 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
La mestra insistia
inquirint entre els alumnes
vocacions prematures,
i tu, de bell nou, li ho vas repetir:
-Poltre! Vull ésser un poltre blanc.
I te l'imaginaves amb llarga crinera
cavalcant vigorós l'avenir,
que com un prat impol·Iut s'estenia
fins barrejar-se amb la carena de I'horitzó.
Qui li ho anava a dir a aquell nen
que es quedaria en cavallet de fira?
La mestra, no.
Manel Alonso i Català
Un gest de la memòria
Edicions de la Vorera, 1999
Entrades
