ATZAR

 

(Imatge pròpia)

ATZAR

El món és, per a tu, fosca matriu,

domini de l'atzar, rodó silenci.

I s'entela, al mirall, la teva imatge:

geometria d'ombra,

pla tangent a l'esfera,

papallona que vola cap als somnis,

adolorit germà, de vida efímera.

Jordi Pàmias

Narcís i l'altre

Edicions 62, 2001

Més sobre l’autor, ací

URQUINAONA, L4

 

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

URQUINAONA, L4

Qualsevol diria que he baixat,

aquesta tarda, al metro

(gent que sua i corre, i que consulta

frenètica les pantalles), buscant un mirall

en els vidres esgarrapats del vagó;

i que no ha estat per atzar

que els nostres vagons s’han creuat

en arribar a Urquinaona,

i m’he adonat que ja no em basta

mirar-te als ulls per saber

quina cançó escoltes. He descobert,

com sigui, el cadàver

de l’àngel que havies estat

els dies lluminosos.

Marià Veloy

El pianista a l'armari

Bromera Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

LES CIUTATS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LES CIUTATS

Talment arestes al paisatge, tot 

i que ho són, de paisatge sobre planes

o cims, veremen, a llurs encisades

artèries i venes, els carrers,

els suc de vides atret per l'onada

dels rellotges quan passa, generosa,

terrible alhora, per les altes costes

on es gronxen l'atzar i l'energia.

Aquests carrers donen, ferms, la besada

o el cop a les sabates del desig

que ens mou en qualsevol instant del cercle

—tenen la fosca raresa dels temples,

perfum i dolor— que reté els eixams

d'éssers esmaperduts pujats als mobles

en una buida i callada vorera.

La destral ha fet créixer portes negres

als edificis, amb seny; les finestres

són ulls delicats que projecten raigs

de seda sobre un cervell de memòries

enfosquides per tants impediments

inútils a l'hora de prendre un lloc

al prim rovell enreixat pels balcons.

Puc veure, allunyades, les torres blanques

i brunes, carregades amb la llet

dipositada per sonoritats

deleroses als vents incendiats 

que les travessen, talment una ofrena

feta a unes flors pacífiques al terra

polit per l'escuma aclarida i aspra

del pas de les hores. Un pati ens parla

d'ornaments que el cobrien i ha perdut;

les lletres càlides d'un llibre endutes

per un misteri amorós sense tristes

renúncies piquen, dempeus, les lloses

encara enyorades de les estàtues

que alguna volta, impúdiques, guardaren

llur imatge a les aigües de la pluja

caigudes sobre aquest cercle de cases.

I per sempre, els carrers, misteriosa

xarxa, amb un centre, on per sempre es fa viu

l'enigma d'un nou minotaure, arxiu

ordenat de la pols que causa el caos

als cels escàpols de les nostres veus

amargues, de densa escriptura humida,

esforçat a descriure, fermament,

el bellíssim paisatge, del qual surten

—sòlides llàgrimes d'irreversibles

trajectes entre masses sense forma—.

Les cases, a l'interior, esdevenen

silencis cúbics, on les veus igualen

l’equilibri lleuger amb les tensions

sense mesura a l'origen tranquil

de tota mena de paraules, plomes

sonores que creuen llindars maldestres,

única via entre les cambres vàlida

i signe de vida segur, als solsticis,

per a l'eixam que les habita. Brollen,

tancats darrera les finestres, vida

i amor; les urpes no podran desfer

lligams si la violència arriba

a contenir els límits del seu caràcter;

el bosc fa sentir la finor daurada

de la seva cançó madura als murs

angèlics encerclats per les columnes,

amb els carrers s'enllacen les arbredes

en una necessària unió;

l'animal i les aigües signaran

un pacte amb les fermeses de les cúpules.

Miquel de Renzi

L'assalt al jardí

Gragal llibres, 1986

Més sobre l'autor, ací

VALÈNCIA

(Imatge no identificada presa d ela xarxa)

VALÈNCIA

Us trobo a València

i em fa l’efecte

de pujar al vostre món

en marxa.

M’esperàveu amb fons

d’ulls d’estrelles

convidant-me a

vol plegat

amb paraules

que serveixen de pa

i que piquen,

reboten i formen l’atzar.

Desconfiem

―com a l’altra ciutat.

Alexandre Planas i Ballet

Poemari de fuga

Onada Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

ASSAIG

(Carreró estret per entrar a la Plaça dels Raïms. Font: Beu-te Girona)

ASSAIG

      (a Teresa Pascual)

all which isn 't singing is mere talking

and all talking's talking to oneself

E. E. Cummings

Potser no tornaràs a veure aquell

antic poema d'aigua, fang i vent,

ni a pujar pel carrer que s'empinava

com un estret calvari

en el precoç hivern,

ni a palpar com un orb

la textura de l'arbre

amb fred blavós als dits i a les orelles.

Tot el passat fou sols un simple assaig

d'aquest atzar que ja no té futur:

està en la teua ment.

De tot allò només queda un record

tan trist com els adéus,

una petita història,

aquell relat que ara fantasieges,

el relat que escriuràs

potser per fer-lo viure,

un poema profund com un paisatge.

Jaume Pérez Montaner

10 poemes de pluges i solatge

Universitat de València. Facultat de filologia, 2010

Més sobre l'autor, ací i ací

L'ESPURNA HA CAIGUT ENMIG...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

L'espuma ha caigut enmig la transparència vegetal del paper. 

Lenta es difon l'aureola amb llavis de foc. 

Una feble combustió perfuma l'aire de canyella dolça; 

Aroma nounat que la mort sempre acompanya. 

L'atzar dibuixa la hipnòtica dansa que guinya al confí, 

El brum lliscadís, fumejant, del connubi letal. 

Testimoni del destí d'un objecte i de la curta existència d'una planta. 

Espectre àuric de la veu inintel·ligible del temps. 

Imatge en moviment de l'immens, llunyà, temps dels astres 

i de l'estèril permanència infinita de Déu.

Sílvia-Marina Aresté

Atzar

La Forest d'Arana, 1991

Més sobre l'autora, ací

POETES LLETRAEDRETANS: CARMEN RAIMUNDO

(Imatge presa de www.iratxealvarez.com)

MINIATURISTA DE L'ATZAR

Miniaturista de l'atzar 

recull bocins d’històries 
sorgides d’infinits llocs, 
tants com destins consumats. 
Biografies destil·lades en esferes, 
textures, colors, 
involuntàriament sotmeses a l’atzar 
i ara en mans alienes. 
Les mans de l’anhel contingut 
ara seran recer de les troballes 
i traçaran el mapa 
dels efímers instants perduts.

Carmen Raimundo

Inèdit.

Més sobre l'autora, ací i ací

POETES LLETRAEDETANS: ENRIC SANÇ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

...d'aquí avant siga l'ordenar a vós, 

que sense beneplàcit vostre el benavenir seria errar...

                                         Mossén FENOLLAR

L'ATZAR

Faig els versos de fang  
i així te'ls faig cantar. 

Mes perdut entre els funs 
en blanc, no sóc enlloc. 
Ara més bufa el vent 
on ençà ets el meu mar. 

Al caos centre sent 
entre fulls somiar 
nostre desert en flor. 

Dos i dos en són cinc, 
quatre i un en la tardor. 
I enllà no és massa dir. 

Ara se m'ha fet fosc.

Enric Sanç

Les hores concèntriques

Ed- Germania, 2013

Més sobre l'autor, ací