EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimarts, 29 de setembre del 2020

EL TEMPRADOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 EL TEMPRADOR


L'aüc dels pianos si el temprador s'endinsa sota la valva

Escolta el cor de melodies primigènies,

passions de caragoles deportades,

bibelots en armadies de randa ala deriva,

desafinades potències.

Ho sents?

Cloqueigs de vori escandallen la mar,

però només els dits del temprador

coneixen l’eco de les ones.


Pau Sif

Arnes

AdiA Edicions, 2016

Més sobre l'autor, ací 

dissabte, 26 de setembre del 2020

INICI

(Imatge ni identificada presa de la xarxa)

INICI

 

Àliga per saltar als abismes, 

vent furient per mossegar el dolor. 

Sóc vidre i aigua. 

Vidre per reflectir la llum iridescent 

i aigua per escolar-me al riu 

i vestir-me de jonc. 

Sóc fusta i foc. 

Fusta per cremar els corcs de glaç 

que em clivellen les mans, 

foc per vèncer la por que em tenalla. 

Sóc sal i sóc mar. 

Sal per ungir la nit, i mar per conjurar 

l’escuma pútrida de canyes i de crancs. 

M’he fet àliga i vent, 

sal i mar, vidre i aigua, fusta i foc, 

per retornar a l’inici, 

quan no hi havia mar ni vent ni sal ni aigua. 


Maria Rosa Font i Massot

Un lloc a l'ombra

Edicions Proa, 2011

Més sobre l'autora, ací

dimecres, 23 de setembre del 2020

INDÒMITA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
INDÒMITA

La finestra es va obrir. Verd i blau.
La Quimera va entrar-hi
disfressada de ventet d’estiu.
Els finestrals van batre a morts.
Va escriure “bé i per sempre”
en un anell d’or fals, en una taula coixa,
en un llit desfet, en una olla desfonada.
També a les parets innocents
de la casa.
Als cabells, a les plantes dels peus
i a les conques dels ulls orbs
de la dona que s’hi estava.
Després va obrir el gas
i va deixar fer, com si res.

Marta Pérez Sierra
Punta de plom
Pagès Editors, 2020
Més sobre l'autora, ací

diumenge, 20 de setembre del 2020

LLUNA EN AQUARI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LLUNA EN AQUARI

Potser tinc l’ànima felina,
i m’irrita l’aigua
del mar o a la retina, l’aigua del llot
i de la dutxa, potser és culpa
de la lluna quan vaig néixer,i soc més
del foc que de l’onada,
més del terròs que la braçada. 
Però qui pot viure sense l’aigua?
La pluja encalma, el blau fa por
i l’amor traspassa canonades.
Potser un desglaç m’ajudaria,
potser l’encís d’una estrangera a l’altra riba
m’inclinaria cap a l’aigua.
Però què puc fer-hi
si tinc l’ànima felina? Si és tot culpa
de la lluna, i soc de foc,
si enterro l’aigua com la mort,
jo què puc fer-hi?

Oriol Prat Altimira
Dies hàbils
Pagès Editors, 2020
Més sobre l'autor, ací

dijous, 17 de setembre del 2020

[JAHVÉ TOTPODERÓS...]

(La creació d'Adam. Miquel Àngel)

Jahvé totpoderós contempla la creació
el primer divendres o el primer dissabte,
i pensa en un ésser preciós;
potser l'inspira el diable.
I amb una mà, d'un xic de pols,
féu l'home, i li bufà
pels narius una ànima
dòcil, a imatge seva.
I descansà.

Antoni Turull
A l'oreig del capvespre
Francesc Casamajor, 1971
Més sobre l'autor, ací i ací

dilluns, 14 de setembre del 2020

DANSA DELS COLORS

(Imatge pròpia)
DANSA DELS COLORS

La pell blava del mar
dansa amb un cos de molsa
i perfuma la cambra blanca
de llàgrimes de bosc tardoral.
L’au fugaç s’esvaeix
dins una aquarel·la encesa
que s’ofega, lentament,
en els braços líquids d’aquella tarda
tenyida pel record de la ginesta.
Ara tota la memòria de l’univers
se suspèn d’un sostre pintat pels somnis
d’aquest cos nocturn que no es vol adormir
quan contempla la música de Calder.

