UN NOU ESTIU S'ACOSTA

(Imatge no identificada pressa de la xarxa)

 XIII

 

Un nou estiu s’acosta.

 

Reverdeix  —saps?— aquella mata amiga

que tan sovint freqüentàrem, mentre

volen alt les milanes i els auguris.

 

Tot parla de Tu, en aquest redol d’encís,

i cada cop és més proper l’instant

de la trobada. Llavors adesarem l’indret,

segarem les males herbes

i compareixeran de nou les oronelles:

serà el senyal definitiu, la prova fefaent

i irrefutable que mai no marxares.

Miquel Àngel Lladó Ribas 

Sota l'esqueix, la tanyada

Viena Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací

[DIC: QUE EL RIU...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

DIC: que el riu que baixa i s’endú

fulles som tu i jo. Que l’amor no és raó, és gana

calenta i la tragèdia inicial és que res no ens és refugi.

DIUS: que l’home llop habita els temples

desfasats, que són les runes les que

aguanten i apuntalen aquest viure

exactament desubicats: al lloc de l’altre.

DIEM: món sempre que volem dir por.

per tant diem i així refem el camí llarg

traçat violentament per les formigues

i les llargues Dinasties que han dut glòria

i escarabats a aquest món d’ara que no és nostre.

Max Codinach Sendra

Els angles del vent

Viena Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací

[M'AGRADA EL DUBTE...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

M'agrada el dubte que deixa parlar les coses 

les coses que calles i s'alimenten 

de l'ombra i la llum dels nostres cossos. 

M'agrada el dubte que camina amb tu 

i deixa créixer la força que tiba 

l'arc mut de la paraula 

amb el silenci que invoca el tacte del somni 

i encén fogueres als ulls.

Hi ha músics tocant al ventre de l'havana 

t'ho veig en la mirada

ara que la música llisca per la pell humida del desig 

de les coses callades.

Joana Bel

No sé si imagino

Ed. Bromera, 1998

Més sobre l'autora, ací

[EL CANT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

XII

 

el cant 

desfulla l’arbre 

de sofriments

 

hi broten lletanies

 

les branques són ocells

que es nodreixen amb les engrunes 

d’un goig que ja no recordes

Corina Oproae

La mà que tremola

Editorial Segle, 2020

Més sobre l'autora, ací

PRIMER DIA D'ESCOLA

(Imatge pròpia)

Primer dia d'escola

 

          ...y pobre hombre buscando a Dios entre la niebla.

                                                              Antonio Machado

Per molt que hages canviat

les vambes per sabates de vestir,

els pantalons curts, plens de butxaques

per d'altres llargs i ben planxats

les samarretes destenyides per camises de batista

de vint-i-un botó, la bossa dels llibres

per la cartera, la llibreta de notes

pel llibre de graus i el llapis de colors

rentables pel guix sense pols,

en el fons ets el mateix encara:

un ressagat desvalgut

que intenta desesperadament

de traure l'entrellat de tot. 

Sam Abrams

Into Footnotes All Their Lust.  Tot el desig a peu de plana

Editorial Proa, 2002

Més sobre l'autor, ací

[LA CABRA ANCESTRAL...]

(Imatge pròpia)

LA CABRA ANCESTRAL

MASCLE PRESENT AL CAU DE LA FOSCA

S'ATURA,

FREGA EL SEU COS AL MATEIX PUNT

QUE HO FEREN

BANYUTS AVANTPASSATS,

PER L'INSTINT I LA MÀGIA,

LA ROCA LLUEIX MARBRE POLIT

AL LLINDAR DE LA NATURA.

 

LA SANG, LA CABRA, LA LLUNA

I SOBRE LES ROQUES

S'OBRE L'ESPERANÇA HUMIDA

ALS PENYALS, DESPRÉS DE LA PLUJA.

 

LA LLUNA ALS COCONS DE LA NIT,

I EL TROT D'UN BOC QUE CERCA

LA FEMELLA MÉS CALENTA EN LA FOSCA

SENSE SABER RES, NI QUE DEMÀ AL MATÍ ÉS NADAL. 

Àlex Volney

La frontera dels dies

Editorial Moll, 2000

Més sobre l'autora, ací

QUI ERA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 QUI ERA

 

Tenia un crucifix al capçal del llit,

i no era creient. Una maleta esgavellada

en un racó de l'alcova, i no va travessar

cap frontera. La butxaca del davantal

plena de caramels, i no era llaminera.

Un pintallavis a joc amb el to lavanda

de la seva pell i dues bruses de caixmir,

però mai no va abandonar l'òrbita

inclinada i lentíssima del dol.

Totes aquestes coses tenia.

Qui era. Si sabés buscar-la

en allò que no tenia. 

Gemma Gorga

Mur

Editorial Metora, 2015

Més sobre l'autora, ací 

EL DOLOR TÉ ELS SEUS PROTOCOLS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL DOLOR TÉ ELS SEUS PROTOCOLS

 

El dolor té els seus protocols:

Aparèixer

Incidir

Infiltrar-se

Solidificar

I, amb sort, pren forma d’os i no d’estella.

Alba Camarasa

Llet de glacera

Viena Edicions, 2021

Més sobre l'autora, ací

LA SORT QUE ENS HA LLIURAT DE SER PERFECTES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA SORT QUE ENS HA LLIURAT DE SER PERFECTES 

 

Vam néixer a un barri on els carrers

eren el nostre tercer cognom.

Seguíem la llei mascle, marcials, misògins,

lleials a qualsevol injustícia que de grans,

muts, penedits del tort sense epopeia,

ens va fer imprevisibles,

com la desolació d’aquest lloc que va unir-nos,

com aquesta ciutat plena de cors

amb un lleu mecanisme de coratge.

Al final, quan ja no sabrem què fer a casa

ni ens pesi no haver atès els nostres vius i els nostres morts

com hagués calgut,

quan haguem purgat trenta anys i un dia tanta vergonya,

potser ens salvarà

la breu recompensa de l'engany

i la sort que ens ha lliurat de ser perfectes.

Jordi Virallonga

A favor de l'enemic

Viena edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací

DECISIÓ

 

(Imatge no identificada presa d ela xarxa)

DECISIÓ

 

Deixar sobre el nivi full expectant

constància efímera

de nafres, costures i cicatrius,

d'amors diversos

i altres alegries.

Albirar,

entre els clevills de les paraules

allò que no és dit.

Franquejar dubtes, timideses,

indecisions que atenallen.

Rompre la por, 

fer-la miques.

Ho havia de fer.

Maria Josep Juan Ballester

Llibre de viatge

NPQ Editors, 2020

Més sobre l'autora, ací