EMPREMTES

El poema és un camí que conrea els seus esbarzers. YVES PRIE

dissabte, 29 d’agost de 2020

MÍNIMA PARA UN MALABARISTA

(Imatge pròpia)


MÍNIMA PARA UN MALABARISTA

Opuesto a lo que algunos
puedan pensar o escribir,
la poesía sirve para profanar.

Y este verbo es mucho más
          que sacar la tierra de los muertos,
o llegar hasta el tú después de excavar en el yo,
                              o espiar por la rendija del paraíso.

Profanar es habitar el silencio
                 para darle forma de boca roja.

---
MÍNIMA PER A UN MALABARISTA

Contràriament al que alguns
puguen pensar o escriure,
la poesia serveix per a profanar.

I aquest verb és molt més
           que traure la terra dels morts,
o arribar fins al tu després d'excavar en el jo,
                               o espiar per l'escletxa del paradís.

Profanar és habitar el silenci
                  per a donar-li forma de boca roja.

Yirama Castaño Güiza
Flor del espinillo. Colección
 Municipalidad de Curuzú Cuatiá, 2020 
Més sobre l'autora ací i ací
[Traducció pròpia]

dimecres, 26 d’agost de 2020

EL MEU RETIR A LA MUNTANYA ZHONGNAN

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL MEU RETIR A LA MUNTANYA ZHONGNAN


Des de la meua edat madura,
m'agrada el Tao budista.
En l'ocàs de ma vida,
decidesc viure el meu retir
al peu de la muntanya del Migdia.
Ics, quan em plau,
a fer una passejada sol,
i és un delit inefable.
Arribe fins on acaba la riera.
Assegut, contemple els núvols que neixen.
Per casualitat em trobe
amb un ancià que viu al bosc.
Xarrant, xarrant i rient
se'ns oblida el retorn.

Wang Wei
(Poeta xinés del s. VIII)
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 23 d’agost de 2020

[SECRETAMENT PODRIA DIR-TE...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Secretament podria dir-te que sóc
com un fosc castell que ha perdut els seus merlets 
i no sap com defensar-se de les teues sagetes. 

Impunement esdevindria fragment de paraula 
o frase inconclusa que tempteja i llisca 
pels versos d’un poema d’encesa grafia. 

Benignament podria dir-te que, 
palpant-te, sóc la camisa del revés 
que sap dels secrets de la teua pell. 

Imprudentment resseguiria la teua indoblegada mirada, 
―prodigi exacte de llum i simetria― 
amb aquestes mans cegues que han tocat aigua i foc. 

 Amerat per la teua llum, sóc el cec bíblic 
           que parla amb l’Inefable i veu l’Invisible.


Jesús Girón Araque
Inventari de fragilitats
Onada Edicions, 2016

dijous, 20 d’agost de 2020

[ICS]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
[ICS]

Crucifixada al llit
comence a moure’m de pressa,
més de pressa,
molt de pressa,
fins a notar la velocitat de la llum,
fins a rebentar-te la pell,
fins a despertar del tot,
fins a tornar-te dur com una pedra,
fins a reconstruir una boca fecunda,
fins a foradar els crits,
fins a ofegar-nos en la nit,
fins que t’aprengues de memòria
que el meu cony té la mida exacta
de la teua mà.

Raquel Casas
Vessar el càntir
Viena Edicions, 2020
Més sobre l'autora ací i ací

dimarts, 18 d’agost de 2020

DEIXAR ANAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

DEIXAR ANAR

Hi ha dies amb gargots
furtius entre les pàgines
nits de folis en blanc
que cerquen elegies
i de tranuita els mots
com signes eminents
calen en pensaments
embriacs i fugissers
que la mà no reté
a l’hora de tancar-los
en un full de paper
Ester Xargay

Desintegrar-se 
Ed. Meteora, 2019
Mes sobre l’autora, ací

divendres, 14 d’agost de 2020

LA NEVADA


(Imatge pròpia)
LA NEVADA

La nevada ens cobreix amb la música del silenci.
Tanco els ulls i sento la fredor blanca del no-res.
Desapareixen els camps sota un misteri d'aigua. Lentament
cau la neu i una pau intensa m'allibera del dolor.
Això és la Mort. L'absència dolorosa de tu, tot sabent
que la vida continua i ja no seràs part de l'Orfeó,
que com la neu et fondràs sota la llum d'un nou dia,
que viuràs dins de l'abisme d'un solc de terra ardent.
La nevada cobreix un món que s'apaga. Jo voldria
escapar amb les ales d'un ocell. Però sé que no,
que la flama serà ben aviat cendra negra
i que aquest, per sempre, serà l'últim hivern.