Cristina Àlvarez Roig
Cerimònia del te
Ed. Bromera, 2020
Més sobre l'autora, ací

divendres, 11 de setembre del 2020

ELOGI DEL SILENCI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ELOGI DEL SILENCI

En el principi no era el Verb.
                                            Era el silenci
fet estrall estrepitós per la paraula
que alçava murs suculents i meravelles,
embalums de ferro i fang, greus entelèquies
que sagnaven cada dia pous fondíssims
on el crit es feia pàtria i victòria.

Morirà, però, ben aviat, tot ho assenyala,
aquest guirigall que en pànic ens arrossega
i serà de nou el silenci regne invicte
de l’oblit i del no-res, font de la puresa.

Marc Granell
Cel de fang
Edicions Bromera, 2020
Més sobre l'autor, ací i ací

dimarts, 8 de setembre del 2020

CORAL ROMPUT [FRAGMENT]



La meua contribució a la I Festa Estellés organitzada per Guaix, Horta Sud, coordinadora pel valencià.
[...]
Un dia escriuré un llibre, un llibre amb el teu nom:
ha d'arribar un dia que diré el teu nom secret,
un nom com una pedra de riu, assuavida,
un nom com una flor impensada en un marge,
un nom festiu de vinyes i el crepuscle en la mar,
un nom com un riu-rau amb les vocals obertes
i l'airet de la mar per la cal·ligrafia.
Dans l'ombre, dans les yeux, dans l'incendie du boix.
Recorde Dominique. I recorde la molsa
que creix entre les lloses del pati de Sant Roc.
Són unes lloses blaves, quasi blaves més bé.
Per l'un costat es veu la mar damunt els pins.
El tic-tac del rellotge, els papers del diari,
les inundacions en el delta de Po,
unes ganes amargues de tornar tenaçment
al meu Coral romput, i aquest dolor de cap
que no em puc llevar mai. Porte no sé quants dies,
porte no sé quants mesos sense escriure ni un vers.
M'han passat massa coses. Potser tot siga això.

[...]

Vicent Andrés Estellés
Les Homilies dÒrganyà (obra completa, vol. 6)
Tres i Quatre, 1982
Més sobre l'autor, ací i ací

dilluns, 7 de setembre del 2020

A LA CADIRETA

(Jocs de xiquets. Pieter Bruegel. Detall)
A LA CADIRETA

Entre cançons
i mentidetes
me duen a la mort,
a la cadireta.

A la cadireta,
a la cadiró,
entre mentidetes
i velles cançons.

A la cadireta
no hi vull anar, no,
que tinc dues cames
i un cor per motor.

No sé a on vaig
però sé d'on fuig.




Guillem d'Efak
Madona i l'arbre i altres poemes
Consell de Mallorca. Departament de Cultura, 2005
Més sobre l'autor, ací i ací

divendres, 4 de setembre del 2020

LA OSCURA POTESTAD

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA OSCURA POTESTAD

“La puerta de la Casa está ya abierta
y alguien vela tus pasos más allá de la Noche”

Miras y sabes. Ya no sabes nada.
Y no miras: tus ojos están ciegos.
Oscura sombra mineral de juegos
de muerte. Oscura sombra sobre nada.

Existes tú, no existes. Nada es nada.
El mar desde la mar —¡Oh monasterio
funeral!— tañe acordes de salterio
tuyo, y tú ya no ves. ¿La vista? Nada

existe. Y tú no sabes. Y tú miras
el mar, la mar oscura, oscuras liras
de soledad, de soledad… Ya es tarde

para vivir, para vivir. No tienes
nada, no tienes nada. ¿Luz sostienes…?
En silo de templanza arde la tarde.

Arcadio López-Casanova
La obscura potestad
Ed. Rialp, 1979
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 1 de setembre del 2020

L’AVALEUR DE FEU / L’ORONETA DE FOC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

L’AVALEUR DE FEU

Il y a des paroles
qu’on ne peut prononcer.

Sur les lignes tendues de nos vies
elles montent et descendent
comme des saltimbanques
des somnambules
qui tombent
quand on les appelle
---

L’ORONETA DE FOC

Hi ha paraules
que no es poden pronunciar.

En les línies tenses de les nostres vides
pugen i baixen
com els acròbates
com els somnàmbuls,
i cauen
quan les cridem.

Anise Kolz
L'avaleur de foc
Éditions Phi, 2003
Més sobre l'autora, ací
[Traducció pròpia]