EMPREMTES

La poesia és el diari d’un animal marí que viu en terra i anhela volar per l’aire. CARL SANDBURG
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paraules. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paraules. Mostrar tots els missatges

dilluns, 14 d’abril del 2025

CAMPO DE' FIORI

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Campo de’ Fiori

 

La llum del sol i la claror de l’aigua

desvetllen l’esperança d’aquest nou dia

que s’obre majestuós

—pètals de llum sobre un mar de pedra—

com una plaça d’àmplies proporcions

o com un camp de saba, de sang i temps

que batega com el secret atzar dels amants.

Una olor verda ascendeix des de la terra

i travessa les cuirasses de les lloses

per posar-se als llavis que pronuncien

les justes paraules; les necessàries

perquè aquest matí quedi per sempre

cosit als pergamins de la memòria

i als miralls invertits de la retina.

Els colors reparteixen pinzellades de llum

en grapats de foc, de flames

que perdran l’encesa tenacitat de ses cendres

als abeuradors d’una aigua adormida.

Però aquest matí, encara,

aquests pètals rivalitzen en bellesa

amb la dona que mira cap a mi i em somriu

amb la llum del sol i la claror de l’aigua

cercant els arcs primaverals dels seus llavis.

 


José Luis García Herrera

Quadern de Roma

Pagès editors, 2025

 Més sobre l’autor, ací

dijous, 8 d’agost del 2024

LA MALÍCIA DELS MOTS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La malícia dels mots

Les paraules se't moren en sortir dels llavis,
queda el seu esquelet en mans del vent.
Podrit el cor i sense pell, es tornen pols,
pols que et ve als ulls i et nafra les retines.
Murs de pols al teu davant que no et deixen veure res.

Sense paraules, perdut el darrer intent d'existir en elles,
recorres els carrers expressant-te amb les mans,
Encara atònit de saber-te mut
i cec de tant mirar-te els mots,
travesses la foscor emboirada de desembre
mentre l'oxigen crema esborranys de vida
que amagaves al calaix de dintre teu,
vides inèdites que arriben tard i fora de context.

Se t'han mort les paraules i ara no diuen res.
En els mots ja no et poden reconèixer.
T’has cansat de mostrar-te i acabar no essent vist.

Sols et resta ser tu.
La concessió més lleu és una escletxa
per on penetra a raig l'odi dels déus.

Fixa't, però, en la malícia del verb:
Si capgires les lletres,
on diu "ser", queda "res".

 


Joan Francesc Dalmau

La malícia dels mots

Ed. Fonoll, 2016

Més sobre l’autor, ací i ací

divendres, 2 d’agost del 2024

[QUÈ EN FAS DELS TENTACLES?]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Que en fas dels tentacles?

Les paraules invertebren els mites,

fixament miren als ulls

fins a deixar-s’hi els pòlips

i les pedres. El verí transita lliure,

marcant les pells infidels

al profund. Estimar la terra: caminar

la ferida amb ortigants

meduses

enganxades als peus.


Damià Rotger

Calls al gest

Vincle Editorial, 2023

Més sobre l'autor, ací i ací

dijous, 30 de maig del 2024

45.

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 45.

 

M’ho posaré difícil.

Escriuré fàcil.

Ja no jugaré amb les paraules.

Llegiré diferent:

seré el meu únic subratllat.

 

[...]

 

Em moriré igual que hauré viscut:

dolçament amargat.

Un cop dins del buit,

estic segur que ningú no

n’anirà ple.


