni adormits, el crim
no para. Encara menys
si et busco demanant-te
que no paris. I no para i
no s’atura, ni de nit, la roda
oscada.
Dorms. Rondina
un motoret endins de mi.
Endins de tu. I la roda
oscada de la nit: el crim
no para. El crim treballa.
Mira’m. Dic: t’estimo molt
sincera i ni estimant-te
no s’atura, ni de nit, la roda
oscada:
dorm. Dorms
però, ni adormit, el crim
no para: el fum, la màquina.
Somnàmbuls som ferralla.
Som la roda assalariada i
tu, adormit, devora mi
ets un pulmó i vas respirant-la i
no s’atura, ni de nit, la roda
oscada.
Dorms. Dormo i
veig, pertot, que el crim
no para. Lenta i vegetal hi ha
una malura subterrània. Tot
ho infecta un engranatge: el crim
no para. El crim treballa i
no s’atura, mai de nit, la roda
oscada.
Plastilina
Editorial Fonoll, 2021
Més sobre l'utora, ací
Amor amant,
de l’arrel de la llum
fins al seu cim.
Quan siga fe el desig,
jo me’n faré creient.
***
Inclús d’esquena,
riallera com ets,
somrius de cara.
***
Amb passos ebris
camine l'enyorança
de l'Albereda.
***
Escolta a penes.
La vida més secreta
sap a silenci.
***
Laberint d’astres
i l’ombra d'un ocell
entre les pedres.
***
Prenc comiat
de la darrera llum
a l'horitzó.
Tot allò que estimaves
s'està morint de pena.
Sense mi
Edicions de la Guerra, 2001
Més sobre l'autor, ací
La perruca de la Dolly Parton
Ni les tones de laca ni els rul·los amanseixen l’encrespament
en escoltar-te dins l’humit Tennessee de cabanes de taxidermista,
ennegrides per la gana del carbó, on vas esdevenir
la Dumb Blonde assecada per la pols de les carreteres d’un
pèrfid passat i la mania de cantar country pels ànecs, pollastres
i porcs d’Smoky Mountain fins a Hollywood Hills
et va fer rica. Fora la tanca de la modèstia la por t’amagà
una pistola a la bossa amb ungles de porcellana, fent de
l’incògnit maquillatge barat i crepat passat de moda, la rossa
esperança de tots. Ara reposa cosida, capgirada al cap de
cartó del tocador vetllant-te, quan et recaragoles plorant el
meu nom —Jolene, Jolene, Jolene— i el teu home confiat
no sospita que sempre m’has estimat.
Raquel Pena Martínez
La breu història dels Estats Units
Labreu Edicions, 2021
Més sobre l'autora, ací
Un pretext per a mirar-te, res més.
De vegades crec que m'estimes.
Bacs de vidre
Ed. Germania, 2012
Més sobre l'autor, ací
Gaudeix de les petites coses,
perquè pot ser que un dia giris la vista enrere
i t’adonis que eren les coses grans.
Robert Brault
tornar a les fonts,
trobar la poesia de les coses corrents,
comuns del dia.
Considere necessari
dir el que vull:
un got de vi,
un tros de pa,
l'ombra d'un arbre,
i els teus ulls.
Considere necessari
voler el que dic,
escriure el que vull,
voler el que escric:
no envelleix l'amor, estimada,
amb què t'estime.
Tros de terra
Viena Edicions, 2014
Més sobre l'autor, ací
Estimada A (d’agraïment)
Em queden quatre hores i vuit dòlars
de ser a l’illa.
La meva curiositat és satisfeta.
Des del diamant clavat al centre d’Avalon
parteixen tots els camins i els rius.
Escriure un breu poema, bo o dolent, no
costa cap diner.
Faig instantànies amb els ulls i
si alguna cosa bella m’és plaent a la mirada
penso en tu.
Si alguna cosa ofèn la meva ànima
per reiterada o per injusta,
també em fa pensar en tu.
I és quan no miro enlloc que veig una
arracada, sola, al costat dels meus peus
com l’enfilall de mandarines que els camperols
venien als vianants: travessat el seu centre.
Com ho són tots els centres.
Penso en aquells que m’ho van donar tot
però el sac era trencat i jo ho vaig perdre.
Torno a mirar la plaça i veig el coix que
demana una almoina amb les tres cames.
L’agraïment em duu per un camí marcat per l’astrolabi,
però el desig, sense lògica, m’obliga a contradir
la gravetat.
Al cel hi ha rutes per a tothom quan volar és
l’única opció possible.
L'efecte Morgana
Pagès Editors, 2020
i del meu cos pel teu el més noble floreig,
paraula i cos ambdós ardents com una llàntia.
Que en coneguis de mi l’oratge dels migdies,
no aquest vent tardoral que adesiara em neix:
en faig, de l’estimar-te, la base d’un estil.
El pis de la badia dins d'Obra poètica completa
AdiA Edicions, 2021
AVUI,
he caminat per la borda.
Tot
l’univers em parlava de tu.
Llàgrimamar.
El gel
es desfà.
Com es
desfà la vida.
No hi
haurà naufragi.
Arribaré
a bon port.
Refer,
si cal, la travessia.
He
d’aprofitar que m’estimes per estimar-te igual.
La nit,
amb llum, no es veu.
Òxid!
Pintura
de vaixell de llavis.
De l'ànima
Bromera Edicions, 2006
Més sobre l'autor, ací
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Mireia Calafell |
| (Imatge pròpia) |
Tarek Eltayeb |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
 |
| (Imatge pròpia) |
Ramon Guillem
Entrades
Comentaris
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