José Luis García Herrera
Dolç àngel de la mort
Ajuntament de Nules, 2019
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 11 d’agost de 2020

FENAQUISTOSCOPI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FENAQUISTOSCOPI



El cambrer dels cabells verds
O el barman que, adés que jo,
Trobarà Juan a Mèxic,
¿era també un àngel?

Un camí empedrat del barri antic
Serví perquè em contares allò
que un any ha dit:
«Eixa maleïda nit em va allunyar definitivament
Del meu amant de cabells negrals».

Trobar-me en aquesta ciutat
I dir el teu nom, és veure
Les torres de Quart (que són un pont)
I un bes llarg de no te salves
Que fa gust de café ben dolç
I a actrius, ¿quin gust hauran?

Llum de gel en la distancia,
Uns poetes que escriuen simultàniament,
Una revista pobra i Cubà enllà la mar:
Massa argument per a un guió de cinema.

Victòria Cremades
 Teixir en quatre jorns una teranyina
Ed. Aguaclara, 1997
Més sobre l'autora, ací

dissabte, 8 d’agost de 2020

CLASSE D’ANATOMIA

(Judith i Holofernes - Caravaggio)
CLASSE D’ANATOMIA

Aquella sang que s’escolava entre les cames
d’adolescent és la mateixa que s’esmuny
del coll d’Holofernes –més roja al tall
de navalla i fosca a tocar de les robes.

Classe d’anatomia.

És la meua sang que crida, denuncia
i porta el deshonor i la vergonya
a la casa del pare.

Soc una dona i pinte.
Sé distingir els blaus de Nàpols
del gris obscur d’Anglaterra.

Fúria i delicadesa.

Soc Judith i la Magdalena.
Soc totes les dones i la sang,
aquella sang, em va crear
com una nova
                        Artemísia.

Imma López Pavía
Veus
Ed. Bromera, 2020
Més sobre l'autora, ací

dimecres, 5 d’agost de 2020

VAIG EIXIR A COMPRAR I VAIG PENSAR EN EL MEU COS MORT A CASA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
VAIG EIXIR A COMPRAR I VAIG PENSAR EN EL MEU COS MORT A CASA

Després dels treballs a la taula plena de llapis
i una incoherència de llibres
baixar en pijama i botes a que el sol colpege
durament la carn cansada.
Tinc la sensació que prompte vindrà
l’enregistrament d’un àudio
donant-me una bona notícia, una bona notícia, sí,
           si és que ha arribat l’hora.
Vaig fins al cantó i compre tres o quatre paquets d’arròs i torne
i està tan buida l’avinguda. No demanar auxili
          quan caiga
i comencen els insectes de la casa a fer en mi una consonància de nius.
Si he de viure que siga fent rebobinar la pel·lícula de ciència-ficció.
Vull a prop els amics que callen i que saben.
           Hui la taula és el meu cos i ja està parada.

Joan Deusa
Camelot o la poesia social
Ed. Bromera, 2020
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 2 d’agost de 2020

[LA GÈNESI DEL FOC...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


Genesis des Feuers
sie beherrscht meine Erinnerung
und ruft mir ins Bewusstsein
dass ich von der Zeit träumte
und über das Eis
mit meinen Fingern strich
nun erhebe ich mich wie der Phönix
währenddessen die Genesis fortfährt
meine erstarrte Vergangenheit zu erzählen
---
la gènesi del foc
regeix la meva memòria
em recorda
que somia el temps
i que palpejava el glaç
amb els dits
ara m’aixeco com el fènix
mentre la gènesi segueix
narrant el meu passat enrigidit

Klaus Ebner
Blaus / Bläuen
Pagès Editors, 2015
Més sobre l'autor, ací