Josep Domènech Ponsatí

Rotija

Viena Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

dimecres, 30 d’agost del 2023

CANÇÓ DE L'ENCONTRE


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cançó de l'encontre

 

I vine i despulla’m després de despullar-te,
escolta les meues paraules com si fossen ordres,
posa la teua mà dreta sobre el meu sexe,
comença lentament fins que et sentes segura,
després fes-ho amb la boca, excita’t,
ara faré jo, la meua llengua farà gust a ginebra,
tot és qüestió de no pensar, relaxa’t,
abandona’t del món i la consciència,
ara nóta-la dins teu calenta, ets meua,
sent com et penetra amb lentitud i fermesa,
acobla’t al meu cos, mou-te alhora,
sent com augmenten els matisos de plaer
que es deslliguen com batecs incontrolables,
no hi haurà amor en aquesta contesa,
només desig ara que et tremolen les cames,
ara que el plaer ja no et ve de mi sinó de tu,
respira, gemega, insulta’m en la boca,
fins que amb un renec ofegat caiga sobre teu
i el teu cos, que no està fet de fang, tremole.

 

Salvador Iborra

Els cossos oblidats

Onada Edicions, 2009

Més sobre l’autor, ací 

dijous, 24 d’agost del 2023

PLENAVIDA!


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PLENAVIDA!

 

Ja hem arribat al ple de les cireres!

A cada branca amor i a cada dent.
Ja no tendré més cels que els que tu em brodis
i a l’horabaixa callaré paraules
i estrenaré confits per dins la teva boca.

Ai, amor!

Al cim del nard i al calze de la vida
xuclaré, mel de rou, el teu posat
i llegiré el teu llibre d’hores,
que serà de silencis lluminosos,
or novell a les fulles de tardor.

Però s’han acabat els paisatges
per on omplíem els paners d’absències,
s’han acabat les tardes i els migdies
on érem papallones dissecades,
i ara som, només om, de boca a boca,
d’ulls a ulls, mans a mans, de vida a vida,
ai, a mor, que al meu hort de fulles verdes 
ja hem arribat al ple de les cireres!

 

Jaume Vidal Alcover

L’hora verda, dins de Poesia Completa, 1952-1991

Adia Edicions, 2023

Més sobre l’autor, ací

divendres, 23 de juny del 2023

[QUAN M'ACOMPANYEN LES PARAULES,...]

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

quan m’acompanyen les paraules,

alegria de lletres el poema,

i alegria de somnis

els sons que em vetllen i em desvetllen

 

sóc lladre de paraules,

i amb dits avars,

recompto lletres i disfresso guanys.

 

hauré mentit tan bé quan sigui l’hora

de recitar l’abecedari

que el temps m’oblidarà.

 

Francesc Garriga Barata

Tornar és lluny 

Proa Edicions, 2013

Més sobre l'autor, ací i ací 

 

dilluns, 19 de juny del 2023

ECLESIASTÈS

 

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

Eclesiastès

 

Ens mirem fins a l’extenuació,

fins a omplir-nos el cos de llagues.

Benvingut el dolor que degota incansablement

i ens forada la pell. Tots els rius corren al mar i el mar

no s’omple. Ens bevem fins a l’extenuació, però la set creix

amb cada marea que ens llança contra la sorra de la nit. Letal

com un somnífer, em llisques saliva endins i m’adorms les paraules.

La mort no deu ser massa lluny d’aquí: si acuitem el pas, aviat hi arribarem.

 

Gemma Gorga 

El desordre de les mans

Pagès Editors, 2008

Més sobre l'autora, ací

dissabte, 1 d’abril del 2023

LA REVOLTA DELS SILENCIS (TRITICUM AESTIVUM)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA REVOLTA DELS SILENCIS (TRITICUM AESTIVUM)

 

Esclatarà, muda, enguany, la revolta.

Les dents, en rastellera blanca,

faran la barricada a les paraules blanes,

i en l’oceà d’escuma de la gola-gorga

naufragaran, convulses,

consignes i penyores.

 

En acabat,

els ulls,

fets mànegues d’aigua,

desguassaran la ràbia

resilient de les artèries.

 

Enllà dels camps,

des de les sitges

Triticum, el que serà trinxat,

et picarà l’ullet, Rotland.

 

Serà aleshores que els òmes,

sublevats en silencis,

faran tremolar els rostolls.

 


Sílvia Aymerich-Lemos 

A tribute to mexico's murdered journalist, 2011

Més sobre l'autora ací i ací.