L’impuls
el pit s’estreny
contrau l’estómac
mar-te-lle-ja-el-cer-vell
—és l’impuls que ja ve—
les paraules re-bo-ten
en eco
una a una
per la pell
fan figa les cames
d’un plaer contingut
i per fi els dits
teclegen
—maldestres—
la remor del cor
La remor, tan salada
Pagès Editorial, 2023
Més sobre l'autora, ací
COM DELS OCELLS, EMANA DEL MÓN LA CALOR
Davalles la nit
i els coloms t’acullen:
parrupegen calms.
---
Un carrer estret
a l’esquerra amb ombres.
Pixats, geranis...
---
L’estiu s’atura
i espera excitat,
rugint rere el mur.
---
Intransitada,
solitària fosca.
Tenebra d’arbres.
---
Deixalles, vòmits.
Com dels ocells, emana
del món la calor.
---
Somies perdut,
roder, amerat, feixuc.
El vent et lladra.
---
Algú camina
davant teu, i tu davant.
Sou tu i l’eco.
Antoni Defez
Com dels ocells, emana del món la calor dins de La quietud de les pedres
Viena Edicions, 2004
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
